Preguntes Bacteriologia (BIR)

Principals toxines bacterianes. Bacillus anthracis. Streptococcus pyogenes. Clostridium difficile. Clostridium perfringens. Shigella dysenteriae. Corynebacterium diphteriae. Bordetella pertussis. Escherichia coli. Pseudomonas aeruginosa. Staphylococcus aureus.

Sent 1 la capa més interna i 4 la més externa, ordena les capes que formen les espores bacterianes. Exosporium. Cutícula. Còrtex (peptidoglicà). Nucli (dipicolinat càlcic + SAPS).

Relaciona els resultats de la prova Hugh-Leifson amb el tipus de metabolisme que es pot esperar: Creixement part superior tub O. Creixement mixte (tub o i tub F). Creixement part inferior tub O i tub F.

Principals tincions bacterianes: Tinció negativa (tinta xinesa). Tinció Ziehl-Neelsen. Blanc de calcofluor. Tinció Schaeffer-Fulton (verd de malaquita). Tinció Giemsa-Wright. Tinció argèntica. Blau de Toulidina.

Sent 1 el nivell més superior i 8 el més inferior, ordena els diferents nivells d'organització taxonòmics. Domini. Regne. Fílum. Classe. Ordre. Família. Gènere. Espècie.

Relaciona els diferents tipus de proteobacteris (bacteris gram-negatius) amb els seu/s representant/s principal/s. alfa-proteobacteris. beta-proteobacteris. delta-proteobacteris. gamma-proteobacteris. épsilon-proteobacteris.

Relaciona els següents medis de cultiu amb els principals microorganismes amb què s'utilitzen. Agar sang. Agar xocolate. Agar McConkey. Agar SS/Agar Hektoen. Agar Chapman/Mannitol-Sal. Agar Loeffler. Agar Sabouraund amb cloranfenicol. Agar Schaedler. Agar Loewnstein-Jensen. Agar Thayer-Martin.

Relaciona les següents toxines bacterianes segons el seu origen genètic. Epidermiolisina (S. aureus). Toxina tetànica (C. tetani). Toxina del edema/letal (B. anthracis). Toxina botulínica (C. botulinum). Toxina colèrica (V. cholerae). Toxina diftèrica (C. diphteriae). Toxina pirogènica (escarlatina; S. pyogenes). ECEH (E. coli).

Relaciona les següents tècniques de desinfecció/esterilització amb la seua funció principal. Calor sec (Tª de 160-180 ºC). Autoclau (121 ºC). Pasteurització (menys de 100 ºC). Tindalització (100 ºC cada 20-45 min 3 dies seguits). Raigs UV. Radiacions ionitzants. Filtració esterilitzant. Òxid d'etilè.

Classifica els següents tipus bacterians segons siguin gram-positius o gram-negatius (I). Staphylococcus. Neisseria. Enterobacteris (Salmonella, Shigella, Escherichia, Plesiomonas, Klebsiella, Enterobacter, Serratia, Proteus, Morganella, Citrobacter). Vibrio. Clostridium. Propiniobacterium. Mycobacterium. Francisella. Moraxella. Tropheryma.

Classifica els següents tipus bacterians segons siguin gram-positius o gram-negatius (II). Streptococcus. Enterococcus. Veillonella. Nocardia. Campylobacter. Pasteurella. Fusobacterium. Prevotella. Aerococcus. Legionella.

Classifica els següents tipus bacterians segons siguin gram-positius o gram-negatius (III). Aeromonas. Listeria. Pediococcus. Leuconostoc. Helicobacter. Pseudomonas. Haemophilus. Corynebacterium. Bacillus. Garnderella.

Classifica els següents tipus bacterians segons siguin gram-positius o gram-negatius (IV). Bartonella. Streptobacillus. Brucella. Bordetella. Lactobacillus. Lactococcus. Actinomyces. Eubacterium. Bacillus. Bacteroides.

Relaciona els següents microorganismes amb el resultat esperable de la prova de la catalasa i la coagulasa: Staphylococcus aureus. Staphylococcus saprophyticus/epidermidis. Streptococcus, Enterococcus.

Respecte a Staphylococcus aureus, escollir la frase FALSA: Creixen en el medi agar Baird-Parker formant colònies negres i brillants envoltades d'un halo transparent. Bacteris coagulasa positius/catalasa positius. Produeixen alfa-hemòlisi (hemòlisi parcial). Sintetitzen la toxina TSST-1 (síndrome de shock tòxic), enterotoxines (intoxicació alimentària) i exfoliatines (epidermiòlisi).

Relaciona les següents espècies de Streptococcus amb el tipus d'hemòlisi que produeixen quan es cultiven en agar sang: Streptococcus pneumoniae. Streptococcus pyogenes. Streptococcus agalactiae. Streptococcus bovis. Streptococcus mutans.

Respecte a les toxines i enzims extracel·lulars de Streptococcus pyogenes. Estreptolisina O. Estreptolisina S. Exotoxines pirogèniques estreptocòciques (SpeA, B, C i F). Estreptoquinasa. Hialuronidasa. DNAses. Proteïna F.

Relaciona els següents microorganismes amb les patologies que provoquen (I). Staphylococcus aureus. Corynebacterium diphteriae. Nocardia asteroides. Nocardia brasiliensis. Listeria monocytogenes. Gardnerella vaginalis. Clostridium difficile. Actinomyces israelii. Salmonella tiphi/paratiphi. Proteus mirabilis/vulgaris.

Relaciona els següents microorganismes amb les patologies que provoquen (II). Campylobacter jejuni. Pseudomonas aeruginosa. Haemophilus influenzae. Hemophilus aegyptus. Haemophilus ducreyi. Bordetella pertussis. Francisella tularensis. Legionella pneumophila. Staphylococcus epidermidis. Streptococcus pneumoniae.

Relaciona els següents microorganismes amb les patologies que provoquen (III). Rickettsia typhi. Rickettsia prowazekii. Rickettsia conorii. Rickettsia rickettsii. Orienta tsutsugamushi. Coxiella burnetii. Ehrlichia chaffeensis/ewingii. Borrelia recurrentis. Borrelia hispanica. Borrelia burgdorferi.

Relaciona els següents microorganismes amb les patologies que provoquen (IV). Streptococcus pyogenes. Streptococcus mutans/sobrinus. Enterococcus faecalis. Streptococcus agalactiae. Staphylococcus saphrophyticus. Tsukamurella spp. Tropheryma whipplei. Erysipelothrix rhusiopathiae. Clostridium perfringens. Morraxella catarrhalis.

Relaciona els següents microorganismes amb les patologies que provoquen (V). Neisseria gonorrhoeae. Neisseria meningitidis. Salmonella enteritidis/typhimurinum. Shigella dysenteriae. Yersinia pestis. Yersinia enterocolítica. Klebsiella pneumoniae. Klebsiella granulomatis. Vibrio cholerae. Helicobacter pylori.

Relaciona els següents microorganismes amb les patologies que provoquen (VI). Pasteurella multocida/canis. Actinobacillus actinomycetemcomitans. Kingella kingae. Brucella abortus/melitensis/suis. Bartonella baciliformis. Bartonella quintana. Bartonella henselae. Prevotella. Fusobacterium necrophorum. Bacteroides.

Relaciona els següents microorganismes amb les patologies que provoquen (VII). Corynebacterium urealyticum. Mycobacterium tuberculosis/bovis/affricanum. Corynebacterium minutissimum. Mycobacterium leprae. Mycobacterium avium/intracellulare. Mycobacterium marinum. Bacillus anthracis. Bacillus cereus. Clostridium tetani. Clostridium botulinum.

Relaciona els següents microorganismes amb les patologies que provoquen (VIII). Morraxela lacunata. Veillonella spp. Escherichia coli serotip uropatogènic (ECUP). Escherichia coli serotip sèptic (ECSEP). Escherichia coli serotip enteropatogènic (ECEP). Escherichia coli serotip enterotoxigènic (ECET). Escherichia coli serotip enteroinvassiu (ECEI). Escherichia coli serotip enterohemorràgic (ECEH). Escherichia coli serotip enteroagregatiu (ECEA). Plesiomonas shigelloides.

Relaciona els següents microorganismes amb les patologies que provoquen (IX). Klebsiella ozaenae. Klebsiella rhinoscleromatis. Vibrio vulnificus. Vibrio parahemolyticus. Aeromonas hydrophyla/caviae/veronii. Burkholderia mulleri. Burkholderia pseudomallei. Acitenobacter baumannii. Burkholderia cepacia. Aggregatibacter actinomycetemcomitans.

Selaciona els següents microorganismes amb les patologies que provoquen (X). Gordonia bronchialis. Bacillus subtilis. Porphyromonas. Treponema pallidum. Leptospira interrogans. Mycoplasma pneumoniae. Mycoplasma hominis/genitalium. Ureaplasma urealyticum. Chlamydophila psittaci. Chlamydia trachomatis.

Classifica els següents bacteris intracel·lulars segons siguen patògens intracel·lulars facultatius o obligats: Nocardia asteroides/brasiliensis. Brucella spp. Listeria monocytogenes. Rickettsia spp. Orienta tsutsugamushi. Coxiella burnetii. Ehrlichia chaffeensis/ewingii. Legionella pneumophila. Chlamydia spp. Francisella tularensis.

Relaciona cadascún dels següents bacteris amb el seu nom propi: Mycobacterium leprae. Mycobacterium tuberculosis. Corynebascterium diphteriae. Clostridium perfringens. Haemophilus aegyptius.

Relaciona les següents proves bioquímiques per a la caracterització bacteriana amb les afirmacions més addients: Catalasa. Oxidasa. Ureasa. Roig de metil. Voges-Proskauer. Coagulasa.

Quina de les següents frases és certa: En la tinció de Gram el primer colorant utilitzat és la safranina o fucsina bàsica i el segon el cristall violeta. En la tinció de Gram el mordent utilitzat és el calor. En la tinció de Ziehl-Neelsen el primer colorant utilitzat és el blau de metilè i el segon la fucsina fenicada. El colorant bàsic en la tinció de Gram és el cristall violeta mentre que en la tinció Ziehl-Neelsen és la fucsina fenicada. El colorant de contrast en la tinció de Gram és el cristall violeta mentre que en la tinció Ziehl-Neelsen és la fucsina fenicada.

Relaciona les següents toxines i factors de virulència amb el seu mecanisme d'acció (I): Factor CAMP (S. agalactiae, Listeria). Neumolisina (S. pneumoniae). Toxina diftèrica (C. diphteriae). Internalina (Listeria). Listeriolisina (Listeria). Tetanospamina (C. tetani). Toxina botulínica (C. botulinum). Proteïnes opa (N. gonorrhoeae). Factors de col·lonització (Salmonella). Enterotoxina (C. difficile).

Relaciona les següents toxines i factors de virulència amb el seu mecanisme d'acció (II): Toxina Shiga (Shigella). Aerobactina (ECUP). Factor d'adhesió EAF (ECEP). Enterotoxines termostables TSa i TSb (ECET). Toxina colèrica (V. cholerae). Ureasa (H. pylori). Exotoxina A (P. aeruginosa). Exotoxina S (P. aeruginosa). Toxina pertussis (B. pertussis). Citotoxina traqueal (B. pertussis).

Relaciona els següents medis de cultiu amb els principals microorganismes amb què s'utilitzen (II): Agar CLED (Cistina-Lactosa-Electrolits-Deficient). Agar Mueller-Hinton. Agar Ferro-Kligler. Agar Levine. Agar Hektoen. Agar BCYE (Buffered Charcoal Yeast Extract). Agar Skirrow. Agar sang CNA+. Caldo BHI (Brain Heart Infusion).

Ordena les fases de la tinció Ziehl-Neelsen: Addició de fucsina fenicada (colorant bàsic). Calor (mordent). Decoloració amb alcohol-àcid. Blau de metilè (colorant de contrast).

Ordena les fases de la tinció de Gram: Cristall violeta (colorant bàsic). Lugol (mordent). Alcohol-cetona (decolorant). Safranina o fucsina bàsica (colorant de contrast).

Relaciona els següents elements segons a la tinció a què corresponen: Cristall violeta (colorant bàsic). Lugol (mordent). Alcohol-cetona (decolorant). Safranina o fucsina bàsica (colorant de contrast). Fucsina fenicada (colorant bàsic). Calor (mordent). Alcohol-àcid (decolorant). Blau de metilè (colorant de contrast).

Relaciona les següents patologies bacterianes amb la seua simptomatologia (I): Diftèria (Corynebacterium diphtheriae). Actinomicosi (Actinomyces israelii). Febre tifoide (Salmonella typhi/paratyphi). Xancre bla o xancroide (Haemophilus ducreyi). Tracoma (Chlamydia trachomatis). Brucel·losi (Brucella suis/mellitensis). Leptosipirosi (Leptospira interrogans).

Relaciona les següents patologies bacterianes amb la seua simptomatologia (II): Lepra (Mycobacterium leprae). Malaltia de Whipple (Tropheryma whipplei). Malaltia de Baker Rosenbach (Erysipelothrix rhusiopathiae). Síndrome de Guillain-Barré (Campylobacter jejuni). Febre de Pontiac (Legionella pneumophila). Ornitosi (Chlamydia psittaci). Síndrome de Lemierre (Fusobacterium).

Relaciona les següents patologies bacterianes amb la seua simptomatologia (III): Shigel·losi (Shigella dysenteriae). Pesta bubònica (Yersinia pestis). Còlera (Vibrio cholerae). Borm (Burkholderia mallei). Melioidosi (Burkholderia pseudomallei). Tularèmia (Francisella tularensis). Legionel·losi (Legionella pneumophila).

Generen colònies amb olor a caramel: Streptococcus anginosus. Streptococcus bovis. Streptococcus agalactiae. Streptococcus salivarus.

La vacuna DTP o triple bacteriana s'utilitza per a la prevenció de (utilitzar nom de malalties i coma que per separar):

El complex de Ghon és característic de la infecció per: Mycobacterium tuberculosis. Mycobacterium leprae. Corynebacterium diphteriae. Mycoplasma hominis. Chlamydia trachomatis.

Classifica els següents bacteris segons siguen o no mòbils (I): Borrelia recurrentis/hispanica/burgndorferi. Treponema pallidum. Pseudomonas aeruginosa. Helicobacter pylori. Campylobacter jejuni. Enterococcus faecalis. Mycobacterium spp. Bacillus anthracis. Clostridium perfringens. Shigella.

Classifica els següents bacteris segons siguen o no mòbils (II): Vibrio spp. Proteus mirabilis/vulgaris. Serratia marcescens. Salmonella spp. Listeria monocytogenes. Yersinia pestis. Klebsiella pneumoniae. Haemophilus spp. Brucella abortus/suis. Francisella tularensis.