Mercè Rodoreda. MIRALL TRENCAT

A. EL GÈNERE NARRATIU. 1. La narració com a tipus textual es caracteritza per la seqüenciació temporal de fets. Des del punt de vista de les tècniques narratives, aquests fets poden seqüenciar-se per tres procediments, que solen anomenar-se... ...estil directe, estil indirecte i estil indirecte lliure. ...plantejament, nus i desenllaç. ...descripció, diàleg i narració.

A. EL GÈNERE NARRATIU. 2. Fixant-nos en la història, hom diu que allò que identifica qualsevol text narratiu és la voluntat de versemblança, això és ... ...la veracitat (autenticitat) de la narració . ...l’aparença de veritat considerada com a convenció narrativa entre narrador i lector. ...la intenció que el lector cregui que allò que llegeix és realitat (és ver).

A. EL GÈNERE NARRATIU. 3. Tota narració, llarga o breu, en el seu format tradicional, es caracteritza per presentar 3 parts, articulades al voltant d’un moll. Plantejament, nus i desenllaç, al voltant d’un conflicte. Introducció, desenvolupament i cloenda, al voltant d’un objecte. Tesi, antítesi i síntesi, al voltant d’una idea.

A. EL GÈNERE NARRATIU. 4. Parlem de veu narrativa per referir-nos a la forma en què el relat arriba al lector. Una distinció important és la que ens permet diferenciar entre... ...narrador editor i narrador receptor. ...el narrador personatge i el narrador lector. ...el narrador intern i el narrador extern.

A. EL GÈNERE NARRATIU. 5. Alguns gèneres narratius són ... ...l’exposició, la descripció i el diàleg. ...la faula, la llegenda i la novel•la. ...la ficció científica, la novel•la negra i el "best seller".

B. MERCÈ RODOREDA I LA NARRATIVA CATALANA DEL SEGLE XX. 6. Encara que l’obra de Rodoreda es dilata en el temps, si l’hem de classificar, la situarem en el marc de... ...la narrativa modernista. ...la narrativa romàntica. ...la narrativa de postguerra.

B. MERCÈ RODOREDA I LA NARRATIVA CATALANA DEL SEGLE XX. 7. I és perquè la major part de la seva obra (incloses totes les novel•les més reconegudes) ... ...va publicar-se en el període que va de la fi de la guerra civil a la mort del dictador (1975). ...adopta punts de vista extraordinàriament moderns sobre la posició de la dona i els seus drets en la societat actual. ...parla molt de flors, amors impossibles, matrimonis desgraciats, morts en la joventut dels personatges i altres elements romàntics.

B. MERCÈ RODOREDA I LA NARRATIVA CATALANA DEL SEGLE XX. 8. La qual cosa no és d’estranyar, perquè Mercè Rodoreda ... ...neix al 1908 i, per tant, assoleix la seva maduresa com a narradora al voltant de 1940. ...era molt de dretes des de ben jove i va fer costat a Franco des del primer moment de l'aixecament militar contra l’ordre legal republicà. ...va tenir una vida sentimental molt agitada, amb infinitat d’amants, que van anar des d’un governador civil a una cupletista manxega molt famosa.

B. MERCÈ RODOREDA I LA NARRATIVA CATALANA DEL SEGLE XX. 9. En la narrativa de Rodoreda, les flors i les plantes són una constant que remet a ... ...la influència de la pintura de Mark Rothko en la seva obra. ...la síntesi entre mort (flors) i vida eterna (plantes ), pròpia de la concepció cristiana de la literatura que tenia l’autora. ...el jardí de la seva infantesa i, per tant, la joventut i altres paradisos perduts.

B. MERCÈ RODOREDA I LA NARRATIVA CATALANA DEL SEGLE XX. 10. Aquesta relació és en realitat molt complexa i potser caldria expressar-la mitjançant una equació com... ...pintura = color = flors = ocells = vida lliure. ...jardí = somni = record = infantesa = paradís (felicitat) perdut/da (en dos plans: el personal i el col•lectiu). ...flor = brevetat = mort = guerra vs. planta = durada = vida = pau.

B. MERCÈ RODOREDA I LA NARRATIVA CATALANA DEL SEGLE XX. 11. Mercè Rodoreda té una obra de joventut extensa, de la qual renega completament. En aquells anys de joventut, l’autora se sentia propera a... ... autors de prestigi catalans com Àngel Guimerà, del qual admira sobretot "Terra Baixa", Josep Conill, autor de "Els meus matins" i J. M. Ànsar, reconegut per "El català en la intimitat". ... la Colla de Sabadell, que aplegava autors d’avantguarda com Joan Oliver (del qual coneixeu Pigmalió), Joan Prats i Francesc Trabal (amb el qual va mantenir, segons sembla, una relació sentimental). ... els poetes espanyols del mateix període: Hernández, Alberti i Lorca (que es va inspirar en una tia-àvia de la Rodoreda per al personatge de Bernarda Alba) .

B. MERCÈ RODOREDA I LA NARRATIVA CATALANA DEL SEGLE XX. 12. En el període en què Rodoreda es dóna a conèixer com a autora (comença la seva activitat periodística i literària i publica les seves primeres obres)... ... no hi ha pràcticament cap més autor català que conreï la novel•la (per això hom parla d'"una generació sense novel·la"). ... hi ha un esclat de la novel•lística catalana, afavorida pel context de normalitat cultural que suposa la República, després d’uns anys de crisi del gènere ( després d'"una generació sense novel•la"). ... el català està prohibit per la dictadura de Primo de Rivera, però es mantenen els Jocs Florals, que Rodoreda va guanyar 13 vegades en 12 anys.

B. MERCÈ RODOREDA I LA NARRATIVA CATALANA DEL SEGLE XX. 13. Durant la Guerra Civil... ... Rodoreda manté un compromís actiu amb la República i el govern de la Generalitat. Hom li atribueix una relació amb el revolucionari Andreu Nin. ... Rodoreda és un dels “catalans de Burgos”, com el seu amic Eugeni d’Ors, que van donar suport a la sublevació militar i que van passar a la “zona nacional” , a través de França, tan bon punt van poder. ... Rodoreda intenta mantenir-se neutral i fer de mitjancera entre els bàndols oposats, però, encara que actua de bona fe, en aquesta tasca és manipulada i enganyada pel seu amistançat, Cecil Rodhes.

B. MERCÈ RODOREDA I LA NARRATIVA CATALANA DEL SEGLE XX. 14. Tot i aquesta relació que acabem d’esmentar, Rodoreda... ... tenia poca inclinació a mantenir relacions amb homes. Mai es va casar i no se li coneixen amants posteriors. ... estava casada des de molt jove amb un germà de la seva mare, de qui es va acabar separant. ... no perd mai l’esperança de retrobar el seu gran amor de joventut, un "indiano" anomenat Divínio que se n’havia anat a fer les Amèriques.

B. MERCÈ RODOREDA I LA NARRATIVA CATALANA DEL SEGLE XX. 15. Altres novel•les importants de l’autora són... ... Fanny, Laura a la ciutat dels Sants i Vals. ... Aloma, Memòries de la guerra i Els espills del meu jardí. ... Aloma, La Plaça del Diamant i El carrer de les Camèlies.

C. MIRALL TRENCAT. Interpretació general. 16. Als apunts de narrativa haureu llegit en què consisteix el recurs anomenat fal•làcia patètica. És el recurs predominant en Mirall Trencat i, de fet, tota la novel•la es pot interpretar com una f.p. grandiosa, en la qual... ...la decadència del barri de Sant Gervasi, i en particular la de la joieria Begú, expressa la de l’economia i la burgesia catalanes. ...la decadència de la casa de Sant Gervasi i, en especial, la del seu jardí, expressa la de la família de Teresa Goday i, per extensió, la de les relacions familiars tradicionals. ...la cobejança de les joies familiars expressa l’ambició sense límits dels guanyadors de la guerra civil, personificats en Sofia, la filla de Teresa, i per extensió la de les classes dominants espanyoles.

C. MIRALL TRENCAT. Interpretació general. 17. La novel•la "Mirall Trencat" està narrada en ... i amb una tècnica que podríem qualificar de ... Diverses etapes. Estil indirecte (i una estructura lineal). Tercera persona. Estil indirecte lliure (i una estructura concèntrica). Primera persona. Estil directe (i una estructura convergent).

C. MIRALL TRENCAT. Interpretació general. 18. Això no obstant, la primera impressió és que té una estructura més senzilla. "Mirall trencat" pren l’aparença ... ... d’una novel•la social, que presenta els conflictes de classe de la Barcelona del seu temps. ... d’una novel•la amorosa, sobre la vida de Teresa Goday. ... d’una novel•la històrica realista, que segueix les peripècies d’una nissaga familiar.

C. MIRALL TRENCAT. Interpretació general. 19. El títol, "Mirall trencat", fa referència a dues coses: La novel•la reflecteix la vida (mirall) i ho fa a trossos, sumant diferents mirades i fragments de memòria (trencat). Teresa Goday és una persona vanitosa, que es mira molt al mirall, però acaba trencant-se a causa de l’ensorrament del seu món. La casa de Sant Gervasi és un mirall de la vida social de l’epoca, que acaba trencant-se a causa de la guerra civil.

C. MIRALL TRENCAT. Interpretació general. 20. La novel•la s’estructura clarament en tres parts: La primera se centra en el grup familiar, la segona en els servents i criades i la tercera en l’aparició del proletariat com a classe social emergent. La primera se centra en la casa i els personatges que l’habiten; la segona, en el conflicte generacional entre pares i fills, centrat en Teresa i Sofia; la tercera resol el conflicte a partir de la tercera generació, la del Ramon i la Maria. La primera ens presenta els personatges i el seu món immediat, la casa i el jardí, i registra la vida d’una generació de senyors i criats; la segona no avança gaire cronològicament i reflexiona sobre les relacions anteriors i els secrets que amaguen; la tercera és una mirada al passat, que se centra en el pas del temps i els seus efectes destructius.

D. MIRALL TRENCAT. Primera part 21. La primera part està encapçalada per una cita d’Sterne que fa referència a un dels temes principals d’aquesta part de la novel•la. Les flors. El record. El secret.

D. MIRALL TRENCAT. Primera part 22. D’entrada coneixem Teresa Goday, la figura que presideix la primera part de la novel•la. Està casada amb Nicolau Rovira, un matrimoni una mica peculiar perquè... ... ell és un home molt ric i ja gran, mentre que ella és una noia de classe baixa, jove i atractiva. ... ella és una dona molt rica i ja gran, mentre que ell és un xicot de classe baixa, jove i atractiu. ... ell és un malfactor ja casat, que té un fill amb una altra dona i no li diu a la Teresa.

D. MIRALL TRENCAT. Primera part 23. Coneixem de seguida el caràcter de Teresa gràcies a dos episodis: El del fermall, una joia que Nicolau li regala i que ella regala al seu ex-amant, i el de la joieria, quan, per aconseguir un altre fermall igual sense que el seu marit ho sàpiga, sedueix l’amo de la joieria. El del fermall, en el qual Teresa ven una joia d’amagades del seu marit, per aconseguir diners per un fill secret que té, i el del bateig, quan apadrina aquest mateix nen. El del fermall, una agulla de corbata enverinada que Teresa li regala a Nicolau per veure si es punxa, i la deixa vídua i el de l’accident, quan convenç Vicenç, el xofer, perquè simuli un accident i així Nicolau mori d’un atac de cor.

D. MIRALL TRENCAT. Primera part 24. Quan Nicolau mor, Teresa queda en bona posició econòmica i torna a casar-se. Aquesta vegada ho fa amb Salvador Valldaura un diplomàtic ric, que té un passat tràgic ... ...ja que quan estava destinat a Viena s’havia enamorat d’una violinista i aquesta, sense motiu aparent, s’havia suïcidat. ... perquè, quan estava destinat a Viena, havia mort un home, un músic, amb qui s’havia batut en duel per l’amor d’una violinista que tocava en el "combo" d'un club nocturn. ... relacionat amb la filla secreta que té, Maria, que s’ha fet famosa tocant el violí, però el menysprea i no vol saber res d’ell.

D. MIRALL TRENCAT. Primera part 25. Sofia, la filla de Teresa i Salvador, té una relació d’afecte profund vers el seu pare, però en canvi no estima gaire la mare, ni l’home amb qui acaba casant-se, un botiguer anomenat Eladi Farriols. Aquest té un secret... ... que li revela a Sofia la mateixa nit de noces: ell és en realitat incapaç de mantenir relacions amb les dones i el casament només és una tapadora del seu gran secret. Vol que Sofia tingui fills amb algú altre, perquè ningú no sospiti la veritat. ... que li revela a Sofia la mateixa nit de noces: no podran tenir mai fills, perquè ell és el fill secret que la Teresa havia tingut. Per tant, en realitat són germans i el casament ha estat només una venjança contra la família que no l’ha reconegut. Sofia, despitada, mantindrà relacions amb altres homes, amb els quals té diversos fills. ... que li revela a Sofia la mateixa nit de noces: és pare d’una nena, que ha tingut de resultes d’una aventura amb una altra dona, una cupletista, quan ja estava promès amb la Sofia. Aquesta, que és molt orgullosa, l’obliga a adoptar la nena, que es diu Maria.

D. MIRALL TRENCAT. Primera part 26. Teresa, decebuda, viu reclosa en la seva habitació. Una malaltia l’ha lligada a una cadira de rodes. Dels tres nens que viuen amb Sofia i Eladi, Maria, Ramon i Jaume, en té un de preferit amb el qual passa moltes hores. És Maria, la filla il•legítima d’Eladi, amb qui se sent identificada pel seu caràcter rebel i apassionat. És Ramon, que físicament s’assembla molt a l’avi, i li recorda el seu marit, Salvador Valldaura. És el petit Jaume, amb qui comparteix records a l’habitació on està reclosa. Però la mort d’aquest, provocada pels seus germans, la deixa sola del tot.

E. MIRALL TRENCAT. Segona part 27. La segona part comença uns anys després de la mort del Jaume, quan el notari Riera visita la casa de Sant Gervasi, ja que Teresa Goday vol fer testament. La relació de Teresa amb el notari... ...ve de lluny, ja que es coneixen des de joves i durant molt de temps havien estat amants. ...comença en aquest moment, però adquirirà una gran importància arran de la mort de Maria. ...ve de lluny, perquè encara que Teresa no ho sap quan el crida, en una conversa s’adona que és el fill il•legítim que havia tingut abans de casar-se amb Nicolau.

E. MIRALL TRENCAT. Segona part 28. El pas dels anys fa que les minyones de la casa de Sant Gervasi vagin canviant. No obstant ... ... s’hi consolida la presència de Marieta, una mallorquina jove i bonica, que es converteix en amant d’Eladi Farriols després que aquest la vegi nua una tarda al jardí de casa, regant-se amb la mànega d’aigua.. ...continua governant-les l’Armanda, convertida en supervisora, la qual havia estat durant un temps amant d’Eladi Farriols, el marit de Sofia. ... la vella Mundeta, que ha controlat sempre la vida de la família Valldaura, continua a la casa.

E. MIRALL TRENCAT. Segona part 29. Les relacions entre Maria i Ramon, que ja eren de gran complicitat abans de la mort d’en Jaume, esdevenen cada vegada més íntimes. Alertat d’aquesta situació per una institutriu, Eladi Farriols ... ... s’adona que Maria sap que en realitat no és filla seva i es relaciona amb el seu suposat germà per obligar-lo a revelar-li el seu secret. ... fa culpable de la situació a l’àvia Teresa i, en venjança, la tanca en un asil, on aviat morirà de tristesa. ... decideix revelar-los que, tot i que Maria és adoptada i Ramon no, són en realitat germans de sang, ja que ell és el pare de tots dos.

E. MIRALL TRENCAT. Segona part 30. El descobriment de la seva relació real fa que el món dels nens s’ensorri, cosa que es manifesta simbòlicament... ... en el fet que tots dos, per separat i sense saber que ho fa l’altre, trenquen o llencen les joguines i, així, donen per acabat el món de la infantesa. ... tots dos se’n van de casa, amb la qual cosa podem considerar que comença la seva vida adulta. Ramon aspira a ingressar a la Legió africana i Maria vol fer-se monja. ... en la destrucció del cobert del jardí on havien jugat sempre de petits, a causa d’un incendi provocat per un llamp una nit de tempesta.

E. MIRALL TRENCAT. Segona part 31. L’endemà mateix d’aquest gest simbòlic, succeeix un esdeveniment dramàtic: El suïcidi de Maria, que es llença al mar i es deixa morir ofegada. El suïcidi de Maria, que les criades descobreixen casualment quan surten al jardí, a buscar llorer per al dinar. La mort de pena d’Eladi Farriols, incapaç de suportar el sentiment de culpa per la desgràcia que ha causat als seus fills.

F. MIRALL TRENCAT. Tercera part 32. La tercera part està encapçalada per uns versos de T. S. Elliot que fan referència a un dels temes centrals d’aquesta part: La vellesa. El pas del temps. La guerra.

F. MIRALL TRENCAT. Tercera part 33. Aquests versos enllacen, en certa manera, amb els capítols inicials d’aquesta tercera part, que giren al voltant de ... ... la decrepitud i incapacitat física, a causa de l’edat, de tot un estol de personatges: Teresa, Armanda, el notari Riera i Miquel Masdeu. ... els records de la Teresa, arran de la mort de Miquel Masdeu, l’amant que havia tingut abans de casar-se amb Nicolau Rovira. ... l’esclat de la guerra civil espanyola, que impedeix que Sofia pugui seguir mantenint la casa i l’estil de vida aristocràtic que hi portava..

F. MIRALL TRENCAT. Tercera part 34. A causa de la guerra Sofia fa un viatge a París i Armanda es queda com a única estadant de la casa. No se n’ensenyoreja molt de temps, tanmateix, ja que ... ...la solitud li pesa molt i decideix anar-se’n. La casa queda abandonada i inicia la seva decadència. Aquest capítol està inspirat en "La caiguda de la casa Usher", d’Edgard Allan Poe. ...Sofia, des de París, la cedeix a una companyia de teatre itinerant, que l’okupa i la utilitza per organitzar-hi festes disbauxoses i abocar-se al vici. ...els milicians ocupen la casa i en fan fora la vella criada. Malgrat tot, Jesús Masdeu, el fill il•legítim de Teresa, que és un dels milicians, li proporciona un pis on poder viure.

F. MIRALL TRENCAT. Tercera part 35. Acabada la guerra, Sofia recupera la casa, però tampoc per gaire temps ja que decideix vendre-la per a fer-hi cases de pisos. Sofia no s’estima els records, per això ordena desmantellar la casa i cremar tot el que contenia. Quan els treballadors ho fan ... ... perceben una presència misteriosa, la de l’esperit de Maria que habita encara en aquell espai. ... descobreixen el tresor de Nicolau Rovira, del qual tot el barri parlava, però que ningú creia que existís realment. ... descobreixen una habitació darrere d’una porta oculta, la qual conté una gran col•lecció de nines de porcellana que havia pertangut a Eladi Farriols.

F. MIRALL TRENCAT. Tercera part 36. Abans d’això, Sofia fa una darrera visita a la casa, en la qual coincideix amb Armanda. L’últim passeig pel jardí, que descobrim ara com un espai selvàtic cobert de vegetació i engolit per l’heura, i per la casa a punt de ser enderrocada ... ... ens vol situar en la perspectiva que tota mort és en realitat una transformació: res desapareix del tot, només canvia de forma. La presència de l’esperit de Maria té, en part, el mateix sentit. ... ens vol situar en la perspectiva que tota decadència és relativa i que al dessota d’una aparença decadent pot haver-hi amagada una nova realitat més rica, com el tresor de Nicolau Rovira enterrat al jardí. ... ens vol situar en la perspectiva que les pors ocultes i els secrets més amagats acaben imposant-se per sobre de les aparences. L’heura revela la realitat salvatge amagada rere el jardí, com la col•lecció de nines acaba per desvetllar la personalitat que Eladi Farriols volia amagar a tothom.

A continuació trobaràs les caracteritzacions de cinc personatges, extretes de l’assaig de Maria Campillo i Marina Gustà, "Mirall Trencat" (les parts entre cometes són cites de la pròpia Mercè Rodoreda). Relaciona cadascuna d’elles amb el personatge corresponent: Eladi Farriols. Miquel Masdeu. Nicolau Rovira. Sofia. Teresa Goday.

VOCABULARI. A les pantalles següents trobaràs frases de la novel·la amb una paraula DESTACADA. Marca el sinònim contextualment adequat dels tres que es proposen.

ET FA ANGÚNIA que et vegi les cames que et vaig veure quan vas néixer? (pàg. 136). SENTS GOIG que... ET FA COSA que... ET DONA ANGOIXA que...

Alguna vegada destapava les llaunes i feia canvis: es quedava les bestioles més boniques. L'ESPIADIMONIS gros era d’en Jaume; un matí se n’adonà que ja no el tenia. (pàg. 168). LA MARIETA grossa... L'ESCORPÍ gros... LA LIBÈL·LULA grossa...

No ets ningú, ningú... t’ho dic per castigar-te de les GANYOTES que m’havies fet quan eres petita. Ets menys que res. (pàg. 253). MALIFETES. CAROTES. PREGUNTES.

Quan ja estaven nues al bat del sol, les ajuntà i els digué que, sobretot, no miressin cap a la caseta dels safarejos, perquè el senyor, sempre que es RUIXAVEN, les espiava per un forat. (pàg. 285). DESPULLAVEN. REGAVEN. REMULLAVEN.

...era tan inútil com els bocins d’ungla que es tallava. Ho feia damunt d’un full de diari per no EMPASTIFAR, després en feia un paquetet i el llençava. (pàg. 355). EMPUDEGAR. EMBRUTAR. MALBARATAR.