Relaciona els següents conceptes sobre parasitologia amb les seues definicions (I): Cicle monoxè o directe Cicle heteroxè o indirecte Cicle autoheteroxè Cicle heteroxè amb hostatgers paratènics Paràsit erràtic Paràsit aberrant Oioxènia Estenoxènia Oligoxènia Eurixènia.
Relaciona els següents conceptes sobre parasitologia amb les seues definicions (II): Hostatger definitiu Hostatger intermedi Hostatger paratènic Hostatger vicariant Hostatger accidental.
Relaciona cada parasitosi amb el seu agent etiológic (I): Entamoeba histolytica Trypanosoma cruzi Cystoisospora belli Cyclospora cayetanensis Taenia solium/saginata Leishmania spp. Taenia multiceps Capillaria spp. Toxocara Loa loa.
Relaciona cada parasitosi amb el seu agent etiológic (II): Acanthamoeba spp. i Balamuthia mandrillaris Naegleria fowleri Giardia lamblia Trichomonas vaginalis Hymenolepsis spp. Diphyllobothrium latum Opisthorchis sinensis Fasciola hepatica Brugia malayi Onchocerca volvulus.
Relaciona cada parasitosi amb el seu agent etiológic (III): Dientamoeba fragilis Trypanosoma brucei Balantidium coli Cryposporidium spp. Sarcocystis spp. Plasmodium spp. Toxoplasma gondii Fasciolopsis buski Trichinella spp. Wuchereria bancrofti.
Relaciona cada parasitosi amb el seu agent etiológic (IV): Babesia spp Blastocystis hominis Paragonimus westermani Dicrocoelium dendriticum Schistosoma spp. Spirometra spp. Dipylidium caninum Onchocerca volvulus Dracunculus medinensis Anisakis simplex.
Relaciona cada parasitosi amb el seu agent etiológic (V): Echinococcus granulosus Echinococcus multiocularis Trichuris trichiura Strongyloides stercoralis Ancylostoma duodenale/Necator americanus Enterobius vermicularis Ascaris lumbricoides.
Relaciona cadascun dels següents mecanismes reproductius dels protozous amb la seua definició: Simetrogonia Homotetogenia Merogonia Esquizogonia Endodiogenia Endopoligenia Esporogonia Conjugació Citogàmia Singàmia.
El medi de cultiu TYM o medi Diamond està indicat per al cultiu de: Trichomonas vaginalis Diantamoeba fragilis Trypanosoma spp Acanthamoeba spp. Entamoeba histolytica.
Relaciona les següents formes morfològiques dels tripanosomes amb la seua definició: Amastigot Promastigot Epimastigot Tripomastigot.
Ordena les següents fases del cicle vital de Trypanosoma brucei: Les mosques tse-tse s’alimenten de sang i injecten el tripomastigot metacíclic Els tripomastigots metacíclics injectats es transformen en tripomastigots en el torrent circulatori, des d’on es distribueixen a altres regions Els tripomastigots es multipliquen per fissió binària en diferents fluids Les mosques tse-tse s’alimenten de sang i ingereixen els tripomastigots del torrent circulatori Els tripomastigots es transformen en tripomastigots procíclics en l’intestí mitjà de la mosca tse-tse i es multipliquen per fissió binària Els tripomastigots procíclics deixen l’intestí mitjà i es transformen en epimastigots Els epimastigots en les glàndules salivals es transformen en tripomastigots metacíclics.
Ordena les següents fases del cicle vital de Trypanosoma cruzi: La xinxa s’alimenta de sang i excreta els
tripomastigots metacíclics en la femta, els quals penetren en la ferida de la picadura o en les membranes mucoses 2. Els tripomastigots metacíclics donen lloc a
amastigots en els teixits, els quals es multipliquen per fissió binària en les cèl·lules dels teixits infectats podent infectar altres cèl·lules i formar llocs d’infecció nous Els amastigots intracel·lulars es transformen en tripomastigots, trenquen la cèl·lula i entren al
torrent circulatori La xinxa s’alimenta de sang i ingereix tripomastigots Els tripomastigots es transformen en epimastigots en l’intestí mitjà de la xinxa, on es multipliquen Els tripomastigots donen lloc a tripomastigots
metacíclics en l’intestí posterior de la xinxa, que
surten a través de la femta dels artròpodes.
Relaciona els següents vectors amb els seus paràsits corresponents: Mosca del gènere Glossina Mosca del gènere Simulium Mosquit Anopheles Mosquit Phlebotomus Tabe del gènere Chrysops Caparra del gènere Ixodes Xinxa del gènere Triatoma.
Ordena les següents fases del cicle vital de Plasmodium: Picadura de la femella del mosquit Anopheles amb la introducció dels esporozoïts en el sistema circulatori Transport dels esporozoits a les cèl·lules del parènquima hepàtic on té lloc la reproducció asexual (esquizogònia) Maduració dels esporozoits a
esquizonts fins que els hepatòcits acaben per trencar-se alliberant els plasmodis o merozoïts Adherencia dels merozoïts presents en la sang a receptors específics de la superfície dels eritròcits Desenvolupament dels merozoïts en l'interior dels eritròcits donant lloc als trofozoïts Esquizogònia eritrocítica dels trofozoïts donant lloc als esquizonts madurs que contenen els merozoïts Alliberació dels merozoïts per lisi eritrocitària; propagació de la infecció a altres eritròcits en un clicle repetitiu que incrementa la parasitèmia Evolució dels merozoïts a formes sexuals o gametòcits que son ingerides pels mosquits quan succionen la sang iniciant-se un cicle de reproducció sexual (gamogonia) que culmina
amb la producció d’esporozoïts infecciosos per a l’humà.
Relaciona les següents formes de vida de Toxoplasma gondii amb les seues característiques definitòries: Taquizoïts Bradizoïts Oocists.
Relaciona els següents primers hostatgers intermediaris amb els trematodes que corresponen: Caragols Parafossarulus i Bulinus Caragols Aeoapyrgus colombiensis, Onchomelania spp. i Semisulcospira spp. Caragols terrestres Caragol aquàtic Lymnaea truncatula Caragols Planorbis i Segmentaria Caragols Onchomelania spp., Bulinus i Biomphalaria.
Relaciona els següents segons hostatgers amb els trematodes corresponents: Peixos d'aigua dolça Cranc o gamba d'aigua dolça Formica fusca Plantes aquàtiques (síndria) Plantes aquàtiques (castanya d'aigua) No hi ha.
Ordena les fases del cicle biològic general dels trematodes: Els ous eliminats en femta, orina o esput embrionen i donen lloc a un miracidi (larva ciliada aquàtica) El miracidi penetra en el primer hostatger intermediari (mol·lusc) Dintre del mol·lusc el miracidi es transforma en esporocist, estructura simple en forma de sac dintre de la qual es formen les rèdies Les rèdies donen lloc a cercàries, que presenten cua natatòria i poden infectar el segon hostatger intermediari (crustaci, peix, planta aquàtica, formiga o objectes inanimats) Les cercàries s'enquisten en l'hostatger secundari, perden la cua i donen lloc a les metacercàries Les metacercàries són ingerides per l'hostatger definitiu on es desenvolupen fins la forma adulta.
Relaciona els següents noms comuns amb el cestode al que fa referència: Tènia del peix Esparganosi Tènia del porc Tènia de la vaca Cenurosi Duela enana Tènia dels gossos Cist hidatídic unilocular Cist hidatídic alveolar o multilocular.
Relaciona els següents hostatgers intermediaris amb els cestodes corresponents: Copèpodes del gènere Cyclops (1º HI) i peixos d'aigua dolça (2º HI) Copèpodes del gènere Cyclops (1º HI) i amfibis i rèptils (2º HI) Porcs Vaques Èsser humà Insectes (puces, escarabats, copròfags) Puces Corder, vaca, porc, cèrvol; l'èsser huma és HI accidental Rossegadors; l'èsser humà és HI accidental.
Fent una comparativa entre els trets que caracteritzen a Taenia solium i Taenia saginata: L'HI habitual en T. solium són les vaques i en T. saginata els porcs T. solium manca de corona de ganxos mentre que aquesta si està present en T. saginata T. saginata contè menys rames uterines laterals (7-12) que T. solium (15-30) Ambdós presenten ous esfèrics amb un embolcall estriat i gruixut (embriòfor radiat) que contè l'embrió hexacant amb 6 ganxos.
És una diferència entre Hymenolepsis nana y Hymenolepsis diminuta: La mida (2-4 cm en H. nana i 20-60 en H. diminuta) L'escòlex (rostel armat amb 20-30 ganxos en H. nana i rostel sense ganxos en H. diminuta) Els ous (ovalats i amb protuberàncies polars en H. nana i esfèrics i sense protuberàncies en H. diminuta) El nombre de proglòtides (100-200 en H. nana i 800-1000 en H. diminuta) Totes les anteriors.
El fenomen d'autoinfecció és característic dels següents paràsits a excepció de: Enterobius vermicularis Strongyloides stercoralis Hymenolepsis nana Echinococcus granulosus.
Relaciona els següents artròpodes amb la malaltia amb què es relacionen: Demodex spp. Sarcoptes scabiei Pediculus humanus capitis Phthirus pubis Pediculus humanus corporis Tunga penetrans.
Classifica els següents protozous parasitaris (I): Entamoeba histolytica Balamuthia mandriallis Trypanosoma brucei Leishmania spp. Cryptosporidium spp. Cytoisospora belli Sarcocystis spp. Toxoplasma gondii Diantamoeba fragilis.
Classifica els següents protozous parasitaris (II): Acanthamoeba spp. Naegleria fowleri Giardia lamblia Trichomonas vaginalis Trypanosoma cruzi Balantidium coli Cyclospora cayetanensis Plasmodium spp. Babesia spp.
Classifica els següents helmints (I): Paragonimus westermani Fasciolopsis buski Taenia multiceps Strongyloides stercolaris Ancylostoma spp Toxocara Dracunculus medinensis Wucheria bancrofti Burgia malayi Loa Loa.
Classifica els següents helmints (II): Opistorchis sinensis Fasciola hepatica Schistosoma spp. Diphyllobothrium latum Taenia solium Dipylidium caninum Echinococcus multilocularis Trichuris trichuria Ascaris lumbricoides Enterobius vermicularis.
Classifica els següents helmints (III): Dicrocoelium dendriticum Spirometra spp. Taenia saginata Hymenolepsis spp. Echinococcus granulosus Trichinella spp. Necator americanus Anisakis simplex Capillaria spp. Onchocerca volvulus.
|
