Literatura catalana. MÈTRICA

1. Una classificació “moderna” (diferent de la que feien els clàssics grecs i llatins) dels gèneres literaris els divideix en... ...poesia, teatre i prosa. ...poesia, narrativa i teatre. ...lírica, èpica i còmica.

2. Els termes vers i poesia... ...no són sinònims mai. ...són sinònims sempre. ...són sinònims en algun significat, però no en termes de teoria literària.

3. D’aquests dos termes, poesia i vers, podem utilitzar com a sinònim de “poema”... ...tots dos. ... cap dels dos. ... només “vers”.

4. En l’ús més precís, que farem servir aquest curs, el vers pot ser... ...una forma d’expressió (en oposició a prosa): “Aquest text està escrit en vers.”. ...un gènere literari (en oposició a drama): “Les ‘cobles’ de Turmeda pertanyen més al gènere històric que al vers.”. ...una forma de referir-nos a una característica de l’estil d’un autor: “És tal la sensibilitat de la darrera novel•la de la Coia Valls, que totes les seves pàgines destil•len vers.”.

5. I també també utilitzarem el terme “vers” per parlar de... ... el costat contrari de l’’anvers’ d’un full. ... un tipus d’estrofa. ... cadascuna de les línies d’un poema.

6. El llenguatge en vers es caracteritza per tenir, almenys, una de les característiques següents (sovint totes tres): Ritme, rima i metre. Mesura, cadència i cascada. Ritme, música i temps.

7. El ritme està determinat, en català, per. ... la distribució dels accents (de vers). ... la quantitat de síl·labes tòniques. ... la llargada de les síl·labes.

8. Comencem a fixar-nos en alguns textos. Els versos que tens a continuació, pertanyents al romancer català, tenen rima... Si n’eren tres tambors que en vénen de la guerra i el més petit de tots porta un ram de rosetes (...). ...assonant a b a b. ...consonant a b a b. ...no tenen rima.

9. I els que llegiràs ara... Si s’allunya i no et mira, si t’és advers l’instant, de plorar què en trauries? Si et sent, neci, riurà. ...aquesta vegada són assonants els parells i consonants els senars. ...sense dubte, ara tenen rima consonant encadenada en els quatre versos. ...exactament el mateix esquema de rima que en els versos de la pregunta anterior; assonant a b a b.

10. I encara aquests de JOSEP CARNER ... Que igual em sigui l’un i l’altre dia, un solc i l’altre solc dels sementers*. Xaruc*, el terrissaire cap motlle no canvia; la vella matinera fa d’esma son endreç*. *(sementers: sembrat; xaruc: decrèpit, vell; endreç: neteja). ...consonant només en els versos imparells: A B A C. ...consonant A B A B. ...consonant els imparells i assonant els parells (llavors, globalment, diem que la composició és de rima assonant).

11. Per cert, per determinar si una rima és assonant o consonant, hem de tenir en compte... ... els sons de l’última paraula dels versos. ... les lletres de l’última síl•laba dels versos. ... els sons a partir de la darrera vocal tònica dels versos.

12. Si buscant per internet trobéssim versos com aquests (cosa que és lamentablement possible) caldria dir d’ells que... M’agrada la noia rossa dels llavis pètals de rosa. ...és una rima molt fàcil; a tothom se li acudeix rimar “rossa” amb “rosa”. ...no hi ha cap mena de rima, perquè entre els mots “rossa” i “rosa” no coincideixen ni les vocals ni les consonants que haurien de rimar. ...és una rima molt difícil, perquè té molt mèrit rimar dos mots que sonen igual però tenen un significat diferent.

13. Per acabar amb la rima, aquests vuit versos D’AUSIÀS MARCH, com totes les seves composicions, presenten rima... ¿Quins tan segurs consells vas encercant, cor malastruc*, enfastijat de viure? Amic de plor e desamic de riure, ¿com soferràs* los mals qui et són davant? Acuita't*, doncs, a la mort, qui t'espera e per tos mals te allongues los jorns: aitant* és lluny ton delitós sojorns com vols fugir a la mort falaguera *(malastruc: de mal averany; soferràs: sofriràs; acuita't: apressa't, afanya't; aitant: mentre). ... creuada. ... encadenada. ... complicada.

14. Ausiàs March respectava molt, com tots els medievals, algunes pautes relatives a la distribució d’accents. Els versos que tens a continuació són de JORDI DE SANT JORDI i presenten la característica següent: Jus* lo front port vostra bella semblança de què mon cors* nit e jorn fa gran festa, que remirant la molt bella figura de vostra faç m'és romasa l'empremta que ja per mort no se'n partrà* la forma; ans quan serai del tot fores d'est segle cells qui lo cors* portaran al sepulcre sobre ma faç veuran lo vostre signe. *(Jus: sota; cors: cos; partrà: separarà;. En tots ells, la quarta síl•laba i la desena són tòniques. En tots ells, la cesura és femenina i el vers és masculí. En tots ells la rima i la cesura són femenines i la quarta i la setena síl•laba són tòniques.

15. Si ens fessin comptar les síl•labes dels versos anteriors ho tindríem molt fàcil, perquè no hi ha síl•labes extramètriques interiors i, a més, no hi ha ni una elisió ni una sinalefa. Perquè hi pugui haver una elisió, s’ha d’acomplir una de les condicions següents: Les dues vocals han de ser àtones i, almenys una, ha de ser una vocal dèbil (i o u). Ha d’haver-hi un contacte entre dues vocals iguals, o entre una vocal qualsevol i una vocal neutra. Cap de les vocals pot ser tònica i no podem escriure cap consonant entre elles.

Ara veieu si no és cortesia, veure les dames en plàcida via, totes folrades i amb joies de preu -perquè tot d’una que el temps s’arraulia* van al Passeig cada dia a migdia: deixen els cotxes i passen a peu-. 16. Josep CARNER va escriure aquests versos que són ... ...de deu síl•labes. ...de nou síl•labes. ...d’onze síl•labes els versos 1, 2, 4 i 5 i de deu els versos 3 i 6.

17. Perquè el recompte ens hagi donat el resultat correcte, cal tenir present que ... Ara veieu si no és cortesia, veure les dames en plàcida via, totes folrades i amb joies de preu -perquè tot d’una que el temps s’arraulia* van al Passeig cada dia a migdia: deixen els cotxes i passen a peu-. ...hi ha un hiat al primer vers, una sinalefa al tercer i dues elisions al quart i al cinquè. ...la darrera síl•laba dels versos 3 i 6 és extramètrica. ... hi ha quatre sinalefes, als versos 1, 3, 4 i 5.

18. Per cert, les síl•labes extramètriques, que esmentàvem a la pregunta anterior són ... ...les síl•labes que contenen tres o més fonemes i que cal comptar com dobles (com una síl•laba “extra”). ...les síl•labes tòniques del final dels versos masculins, que es compten dues vegades. ...les síl•labes àtones que trobem al final de cada vers (o de cada hemistiqui) i que no computen en el recompte mètric.

Oh parla castellana! ¿Qui et feia inconeguda, qui et feia menyspreada de la Ciutat rient? Altívola*, trepitges la nostra fe caiguda i dónes ufanosa els teus plomalls al vent.- A l'aldarull* de coures vibrants de regiment, nostre passeig de Gràcia, quan és la nit vinguda, apar Zamora, sense cap cara coneguda, i amb no sé què de Bécquer que plou del firmament. Per una mà de ferro es migren* dos ciervistes*. Festegen unes noies amb uns oficinistes. ¡Hi ha un sol company de causa, i exalta Valle Inclán! Un Imparcial*, per terra, masega l'aura pura, i qualsevol diria que el seu cruixit murmura: -"A la verdad, no existe problema catalán". 19. Continuem amb Josep CARNER. És l’autor d’aquesta composició que porta per títol Barcelona, ciutat castellana a l’estiu, la qual, com salta a la vista, és... ...un sonet (anglès). ...un sonet (italià). ...una composició formada per una cobla i dos haikús.

Oh parla castellana! ¿Qui et feia inconeguda, qui et feia menyspreada de la Ciutat rient? Altívola*, trepitges la nostra fe caiguda i dónes ufanosa els teus plomalls al vent.- A l'aldarull* de coures vibrants de regiment, nostre passeig de Gràcia, quan és la nit vinguda, apar Zamora, sense cap cara coneguda, i amb no sé què de Bécquer que plou del firmament. Per una mà de ferro es migren* dos ciervistes*. Festegen unes noies amb uns oficinistes. ¡Hi ha un sol company de causa, i exalta Valle Inclán! Un Imparcial*, per terra, masega l'aura pura, i qualsevol diria que el seu cruixit murmura: -"A la verdad, no existe problema catalán". 20. El metre d’aquesta peça és el característic d’aquesta mena de composició. Està formada per versos... ...alexandrins (és a dir, de catorze síl•labes). ...alexandrins (és a dir, de dotze síl•labes). ...anisosil•làbics ( és a dir, sense un metre predeterminat).

21. Fixem-nos en el darrer vers del primer dels tercets. Diu el següent: ¡Hi ha un sol company de causa, i exalta Valle Inclán! HI podem observar que ... (Hi ha dues respostes correctes. Marca la que NO ho és). ...les tres primeres paraules (Hi ha un) formen una doble sinalefa i es pronuncien en una sola síl•laba (pronunciem un triftong). ...hi ha dièresi entre la vocal final de Valle i la inicial de Inclán, que es pronuncien, doncs, en dues síl•labes diferents. ...hi ha una cesura a la sisena síl•laba, que fa que la següent (“-sa”) s’hagi de considerar extramètrica i, per tant, no es compti.

L'àmbit vincla* i perdura comiats d'enyorances d'avui mateix. Desvari de vies solitàries. *(vincla: vincula) 22. Del poema Inici de campana del poeta mallorquí Bartomeu ROSSELLÓ-PÒRCEL són aquests quatre versos que... ...tenen tots sis síl•labes. ...tenen tots set síl•labes. ...alternen sis i cinc síl•labes.

L'àmbit vincla* i perdura comiats d'enyorances d'avui mateix. Desvari de vies solitàries. 23. Si no ens hem equivocat en el recompte anterior és perquè hem tingut en present que... ...la paraula avui en català és plana i té tres síl•labes. ...l’última síl•laba de la paraula mateix no es compta. ...la paraula comiats en català és aguda, però es pronuncia en tres síl•labes.

Vull contar un conte impertinent, però el deixaré per després i aniré allargant el meu pròleg. L’ompliré de gent i de coses i d’afectes. Diré que sóc a Cadaqués, en ple melós i endormiscat mes de setembre (quan les hiperbòries* fembres van mancant) del seixanta-u amb vent del mar sense recurs *(hiperbòries: del nord) 24. Aquest versos formen part d’un poema (Poema inacabat) de Gabriel Ferrater, un dels poetes catalans més importants de la segona meitat del segle XX. Està format per versos... ...lliures (no tenen metre ni rima). ...blancs (tenen tots el mateix nombre de síl•labes, però no rimen). ...apariats amb rima assonant.

Vull contar un conte impertinent, però el deixaré per després 25. Dels dos primers versos que hem reproduït d’aquest poema inacabat, podem dir que... ...tenen deu síl•labes tots dos (Vull| con|tar| un| con|te| im|per|ti|nent|, // pe|rò| el| de|i|xa|ré| per| des|prés|). ...tenen vuit síl•labes, com tots els altres, perquè en el primer hi ha dos contactes vocàlics (“contar un” i “conte impertinent”), mentre que en el segon hi ha una elisió a “però el”. ...el primer té nou síl•labes, perquè a “contar un” no és possible ni la sinalefa ni l’elisió a causa de la “r” i el segon set, perquè la primera vocal de “però” no es pronuncia i .