option
Mi Daypo

Lectures/Joan Puig i Ferreter. AIGÜES ENCANTADES

COMENTARIOS ESTADÍSTICAS RÉCORDS
REALIZAR TEST
Título del test:
Lectures/Joan Puig i Ferreter. AIGÜES ENCANTADES

Descripción:
Control de la lectura obligatòria. 2n de batxillerat (promoció 2022).

Autor:
AVATAR

Fecha de Creación:
13/09/2021

Categoría:
Letras

Número preguntas: 39
Comparte el test:
Facebook
Twitter
Whatsapp
Comparte el test:
Facebook
Twitter
Whatsapp
Últimos Comentarios
No hay ningún comentario sobre este test.
Temario:
A. EL GÈNERE TEATRAL 1. Des del punt de vista de la seva constitució, el text teatral és un text complex, és a dir, format per diferents subtextos interdependents: El text escènic, el text acotat i el text principal. El text de l’autor, el del guionista i el del director. El primer acte, el segon acte i el tercer acte.
A. EL GÈNERE TEATRAL 2. Considerant la divisió tradicional del gènere teatral en subgèneres, podríem dir (de fet ho diu l’autor mateix) que Aigües encantades és... ...una tragèdia. ...una comèdia ...un drama.
A. EL GÈNERE TEATRAL 3. Aigües encantades presenta la divisió en tres actes tan freqüent en el teatre català. Un acte és... ... cada una de les parts de l’obra separades per una pausa temporal (marcada per la caiguda del teló) i, en general, per un canvi de decorat. ... una seqüència temporal marcada per l’entrada i sortida de personatges i per un salt temporal en l’argument. ... cada una de les seqüències d’acció de l’obra, protagonitzades per un mateix personatge.
A. EL GÈNERE TEATRAL 4. Cadascun dels actes es divideix en “escenes” i pot dividir-se en “quadres”. Podem caracteritzar aquestes unitats teatrals de la manera següent: Una escena és una subdivisió de l’acte caracteritzada per l’entrada i/o sortida de personatges; el quadre és un conjunt d’escenes que comparteixen el mateix decorat (o bé desenvolupen la mateixa acció). Una escena es caracteritza per un canvi “d’escenari” (decorat) i cada quadre per un canvi en el personatge principal. Una escena és una subdivisió de l’obra indicada per la caiguda de teló, mentre que el quadre s’indica mitjançant una apagada general de la llum.
A. EL GÈNERE TEATRAL 5. Relaciona els conceptes següents amb la seva definició. (0,5 punts) Espai escènic "Atrezzo" Tramoia Escenari.
B. PUIG I FERRETER I EL SEU TEMPS 6. Puig i ferreter va néixer ... ... a l’últim terç del segle XIX a la Selva del Camp. ... a la primera meitat del segle XIX a Tenerife. ... a la primera meitat del segle XX a Reus.
B. PUIG I FERRETER I EL SEU TEMPS 7. I desenvolupà la seva obra literària ... ... durant un període llarguíssim, que abasta uns 70 anys, des de la primera dècada del segle XX fins a la dècada dels setanta del mateix segle, interromput en determinat període per la seva dedicació a la política. ... fonamentalment a la seva joventut, entre els vint i els trenta anys. Després, decebut per la falta de reconeixement, es va dedicar a la política. ... a partir de 1945, essent ja gran, quan va abandonar la política decebut perquè els aliats, després de la victòria a la II Guerra Mundial, no emprenen cap acció contra la dictadura de Franco.
B. PUIG I FERRETER I EL SEU TEMPS 8. Un fet pertanyent a l’esfera privada personal que el va marcar poderosament és que... ... era fill il•legítim d’un terratinent ric, que no el va reconèixer mai com a fill seu. ... la seva mare va abandonar la família essent ell molt petit i es va educar en una família formada nomes per homes: el seu avi, el seu pare i quatre germans. ... va presenciar la mort accidental de la seva germana bessona, ofegada quan tots dos tenien tretze anys.
B. PUIG I FERRETER I EL SEU TEMPS 9. No menys que això, una altra circumstància vital va jugar un paper determinant en la seva vida i la seva obra: El van acusar d’haver-se embutxacat diners quan exercia un càrrec polític a la Generalitat republicana, acusació que va causar la seva marginació per part dels altres autors de l’exili. Quan estudiava filosofia, va coincidir a la residència d’estudiants amb Dalí, García, Lorca i Cervantes. Havia cursat estudis de Medicina i Farmàcia, i l’exercici d’aquestes professions, que no va deixar mai, es reflecteix en tota la seva obra. .
B. PUIG I FERRETER I EL SEU TEMPS 10. Si cal definir l’obra que heu llegit en relació a un moviment literari, classificarem Aigües encantades en ... ... el quadre de costums de la Renaixença. ... el teatre d’idees del Modernisme. ... la comèdia d’embolics del Noucentisme. .
B. PUIG I FERRETER I EL SEU TEMPS 11. En relació a la Renaixença, el moviment precedent, el Modernisme representa .... ... el retorn als models literaris dels autors de l’”edat moderna” (s. XVII i XVII) en contraposició als de l’època medieval que reivindicaven els homes de la Renaixença. ... la voluntat no sols de recuperar la literatura catalana, sinó a més de modernitzar-la i equiparar-la a la de les societats europees més avançades . ... la voluntat de recuperar la mediterraneïtat i actualitzar-hi els valors de la cultura clàssica grecoromana segons els models neoclàssics del nou-cents.
B. PUIG I FERRETER I EL SEU TEMPS 12. El Modernisme, com tots els moviments culturals, ni neix de cop, ni mor sobtadament. Però, si volem datar-ne l’inici i el final, podem esmentar les dates de... ... 1899 (fundació del FCB) i 1923 (dictadura de Primo de Rivera). ... 1888 (Exposició Universal de Barcelona) i 1911 (mort de Joan Maragall). ... 1859 (recuperació dels Jocs Florals) i 1902 (mort de Jacint Verdaguer).
B. PUIG I FERRETER I EL SEU TEMPS 13. En la cronologia dels moviments culturals i artístics a Catalunya, el Modernisme se situaria... ... entre el Renaixement i el Barroc. ... entre la Renaixença i el Noucentisme. ... entre la Decadència i la Debacle.
B. PUIG I FERRETER I EL SEU TEMPS 14. Alguns autors modernistes catalans importants, entre altres, són... ... Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, Antoni de Bofarull i Narcís Oller. ... Joan Maragall, Santiago Rusiñol, Víctor Català i Ignasi Iglesias. ... Salvador Dalí, Antoni Gaudí, Joan Brossa i Josep Samitier.
B. PUIG I FERRETER I EL SEU TEMPS 15. I, ja per acabar aquesta secció, Aigües encantades a banda, dos títols importants de Puig i Ferreter són... ... Terra Baixa i El cafè de la Mar fina. ... El cercle màgic i Camins de França. ... Solitud i Les multituds.
C. AIGÜES ENCANTADES 16. Aigües encantades és un drama en tres actes i en prosa. A grans trets, el desenvolupament de l’acció és el següent: El doctor Vergés treballa en el balneari de la seva ciutat, a les aigües del qual s’atribueixen propietats medicinals. A més, el balneari produeix grans beneficis econòmics a la població. El doctor descobreix que, lluny de ser medicinals, les aigües del balneari estan contaminades i són realment insalubres. Està convençut que els seus conciutadans estaran contents de conèixer la veritat. Inicialment sembla que és així, però quan l’alcalde Amat i les forces vives de la localitat s’adonen dels perjudicis econòmics que els causarà el descobriment del doctor, s’hi enfronten i li impedeixen donar-lo a conèixer. El doctor és acomiadat del balneari, jutjat i tractat com un indesitjable. Però ell, amb el suport incondicional de la seva filla Cecília, decideix seguir endavant amb la seva lluita. Al poble de la Cecília ja fa molt temps que no hi plou i la sequera resulta insuportable i amenaça les collites. Per això tot el poble ha anat a la processó a resar perquè la Mare de Déu els porti aigua. Tots menys la Cecília i el mestre del poble, el Vergés. L’Amat, pare de la Cecília i home més ric del poble, els retreu la seva absència. Un enginyer vingut de fora, el Foraster, de qui no arribem a conèixer el nom, els proposa una solució: les aigües dels Gorgs de la Verge són aptes per al rec. Però per a Amat, per al capellà i per a la gran majoria del poble, això seria un sacrilegi. La Cecília fa costat incondicional al Foraster i això accentua el conflicte amb el seu pare, que ja ve d’abans. El Vergés, mentrestant, no vol comprometre’s. En el moment àlgid del conflicte, es desencadena la pluja i tothom ho considera un miracle. Cecília i el Foraster han de fugir del poble. La senyoreta Cecília és la filla de l’Amat, un ric terratinent, amo de moltes terres, que no apareix físicament en l’obra però la presència del qual es fa notar tota l’estona. Volent escapar de la vida rutinària i estreta a què està obligada, la Cecília acudeix una nit de Sant Joan al ball dels criats. Allà sedueix el Joan Foraster, un criat que fingeix enamorar-se’n, però que només veu en ella un mitjà d’ascens social i que ja té una promesa, la Cristina. Amb tot, la Cecília els proposa fugir tots tres i iniciar una nova vida en un altre país, lluny dels prejudicis que els envolten. El Joan, que no està disposat a enfrontar-se a l’Amat, s’hi nega. Quan l’obra acaba la Cecília pren un ganivet i intuïm que, induïda pel Joan, està a punt de suïcidar-se.
C.1 AIGÜES ENCANTADES. Acte primer. El primer acte de l'obra forma un únic quadre, amb un mateix escenari, la casa de Pere Amat, l'home més ric del poble i pare de la Cecília. Al llarg de tot l'acte, l'acció amb prou feines progressa, però els diferents personatges que van entrant i sortint de l'escena serveixen per dibuixar un mapa de les idees en conflicte. 17. Aquest primer acte té lloc íntegrament un capvespre d'estiu en una sala de la casa de Pere Amat. De rerefons, per sobre el silenci de la casa, se sent ... ...la música del ball de festa major del poble i la gatzara dels que hi prenen part. ...un so planyívol de campanes i el murmuri de la gent del poble resant. ...el so idíl·lic del cant dels ocells i la remor de l'aigua de les fonts del poble.
C.1 AIGÜES ENCANTADES. Acte primer. 18. En aquesta sala només hi ha la Cecília, filla de Pere Amat, i Vergés, el mestre del poble. Són els únics del poble que no han anat a la processó en honor de la Verge dels Gorgs a resar demanant el final de la sequera que amenaça destruir les collites i els sembrats. Tanmateix, l'opinió que tenen Cecília i el mestre sobre l'acte religiós no és la mateixa: Cecília creu que ja és hora de cremar l'església i enviar el capellà a la presó, mentre que el mestre diu que totes les creences i idees són igual de respectables. Per Cecília la processó és una demostració "trista i estúpida", mentre que per a Vergés és un "acte poètic", que resulta "commovedor" Per Cecília és "una expressió sincera dels sentiments del poble", mentre que per Vergés és "un esperpent ridícul", propi d'uns altres temps.
C.1 AIGÜES ENCANTADES. Acte primer. 19. En el diàleg que mantenen a continuació es fa palès que, més encara que una diferència d'idees, el que separa Cecília i Vergés és la diferència de caràcters. Ho entenem bé quan, Vergés diu d'ella que és ... ..."un ocell que vol deixar el niu" ..."una àliga tancada en un galliner" ..."un cavall que necessita fre".
C.1 AIGÜES ENCANTADES. Acte primer. 20. Acabada la processó, arriben a casa la Juliana i el Pere Amat, els pares de la Cecília, que retreuen als dos joves no haver assistit a la processó. Vergés intenta contemporitzar, però la Cecília s'enfronta a la seva mare i, sobretot, al seu pare. Aquest acusa la noia de no estimar-los. Hi ha una frase molt il·lustrativa de la manera com Amat entén que ha de ser l'amor dels fills als pares: "No hi ha amor sense la llibertat d'estimar" "L'amor als pares és obediència" "Fregar, cuinar, resar...això és estimar".
C.1 AIGÜES ENCANTADES. Acte primer. 21. La Cecília estima els seus pares, però entén l'amor d'una altra manera "perquè ha begut d'altres fonts". "A les fonts del mal", respon el seu pare. La Cecília replica que el veritable mal és... ...la supèrbia ...la ignorància. ...l'enveja.
C.1 AIGÜES ENCANTADES. Acte primer. 22. La discussió acaba molt malament, quan l'Amat, que atribueix la desobediència de la Cecília a les males influències que ha rebut quan ha anat a estudiar a la ciutat, l'amenaça de cremar-li tots els llibres i no permetre-li acabar els estudis. Hi ha un moment de violència, quan Amat vol treure la Cecília de casa a empentes. Però una notícia portada per Joan Gatell, l'alcalde del poble, amic del Pere, canvia el tema de conversa: En una reunió que està tenint lloc a l'Ajuntament, un metge foraster ha informat que al balneari que gestiona l'església hi ha aigua de sobres per solucionar tots els problemes. Ha arribat un foraster al poble que assegura que té la solució per al problema de la sequera: aprofitar per al rec l'aigua dels Gorgs de la Verge. Hi ha hagut un terrible accident, quan arran de la processó s'ha posat a ploure a bots i barrals i un llampec caigut sobre la Verge ha malferit els portadors. .
C.1 AIGÜES ENCANTADES. Acte primer. 23. Vista la proposta del Foraster, tots volen saber què opina el capellà del poble, Mossèn Gregori, que aviat apareix per la casa. El Foraster vol parlar a tots i explicar la seva proposta a l'Ajuntament. Sorprenentment, Mossèn Gregori, que considera la idea del Foraster poc menys que una heretgia, s'ofereix a parlar amb ell a l'Abadia. El seu veritable objectiu és... ...fer un taula de diàleg amb el Foraster per tal d'arribar a acords. ...intentar fer-lo canviar d'idees i, si no es pot, impedir com sigui que el Foraster pugui dirigir-se a tot el poble. ...disposar un parany per capturar el Foraster i matar-lo abans que pugui parlar amb ningú.
C.1 AIGÜES ENCANTADES. Acte primer. 24. Cecília sembla conèixer el Foraster que li ha fet arribar una nota a través del mestre Vergés. Després de llegir-la, surt de la casa i fa una cosa que escandalitza tothom: Es dirigeix allà on estan reunits els que han anat a la processó i els diu que són uns beneits si esperen que la Mare de Déu faci un miracle. Va cap a la plaça de la vila i allà, davant de tothom, fa un petó i una abraçada al Foraster que acaba d'arribar. Roba el cotxe dels seus pares i fuig cap a la ciutat per poder seguir els seus estudis.
C.2 AIGÜES ENCANTADES. Acte segon. 25. El Foraster no vol una conversa privada amb el Rector i l'Alcalde. Vol dirigir-se al poble en un espai públic. Finalment, el lloc escollit per a la reunió és... ... la sala de plens de l'Ajuntament, amb l'alcalde Joan Gatell presidint la reunió. ...el pati de la casa del pastor Romanill, un home ferm i decidit, contrari als prejudicis. ... el corral de la finca del veterinari Vicenç, que és un republicà lliurepensador.
C.2 AIGÜES ENCANTADES. Acte segon. 26. A l'hora en què està prevista la reunió només el pastor Romanill, el veterinari Vicenç, el Bertomeu, un home sense ofici ni benefici, i el Manso, un carlí solitari, són a la casa. Sembla com si ningú del poble estigués interessat a participar-hi. Però poc a poc va arribant gent i, al final, es reuneix una multitud. Per la seva part, Amat, Gatell i el Rector ... ... decideixen conjuntament mostrar el seu menyspreu per les idees del Foraster no assistint-hi; esperen que tothom segueixi el seu exemple. ...assisteixen a la Reunió; Amat i Gatell des de bon principi, per oposar-se al Foraster; el mossèn més tard, amb la reunió ja avançada. ... primer decideixen no anar a la reunió, però finalment l'alcalde hi va per tal d'imposar ordre i prendre nota dels que hi assisteixen.
C.2 AIGÜES ENCANTADES. Acte segon. 27. La proposta del Foraster és clara: als Gorgs de la Verge hi ha aigua i, sense necessitat de gaires obres, podrien donar-ne tanta que el poble no tindria mai més problemes de sequera. Molta gent, amb l'Amat i el Rector al capdavant, responen que les aigües dels Gorgs... ... són aigües marines i, per tant, es tracta d'aigua salada, no apta per regar perquè faria malbé tots els conreus. ...són aigües encantades, és a dir, mortes o estancades; no es renoven i, per tant, no es poden fer servir per al rec. ... són aigües miraculoses, que estan allà des de l'inici dels temps; si se'n fes un ús no sacre, la Verge les faria desaparèixer.
C.2 AIGÜES ENCANTADES. Acte segon. 28. El Foraster és enginyer i coneix bé de què parla, però això no és suficient per aconseguir l'aprovació de la majoria. Vista l'actitud dels vilatans, el Foraster es mostra convençut que és impossible que el poble progressi si no s'aconsegueix acabar amb... ...la droga i la prostitució. ...la propietat privada i la religió. ...la censura i la repressió sexual.
C.2 AIGÜES ENCANTADES. Acte segon. 29. El Foraster explica que les aigües estan ben vives i les aporta un riu subterrani, que es renova constantment. Per a molts això és una blasfèmia, que té com a únic objectiu acabar amb la fe del poble. Criden i amb prou feines deixen que el Foraster parli. En aquest grup, qui porta clarament la veu cantant és ... ...mossèn Gregori, el rector. ...Amat, el pare de Cecília. ...Vergés, el mestre.
C.2 AIGÜES ENCANTADES. Acte segon. 30. Amb la reunió ja molt avançada, arriba Mossèn Gregori, el rector, que explica que és bo que el poble pateixi sequeres, com altres pateixen inundacions, terratrèmols o ventades; és una prova que Déu els imposa. Quan està acabant el seu parlament, s'esdevé el fet decisiu en el desenllaç de l'obra: Se sent un enrenou al carrer, on sembla que algú agredeix la Cecília. Des del carrer arriben veus que anuncien que ha començat a ploure. Irromp la Guàrdia Civil que declara il·legal la reunió i empresona el Foraster i Romanill.
C.2 AIGÜES ENCANTADES. Acte segon. 31. Pràcticament tothom considera que la pluja és un senyal de la Mare de Déu, un miracle, i la massa es gira contra el Foraster. Molt pocs el defensen. Mentre això succeeix, se sent una cridòria que indica que alguna cosa més ha succeït al carrer; llavors apareix Cecília, amb els cabells esbullats i la cara sagnosa i... ...la majoria dels que estan reunits la volen fer fora, perquè diuen que és l'amant del Foraster. ...pregunta pel Foraster, però aquest ja no hi és; ha marxat perseguit per tot el poble. ... tota la gent se'n compadeix i s'adonen de l'error que estan cometent amb el Foraster.
C.3 AIGÜES ENCANTADES. Acte tercer. 32. El tercer acte té lloc en un escenari que ja coneixem; és... ... el pati de la casa de Romanill. ...la sala de la casa d'Amat. ... l'abadia de la parròquia.
C.3 AIGÜES ENCANTADES. Acte tercer. 33. Després dels esdeveniments recents, la Cecília no ha tornat encara a casa. A compte d'això, el Pere Amat i la Juliana, la seva dona, mantenen una discussió, en la qual després intervindran també el mossèn i la Trinitat, la dona de l'alcalde Joan Gatell. Quina de les frases següents pronuncia el Pere Amat, respecte de la Cecília, durant aquesta discussió? "Tot ha estat culpa meva; si no l'hagués tancada a casa no hauria passat res de tot això. Ara estaria sana i estàlvia" "La tindré aquí (a casa) fermada com un gos! No estudiarà més, farà les feines de la casa". "El que ha fet la nostra filla és un greu pecat, però és de bons cristians perdonar-la. La Verge que ha fet ploure també la pot fer canviar".
C.3 AIGÜES ENCANTADES. Acte tercer. 34. Quan estan tots parlant de la Cecília, arriba l'alcalde Joan Gatell. Explica que tot el poble ha perseguit el Foraster a pedrades i l'han ferit al cap. Només cridant a un Te Deum (res d'acció de gràcies) des del campanar de l'església s'hauria pogut frenar la massa, però les campanes no han tocat. En aquesta escena veiem que... ... Joan Gatell se sent orgullós de la resposta del poble i creu que el que ha passat amb el Foraster serà un exemple per a molts. ... Joan Gatell pren consciència del que ha passat i s'avergonyeix del comportament del poble. Diu que el Foraster tenia raó. ... encara que aparentava estar d'acord amb el Foraster, el mestre en realitat havia incitat la multitud contra ell perquè n'estava gelós. .
C.3 AIGÜES ENCANTADES. Acte tercer. 35. Al cap d'una estona, quan ja és massa tard per impedir l'agressió al Foraster, sona per fi el toc per al Te Deum, cridant els fidels a donar gràcies per la pluja. En aquells moments, tanmateix, ja ha deixat de ploure ... ... però no importa gaire, ja que, com diu Joan Gatell, ja ha plogut suficient per salvar tota la collita. ...i Joan Gatell diu que la poca pluja que ha caigut no servirà de res i que les collites es perdran igualment. ... el capellà diu que no s'ha d'amoïnar ningú, perquè, si cal, la Verge tornarà a fer el miracle de la pluja.
C.3 AIGÜES ENCANTADES. Acte tercer. 36. Per fi apareix Cecília, bruta i ferida. Ve a casa a canviar-se de roba, però el seu pare tracta d'impedir-li que en surti i l'amenaça una vegada més. Per primera vegada la Juliana gosa enfrontar-se al seu marit i li retreu que ... ... tot i que vagi molt a missa i es cregui un bon cristià és un mal home que no sap perdonar. ...tot i les seves exigències, no hagi fet res per ajudar a pujar els fills, com tots els homes. ... hagi enviat la seva filla a estudiar a Barcelona i així l'hagi convertit en el que és ara. .
C.3 AIGÜES ENCANTADES. Acte tercer. 37. Cecília deixa clar que no pensa obeir ja més el seu pare. Els vells marxen de casa i hi deixen Vergés, perquè parli amb la Cecília. Aquest, que s'ha comportat en tot moment com un covard, intenta convèncer-la que no marxi del poble i li demana sacrifiqui les seves aspiracions i es quedi amb ell. Cecília... ...pensa que, al capdavall, al poble no s'hi està malament i que entre el Vergés i ella, poden contribuir a canviar la manera de pensar dels nens. Es queda per fer de mestra. ...li contesta que amb homes com ell mai seria possible aconseguir cap progrés i que el seu lloc està amb Foraster amb qui comparteix els ideals. Se'n va a buscar-lo. ...reflexiona i arriba a la conclusió que no cal marxar del poble per canviar la mentalitat de les persones. A partir d'ara farà d' "influencer" des del seu compte d'Instagram. Vergés li contesta que no s'ha de dir "influèncer", sinó "prescriptor". .
C.4. AIGÜES ENCANTADES. Interpretació. 38. En conjunt, quins dels valors següents et sembla que defensa l'obra de Puig i Ferreter que acabes de llegir. Les tradicions i creences populars com a factor de cohesió social. La fe i la religiositat com a generadors d'esperança. El valor de l'individu capaç d'enfrontar-se a la massa. La ciència, la cultura i l'educació com a vectors de progrés. El caràcter revolucionari de les classes populars. La ciutat com focus irradiador d'un pensament renovador i més obert.
C.5. AIGÜES ENCANTADES. Vocabulari 39. Relaciona les paraules destacades en majúscula dels fragments de l'obra de l'esquerra, amb el seu significat a la dreta. Amat: "No en parlis. FALÒRNIES! No crec en el teu amor. Romanill. "Demà trauré el ramat cap al TOSSAL" Manso. "El manescal...! No podia MANCAR." Mossèn. "Digues als teus germans que m'edifiquin una ermita a la COMA dels Gorgs." Amat. "I aleshores la tindré aquí, FERMADA com un gos!".
Denunciar test Condiciones de uso
INICIO
CREAR TEST
COMENTARIOS
ESTADÍSTICAS
RÉCORDS
Otros tests del Autor