LOCKE

EN LA FILOSOFIA DE LOCKE ES TROBEN INFLUÈNCIES DE. LA REACCIÓ PRO-ARISTOTÈLICA DELS FILÒSOFS RENAIXENTISTES. LA REACCIÓ ANTI-ARISTOTÈLICA DELS FILÒSOFS RENAIXENTISTES. LA REACCIÓ PRO-ARISTOTÈLICA DELS FILÒSOFS EXISTENCIALISTES. LA REACCIÓ ANTI-ARISTOCRÀTICA DELS FILÒSOFS DEL LLENGUATGE.

LOCKE ÉS CONSIDERAT EL PRINCIPAL TEÒRIC DEL LIBERALISME MODERN. VERTADER. FALS.

EL LIBERALISME MODERN S'IDENTIFICA AMB ELS INTERESOS POLÍTICO-ECONÒMICS DE. LA BURGESIA. EL PROLETARIAT. LA MONARQUÍA. LA NOBLESA.

AL IGUAL QUE ELS ESCOLÀSTICS, LOCKE UTILITZAVA UN LLENGUATGE PLE DE TECNICISMES. VERTADER. FALS.

LOCKE PERTANY A LA CORRENT DE. EL RACIONALISME. L'EMPIRISME. EL CRITICISME. L'ARISTOTELISME.

LA SEVA OBRA PRINCIPAL S'ANOMENA. ASSAIG SOBRE L'ENTENIMENT HUMÀ. ASSAIG SOBRE L'EMPIRISME. SOBRE LA RAÓ COM A MÈTODE DE CONEIXEMENT. DISCURS DEL MÈTODE.

LOCKE DEFENSA L'INNATISME. VERTADER. FALS.

LA CRÍTICA DE LOCKE A L'INNATISME ES CENTRA EN. DEMOSTRAR LA FALSEDAT DE L'AFIRMACIÓ DE L'EXISTÈNCIA D'UN CONSENS UNIVERSAL EN RELACIÓ A DETERMINATS PRINCIPIS ESPECULATIUS I MORALS. DEMOSTRAR LA FALSEDAT DE DESCARTES FENT REFERÈNCIES SUBTILS AL SEU CONSUM DESCONTROLAT DE DROGES. DEMOSTRAR LA VERITAT DE L'AFIRMACIÓ DE L'EXISTÈNCIA D'UN CONSENS UNIVERSAL EN REALCIÓ A DETERMINATS PRINCIPIS POLÍTICS I ECONÒMICS. DEMOTRAR LA FALSEDAT DE L'AFIRMACIÓ DE LA INEXISTÈNCIA D'UN CONSENS UNIVERSAL EN RELACIÓ A DETERMINATS PRINCIPIS ESPECULATIUS I MORALS.

LOCKE AFIRMA QUE TOT I QUE CERTS PRINCIPIS NO ES TROBIN EN NOSALTRES DE FORMA ACTUAL SI QUE ES TROBEN DE FORMA VIRTUAL [DEMOSTRACIÓ DE L'EXISTÈNCIA DE PRINCIPIS INNATS]. FALS. VERTADER.

LOCKE ENTÉN PER IDEA TOT CONTINGUT MENTAL [A DIFERÈNCIA DE DESCARTES]. VERTADER. FALS. VERTADER PERÒ ÉS FALS QUE DESCARTES NO HO CREGUI AIXÍ. FALS PERÒ ES VERTADER QUE DESCARTES NO HO CREGUI AIXÍ.

D'ON PROCEDEIXEN LES IDEES SEGONS LOCKE. DE DÉU. DE VIDES ANTERIORS. DE LA RAÓ. DE L'EXPERIÈNCIA.

DOS TIPUS D'EXPERIÈNCIA SEGONS LOCKE. EXTERNA [VIA DE LA SENSACIÓ] I INTERNA [VIA DE LA REFLEXIÓ]. EXTERNA [VIA DE LA REFLEXIÓ] I INTERNA [VIA DE LA SENSACIÓ]. EXTERNA [VIA DE LA IL·LUMINACIÓ] I INTERNA [VIA DE LA RAÓ]. EXTERNA [VIA DE LA RAÓ] I INTERNA [VIA DE LA INTUICIÓ].

LES IDEES COMPLEXES ES DIVIDEIXEN ENTRES CLASSES. DE MODES, DE SUBSTÀNCIES I DE RELACIONS. DE RELFEXIÓ, METAFÍSIQUES I DE MODES. DE INTUICIÓ, RACIONALS I EMPÍRIQUES. DE SUBSTÀNCIES, DE REFLEXIÓ, DE SENSACIÓ.

QUE SÓN LES QUALITATS SEGONS LOCKE?. SENSACIONS O PERCEPCIONS. CAPACITATS DE L'OBJECTE PER PRODUÏR EN NOSALTRES ALGUNA IDEA. COMBINACIÓ D'IDEES DIFERENTS. SUBSTÀNCIES ININTEL·LIGIBLES.

PER LOCKE LA IDEA DE SUBSTÀNCIA ÉS. EL RESULTAT D'UNA INFERÈNCIA, RELITZADA A PARTIR DE L'EXISTÈNCIA DE QUALITATS QUE NECESSITEN UN SUPORT. QUELCOM FALS, JA QUE A LA IDEA DE SUBSTÀNCIA NO LI CORRESPON CAP IMPRESSIÓ. UNA REALITAT PALPABLE. UNA IDEA INNATA COM LA DE DÉU O LA DE IDENTITAT.

LES IDEES DE RELACIONS SÓN PURAMENT MENTALS. VERTADER. FALS.

LOCKE ESTÀ CONVENÇUT DE LA NECESSITAT D'UN NEXE [CONNEXIÓ NECESSÀRIA] ENTRE CAUSA I EFECTE. VERTADER. FALS. NO TENIM IMPRESSIÓ DE CONNEXIÓ NECESSÀRIA, SOLAMENT DE SUCCESSIÓ.

D'ON PROVENEN ELS TERMES UNIVERSALS SEGONS LOCKE. DE LA SUCCESSIÓ D'IDEES PARTICULARS. FORMANT UNA IDEA GENERAL, PRENENT LES CARACTERÍSTIQUES COMUNS I DEIXANT DE BANDA ELS TRETS DIFERENCIADORS. DE LA SUCCESSIÓ D'IDEES GENERALS. FORMANT UNA IDEA PARTICULAR, PRENENT LES CARACTERÍSTIQUES DIFERENCIADORES I DEIXANT DE BANDA ELS TRETS COMUNS. DE MÓN DE LES IDEES. SÓN IDEES INNATES.

LOCKE CREU QUE LO UNIVERSAL ES TROBA EN LES COSES I NO EN LES IDEES I PARAULES. FALS. VERTADER.

SEGONS LOCKE L'ENTENIMENT NO POT ACCEDIR A LES COSES. VERTADER. FALS.

LA NOCIÓ D'ACORD O DESACORD ENTRE IDEES ES POT ENTENDRE EN. QUATRE SENTITS. DOS SENTITS. UN SENTIT. CINC SENTITS.

LOCKE DISTINGEIX TRES GRAUS DE CONEIXEMENT, QUE SÓN. INTUITIU, DEMOSTRATIU, SENSIBLE. RACIONAL, INTUITIU, INSENSIBLE. IRRACIONAL, DEDUCTIU, EMPÍRIC. INTUITIU, DETECTIU, SENSIBLE.