Mercè Rodoreda: LA PLAÇA DEL DIAMANT

A. LA NARRATIVA DE MERCÈ RODOREDA. 1. Una característica d’estil que crida l’atenció en aquesta novel•la és la simplicitat aparent de les estructures sintàctiques i del lèxic utilitzats. Això és deu al següent: La narradora és la Colometa i l’estil vol reflectir el llenguatge d’una persona de les classes populars i de caràcter ingenu. És la primera novel•la de Mercè Rodoreda i l’autora encara no havia arribat a aconseguir un estil elaborat. És l’última novel•la de Mercè Rodoreda, que en les seves obres va depurant cada vegada més el seu estil fins a arribar-ne a eliminar tot el superflu.

A. LA NARRATIVA DE MERCÈ RODOREDA. 2. El procediment narratiu predominant de què es val Mercè Rodoreda a La Plaça del Diamant correspon a un estil ... directe. indirecte. indirecte lliure.

A. LA NARRATIVA DE MERCÈ RODOREDA. 3. Altres novel•les de Mercè Rodoreda són... ... "Evast i Aloma", "Caldesa" i "Isabel Pellicer". ... "El parc de les Magnòlies", "La meva Cristina" i "La plaça Trilla". ... "Aloma", "El carrer de les Camèlies" i "Mirall trencat".

A. LA NARRATIVA DE MERCÈ RODOREDA. 4. Una característica remarcable d’aquestes novel•les és que ... ... en totes elles (i en totes les més conegudes de Mercè Rodoreda) el paper protagonista principal recau en una dona. ... només en La plaça del Diamant la protagonista principal és una dona. ... l’autora alterna novel•les protagonitzades per dones i signades amb el propi nom, amb novel•les protagonitzades per homes, signades amb el pseudònim Lluís Aguiler.

A. LA NARRATIVA DE MERCÈ RODOREDA. 5. Podem dir el següent sobre la veu narradora de La plaça del Diamant: Hi ha una barreja de veus narratives, que es tradueixen en diferents enfocaments de cada capítol (tècnica del CONTRAPUNT). Hi ha un NARRADOR TESTIMONI (Natàlia, una amiga de la protagonista), que narra els fets que ha viscut des d’una posició no protagonista. Hi ha un narrador AUTODIEGÈTIC, és a dir, un(a) narrador(a) en primera persona que és el/la protagonista de la novel•la.

A. LA NARRATIVA DE MERCÈ RODOREDA. 6. I l’estructura de la trama i el temps narratiu són ... ... LINEALS (l’ordre del discurs segueix l’ordre cronològic de la vida del/de la Protagonista). ... CONVERGENTS (hi ha dos fils argumentals paral•lels que acaben convergint en els capítols finals). ... CIRCULARS (la trama es presenta fragmentada, sense un ordre aparent, però ens porta a un desenllaç coincident amb el plantejament de la novel•la, per denotar que res important no ha canviat).

A. LA NARRATIVA DE MERCÈ RODOREDA. 7. Pel que fa a l’espai narratiu ... ... crida l’atenció que, tot i el realisme de la història, els espais on es desenvolupa són imaginaris. ... es correspon amb una precisió minuciosa a la realitat de la Barcelona de l’època. ... es correspon, més o menys, a la Barcelona de l’època, però Mercè Rodoreda hi introdueix carrers i barris imaginaris quan convé a les necessitats narratives.

A. LA NARRATIVA DE MERCÈ RODOREDA. 8. Mercè Rodoreda va escriure aquesta novel•la ... ... a Ginebra, on vivia exiliada. ... a Mèxic, on va fugir després de la guerra. ... a Barcelona, en tornar de l’exili.

A. LA NARRATIVA DE MERCÈ RODOREDA. 9. I va publicar-la, per primer cop, aproximadament ... ... als anys 40, a la postguerra immediata. ... als anys 60, quan els estralls de la guerra encara es deixaven sentir, però la persecució dels vençuts no era tan ferotge com als primers anys. ... a finals dels anys 70, en plena transició a la democràcia, quan ja hi havia un reconeixement públic i oficial de la llengua catalana.

A. LA NARRATIVA DE MERCÈ RODOREDA. 10. L'autora proposava inicialment un altre títol per a la novel·la, que per a ella havia de tenir un sentit irònic, : Colometa. Natàlia. La senyora dels coloms.

B. LECTURA. 1. El primer capítol es desenvolupa en un ball a la plaça del Diamant. La Natàlia, una noia jove que treballa en una pastisseria, està molt cansada i no té ganes de ballar, però hi va perquè li demana una amiga i ella “no sap dir que no”. Aquell dia, tot el que porta la Natàlia és del mateix color, des de les arracades als enagos. En concret, de color... ...blanc, simbolitzant la innocència de la noia. ...negre, simbolitzant la foscor del futur que li espera. ...roig, simbolitzant la intensitat dels sentiments que s’apoderaran d’ella.

B. LECTURA. 2. Tota la novel•la està plena d’elements que aporten un significat afegit. Podem dir que tenen un valor simbòlic. No només els colors, també, entre altres coses,... ... els animals, els vegetals i els minerals. ... les flors, les plantes i els ocells. ... els balls, el futbol i els toros.

B. LECTURA. 3. Per cert, la plaça del Diamant està ... ... al barri de Gràcia, a Barcelona, on transcorre la major part de la novel•la. ... al barri del Serrallo a Tarragona; l’acció es desplaça posteriorment a Barcelona. ... al barri del Raval a Barcelona; l’acció transcorre principalment entre aquest barri i Sant Gervasi.

B. LECTURA. 4. Al ball, la Natàlia coneix el Quimet. El noi li proposa ballar, però ella li diu que no vol ballar amb ell, perquè té un promès, el Pere, que treballa a la cuina d’un Hotel. Tot i així ... ... el Quimet li diu que no volia importunar-la, però ha quedat impressionat només veure-la “i un ball no li fa mal a ningú”. La Natàlia accepta un sol ball. ... el Quimet li diu que ella s’ho perd, perquè “en tot el barri no hi ha ningú que balli tan bé com ell”. La Natàlia sent curiositat i accepta ballar. ... acaben ballant (ja sabem que la Natàlia "no sap dir que no") i el Quimet li diu que no li importa que estigui promesa, perquè “al cap d’un any serà la seva senyora”.

B. LECTURA. 5. Des del primer moment, el Quimet li canvia el nom a la Natàlia. Segons ell, només es pot dir “Colometa”. Al cap de poc temps en una cita que tenen al Parc Güell, té lloc una escena que es repetirà sovint i que angoixa molt la Colometa: el Quimet es queda parat mirant-la fixament i exclama “Pobra Maria!”. La Colometa havia anat a aquesta cita desitjosa d’explicar-li una cosa important al Quimet, però aquest no li dóna ocasió de fer-ho. En concret, el que ella volia dir-li és ... ...que l’amo de la pastisseria se li havia insinuat. ...que havia tallat amb el seu promès, el Pere. ...que no suportava els coloms.

B. LECTURA. 6. La relació amb el Quimet no és fàcil. Tot i la mansuetud de la Colometa, de tant en tant s’enfaden i ell desapareix durant dies, setmanes fins i tot. Un dels motius pels quals van discutir és que... ... al Quimet no li cau bé el pare de la Colometa (que és vidu i s’ha casat amb una altra dona) i es nega a demanar-li la mà de la seva filla. ... el Quimet és molt gelós i vol que la Colometa deixi la feina a la pastisseria perquè, segons ell, l’amo "li mira el darrere". Però ella no vol deixar la feina. ... un dia la veu passejant amb el seu antic promès, el Pere, i el Quimet, que no pot suportar-ho; li fa una escena al mig del carrer.

B. LECTURA. 7. Tot i així, la relació tira endavant i el Quimet i la Colometa lloguen un pis vell i atrotinat al carrer Montseny. Cal netejar-lo i empaperar-lo i ja es veu que el Quimet no és molt amic de treballar. Gairebé tota la feina la fan els seus dos millors amics que es diuen... ... Vicentet i Marc. ... Pere i Toni. ... Mateu i Cintet.

B. LECTURA. 8. El Quimet i la Natàlia es casen. És un dia molt feliç per a la Colometa, tot i que té molta por de la nit de nuvis. Per què?. No ha estat mai amb un home i té por de morir partida. No té cap experiència i té por que no li agradarà prou al Quimet. Tem que el Quimet descobreixi que ella no és verge.

B. LECTURA. 9. Ja porten mesos de casats i els diumenges, segons el Quimet, són els dies de “fer un nen”. La Colometa, finalment queda embarassada. A partir d’aquell moment, en Quimet canvia d’actitud i es desviu per ella. Fa totes les feines de la casa perquè ella no es cansi. El Quimet continua de mal humor i pensant només en ell mateix. S’inventa un mal imaginari a la cama, perquè tothom estigui per ell. Pensant en el nen que ha de venir, el Quimet es dedica intensament al seu negoci i a fer diners.

B. LECTURA. 10. Després d’un embaràs dolent, neix el nen. Les primeres setmanes són molt difícils perquè... ...el nadó no vol el pit de la Natàlia, perd molt de pes, i no para de plorar. ...el Quimet no s’ocupa d’ell, ja que només està interessat en els coloms que cria, i la Colometa té una depressió molt forta. ... tots els amics, les veïnes i els familiars estan embadalits amb el nen; l’avicien, l’omplen de regals i no paren de donar-li llamindarus que li fan mal a la panxa. La Colometa no sap com dir-los que això és dolent per al nen.

B. LECTURA. 11. A l’abril de 1931 comencen els maldecaps grossos, segons la Natàlia. A causa de quin esdeveniment?. A causa de la fugida de tots els coloms que el Quimet criava a les golfes de la casa. Arran de la proclamació de la República espanyola. Per culpa d’una malaltia crònica del Quimet, que li produeix cucs al budell.

B. LECTURA. 12. La Natàlia torna a quedar-se encinta. Després d’un embaràs també molt difícil, té aquesta vegada una nena. Per cert, que els dos nens es diuen... ... Quimet i Natàlia, com els seus pares. ... Antoni i Rita. ... Jonathan i Vanessa.

B. LECTURA. 13. Les coses no van gaire bé al taller d’ebenisteria del Quimet, i la Natàlia decideix buscar una feina per fer als matins. Molt aviat troba feina... ...de dona de fer feines a la mateixa casa on treballa la seva veïna Enriqueta. ...a la mateixa pastisseria on treballava quan va conèixer el Quimet. ... com a guia, ensenyant les places de la vila de Gràcia als turistes francesos.

B. LECTURA. 14. La Natàlia ha de fer compatible la feina amb la cura dels nens. Això és un problema gros i compta amb molt poca ajuda del Quimet. Finalment... ... com que treballa en una torre molt gran i amb jardí, s’endú els nens i juguen al jardí mentre ella fa les feines de la casa. ... se’ls emporta a la pastisseria i es passen del dia menjant llepolies diverses fins que un dia s’empatxen i decideix no tornar a portar-los-hi. ... després d’un intent no reeixit de deixar-los amb l’Enriqueta, acaba deixant-los sols a casa. Un dia descobreix que es passen el matí quiets, sense moure’s, per no molestar els coloms que cria el Quimet.

B. LECTURA. 15. Molts maldecaps venen també dels coloms que cria el Quimet. S’ensenyoreixen de la galeria, de les golfes... de tota la casa. El Quimet diu que vol dedicar-s’hi i que així es faran rics, però la veritat és que només causen enrenous i no donen diners. La Natàlia pren una decisió radical i resol acabar amb ells ... ... per poder-se’ls menjar, ja que la família passa gana. ... ofegant-los a la banyera de casa. ... sacsejant els ous i molestant els ocells quan els coven, perquè no es reprodueixin.

B. LECTURA. 16. Quan esclata la guerra, la vida de la Natàlia es fa encara més difícil. Molt aviat es queda sense feina, els senyors de la casa on fa feines li diuen que ja no treballarà més per ells... ... perquè tanquen la casa i se’n van Sant Martin le Beau, a França, fins que acabi la guerra. ... perquè s'estan quedant sense propietats i ja no tenen diners per pagar-li. ... perquè no volen tenir contractada una dona amb fills, que falti cada vegada que es posen malalts.

B. LECTURA. 17. Al cap de poc temps, el Quimet marxa al front d’Aragó. Amb ell marxa el Cintet. I també se’n va el Mateu, trist perquè la dona l’ha deixat. La Natàlia té molta confiança en el Mateu i es decideix a preguntar-li una cosa que fa molt de temps que l’angoixa: “Qui és la “pobra Maria” a qui es referia sempre el Quimet?" El Mateu li contesta que... ... està ben segur que el Quimet no ha conegut mai cap Maria. ... la Maria o Marieta era la primera nuvieta que havia tingut el Quimet, als 15 anys. ... la “Maria” és en realitat la Mary Dows, una estrella de l’strip-tease de la qual el Quimet estava penjat, però que mai no li havia fet cas.

B. LECTURA. 18. L’Enriqueta li aconsegueix feina a la Natàlia, de netejadora a l’Ajuntament. Tot i així, hi ha escassedat i ella i els nens pateixen gana i altres penalitats. A més, mor el pare de la Natàlia, que té un infart durant el primer bombardeig de Barcelona. La Natàlia ... ... sent molt la mort del pare perquè hi estava molt unida. ... sent més aviat indiferència per la mort del pare, perquè per ella “era com si també hagués mort” quan va morir la seva mare. ... rep una petita herència que li permetria tirar endavant, però dona els diners per ajudar els milicians del front d’Aragó.

B. LECTURA. 19. De tant en tant, quan tenen permís, el Quimet i el Cintet visiten la Natàlia i li porten una mica de menjar per a ella i els nens. Però això no és suficient i passen gana. També la visiten l’Enriqueta i la Julieta, l’amiga que l’havia acompanyat al ball de la plaça del Diamant. Aquesta convenç la Natàlia de prendre una decisió dolorosa però necessària. Quina?. Deixar temporalment el nen en una “colònia” per a nens refugiats, perquè allà podrà menjar cada dia. Anar a la casa dels senyors on servia abans i suplicar-los que es facin càrrec de l’alimentació dels seus dos fills fins que acabi la guerra. A canvi, ella acceptaria treballar gratis per a ells. Acceptar una feina de “senyoreta de companyia” en un club nocturn freqüentat per militars russos.

B. LECTURA. 20. Al cap d’uns dies, un milicià es presenta a casa de la Natàlia i li comunica que el Quimet i el Cintet han mort al front, lluitant. Acaba la guerra i res no canvia. El Quimet i el Cintet són morts i l’Enriqueta li ha dit que havien afusellat el Mateu. L’Enriqueta no pot ajudar-la i els antics amos no volen fer-ho. La Natàlia no pot alimentar els seus fills i està convençuda que és millor acabar del tot d’una vegada que no pas continuar així. Pren la decisió de matar els seus fills i suïcidar-se. De quina manera pensa fer-ho?. Deixant-se morir tots de gana . Llançant-se daltabaix del balcó. Fent beure salfumant als nens i prenent-ne ella mateixa.

B. LECTURA. 21. Quan la Natàlia ja està a punt de dur a terme el seu determini, succeeix una cosa que fa que canviï de parer. Va a comprar salfumant a un adroguer a qui abans comprava veces per als coloms i aquest li ofereix feina per netejar casa seva. Com es diu l’adroguer?. Antoni, com el fill de la Colometa. Joaquim, com el marit de la Colometa. Pere, com l’antic promès de la Colometa.

B. LECTURA. 22. La Colometa ja porta més d’un any treballant a ca l’adroguer. Aquest, a més de la feina, de tant en tant li dona paquets amb menjar. Un dia li demana que vagi el diumenge a casa seva per parlar d’una cosa important. Allà, amb molta dificultat, li demana que es casi amb ell. Abans que li contesti, diu, la Colometa ha de saber... ... que ha fet molts diners amb l’estraperlo i si es casa amb ell mai no li faltarà de res. ... que ell no pot fundar una família perquè, per culpa de la guerra, “és inútil del mig”. ... que estava enamorat d’ella des del primer dia que la va conèixer i que el Quimet no se la mereixia.

B. LECTURA. 23. Resulta significativa la manera com l’adroguer es dirigeix a la Natàlia. Ell l’anomena sempre... ... “Colometa”, igual que el Quimet. Intuïm que la vida amb ell no serà gaire diferent de la que portava amb el seu anterior marit. ... pel seu nom, “Natàlia”. Entenem que això indica el respecte que li té com a persona autònoma. ... “Julieta”, perquè és un home molt despistat i sempre equivoca els noms. Sospitem que qui li agradava de veritat era l’amiga de la Natàlia.

B. LECTURA. 24. La Natàlia accepta la proposta de matrimoni. El seu marit li arregla la casa tal com ella vol i la Natàlia pràcticament no surt al carrer perquè... ... es passa el dia netejant la casa, planxant, fent la bugada..., perquè l’adroguer diu que, ara que s’ha casat, no està disposat a pagar cap dona de fer feines. ... l’adroguer li ha comprat una ràdio i ella hi agafa tanta afició que no pot deixar d’escoltar-la ni un sol minut. ... li agafa por de sortir al carrer perquè la Rita li ha explicat que el pare d’una amiga seva, que creien mort a la guerra, havia tornat i la Natàlia tem que el Quimet també torni i faci un disbarat.

B. LECTURA. 25. Aquesta por li dura dos o tres anys, però, poc a poc, la Natàlia va decidint-se a sortir. Primer surt amb la Rita, després també sola i coneix altres senyores al parc. Aquestes li diuen ... ... “la senyora de l’adroguer”, perquè totes compren a la botiga del seu marit. ... “la senyora dels coloms”, perquè la Natàlia li havia explicat a una d’elles que havia tingut molts coloms i aquesta ho va explicar a una altra, i aquesta a una altra... ... “la mare de la Rita”, perquè les senyores del parc són les mares de les amigues de la seva filla.

B. LECTURA. 26. Els anys passen i els nens es fan grans. Primer la noia, encara que és més jove, i després el noi, els diuen a què volen dedicar-se de grans. Ella vol estudiar idiomes per ser hostessa de vol i ell es vol fer càrrec de la botiga del seu pare adoptiu. Ella vol presentar-se a un concurs de cantants que fan a la ràdio, per fer-se famosa, i ell vol ser torero. Ell vol ser ebenista, com el Quimet, i ella creu que li agradaria fer de secretària.

B. LECTURA. 27. Poc després, el Vicenç, un noi que ha comprat un bar a prop, es presenta a casa de la Natàlia per demanar-li la mà de la Rita. Com reacciona la noia quan li ho diuen?. Diu que això del casament sembla una broma i que ella no es casarà mai, perquè vol viatjar i veure món. El noi se’n va i no torna més. Encara que el noi no li fa gaire gràcia, acaba casant-se amb ell. Però el dia del casament li diu a la seva mare que, en realitat, no se l’estimarà mai. Primer se’n riu i diu que no vol casar-se, però després accepta el festeig i, quan es casa amb el Vicenç, li diu a la seva mare que, en realitat, n’havia estat enamorada des del primer dia.

B. LECTURA. 28. La nit del casament a la Natàlia li costa dormir, es desvetlla i surt de casa. Mentalment fa un repàs de tota la seva vida i de les persones que n’han format part. On la condueixen els seus passos aquella nit, abans de tornar a casa?. A la plaça del Diamant. A la casa dels seus pares. A casa del Mateu.

VOCABULARI. 1. Marca el significat correcte d'aquesta paraula de la lectura: ADROGUERIA. Botiga on es venen espècies, embotits i altres productes d’ús corrent. Botiga on es venen drogues i productes de farmàcia.

VOCABULARI. 2. Marca el significat correcte d'aquesta paraula de la lectura: VECES. Gra de la veça, emprat com aliment dels ocells. Vegades, ocasions.

VOCABULARI. 3. Marca el significat correcte d'aquesta paraula de la lectura: SALFUMANT. Solució verinosa, a base de cianur, emprada com a herbicida. Solució d’àcid clorhídric, emprada per netejar els terres.

VOCABULARI. 4. Marca el significat correcte d'aquesta paraula de la lectura: EBENISTERIA. Taller i ofici de fer i reparar mobles. Taller i ofici dedicat a les reparacions domèstiques i a les petites reformes de la llar.

VOCABULARI. 5. Marca el significat correcte d'aquesta paraula de la lectura: ENAGOS. Mitges que arriben una mica més amunt dels genolls. Peça de roba interior femenina, consistent en una mena de faldilleta.