Popurri final

Segons la Constitució, els poders de l'Estat emanen de: Les Corts generals. el congrés dels Diputats. La Corona. El poble espanyol.

La tutela dels drets fonamentals i les llibertats públiques previstos a la Constitució pot demanar-se davant del tribunal constitucional mitjançant el recurs de. alçada. empara. reposició. revisió.

Funció del govern. Exercir la funció executiva i la potestat reglamentària d'acord amb la Constitució i les lleis. Aprovar les lleis de Pressupostos Generals de l'Estat. Aprovar el règim organitzatiu de funcionament del Consell General del Poder Judicial. Nomenar ministres.

D'acord amb la Constitució, la moció de censura: Ha de ser aprovada per la majoria simple del Congrés. Ha de ser aprovada per la majoria absoluta del Congrés i el Senat. Ha de ser aprovada per la majoria absoluta del Congrés. Ha de ser aprovada per la majoria simple del Congrés i del Senat.

D'acord amb la Constitució, l'òrgan consultiu suprem del govern de l'Estat és: El Consell d'Estat. El Tribunal Constitucional. L'advocacia general de l'Estat. La comissió Jurídica Assesora.

Les Corts Generals. Aproven els Pressupostos Generals de l'Estat. Dirigeixen la política interior i exterior. Controlen la legalitat de l'actuació administrativa. Arbitren i moderen el funcionament regular de les institucions.

La norma que aprova un Estatut d'Autonomia és una llei: Marc. D'harmonització. Ordinària. Orgànica.

La Institució del Defensor del Poble segons la Constitució espanyola es regularà per: Llei ordinària. Llei orgànica. Decret legislatiu. Decret Llei.

L'aprovació, modificació o derogació de les lleis orgàniques exigeix: El vot favorable de la majoria absoluta de la Comissió Legislativa Permanent del Congrés dels Diputats competent per raó de la matèria. El vot favorable de la majoria absoluta del Congrés en una votació final sobre el conjunt del projecte. El vot favorable per majoria simple del Congrés i del Senat. L'acord adoptat amb el vot favorable de la majoria absoluta de les Corts Generals reunides en sessió conjunta.

D'acord amb la Constitució espanyola, l'Estat s'organitza territorialment: En municipis, en províncies, comunitats autónomes. municipis, províncies i mancomunitats. municipis i en comunitat autònomes. municipis, províncies i en comarques.

D'acord amb la Llei 40/2015 d'1 d'octubre el sector públic compren: L'Administració General de l'Estat, les Administracions de les Comunitats Autònomes, les Entitats que integren l'Administració Local, sector públic institucional. Administració general de l'estat, les administracions de les CCAA, les Entitats que integren l'Administració Local, així com una par del sector públic institucional. Només l'Administració General de l'Estat, les Administracions de les Comunitats Autònomes i les Entitats que integren l'Administració Local. Només l'Administració General de l'Estat i el sector públic institucional.

D'Acord amb la llei 40/2015, els organismes autònoms estatals: Son entitats sense personalitat jurídica diferenciada de la de l'Administració pública a la qual s'adscriuen ni tampoc tenen autonomia de gestió respecte a aquesta. Son entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i autonomia de gestió. Son entitats de dret privat amb personalitat jurídica pròpia i autonomia de gestió. Són entitats de dret privat sense personalitat jurídica pròpia ni autonomia de gestió.

Segons la Llei 40/2015, els organismes públics vinculats o dependents de l'Administració General de l'Estat es classifiquen en: Organismes autònoms i consoorcis. Organismes autònoms i autoritats administratives independents. Organismes autònoms, entitats públiques empresarials i societats mercantils estatals. Organismes autònoms i entitats públiques empresarials.

Segons la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, les entitats públiques empresarials. Són entitats de decret públic que es regeixen pel dret públic. Són entitats de dret privat, amb personalitat jurídica pròpia que es regeixen pel dret privat, excepte en la formació de la voluntat dels seus òrgans, en l'exercici de les potestats administratives que tinguin atribuïdes i en altres aspectes específicament regulats. Són entitats de dret públic que es regeixen pel dret privat, excepte en la formació de la voluntat dels seus òrgans, en l'exercici de les potestats administratives que tinguin atribuïdes i en altres aspectes específicament regulats. Sñon entitats de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, on la selecció del personal laboral no requereix convocatòria pública basada en els principis d'igualtat, mèrit i capacitat.

Segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, com estructura Catalunya la seva organització territorial bàsica?. En comarques i províncies. En províncies, municipis i entitats municipals descentralitzades. En municipis i comarques. En municipis i vegueries.

D'acord amb l'art.84 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, sobre quines matèries els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies, en els termes que determinin les lleis?. La regulació i gestió dels equipaments municipals. La creació de cossos de funcionaris locals. La gestió dels aeroports ubicats en el municipi. La creació de consorcis en matèria d'educació.

Segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, tenen els municipis dret a associar-se amb altres i a cooperar entre ells i amb altres ens públics?. No, perquè està prohibit per la Constitució Espanyola. Sí, prèvia autorització del Parlament de Catalunya. Sí, però només dins de la mateixa vegueria. Sí, per a exercir llurs competències i també per a complir tasques d'interès comú.

D'acord amb l'Estatut d'Autonomia de Catalunya 2006, l'àmbit supramunicipal a Catalunya està constituït: En tot cas, per les comarques, que ha e regular una llei del Parlament. En tot cas, per les vegueries, que ha de regular una llei del Parlament. Només per ens supramunicipals que crei la Generalitat fonamentats en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis. Només per províncies, que ha de regular una llei del Parlament.

La organització municipal respon a les següents regles: L'Alcalde, els tinents d'Alcalde i el Ple, existeixen en tots els Ajuntaments. L'Alcalde, la Junta de Govern i el Ple, existeixen en tots els Ajuntaments. L'Alcalde i el Ple existeixen en tots els ajuntaments. L'Alcalde i la Junta de Govern existeixen en tots els ajuntaments.

No és atribució de l'Alcalde. Aprovar l'oferta pública d'ocupació. L'Aprovació del reglament orgànic. Dictar bans. Exercir la prefectura de la Policia Local.

De conformitat amb el la Llei la Junta de Govern Local no està integrada per: L'alcalde. Els tintents d'alcalde. El Tresorer. Els regidors que nomeni l'alcalde.

En un municipi de 12.000 habitants, amb quina periodicitat ha de celebrar-se sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament?. Com a mínim cada mes. Com a mínim cada dos mesos. Com a mínim cada tres mesos. Quan el convoqui l'alcalde de l'ajuntament.

En defecte de previsió expresa en el Reglament Orgànic d'un ajuntament, la Junta de Govern Local celebrarà sessió ordinària: Cada mes. Cada 15 dies. Cada setmana. Amb la mateixa peridocitat que correspongui al Ple.

Quan una llei assigna una tribució al municipi i no concreta a quin òrgan municipal , aquesta l'exercirà. El ple. La Junta de Govern. L'Alcalde. Altres òrgans.

La notificació practicada per mitjans electrònics s'ha de fer a través: De l'adreça electrònica habilitada única. De l'adreça del correu electrònic de l'interessat que aquest hagi comunicat. De serveis SMS per telèfons mòbils. De serveis Whatsapp per telèfons mòbils.

Quan la notificació per mitjans electrònics sigui de caràcter obligatori i no s'ha accedit al seu contingut després de haver transcorregut deu dies naturals des de la posada a disposició de la notificació: S'ha de publicar el corresponent anunci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. La notificació s'entén rebutjada. S'ha preacticar un segon intent de notificació electrònica a través de l'adreça habilitada única. S'ha de practicar un segon intent de notificació, aquesta vegada en paper.

D'acord amb allò establert a l'article 41 de la Llei 39/2015 d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, quina de les següents afirmacions són correctes?. S'ha d'efectuar per mitjans electrònics les notificacions que continguin mitjans de pagament a favor dels obligats, com ara xecs. Quan es notifiqui l'interessat per diferents vies, s'ha de prendre com a data de notificació la d'aquella que s'hagi produït en primer lloc. En els procediments iniciats a sol·licitud de l'interessat, la notificació s'ha de practicar al seu domicili habitual. Quan l'interessat o el seu representant rebutgi la notificació d'una actuació administrativa, s'ha de repetir com a mínim dues vegades, en el termini de deu dies.

En la tramitació d'urgència en un procediment administratiu, d'acord amb l'establert a l'article 33 de la Llei 39/2015 d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les admin. públiques, es redueixen a la meitat. En els terminis establerts per al procediment ordinari, tret del relatiu al tràmit d'audiència a la persona interessada. Els terminis establerts per a la interposició de recursos extraordinaris. Els terminis establerts per al procediment ordinari, tret dels relatius a la presentació de sol·licituds i recursos. Tots els terminis establerts per al procediment ordinari.

Els actes que posen fi a la via administrativa: Poden ser recurribles mitjançant un recurs d'alçada. Poden ser impugnats davant del superior jeràrquic. Poden ser recurribles mitjançant el recurs administratiu especial. Poden ser impugnats directament davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

El recurs extraordinari de revisió s'interposa contra: Qualsevol acte administratiu. Actes que no esgoten la via administrativa. Els actes que esgoten la via administrativa. Els actes ferms exclusivament.

D'acord amb la Llei 39/2015 , de procediment administratiu comú de les administracions públiques, quin d'aquests actes administratius no caldria motivar: Els que limitin drets subjectius o interessos legítims. L'acord de realització d'actuacions complementàries. Els que rebutgin proves proposades per les persones interessades. Les propostes de resolució en els procediments de caràcter sancionador.

D'acord amb la Llei 39/2015 , de procediment administratiu comú de les administracions públiques, entre els següents actes, tant sols són convalidables els actes administratius: Nuls de ple dret. Anul·lables. Els nuls de ple dret i els anul·lables indistintament. Cap de les respostes anteriors és vàlida.

Són nuls de ple dret els actes de les administracions públiques. Que incorrin en la desviació de poder. Dictats per un òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o del territori. Que es realitzin fora del temps establert. QUe no tinguin els requisits formals indispensables per assolir el seu fi o donin lloc a la indefensió dels interessats.

D'acord amb la normativa vigent en matèria de transparència, el dret d'accés a la informació pública: Només es pot exercir a partir dels 21 anys. Pot ser exercit per persones físiques, però no en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. Requereix acreditar un interès justificat i personal en la matèria objecte de la petició. No està subjecte a motivació per part de la persona que l'exerceix.

Les administracions públiques han de proveir els llocs de treball mitjançant procediments basats en els principis: D'igualtat, mèrit, capacitat i privacitat. D'igualtat, mèrit, capacitat i publicitat. D'igualtat, mèrit, capacitat i solidaritat. D'igualtat, mèrit, capacitat i justícia.

Les funcions qualificades de confiança o assessorament especial són realitzades per: Personal funcionari de carrera. Personal laboral. Personal eventual. El personal directiu professional.

L'aprovació provisional d'una modificació del pla general l'aprova: El ple per majoria simple. El ple per majoria absoluta. La Junta de Govern. L'Alcalde.

Any de la constitució Espanyola. 1977. 1978. 1979. 1980.

Quin dret es troba recollit a l'article 20 de la Constitució?. Dret a l'educació. Dret a la llibertat d'expressió. Dret de reunió. Dret a la protecció de dades personals.

Quin és el màxim òrgan de representació del poder legislatiu a Espanya?. Senat. Congrés dels Diputats. Corts Generals. Consell General del Poder Judicial.

Què és la desconcentració?. La delegació de competències entre diferents nivells administratius. L'assignació de competències dins una mateixa organització. La transferència de competències a altres entitats jurídiques independents. La cessió de funcions a organismes privats.

Quin principi obliga l'administració a complir amb els terminis establerts?. jerarquia. coordinació. eficàcia. descentralització.

Segons la Llei 39/2015, quin principi garanteix que les administracions respecten la legalitat?. Coodinació. Sotmetiment a la llei i al dret. Desconcentració. Objectivitat.

Quin d'aquests NO és un element obligatori d'un Estatut d'Autonomia. La denominació de la CCAA. Els límits de territori. El nombre de municipis de la comunitat. Les competències de la comunitat.

Quin és el concepte de reglament?. Una norma amb rang de llei. Una norma amb rang inferior a la llei. Una instrucció sense valor normatiu. una ordenança municipal.

Què és un administrat?. Una persona que treballa a l'Administració Pública. Una persona física o jurídica que manté relacions amb l'Administració. Una persona que exerceis competències administratives. Un funcionari públic.

Quin d'aquests NO és un acte jurídic de l'administrat?. Petició. Sol·licitud. Resolució administrativa. Reclamació.

Quina de les següents opcions NO és una causa modificativa de la capacitat de l'administrat?. La majoria d'edat. La nacionalitat. la incapacitat legal. La declaració de fallida.

Quin requisit és necessari perquè un acte administratiu sigui vàlid?. Que estigui notificat verbalment. Que estigui signat per una autoritat competent. Que hagi estat aprovat pel ciutadà. Que inclogui nomès referències normatives.

Quin dels següents elements NO forma part de l'acte administratiu?. Contingut. Motivació opcional. Suport. Subjecte.

Quina és la diferència principal entre un acte nul i un anul·lable?. La nul·litat és reversible, mentre que l'anul·labilitat no. La nul·litat implica que l'acte no produeix efectes, mentre que l'anul·lable pot ser validat. L'acte nul requereix més tràmits que l'anul·lable. No hi ha diferència, són termes sinònims.

Quin tipus d'acte administratiu és nul de ple dret?. Els dictats per una autoritat competent. Els que infringeixen l'ordenament jurídic de gravamen. Els aprovats fora del termini. Els que no tenen motivació.

Quina fase inicia un procediment administratiu?. resolució. instrucció. avaluació. iniciació.

Quin efecte té el silenci administratiu en un procediment favorable per a l'interessat?. Resolució desestimada. Resolució estimatòria. Arxivament. Suspensió.

Quin tipus de recurs es pot interposar contra una resolució administrativa?. Penal. Contenciós-administratiu. Civil. Laboral.

Quin principi evita que es pugui sancionar per actes anteriors a la publicació d'una norma?. Irretroactivitat. Tipicitat. Proporcionalitat. Legalitat.

Quina de les següents entitats NO forma part de l'Administració local?. Municipis. Províncies. Comunitats autònomes. Comarques.

Quin dels següents és un element essencial del municipi?. El terme municipal. els ingressos municipals. l'alcalde. les entitats supramunicipals.

Quina és la finalitat principal del padró municipal?. Controlar els drets civils dels ciutadans. Determinar la població i els seus domicilis habituals. Registrar els propietaris de bens immobles. Obtenir informació fisscal dels contribuents.

Quin requisit ha de complir la presentació d'un document a l'Administració local segons la Llei 39/2015?. Ha de ser presentada en suport físic obligatòriament. Ha d''incloure el registre electrònic si es presenta per mitjans digitals. Només pot ser lliurada dins del termini de 10 dies hàbils. Sempre requereix autorització prèvia.