PAR7 ASIR 2021/2022

Los protocolos de encaminamiento con clase: a. No envían información de la máscara de subred en las actualizaciones de direccionamiento. b. La mayoría de las redes de la actualidad requieren protocolos de direccionamiento con clase. c. Incluyen la máscara de subred con la dirección de red en las actualizaciones de direccionamiento. d. No soportan VLSM.

La técnica NAT: a. Desarrollada para resolver el problema del agotamiento de direcciones IPv4. b. Utiliza el modelo end to end de Internet. c. Dentro de una red, cada equipo recibe una dirección IP privada única que es utilizada para encaminar el tráfico interno. Sin embargo, cuando un paquete debe ser encaminado fuera de la red, las direcciones IP privadas se traducen a direcciones IP públicas globalmente únicas. d. No permite conexiones directas entre dos hosts.

Los bucles en los procedimientos de direccionamiento pueden darse: a. No pueden existir bucles en los procedimientos de encaminamiento. b. Cuando los criterios de direccionamiento no han convergido cuando la red tarda en adaptarse a este cambio porque la noticia del cambio debe llegar a todos los nodos. c. Cuando los criterios de direccionamiento no han convergido después de un cambio en la ruta de un paquete. d. Cuando los criterios de direccionamiento no han convergido cuando por cualquier causa un paquete sufre un cambio de direccionamiento.

Algunas de las limitaciones del protocolo RIP son: a. No existen diferencias entre implementaciones. b. Convergencia lenta (inconsistencias transitorias provocan bucles de encaminamiento). Se han propuesto algunas soluciones pero son parciales o no sirven para todas las topologías. c. El número de saltos permitidos será de 5 como máximo. d. Carga las redes innecesariamente. Todos los routers realizan broadcast periódicamente.

La instrucción que debemos utilizar para la configuración del encaminamiento estático es: una. ruta estática ip. b. ruta ip. c. ruta ip estática. d. la carretera.

BGP es un protocolo de encaminamiento: a. IGP. b. RIP. c. Interior. d. EGP.

El campo " Bits de código o indicadores" puede ser: a. SIN. b. AKC. c. ACK. d. SYN.

Atendiendo al número de equipos a los que va destinado un datagrama, podemos tener: a. Comunicación unilateral. b. Comunicación Broadcast. c. Comunicación unicast. d. Comunicación bilateral.

El PAT es: a. Aunque la subred tenga muchas máquinas, todas salen a Internet a través de una misma dirección IP pública. b. La desventaja es que no ahorra direcciones IP. c. La NAT con sobrecarga. d. Es el utilizado en los hogares.

Un sistema autónomo: a. Es responsable de la consistencia de sus rutas internas. b. Elige su arquitectura y protocolos de encaminamiento internos. c. Es responsable de la consistencia de sus rutas externas. d. Debe recolectar información sobre todas sus redes y designar uno o más routers para pasar la información a otros sistemas autónomos.

Un sistema autònom: a. És responsable de la consistència de les seves rutes externes. b. És responsable de la consistència de les seves rutes internes. c. Ha de recol•lectar informació sobre totes les seves xarxes i designar un o més encaminadors per a passar la informació a altres sistemes autònoms. d. Tria la seva arquitectura i protocols d'encaminament interns.

Atenent al nombre d'equips als quals va destinat un datagrama, podem tenir: a. Comunicació unicast. b. Comunicació Broadcast. c. Comunicació bilateral. d. Comunicació unilateral.

Un procediment estàtic d'encaminament és: a. És aquell on les taules d'encaminament dels nodes es conguren de manera dinàmica en base a unes taules d'encaminament xes. b. és on tots els nodes són iguals excepte el node central, que recull la informació de control de tots els nodes i calcula la taula d'encaminament) per a cada node. c. És on tots els nodes són iguals: tots envien i reben informació de control i tots calculen les seves taules d'encaminament. d. És aquell on les taules d'encaminament dels nodes es conguren de manera manual i es mantenen inalterables ns que no es torna a actuar sobre elles. .

Un port : a. Un port és un número de 36 bits. b. Les aplicacions utilitzen aquests ports només per a transmetre missatges. c. Proporciona una interfície física especíca entre dispositius. d. Es refereix a un punt de connexió entre xarxes en forma de node en una xarxa, en la qual els paquets de dades es dirigeixen cap a l'adreça de destinació nal.

Algunes mètriques són: a. Retard: Considera el temps que tarda un paquet a travessar una ruta. b. Amplada de banda: Inueix en la selecció de rutes en preferir la ruta amb l'amplada de banda més alta. c. Comptatge de salts: Una mètrica simple que compta la quantitat d'encaminadors que un paquet ha de travessar. d. Cost: Un valor determinat, sigui pel IOS o per l'administrador de xarxa, per a indicar la preferència cap a una ruta. El cost pot representar una mètrica, una combinació de les mateixes o una política.

Els protocols d'encaminament amb classe: a. No envien informació de la màscara de subxarxa en les actualitzacions d'encaminament. b. Inclouen la màscara de subxarxa amb l'adreça de xarxa en les actualitzacions d'encaminament. c. La majoria de les xarxes de l'actualitat requereixen protocols d'encaminament amb classe. d. No suporten VLSM.

El PAT és: a. És l'utilitzat en les llars. b. El desavantatge és que no estalvia adreces IP. c. Encara que la subxarxa tingui moltes màquines, totes surten a Internet a través d'una mateixa adreça IP pública. d. La NAT amb sobrecàrrega.

Els bucles en els procediments d'encaminament es poden donar: a. No hi poden existir bucles en el procediments d'encaminament. b. Quan els criteris d'encaminament no han convergit després d'un canvi en la ruta d'un paquet. c. Quan els criteris d'encaminament no han convergit quan la xarxa tarda a adaptar-se a aquest canvi perquè la notícia del canvi ha d'arribar a tots els nodes. d. Quan els criteris d'encaminament no han convergit quan per qualsevol causa un paquet sofreix un canvi d'encaminament.

Les taules d'encaminament: a. Només necessiten els prexos de subxarxa de les adreces IP i no l'adreça IP completa. b. Les adreces són sempre IP, no físiques. c. Emmagatzemen el següent salt per a les adreces IP destí. d. Les adreces que guarden són físiques.

La instrucció que hem d'emprar per a la conguració de l'encaminament estàtic és: a. ip static route. b. ip route. c. static ip route. d. route.

Algunes mètriques són: a. Cost: Un valor determinat, sigui pel IOS o per l'administrador de xarxa, per a indicar la preferència cap a una ruta. El cost pot representar una mètrica, una combinació de les mateixes o una política. b. Retard: Considera el temps que tarda un paquet a travessar una ruta. c. Comptatge de salts: Una mètrica simple que compta la quantitat d'encaminadors que un paquet ha de travessar. d. Amplada de banda: Inueix en la selecció de rutes en preferir la ruta amb l'amplada de banda més alta.

El protocol RIP té característiques com: a. Tots els participants (actius i passius) escolten els missatges RIP i actualitzen les seves taules. b. Vector distància. c. Dos tipus de participants: actius (només poden ser routers) i passius. d. Mètrica = nombre de salts (d'1 a 15). 16 és innit.

Els bucles en els procediments d'encaminament es poden donar: a. Quan els criteris d'encaminament no han convergit quan per qualsevol causa un paquet sofreix un canvi d'encaminament. b. Quan els criteris d'encaminament no han convergit després d'un canvi en la ruta d'un paquet. c. No hi poden existir bucles en el procediments d'encaminament. d. Quan els criteris d'encaminament no han convergit quan la xarxa tarda a adaptar-se a aquest canvi perquè la notícia del canvi ha d'arribar a tots els nodes.

Els protocols d'encaminament amb classe: a. Inclouen la màscara de subxarxa amb l'adreça de xarxa en les actualitzacions d'encaminament. b. No suporten VLSM. c. No envien informació de la màscara de subxarxa en les actualitzacions d'encaminament. d. La majoria de les xarxes de l'actualitat requereixen protocols d'encaminament amb classe.

La tècnica NAT: a. Dins d'una xarxa, cada equip rep una adreça IP privada única que és utilitzada per a encaminar el trànsit intern. No obstant això, quan un paquet ha de ser encaminat fora de la xarxa, les adreces IP privades es tradueixen a adreces IP públiques globalment úniques. b. Utilitza el model end to end d'Internet. c. Desenvolupada per a resoldre el problema de l'esgotament de les adreces IPv4. d. No permet connexions directes entre dos hosts.

El protocol FTP: a. És no orientat a connexió. b. No és able. c. És able. d. És orientat a connexió.

Les taules d'encaminament: a. Emmagatzemen el següent salt per a les adreces IP destí. b. Les adreces són sempre IP, no físiques. c. Les adreces que guarden són físiques. d. Només necessiten els prexos de subxarxa de les adreces IP i no l'adreça IP completa.

Un sistema autònom: a. És responsable de la consistència de les seves rutes internes. b. Tria la seva arquitectura i protocols d'encaminament interns. c. Ha de recol•lectar informació sobre totes les seves xarxes i designar un o més encaminadors per a passar la informació a altres sistemes autònoms. d. És responsable de la consistència de les seves rutes externes.

L'encaminament salt a salt: a. Es basa en que cada node han de conèixer la ruta completa ns a la destinació. b. Es basa en que cada node no ha de conèixer la ruta completa ns a la destinació, basta que conegui quin és el següent node al qual ha d'enviar el paquet. c. En ell, els sistemes nals són els que xen la ruta que ha de seguir cada paquet. d. En ell, els sistemes d'inici són els que xen la ruta que ha de seguir cada paquet.

El protocol UDP: a. És orientat a connexió. b. És no able. c. Proporciona una comunicació molt senzilla entre les aplicacions de dos ordinadors. d. No s'estableix una connexió prèvia amb l'altre extrem per a transmetre un missatge.

El PAT és: a. És l'utilitzat en les llars. b. El desavantatge és que no estalvia adreces IP. c. La NAT amb sobrecàrrega. d. Encara que la subxarxa tingui moltes màquines, totes surten a Internet a través d'una mateixa adreça IP pública.

El camp "Bits de codi o indicadors" pot ser: a. SIN. b. SYN. c. ACK. d. AKC.

Atenent al nombre d'equips als quals va destinat un datagrama, podem tenir: a. Comunicació unicast. b. Comunicació unilateral. c. Comunicació Broadcast. d. Comunicació bilateral.

El PAT és: a. La NAT amb sobrecàrrega. b. És l'utilitzat en les llars. c. Encara que la subxarxa tingui moltes màquines, totes surten a Internet a través d'una mateixa adreça IP pública. d. El desavantatge és que no estalvia adreces IP.

La tècnica NAT: a. Dins d'una xarxa, cada equip rep una adreça IP privada única que és utilitzada per a encaminar el trànsit intern. No obstant això, quan un paquet ha de ser encaminat fora de la xarxa, les adreces IP privades es tradueixen a adreces IP públiques globalment úniques. b. Desenvolupada per a resoldre el problema de l'esgotament de les adreces IPv4. c. Utilitza el model end to end d'Internet. d. No permet connexions directes entre dos hosts.

La instrucció que hem d'emprar per a la conguració de l'encaminament estàtic és: a. ip route. b. route. c. ip static route. d. static ip route.

Algunes de les limitacions del protocol RIP són: a. Convergència lenta (inconsistències transitòries provoquen bucles d'encaminament). S'han proposat algunes solucions, però són parcials o no serveixen per a totes les topologies. b. No existeixen diferències entre implementacions. c. Carrega les xarxes innecessàriament. Tots els routers fan broadcast periòdicament. d. El nombre de salts permesos es de 5 com a màxim.

El protocol UDP: a. Proporciona una comunicació molt senzilla entre les aplicacions de dos ordinadors. b. És no able. c. És orientat a connexió. d. No s'estableix una connexió prèvia amb l'altre extrem per a transmetre un missatge.

El protocol RIP té característiques com: a. Vector distància. b. Mètrica = nombre de salts (d'1 a 15). 16 és innit. c. Tots els participants (actius i passius) escolten els missatges RIP i actualitzen les seves taules. d. Dos tipus de participants: actius (només poden ser routers) i passius.

Un sistema autònom: a. És responsable de la consistència de les seves rutes externes. b. És responsable de la consistència de les seves rutes internes. c. Ha de recol•lectar informació sobre totes les seves xarxes i designar un o més encaminadors per a passar la informació a altres sistemes autònoms. d. Tria la seva arquitectura i protocols d'encaminament interns.

Un procediment estàtic d'encaminament és: a. És aquell on les taules d'encaminament dels nodes es conguren de manera dinàmica en base a unes taules d'encaminament xes. b. és on tots els nodes són iguals excepte el node central, que recull la informació de control de tots els nodes i calcula la taula d'encaminament) per a cada node. c. És on tots els nodes són iguals: tots envien i reben informació de control i tots calculen les seves taules d'encaminament. d. És aquell on les taules d'encaminament dels nodes es conguren de manera manual i es mantenen inalterables ns que no es torna a actuar sobre elles.

Els protocols d'encaminament amb classe: a. No envien informació de la màscara de subxarxa en les actualitzacions d'encaminament. b. Inclouen la màscara de subxarxa amb l'adreça de xarxa en les actualitzacions d'encaminament. c. La majoria de les xarxes de l'actualitat requereixen protocols d'encaminament amb classe. d. No suporten VLSM.

Para vericar la conguración del protocolo RIP, cuáles de las siguientes instrucciones podemos emplear: a. show ip route rip. b. show ip protocols. c. show ip protocol rip. d. Show ip route.

Les taules d'encaminament: a. Emmagatzemen el següent salt per a les adreces IP destí. b. Les adreces que guarden són físiques. c. Només necessiten els prexos de subxarxa de les adreces IP i no l'adreça IP completa. d. Les adreces són sempre IP, no físiques.

El protocol FTP: a. És orientat a connexió. b. És able. c. És no orientat a connexió. d. No és able.

Atenent al nombre d'equips als quals va destinat un datagrama, podem tenir: a. Comunicació bilateral. b. Comunicació Broadcast. c. Comunicació unilateral. d. Comunicació unicast.

BGP és un protocol d'encaminament: a. EGP. b. Interior. c. IGP. d. RIP.

La tècnica NAT: a. No permet connexions directes entre dos hosts. b. Utilitza el model end to end d'Internet. c. Desenvolupada per a resoldre el problema de l'esgotament de les adreces IPv4. d. Dins d'una xarxa, cada equip rep una adreça IP privada única que és utilitzada per a encaminar el trànsit intern. No obstant això, quan un paquet ha de ser encaminat fora de la xarxa, les adreces IP privades es tradueixen a adreces IP públiques globalment úniques.