Preguntes nutricio

Quina és la funció principal dels carbohidrats?. Estructural. Hormonal. Energètica. Protectora. Reguladora.

Quin percentatge aproximat del VCT han de representar els hidrats de carboni?. 20-25%. 10-15%. 50-55%. 30-40%. 70%.

Els monosacàrids es caracteritzen per: Proteïnes. Funció protectora. Tenir una sola unitat. Lípids. Funció hormonal.

La fructosa és quin tipus d’hidrat de carboni?. Funció hormonal. Lípids. Funció protectora. Monosacàrid. Proteïnes.

Quin disacàrid es troba principalment a la llet?. Lactosa. Glucosa. Fructosa. Sacarosa. Maltosa.

Quin disacàrid està format per glucosa + fructosa?. Glucógeno. Celulosa. Maltosa. Sacarosa. Lactosa.

Quin és el principal disacàrid del sucre comú?. Maltosa. Glucógeno. Inulina. Lactosa. Sacarosa.

Quin és el principal polisacàrid de reserva dels animals?. Pectina. Midó. Glicogen. Cel·lulosa. Maltosa.

On s’emmagatzema principalment el glicogen?. Pàncrees i ronyó. Fetge i múscul. Pell i teixit adipós. Pulmó i cor. Cervell i pulmó.

Quina afirmació sobre el glicogen és incorrecta?. S’emmagatzema al múscul. És reserva animal. Participa regulació glucèmia. Deriva de glucosa. Està format per amilosa i amilopectina.

Quin és el principal polisacàrid vegetal de reserva?. Glucógeno. Celulosa. Maltosa. Fructosa. Midón.

Quin nutrient és més abundant a la patata?. Funció hormonal. Lípids. Funció protectora. Glúcids. Proteïnes.

Quin grup d’aliments inclou els tubercles?. Funció protectora. Lípids. Cereals/farinacis. Proteïnes. Funció hormonal.

Quina funció NO correspon als glúcids?. Funció hormonal. Funció estructural en forma de ribosa i desoxiribosa. Reserva d'energia en forma de glucogen. Font d'energia immediata per a les cèl·lules. Regulació de la temperatura corporal.

Quin nutrient pot provocar càries si fermenta a la boca?. Funció hormonal. Lípids. Proteïnes. Funció protectora. Sucre.

Quina és la proporció energètica dels glúcids?. 0 kcal/g. 4 kcal/g. 7 kcal/g. 9 kcal/g. 1 kcal/g.

Quina és la principal font energètica del cervell en situació normal?. Ferro. Calci. Fibra. Proteïna. Glucosa.

Quina es la principal font energètica del cervell en ayuno prolongado?. Funció protectora. Cossos cetònics. Lípids. Funció hormonal. Proteïnes.

Quina fibra és soluble?. Amilosa. Gluten. Pectina. Midó. Cel·lulosa.

Quina afirmació defineix millor la fibra soluble?. Augmenta el volum fecal però no té efecte sobre el colesterol. Augmenta LDL. Es troba principalment en cereals integrals. No pot retenir aigua i no té efectes en la glucèmia. Té capacitat gelificant i disminueix l’absorció del colesterol.

Quina funció principal té la fibra insoluble?. Bacteris patògens. Millorar el trànsit intestinal. Disminueix el trànsit intestinal. No fermenta. Augmenta LDL.

Quina és la recomanació diària aproximada de fibra?. 40-50 g. 5-10 g. 60 g. 10-15 g. 20-35 g.

Quin és l’efecte prebiótic de la fibra?. Augmenta LDL. Estimula el creixement de bacteris beneficiosos. Augmenta la secreció d’enzims digestius. Elimina totes les bacteries intestinals. Inhibeix l’absorció de tots els nutrients.

Els prebiòtics són: Augmenta LDL. Substrats que alimenten bacteris beneficiosos. Bacteris patògens. No fermenta. Disminueix el trànsit intestinal.

Els probiòtics són: Microorganismes beneficiosos. Minerals. Antibiòtics. Fibres. Aminoàcids.

Què és la microbiota intestinal?. Conjunt de microorganismes presents a l’intestí. Augmenta LDL. Bacteris patògens. Disminueix el trànsit intestinal. No fermenta.

Quan comença a formar-se la microbiota intestinal?. Bacteris patògens. Al moment del part. No fermenta. Disminueix el trànsit intestinal. Augmenta LDL.

Quina afirmació sobre la microbiota és certa?. És diferent en cada individu. Bacteris patògens. Augmenta LDL. No fermenta. Disminueix el trànsit intestinal.

Quines bacteris s’associen a dieta rica en fibra vegetal?. Escherichia coli. Prevotella. Helicobacter. Bacteroides. Clostridium.

Quin gènere bacterià es considera probiòtic?. Escherichia. Prevotella. Lactobacillus. Clostridium. Helicobacter.

Quins microorganismes formen part de la microbiota a més de bacteris?. Hormonas. Virus i fongs. Algues. Vitaminas. Minerales.

Quina funció té la microbiota sobre el sistema immunitari?. Colabora en su desarrollo y función. Aumenta las infecciones. Lo inhibe. Col·labora en el seu desenvolupament i funció. No tiene influencia.

Quins grups bacterians són majoritaris en adults sans?. No fermenta. Disminueix el trànsit intestinal. Firmicutes i Bacteroidetes. Augmenta LDL. Bacteris patògens.

Quin aliment ric en midó resistent beneficia la microbiota?. Patata cuita i refrigerada. Cerveza. Carne roja. Galletas. Patata cocida y refrigerada.

Com convé preparar la patata per augmentar midó resistent?. Cuinar-la el dia anterior i refredar-la. Augmenta LDL. Disminueix el trànsit intestinal. Bacteris patògens. No fermenta.

Quina és la funció principal de les proteïnes?. Protectora. Estructural. Hormonal. Reguladora. Energètica.

Quantes kcal aporta 1 g de proteïna?. 4 kcal/g. 1 kcal/g. 9 kcal/g. 5 kcal/g. 7 kcal/g.

Quin percentatge del VCT haurien de representar aproximadament les proteïnes?. 12-15%. <5%. 50%. 30%. 70%.

Quin aminoàcid és essencial?. Lisina. Serina. Glicina. Alanina. Glutamina.

Què són els aminoàcids essencials?. Funció energètica exclusiva. Els que s’han d’obtenir amb la dieta. Alanina. Glicina. Serina.

Quina proteïna es considera proteïna patró?. Alanina. Glicina. Serina. La de l’ou. Funció energètica exclusiva.

L’ovoalbúmina es troba a: Alanina. Glicina. Funció energètica exclusiva. Serina. L’ou.

Quin aliment té proteïnes d’alt valor biològic?. Ou. Patata. Fruita. Pa blanc. Arròs.

Quina afirmació sobre les proteïnes és falsa?. Serina. Alanina. Glicina. Funció energètica exclusiva. Que aporten 9 kcal/g com energia.

Quin nutrient proporciona més energia per gram?. Funció protectora. Funció hormonal. Cel·lulosa. Proteïnes. Lípids.

Quantes kcal aporta 1 g de greix?. 4 kcal/g. 0 kcal/g. 5 kcal/g. 7 kcal/g. 9 kcal/g.

Quin tipus de lípid és sòlid a temperatura ambient?. Saturat. Monoinsaturat. Fosfolípid. Omega-3. Poliinsaturat.

Quin tipus de greix és cardioprotector?. Hidrogenat. Monoinsaturat. Animal. Saturat. Trans.

Quin àcid gras és monoinsaturat?. Proteïnes. Àcid oleic. Àcid linoleic. poliinsaturats. Lípids.

Quin és el principal component de l’oli d’oliva?. Colesterol. Àcid oleic. Àcid palmític. Vitamina K. Àcid úric.

Quin oli està menys recomanat per consum habitual?. Oli de soja. Oli d’oliva. Oli de lli. Oli de gira-sol. Oli de palma.

Quin tipus de greix augmenta més el risc cardiovascular?. Greix saturat i especialment greixos trans. Àcids grassos monoinsaturats. Àcids grassos poliinsaturats. Greixos procedents de fruits secs. Greixos presents en l’oli d’oliva verge extra.

Quina patologia es relaciona amb excés de greixos trans?. Dislipemia. Osteoporosis. Anemia ferropénica. Deshidratación. Hipertiroidismo.

Per què l’excés de LDL és perjudicial?. Pot contribuir a plaques d’ateroma a les artèries. Afavoreix la dilatació permanent de les artèries. Augmenta la producció de glòbuls vermells. Millora la funció digestiva dels intestins. Incrementa l’absorció de vitamines hidrosolubles.

Quina és la funció principal dels quilomicrons?. Transportar triglicèrids i altres lípids des de l’intestí a la circulació. Transportar oxigen des dels pulmons als teixits. Produir hormones esteroides a les glàndules suprarenals. Participar en la contracció muscular. Afavorir la síntesi de proteïnes al fetge.

Quin tipus de greix ajuda a augmentar HDL i disminuir LDL?. Àcids grassos monoinsaturats. Àcids grassos saturats. Greixos trans. Colesterol alimentari. Sucres refinats.

Quin factor disminueix l’HDL?. Tabac. Omega-3. Exercici físic regular. Consum de fruites i verdures. Àcids grassos monoinsaturats.

Quin efecte té l’activitat física regular sobre el perfil lipídic?. Augmenta els triglicèrids. Redueix l’HDL i LDL per igual. Disminueix l’HDL. Augmenta el colesterol HDL. Augmenta el colesterol total.

Quin nutrient impacta més directament en l’augment de LDL i triglicèrids?. Funció hormonal. Greixos monoinsaturats (AGMI). Proteïnes d’origen vegetal. Àcids grassos saturats (AGS). Fibra soluble.

Què redueix l’absorció del colesterol alimentari?. Fibra i esterols vegetals. Àcids grassos saturats. Greixos trans. Sucres refinats. Proteïnes d’origen animal.

Quina vitamina NO és liposoluble?. Vitamina K. Vitamina A. Vitamina F. Vitamina D. Vitamina C.

Quina vitamina és liposoluble?. Vitamina B12. Vitamina C. Vitamina B1. Vitamina B6. Vitamina D.

Quina vitamina regula el metabolisme del calci?. Vitamina K. Vitamina B12. Vitamina C. Vitamina D. Vitamina A.

La vitamina K participa en: Visió. Digestió greixos. Coagulació. Absorció glucos. Síntesi ATP.

La vitamina C: Millora l’absorció del ferro. Afavoreix la coagulació sanguínia. És imprescindible per a la visió nocturna. Regula principalment l’absorció del calci i del fòsfor. Participa principalment en el metabolisme dels hidrats de carboni com a coenzim.

El dèficit de vitamina C produeix: Osteoporosi. Pellagra. Escorbut. Beri-beri. Raquitisme.

El dèficit de vitamina B1 produeix: Pellagra. Beri-beri. Anèmia ferropènica. Osteomalàcia. Escorbut.

Quina vitamina s’ha de suplementar habitualment en dietes veganes?. Vitamina K. Vitamina B12. Vitamina C. Vitamina D. Vitamina A.

Quin mineral és essencial per a la tiroide?. Calci. Coure. Iode. Ferro. Zinc.

La deficiència de ferro produeix: Anèmia. Osteoporosi. Edema. Hipertensió. Hiperglucèmia.

Quin mineral participa en la formació d’hemoglobina?. Ferro. Sodi. Magnesi. Iode. Potassi.

Quina combinació afavoreix l’absorció de ferro no hemo?. Taronja + llenties. Cafè + llenties. Te negre + espinacs. Llet + cereals integrals. Formatge + llenties.

Quin aliment és recomanat en anèmia ferropènica?. Arròs blanc. Mantega. Sucre blanc. Oli d’oliva. Llenties.

Quina vitamina s’associa a anèmia si hi ha malabsorció?. Vitamina A. Vitamina K. Vitamina B12. Vitamina D. Vitamina C.

Quin mineral és necessari en totes les etapes de la vida i no el produeix l’organisme?. Ácid fólic. Calci. Zinc. Magnesi. Ferro.

Quin nutrient es considera essencial?. Àcid linoleic. Colesterol. Glucosa. Creatina. Àcid úric.

Quin component NO és un nutrient essencial?. Creatina. Vitamina C. Àcid linoleic. Fòsfor. Leucina.

Quina és la funció principal de l’ATP?. Regular la coagulació sanguínia. Emmagatzemar informació genètica. Formar part de la membrana plasmàtica. Transportar oxigen a les cèl·lules. Proporcionar i emmagatzemar energia cel·lular.

Quina és la principal molècula energètica cel·lular?. NADH. ADP. CoA. FAD. ATP.

Quin és el producte final dels processos metabòlics que permet obtenir energia?. ATP. ADN. Fosfolípids. Triglicèrids. Hemoglobina.

Què és el catabolisme?. Procés degradatiu que allibera/obté energia. Procés constructiu que consumeix energia per formar teixits. Conversió directa d’ATP en glucosa. Emmagatzematge de lípids al teixit adipós. Síntesi de proteïnes a partir d’aminoàcids.

Què és l’anabolisme?. Procés que consumeix energia per sintetitzar biomolècules. Procés degradatiu que allibera energia a partir de molècules complexes. Procés degradatiu que allibera energia a partir de molècules complexes. Procés d’eliminació de residus metabòlics per l’orina. Mecanisme de transport d’oxigen als teixits.

Quina és la via principal per obtenir energia de la glucosa?. Via glucolítica. Cetogènesi. Cicle de Krebs. Desaminació. Beta-oxidació.

Què genera el cicle de Krebs?. ATP/GTP. NADH i FADH₂. NADH, FADH2 i ATP/GTP. FADH2 i ATP. NADH i ATP.

Quin és el rendiment energètic total per volta del cicle de Krebs?. 8 ATP. 10 ATP. ADP. NADH i FADH₂. 5 ATP.

Quin procés NO forma part de la fase III del metabolisme energètic?. Anabolisme. Fosforilació oxidativa. Transport electrònic mitocondrial. Cicle de Krebs. Beta-oxidació dels àcids grassos.

En quina fase es produeix acetil-CoA a partir de glucosa, àcids grassos i aminoàcids?. Anabolisme. Fase II. Fosforilació oxidativa. Fase III. Fase I.

Què és el metabolisme basal?. Energia muscular. Energia digestió. Energia mínima vital en repòs. Energia postprandial. Energia exercici.

Quin factor no utilitza Harris-Benedict?. Edat. Pes. Sexe. Alçada. Perímetre abdominal.

Quins factors utilitza Harris-Benedict?. Edat, pes, sexe i alçada. Perímetre abdominal. Grup sanguini. Color dels ulls. Nivell de colesterol.

Quina fórmula inclou factor d’activitat física per calcular despesa energètica total?. Test de Apgar. DRI. NRS. Harris-Benedict. MNA.

Quin factor incrementa el metabolisme basal?. Embaràs. Dejuni prolongat. Envelliment. Pèrdua important de massa muscular. Hipotiroïdism.

Quina unitat s’utilitza per expressar el valor energètic?. Kilocalories (kcal). Litres (L). Grams (g). Mil·ligrams (mg). Metres (m).

Quin valor calòric té 1 g d’alcohol?. 4 kcal/g. 5 kcal/g. 7 kcal/g. 12 kcal/g. 9 kcal/g.

Quin tipus d’energia utilitza el sistema nerviós?. Térmica. Eléctrica. Mecánica. Solar. Química.

Què estudia la nutrigenètica?. La resposta genètica als nutrients. L'obtenció d'energia a partir dels nutrients. La síntesi d'ATP a les cèl·lules. La degradació de biomolècules per obtenir energia. La composició química dels aliments.

Què estudia la nutrigenòmica?. Els efectes dels nutrients sobre el genoma. La degradació de nutrients per obtenir energia. La síntesi de biomolècules a partir de molècules simples. La producció d'ATP a la cadena respiratòria. El transport d'oxigen per la sang.

Què és la nutrició?. Ciència que estudia com el cos utilitza els nutrients. Procés exclusiu de la digestió dels aliment. Conjunt d’aliments que una persona consumeix cada dia. Estudi únicament de les vitamines i minerals. Procés de preparació i cuinat dels aliments.

Quina característica defineix una dieta equilibrada?. Rica en ultraprocesados. Alta en calorías vacías. Variada y suficiente. Baja en vegetales. Variada i suficient.

Quina és la proporció ideal de greixos en una dieta equilibrada?. 10% del VCT. 20% del VCT. 40% del VCT. 15% del VCT. 30% del VCT.

Quina quantitat d’aigua es recomana al dia?. 1,5-2 litres aproximadament. 250-500 mL al dia. 500-750 mL al dia. 4-5 litres al dia per a tothom. 6-8 litres al dia per a tothom.

Quina pràctica forma part d’una alimentació saludable?. Fer 4-5 ingestes diàries. Consumir begudes ensucrades cada dia. Basar l’alimentació en ultraprocessats. Consumir mantega de manera habitual com a principal greix. Menjar carn vermella diverses vegades al dia.

Quina distribució calòrica es recomana per l’esmorzar?. 10-15%. 25-30%. 35-40%. 15-20%. 5-10%.

Quina distribució calòrica es recomana per al dinar?. 20%. 50%. 15%. 30-35%. 10%.

Quina beguda es recomana per excel·lència?. Aigua. Sucs ensucrats. Refrescos amb sucre. Begudes energètiques. Begudes alcohòliques.

Quina és una característica clau de la dieta mediterrània?. Rica en fibra i antioxidants, amb oli d’oliva. Rica en azúcar i begudes ensucrades. Alta en grasas saturadas i trans. Pobra en vegetals i fruites. Basada en carn vermella diària.

Quin greix principal recomana la dieta mediterrània?. Oli d’oliva. Mantega. Llard de porc. Greixos trans. Margarina hidrogenada.

Quin aliment s’ha de consumir amb moderació en dieta mediterrània?. Carn vermella. Begudes ensucrades. Ultraprocessats. Baixa en vegetals. Mantega.

Quins aliments formen la base de la piràmide mediterrània?. Cereals integrals i vegetals. Carn vermella. Begudes ensucrades. Ultraprocessats. Mantega.

Quin aliment s’ha de consumir de forma ocasional?. Carn vermella. Begudes ensucrades. Dolços i pastissos. Embotits. Fruita i verdura.

Quin producte làctic és més digerible segons els apunts?. Llet de cabra o ovella. Gelats industrials. Mantega. Nata per cuinar. Llet condensada.

Quin benefici demostrat té la dieta mediterrània?. Prevenció de malalties cròniques. Augment del risc cardiovascular. Increment de l'obesitat. Major consum d'ultraprocessats. Disminució de la qualitat de vida.

Quina dieta és útil per reduir el risc cardiovascular?. Mediterrània. Dieta rica en ultraprocessats. Dieta rica en begudes ensucrades. Dieta rica en greixos trans. Dieta basada principalment en carn vermella.

Quina patologia pot beneficiar-se de dieta mediterrània antiinflamatòria?. Hipoglucemia. Malaltia de Crohn. Hipercolesterolemia. Artritis psoriásica. Gastritis.

Quines guies alimentàries s’utilitzen a Catalunya?. MyPlate. Pirámide de Harvard. Petits canvis per viure millor. Código Español de Nutrición. Roda dels aliments.

Quina és la recomanació màxima de sal de l’OMS?. 10 g. 5 g. 2 g. 8 g. 3 g.

La dieta DASH està indicada principalment per: Greixos saturats. Hipertensió arterial. Colesterol. Greixos trans. Àcid palmític.

Quina característica té la dieta DASH?. Rica en sodio. Alta en carnes procesadas. Hiposòdica i equilibrada/rica en vegetals. Hipocalórica. Hiposódica y equilibrada.

En què consisteix principalment la dieta hiposòdica?. Disminuir sal/sodi. Greixos saturats. Greixos trans. Àcid palmític. Colesterol.

Quin rang de sodi pot tenir una hiposòdica estàndard?. 200-500 mg/día. 500-1000 mg/día. No hi ha límit. 1000-2000 mg/día. 2000-3000 mg/día.

Quin aliment s’ha d’evitar en una dieta hiposòdica?. Pernil curat o brous comercials. Fruita fresca. Verdures fresques. Arròs integral. Llegums cuits sense sal afegida.

Quina dieta hiposòdica és més estricta?. Severa. Estàndard. Lliure. Àmplia. DASH.

Quan es prescriu una dieta hiposòdica estàndard o àmplia?. Pacients compensats, sense edemes ni ascites. Pacients amb ascites severa i edemes importants. Pacients amb hipoglucèmia aguda. Pacients amb dèficit de vitamina C. Pacients amb intolerància a la lactosa.

Quan s’indica una dieta hiposòdica severa?. Edemes generalitzats / anasarca. Hipercolesterolèmia aïllada. Restrenyiment crònic. Intolerància a la lactosa. Dèficit de vitamina D.

En quin cas estaria contraindicada una dieta hiposòdica?. Pacient amb vòmits importants. Insuficiència cardíaca congestiva. Insuficiència hepàtica amb ascites. Pacient hipertens. Tractament amb corticoides.

Quin factor pot augmentar la pressió arterial?. Tabaquisme. Consum adequat d’aigua. Activitat física regular. Dieta rica en fruites i verdures. Mantenir un pes saludable.

Quin aliment està desaconsellat en dislipèmies?. Oli oliva. Arròs integral. Fruita fresca. Llegums. Marisc i embotits.

Quin nivell màxim de colesterol es recomana en dislipèmies?. 300 mg/día. No se recomienda límite. 400 mg/día. 100 mg/día. 200 mg/día.

Quin tipus de fibra disminueix LDL?. Celulosa. Fibra dietética bruta. Fibra soluble. Fibra insoluble. Lignina.

Quin tipus de proteïna es recomana en dislipèmies?. Carnes rojas. Vísceras. Embutidos. Proteína vegetal. Proteína animal rica en grasa.

Què s’ha d’evitar en gota/hiperuricèmia?. Fruita fresca. Verdures variades. Oli d’oliva. Arròs integral. Vísceres, marisc i aliments rics en purines.

Quin tipus de dieta es recomana en gota?. Alta en greixos saturats. Rica en purines. Baixa en purines. Alta en alcohol. Rica en embotits i vísceres.

Quina beguda es desaconsella en la hiperuricèmia?. Refrescos ensucrats. Aigua. Infusions sense sucre. Aigua amb gas sense sucr. Llet desnatada.

Quina recomanació dietètica és important en la gota?. Controlar les purines i mantenir una bona hidratació. Augmentar el consum de vísceres i marisc. Beure poca aigua per evitar la retenció de líquids. Consumir alcohol de manera habitual. Incrementar el consum d'aliments rics en purines.

Quin aliment es desaconsella en pancreatitis?. Quallada. Iogurts bífidus. Begudes vegetals. Formatges curats. Llet desnatada.

Quin tipus de cocció s’ha d’evitar en cas de diarrea?. Fregits. Bullits. Cuina al vapor. Planxa amb poc oli. Forn.

Quin aliment és recomanat en diarrea?. Fruita tropical. Meló. Codonyat. Mandarina. Fruita deshidratada.

Quina cocció s’ha d’evitar en gastritis?. Papillote. Hervido. Vapor. Plancha suave. Fritura.

Quin tipus de carn és recomanada en patologia biliar?. Pollastre. Botifarra. Xoriç. Foie-gras. Costella.

En diabetis mellitus tipus 2 és important evitar: Els fruits secs sense sal. Els llegums. Els hidrats de carboni simples. Els cereals integrals. Les verdures de fulla verda.

Quin és un objectiu de la valoració nutricional?. Medir la glucemia. Identificar alergies. Detectar malnutrició. Estimar presió arterial. Diagnosticar infeccions.

Quin mètode dietètic recull aliments ingerits en les últimes 24 h?. Recordatori 24 hores. IMC. Recordatori de 24 hores. Plec tricipital. MNA.

Què mesura el plec tricipital?. Massa muscular. Talla. Hidratació. Índex cintura-maluc. Gruix de greix subcutani.

Què és el MNA?. Qüestionari de valoració nutricional. Índex de massa corporal (IMC. Recordatori dietètic de 24 hores. Mesura del plec tricipital. Determinació dels nivells de colesterol en san.

Quina proteïna té una vida mitjana curta d’uns 2 dies?. Prealbúmina. Albúmina. Hemoglobina. Transferrina. Fibrinogen.

Quin marcador té una vida mitjana de 8-10 dies?. Transferrina. Prealbúmina. Hemoglobina. Creatinina. Colesterol.

Quin marcador bioquímic pot indicar pèrdua de massa muscular?. Creatinina. Sodi. Calci. Glucosa. Albúmina.

Quin paràmetre NO és propi de la valoració nutricional de la disfàgia?. Estat d’ànim. Índex de Massa Corporal (IMC). Mini Nutritional Assessment (MNA). Pèrdua de pes involuntària. Ingesta alimentària habitual.

Quin tipus de disfàgia afecta el múscul estriat?. Disfàgia orofaríngia. Disfàgia esofàgica. Reflux gastroesofàgic. Dispepsia funcional. Gastritis crònica.

Què és la disfàgia?. Dificultat o incapacitat per deglutir. Inflamació de l'estómac. Dificultat per respirar. Incapacitat per absorbir nutrients. Alteració de la digestió intestinal.

Quin tipus de disfàgia afecta el múscul llis?. Esofágica. Mecánica. Digestiva. Luminal. Orofaríngea.

Quin és l’objectiu nutricional principal en la disfàgia?. Assegurar hidratació i nutrició segures. Augmentar el consum de sucres simples. Reduir al màxim la ingesta de líquids. Afavorir la pèrdua de pes ràpida. Incrementar el consum de greixos saturats.

Incrementar el consum de greixos saturats. Orofaríngia. Esofàgica. Gàstrica. Intestinal. Funcional digestiva.

Quin aliment està desaconsellat en disfàgia?. Raïm. Púding. Nèctar. Líquid fi. Mel.

Quin volum màxim es recomana per cullerada en disfàgia greu?. 10 ml. 1 ml. 15 ml. 5 ml. 20 ml.

Què pot provocar un excés d’espessants?. Restrenyiment. Diarrea aquosa. Hipoglucèmia. Hipertensió arterial. Hipertensió arterial.

Quina tècnica permet adaptar textura sense modificar valor nutricional?. Espessiment / modificació de la textura. Espessiment / modificació de la textura. Suplementació nutricional. Afegir proteïna en pols. Afegir oli o nata.

Quin aliment és de risc per doble textura?. Sopa amb fideus. Puré de patata homogeni. Iogurt natural sense trossets. Gelatina espessida adequada. Gelatina espessida adequada.

Quin tipus de disfàgia pot deure’s a tumor esofàgic?. Neuromuscular. Esofágica muscular. Mecánica intrínseca. Reflujo. Orofaríngea.

uin requeriment proteic general es dona en disfàgia sense altres patologies?. 4 g/kg/día. 1 g/kg/día. 3 g/kg/día. 2 g/kg/día. 6 g/kg/día.

Quina textura líquida té menor viscositat?. Líquid fi. Nèctar. Púding. Mel. Espessants.

Quins símptomes s’associen a disfàgia orofaríngia?. Sialorrea y disfonía. Diarrees. Pirosis. Dolor torácico. Regurgitación tardía.

Quina patologia neurològica s’associa a disfàgia?. Cáncer de mama. Insuficiencia renal. Asma. Parkinson. Hipertiroidismo.

Quin valor energètic pot requerir un pacient amb disfàgia sense sobrecàrrega?. 10–20 kcal/kg/día. 55–65 kcal/kg/día. 70–80 kcal/kg/día. 40-50 kcal/kg/día. 20-35 kcal/kg/día.

Què s’ha d’evitar en les preparacions per a la disfàgia?. Aliments que desprenen aigua en mastegar. Purés homogenis. Cremes espessides adequadament. Aliments amb textura tipus púding. Líquids correctament espessits.

Quina fruita s’ha d’evitar per contenir llavors?. Maduixa. Plàtan. Plàtan. Mango madur. Poma ratllada.

Què cal adaptar per prevenir aspiracions?. Nivel de glucosa. Textura i viscositat. Quantitat de fibra. Temperatura dels plats. Contingut de colesterol.

Quina textura és adequada si només pot usar cullera?. Mel. Liquid. Púding. Néctar. Gel.

Quin suplement pot enriquir purés?. Clara d’ou. Aigua. Gelatina. Vinagre. Sal.

Quin efecte secundari freqüent pot causar dieta inadequada en disfàgia?. Hiperglucemia. Hipervitaminosis. Hipotiroidismo. Deshidratación. Acidosis.

Quin és el principal risc dels líquids fins?. Quin és el principal risc dels líquids fins?. Aspiración. Aumento del apetito. Reflujo. Reflujo.

Quin aliment cal evitar per ser fibrós?. Carn blanca, ous, peix blanc. Viscères, peix blau, marisc, carn de porc, ànec. Llegums, cereals integrals, làctics baixos en greixos. Oli d'oliva, sucre, mel i xocolata de més de 85% de cacau. Verdures com espàrrecs, espinacs, i bròquil.

Què cal controlar a més de la textura en els líquids?. Volum per presa. Temperatura ambiental. Color de la beguda. Hora del dia. Marca comercial del producte.

Què s’utilitza per adaptar líquids?. Espessants. Sucre. Sal. Vinagre. Oli d’oliva.

Oli d’oliva. Espècies aromàtiques. Excés de sal. Salses industrials molt salades. Concentrats de brou rics en sodi. Potenciadors de sabor rics en sal.

Quina mesura millora la tolerància?. Fer més àpats petits al dia. Fer un únic àpat molt abundant. Saltar-se els esmorzars. Menjar només una vegada al dia. Realitzar dejunis prolongats.

Realitzar dejunis prolongats. S’activa la lipòlisi. Augmenta la secreció d’insulina. S'incrementa la síntesi de glicogen. Es prioritza l'emmagatzematge de greix. Disminueix l'ús de reserves energètiques.

Quin dejuni implica 16 h de dejuni i 8 h d’ingesta?. 16/8. 20/4. 12/12. 5/2. Dejuni altern.

Què s’ha d’evitar durant el dejuni?. Sucre i edulcorants. Aigua. Infusions sense sucre. Cafè sol sense sucre. Te sense sucre.

Quina hormona augmenta en dejuni i ajuda a conservar la massa muscular?. Hormona del creixement. Insulina. Cortisol. Leptina. Aldosterona.

Quina alimentació pot anul·lar els beneficis del dejuni?. Rica en ultraprocessats. Rica en fruites i verdures. Basada en aliments frescos. Dieta mediterrània equilibrada. Rica en llegums i cereals integrals.

Què pot causar la reducció de sodi durant el dejuni?. Cefalees. Augment de la massa muscular. Millora de la visió. Increment de l'absorció de ferro. Augment dels nivells d'hemoglobina.

Quina característica té el dejuni 20/4?. Permet menjar en una finestra de 4 hores. Permet menjar durant 8 hores. Consisteix en dejunar només 12 hores. Obliga a fer 5 àpats al di. No permet beure aigua durant el dejuni.

Quin òrgan transforma àcids grassos en cossos cetònics?. Fetge. Ronyó. Pàncrees. Intestí prim. Múscul esquelètic.

Quina pràctica ajuda a prevenir l’acidesa gàstrica?. No tombar-se després de menjar. Tombar-se immediatament després dels àpats. Fer àpats molt abundants abans de dormir. Portar roba molt ajustada després dels àpats. Estirar-se completament pla després de sopar.

Quin microorganisme és freqüent en hamburgueses bovines?. Listeria. E. coli. Rotavirus. Hepatitis A. Norovirus.

Quina és la millor manera de descongelar aliments?. A la nevera. A temperatura ambient. Sota el sol. A prop d'una font de calor. Dins d'aigua calenta.

Com s’evita la contaminació creuada?. Rentant superfícies després de manipular aliments crus i separant crus i cuits. Utilitzant la mateixa taula per a carn crua i aliments cuinats. Guardant aliments crus i cuits al mateix recipient. Manipulant aliments sense rentar-se les mans. Utilitzant els mateixos utensilis per a aliments crus i cuits sense netejar-los.

Quin aliment s’ha de limitar o evitar durant l’embaràs?. Marisc cru. Fruita fresca ben rentada. Verdures cuinades. Llegums. Cereals integrals.