Preguntes Test CiTMA (UdG - 4rt GETI) - 2021

Instruments obligatoris per a una política ambiental són: - La normativa per a la regulació i control de les emissions. - Avaluació d’impacte ambiental en projectes de depuradores d’aigües residuals urbanes. - L’etiqueta ecològica comunitària. - L’avaluació de l’impacte ambiental en projectes de centrals nuclears.

Instruments obligatoris per a una política ambiental són: - L’anàlisi del cicle de de vida de maquinaria industrial. - L’etiqueta ecològica de la Unió Europea. - L’avaluació d’impacte ambiental en projectes d’emmagatzematge de residus nuclears. - El sistema de Prevenció i Control Integrat de la Contaminació (Llei 3/98 IIAA).

Instruments voluntaris per a una política ambiental són: - L’anàlisi del cicle de vida dels bens de consum. - El compliment de la normativa EMAS (Eco-Manegament and Acusting Sheme). - La normativa per a la regulació i control de les emissions. - L’avaluació d’impacte ambiental en projectes de centrals nuclears.

Instruments voluntaris per a una política ambiental són: - L’avaluació d’impacte Ambiental en centrals nuclears. - L’etiqueta ecològica de la Unió Europea. - Els sistema de prevenció i Control Integrat de la Contaminació. - El sistema de gestió ambiental ISO14001. (també la EMAS).

La normativa EMAS (Eco-management and auditing scheme) aplicada a una activitat: - És un sistema de gestió ambiental obligatori per a una activitat industrial. - No obliga demostrar ell compliment de la legislació mediambiental. - Per a la seva obtenció és preceptiu realitzar una Avaluació Ambiental. - La seva obtenció pot ser complementaria a la ISO14001. - Obliga demostrar ell compliment de la legislació mediambiental.

Els sistemes de gestió ambiental: - Son obligatoris en el marc de la llei 3/98 IIAA (Intervenció Integral de l’Administració Ambiental). - Son voluntaris graduals i no cal compliment exacte de la legislació ambiental. - Els sistemes EMAS (Eco-Manegament and Acusting Sheme) i la ISO 14001 poden ser complementaris. - La ISO 14001 no dona criteris de comportament ambiental.

En les avaluacions d'impacte ambiental: - La valoració quantitativa es vinculant. - La seva aplicació es realitza a projectes d'activitats. - L’avaluació detallada ha d’incloure les mesures correctores i pla de vigilància. - Nomes participen l’Administració i els responsables del projecte.

L’Anàlisi del cicle de vida: - Els límits del sistema estableixen l’abast de l’estudi. - L’exhauriment de recursos és una categoria d’impacte usat en aquest anàlisi. - Sempre inclou el comportament ambiental d’un producte o servei des de la fabricació, matèries primeres, ús manteniment i gestió dels residus. - La unitat funcional ha d’estar referida a un element de tipus físic.

Referent a la DBO: - És una mesura de la concentració de substàncies oxidables en una aigua residual. - Si la DBO>9 mg/L la mostra s’ha de diluir per la seva determinació. - En la determinació de la DBO a temps llargs la DBO tendeix a la concentració de matèria orgànica. - En el procés de la degradació de matèria orgànica a un temples curt la DBO és igual a la concentració de matèria orgànica.

Referent a la nitrificació: - A les aigües poc tractades hi ha molta nitrificació. - Es produeix la transformació de nitrits i nitrats a nitrogen amoniacal. - Afavoreix el consum d’oxigen en els rius. - Afecta el valor de la DBO.

La qualitat de les aigües en rius: - Depèn exclusivament de la DBO del riu. - Es veu afectada per la concentració d’oxigen en dissolució. - Depèn de la temperatura del riu. - Es pot mesurar amb una única propietat.

Autodepuració dels rius: - Després d’un abocament assimilable, la concentració d’oxigen en un riu sempre disminueix degut a la presència de matèria orgànica. - El dèficit en cap cas pot superar el dèficit crític. - La reoxigenació del riu depèn de la concentració d’oxigen en saturació. - Sense abocament la DBOs del riu es manté constant.

En l’autodepuració dels rius després d’un abocament d’oxigen: - En general la DBO augmenta i després disminueix. - Degut a la reoxigenació no es pot produir que D=ODs. - La concentració d’oxigen pot disminuir i després augmentar. - La DBO augmenta aigües avall tot i la presència d’oxigen.

Pel que fa referència a l’eutrofització: - És un procés que només apareix per abocaments indiscriminats. - Depèn de la concentració de fòsfor i magnesi a les aigües. - Està relacionat amb la quantitat de nutrients que s’aporta a les aigües. - Genera un augment de la DBO a les aigües on es produeix.

La qualitat de les aigües en llacs: - Depèn de la concentració de nitrogen i oxigen a les aigües. - Està directament relacionada amb la quantitat de nutrients que s’hi aporta. - Es mesura només per la DBO i la DQO. - Disminueix per la proliferació d’algues.

L’eutrofització en llacs i embasaments: - Depèn de la concentració de fòsfor i oxigen a les aigües. - Esta directament relacionada amb la quantitat de nutrients que s’hi aporten. - Es mesura només per la DBO5, la DQO i el nitrits i nitrats. - No es un procés natural.

Referent a l’eutrofització en llacs: - És degut a l’abocament incontrolat de matèria orgànica. - És un procés originat per la contaminació d’aigües. - Es veu accelerada per una aportació excessiva de nutrients. - Pot ser un procés natural de llarga durada.

La presència de nitrogen en les aigües residuals no es desitjable per: - La nitrificació consumeix oxigen. - Inhibeix el creixement de microorganismes. - Es pot produir la desnitrificació per els bacteris autòtrofs. - Es un factor que accelera la eutrofització.

L’Índex Simplificat de la Qualitat de les Aigües: - No depèn de la temperatura. - Depèn de l’oxigen dissolt. - Depèn de la DBO5. - Es veu afectada per la conductivitat.

En les aigües residuals amb contingut de matèria orgànica: - En aigües poc tractades, la nitrificació té lloc a temps llargs. - En aigües tractades, la nitrificació té lloc a temps llargs. - En aigües poc tractades, la nitrificació té lloc al principi. - En aigües tractades, la nitrificació té lloc al principi.

Es disposa d’una aigua residual amb una DBO=300mg/L i DQO=600mg/L: - La millor opció es un tractament anaeròbic. - No es poden assimilar a aigües residuals urbanes. - Es convenient pensar en un tractament aeròbic. - Es pot realitzar un tractament primari i un secundari o biològic.

Es disposa d’una aigua residual amb una DBO=6000mg/L i DQO=100mg/L: - La millor opció es un tractament anaeròbic. - No es poden assimilar a aigües residuals urbanes. - Es convenient pensar en un tractament aeròbic. - El tractament pot ser: primari, fisicoquímic i secundari. - Es pot realitzar un tractament primari i un secundari o biològic.

La neutralització es realitza per a: - Eliminar el fòsfor dels efluents. - Per ajustar el pH de les aigües residuals. - Es poden utilitzar els fums de combustió. - Ajuda a l’oxidació en tractaments químics.

Es disposa d’una aigua residual amb una DBO=6000mg/L i DQO=15000mg/L: - Es recomana un tractament fisicoquímic més biològic aeròbic. - És millor un tractament anaeròbic. - Una digestió amb presència d’oxigen originaria excessiva biomassa. - És assimilable una aigua urbana afegint un tractament anòxic.

El tractament d’aigües residuals urbanes per fangs actius amb bioreactors en mescla complerta: - Manté constant la concentració de substrat en el bioreactor. - Té l’inconvenient que genera excessius fangs. - La concentració de biomassa creix amb el temps. - Es adequat per a càrregues orgàniques elevades.

En el tractament d’aigües per fangs actius: - El temps de residencia hidràulic permet controlar l’edat del fang. - La concentració de biomassa al bioreactor es manté constant. - El creixement dels microorganismes és degut al consum de substrat. - Una edat cel·lular curta implica un bioreactor de gran volum.

Referent al tractament d’aigües residuals: - La depuració anòxica permet la desnitrificació. - La purga en un tractament per fangs actius controla el temps de residència hidràulic. - La nitrificació consisteix en passar els nitrits i nitrats a nitrogen diatòmic. - La desnitrificació es produeix en absència d’oxigen.

En el tractament d’aigües residuals urbanes: - El fòsfor no es pot eliminar per tractament biològic. - La concentració de substrat en un reactor de flux pistó disminueix en avançar el flux. - La concentració de biomassa en el bioreactor de mescla complerta es manté constant. - Els biodiscs no són adequats pel tractament d’aigües residuals.