option
Cuestiones
ayuda
daypo
buscar.php

Preguntes Virologia (BIR)

COMENTARIOS ESTADÍSTICAS RÉCORDS
REALIZAR TEST
Título del Test:
Preguntes Virologia (BIR)

Descripción:
Preparación BIR

Fecha de Creación: 2021/11/25

Categoría: Ciencia

Número Preguntas: 35

Valoración:(0)
COMPARTE EL TEST
Nuevo ComentarioNuevo Comentario
Comentarios
NO HAY REGISTROS
Temario:

Relaciona els següents receptors cel·lulars amb els virus que els reconeixen: Virus d'Epstein-Barr. VIH. Rinovirus. Virus de la ràbia. Virus de la grip. Parvovirus B19.

Relaciona cada grup de Baltimore amb les seues característiques genòmiques. Grup I. Grup II. Grup III. Grup IV. Grup V. Grup VI. Grup VII.

Classifica les següents famílies víriques segons el grup de Baltimore al que pertanyen (I). Papilomavirus. Adenovirus. Retrovirus. Paramixovirus. Calcivirus. Togavirus. Parvovirus. Reovirus. Rhabdovirus. Filovirus.

Classifica les següents famílies víriques segons el grup de Baltimore al que pertanyen (II). Hepadnavirus. Poliomavirus. Herpesvirus. Birnavirus. Poxvirus. Picornavirus. Astrovirus.

Classifica les següents famílies víriques segons el grup de Baltimore al que pertanyen (III). Flavivirus. Coronavirus. Ortomixovirus. Arenavirus. Bornavirus. Bunyavirus.

Relaciona els següents virus de DNA amb la malaltia que provoquen (I). Parvovirus B19. Bocavirus. Papilomavirus (PVH). Virus JC. Virus BK. Adenovirus. Virus Herpes Humà 1 (VHH-1). Virus Herpes Humà 3 (VHH-3). Virus Herpes Humà 2 (VHH-2). Virus d'Epstein-Barr o Virus Herpes Humà 4 (VHH-4).

Relaciona els següents virus de DNA amb la malaltia que provoquen (II). Virus Herpes Humà 8 (VHH-8). Citomegalovirus o Virus Herpes Humà 5. Virus Herpes Humà 6 i 7 (VHH-6 i 7). Orthopoxvirus. Virus ORF. Molluscum contagiosum.

Relaciona els següents virus de RNA amb la malaltia que provoquen (I): Coltivirus/Orbivirus. Aquabirnavirus. Poliovirus (Enterovirus). Coxsackevirus A. Coxsackevirus B. Kobuvirus o Virus Aichi. Astrovirus. Virus Norwalk (Calcivirus). Rubivirus. Virus del Dengue.

Relaciona els següents virus de RNA amb la malaltia que provoquen (II): Virus Zika. Virus del Febre del Nil Occidental. SARS-CoV-1. SARS-CoV-2. MERS. Morbilivirus. Pneumovirus o virus respiratori sincitial. Virus Nipah. Lyssavirus o Virus de la Ràbia. Virus èbola.

Relaciona els següents virus de RNA amb la malaltia que provoquen (III): Orthoreovirus. Rotavirus. Avibirnavirus. Entomobirnavirus. Echovirus. Enterovirus 70. Rinovirus. Alphavirus. Virus de l'encefalitis japonesa. Paramyxovirus.

Relaciona els següents virus de RNA amb la malaltia que provoquen (IV): Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH). Virus Limfotròpic Humà (VLTH). Virus de la grip B. Virus de la grip C. Virus Toscana. Hantavirus. Virus de la grip A. Virus de la parainfluenza. Virus de l'encefalitis de San Luis. Virus del Febre Groc.

Relaciona els següents virus de RNA amb la malaltia que provoquen (V): Parechovirus. Virus de l'encefalitis Europea. Metapneumovirus humà. Virus Hendra. Virus Marburg. Bornavirus. Bunyavirus. Nairovirus. Virus del Vall del Rift. Virus Lassa.

Relaciona els següents virus de RNA amb la malaltia que provoquen (VI): Virus de la coriomeningitis limfocítica (LCM). Virus Junin/Machupo.

Classifica els següents grups vírics segons la seua estructura (I): Papovirus. Herpesvirus. Hepadnavirus. Coronavirus. Astrovirus. Rhabdovirus. Filovirus. Bunyavirus. Togavirus. Reovirus.

Classifica els següents grups vírics segons la seua estructura (II): Parvovirus. Adenovirus. Poxvirus. Picornavirus. Calcivirus. Flavivirus. Paramixovirus. Ortomixovirus. Arenavirus.

Quina de les següents afirmacions sobre el Parvovirus B19 és FALSA: Es replica en cèl·lules eritroides en mitosi activa unint-se a l'antigen sanguini P (globòsid). Provoca eritema infecciós (un dels 5 exantemes clàssics) en adults sans. Presenta seqüencies de DNA invertides i repetides (seqüencies palindròmiques) en els seus extrems per permetre que el DNA hibride amb si mateix per proporcionar un encebador que facilita la replicació per la DNA polimerasa de l'hostatger. Pot causar avortaments a l'inici de l'embaràs o dany fetal quan està més avançat.

Relaciona les següents proteïnes del Papilomavirus humà (PVH) amb les seues funcions infectives: Proteïnes E1 i E2. Proteïna E5. Proteïnes E6 i E7.

Els adenovirus es caracteritzen per: Presentar embolcall. Estar formats per una molècula de DNA bicatenari circular. Capacitat d'integració en el genoma de la cèl·lula hostatgera (periode de latencia). Replicació citoplasmàtica.

Ordena seqüencialment les fases de replicació dels herpesvirus: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

Relaciona els diferents tipus d'herpesvirus amb el tipus cel·lular on estableix l'estadi de latencia: VHH-1. VHH-2. VHH-3 (varicel·la zóster). VHH-4 (Epstein-Barr). VHH-5 (citomegalovirus). VHH-6. VHH-7. VHH-8 (sarcoma de Kaposi).

Els cossos d'inclusió intranuclears de Cowdry o Lipschutz: Apareixen en el citoplasma de les cèl·lules infectades. Són característics d'infeccions per herpesvirus. Són característics de Rhabdovirus.

En el test diagnòstic de Paul-Bunell per a la detecció d'anticossos front a antígens virals del virus d'Epstein-Barr: Infecció primària aguda. Infecció primària crònica. Infecció antiga. Reactivació.

Atenent a l'estructura del virus de la immunodeficiència humana (VIH), quina de les següents afirmacions és FALSA: Presenten 3 capes: una capa exterior o embolcall (bicapa lipídica), una capa o matriu intermèdia i una capa interior o centre víric (nucleocàpsida). L'embolcall contè les glucoproteïnes víriques gp120 i gp41 i s'obtè per gemmació a través de la membrana plasmàtica. La càpsida contè dues còpies idèntiques del genoma de RNA de cadena negativa. Al seu interior contè un enzim amb activitat transcriptasa reversa (retrotranscriptasa) que permet transcriure el RNA en DNA.

Relaciona els següents gens del genoma VIH amb la seua funció: Tat. Rev. Gag. Pol. Env. Vif. Nef. Vpr. Vpx. Vpu.

Categories clíniques del SIDA: A. B. C.

Relaciona les següents molècules de superficie cel·lular amb els virus que les reconeixen de forma específica: Parvovirus B19. Adenovirus. Virus Epstein-Barr (VHH-4). Citomegalovirus (VHH-5). Rinovirus. SARS-CoV-2. VIH. Virus del xarampió (Paramixovirus). Virus de la ràbia (Rhabdovirus). Virus de la grip (Ortomixovirus).

En quan als mecanismes d'increment de la variabilitat gènica en ortomixovirus: Els canvis menors (drifts antigènics, deriva antigènica o lliscament antigènic) donen lloc a noves soques en l'àmbit del mateix subtip (canvis en les glicoproteïnes de la superficie). Els canvis majors (shifts antigènics, bots antigènics o conversió antigènica) sonen lloc a diferents subtipus de virus circulants com a conseqüència de reorganització de segments gènics de diferents soques víriques. Els canvis majors donen lloc a pandèmies (patrimoni d'anticossos precedent ineficaç) mentre que els canvis menors donen lloc a epidèmies (patrimoni d'anticossos preexistents relativament vàlid). Totes les afirmacions anteriors són correctes.

Relaciona cada hepatitis vírica amb les seues característiques gèniques/estructurals: VHA. VHB. VHC. VHD. VHE.

Classifica els diferents hepatovirus segons presenten o no embolcall. VHA. VHB. VHC. VHD. VHE.

Relaciona cada hepatitis amb la seua característica clínica definitòria. Hepatitis A. Hepatitis B i D. Hepatitis C. Hepatitis E.

Relaciona els següents marcadors serològics d'hepatitis B aguda amb el seu significat clínic: HBsAg. Anticossos anti-HBs. HBcAg. Anticossos anti-HBc. HBeAg. Anticossos anti-HBe.

Relaciona els següents exantemes de la infància amb el seu agent etiològic: Exantema infecciós. Exantema sobtat o rosèola. Varicel·la. Xarampió. Rubèola.

Classifica els següents virus de RNA segons la simetria de la seua càpsida (I): Coronavirus. Rhabdovirus. Filovirus. Picornavirus. Calcivirus. Togavirus.

Classifica els següents virus de RNA segons la simetria de la seua càpsida (II): Paramixovirus. Arenavirus. Bunyavirus. Ortomixovirus. Astrovirus. Flavivirus. Reovirus.

Relaciona les següents característiques segons corresponen al virus BK o al virus JC: Unió a 5HT2a i les terminacions d'àcid siàlic α(2,6). Entrada per endocitosi mediada per clatrina; requereix fosforilació de tirosines i acidificació de l'endosoma. Agregació dels virions en un compartiment endosómic caveolina-1 positiu. Tràfic intracel·lular a partir dels microtúbuls i els filaments intermedis; l'actina és necessària per a la internalització del virió. Fusió de vesícules que contenen el virió amb el RE. Unió a terminacions α(2,6) d'àcid siàlic i als gangliòsids GD1a i GT1b. Entrada per endocitosi mediada per caveolina. Tràfic intracel·lular a partir de microtúbuls. Acumulació dels virions en regions perinuclears.

Denunciar Test