Quants anys d’exercici professional exigeix la Constitució per ésser elegit membre del Tribunal Constitucional? La Constitució no ho estableix La Constitució només exigeix que siguin juristes de reconegut prestigi. 10 anys Més de 15 anys.
Quants magistrats del Tribunal Constitucional són d’origen parlamentari? Cap 2 4 8.
Per quina majoria han de ser proposats pel Congrés els membres del Tribunal Constitucional? 2/3 3/5 Absoluta Simple.
Com s’anomena l’acte mitjançant el qual el rei ordena la incorporació d’una norma a l’ordenament jurídic? Sanció Promulgació Signatura Rectificació.
Segons l’article 113.4 de la Constitució, si una moció de censura no és aprovada pel Congrés: No podrà tornar a votar-se fins que hagin transcorregut 5 dies des de la primera votació Els seus signataris no en podran presentar una durant el mateix període de sessions Se’n pot presentar una altra sempre que ho proposin 1/10 part dels diputats Els qui l’han proposada no en podran presentar una altra fins que hagi passat un any.
Quina d’aquestes afirmacions és incorrecta? No es pot ser senador i diputat a la vegada No es pot ser diputat i parlamentari d’una comunitat autònoma No es pot ser senador i parlamentari d’una comunitat autònoma Es pot ser senador i ministre.
El Consell General del Poder Judicial és: Una associació de jutges i magistrats El poder judicial L’òrgan de govern del Poder Judicial Un òrgan consultiu al servei de les Corts en matèria de justícia.
Quin és el President del Consell General del Poder judicial? El President del Tribunal Suprem El President del Tribunal Constitucional El President de l’Audiència Nacional El càrrec de president del Consell General del poder judicial no existeix.
No forma part del Poder judicial: El Tribunal Suprem Audiència Nacional Jutjat de Pau Tribunal Constitucional.
No s’integra a la jurisdicció del Poder judicial: La jurisdicció penal La jurisdicció civil La jurisdicció contenciosa-administrativa Totes són jurisdiccions del poder judicial.
Com s’anomena l’administració que té com a àmbit competencial tot el territori nacional? Administració general de l’Estat Administració central de l’Estat Administració perifèrica de l’Estat Administració interior de l’Estat.
Són contraprestacions que exigeix una administració per la utilització privativa o l'aprofitament especial del domini públic local, així com per la prestació de serveis públics o la realització d'activitats administratives: Preu públic Taxes Contribucions espacials Impostos.
L’Estat espanyol s’organitza territorialment en: Províncies, regions i nacionalitats Regions, províncies i comunitats autònomes Regions, territoris insulars i nacionalitats històriques Províncies, municipis i comunitats autònomes.
Existeix dependència jeràrquica entre l’Administració de l’Estat i l’Administració autonòmica? Sí No, es dividiran la competència Només en les competències compartides Només en les competències concurrents.
No és un ens de l’Administració local: Municipi Província Delegació del govern Comarca.
Quin dels òrgans que tot seguit s’esmenten no pertany a l’Administració pública? El ministeri de Cultura La diputació provincial de Girona L’Institut Català del Sòl El Ple del Tribunal Superior de Justícia de la comunitat autònoma.
Quina funció no correspon al gerent del consell comarcal? Dirigir l’Administració comunal Representar el consell comarcal Dirigir el personal de la corporació Dirigir, inspeccionar i impulsar les obres i els serveis comarcals.
A quina llei es preveuen els mecanismes d’establiment de la divisió comarcal a Catalunya? A la llei estatal reguladora de les bases del règim local Al Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre A la constitució espanyola, al seu títol VII A la Llei catalana 3/1982, de 23 de març.
Quins dels següents elements no és propi del municipi? Població Territori Sobirania Organització.
Poden els municipis dictar normes reglamentàries? No Sí, ordenances municipals Només amb autorització de la CA Només amb autorització de l’Estat.
Quina de les següents no és una característica de les mancomunitats? Tenen personalitat jurídica diferent al municipi Són obligatòries Tenen fins específics Són ens locals.
No és un ens d’administració local de caràcter territorial: Comarca Província Mancomunitat Municipi.
Que és el cabildo? Un òrgan dels diputats Un òrgan de govern i administració de les illes Canàries Un municipi de menys de 100 habitants Una entitat local menor.
Els estatuts d’autonomia han de ser aprovats per: Llei orgànica Llei ordinària Decret Reial decret.
Les comunitats autònomes no tenen competència, per estar atribuïda exclussivament a l’Estat, en matèria de: Assistència social Organització de les seves institucions d’autogovern Defensa i Forces Armades Sanitat i higiene.
La transferència de competències o funcions de forma permanent d’un òrgan superior a un altre inferior dins d’un mateix ens públic s’anomena: Descentralització Desconcentració Delegació Avocació.
D’acord amb la Llei 39/2015, reguladora del Procediment administratiu comú de les Administracions públiques, quan el ciutadà té relació amb l’Administració de l’Estat en un territori amb dues llengües oficials: En principi es pren com a llengua el castellà, però es pot utilitzar també la llengua que és cooficial Sempre que es pren com a llengua el castellà En principi es pren com a llengua l’autonòmica Sempre es pren com a llengua l’autonòmica.
En relació als procediments administratius és cert: Que una de les parts és sempre l’Administració i l’altra el ciutadà Que el sol·licitant pot ser el ciutadà o una altra Administració L’Administració no actúa sota el principi de legalitat L’Administració pública local té una llei pròpia reguladora del seu procediment administratiu.
El dret d’accedir a arxius i registres pot ser denegat: En cap cas Si el suport de la documentació és informàtic Quan es tracti de matèries relacionades amb la regulació del trànsit Si afecten la defensa de l’Estat.
El tràmit d’audiència és un compliment del dret: A obtenir resposta expressa a les peticions que es formulin a l’Administració A formular al·legacions i aportar documents A ser escoltat abans que es dicti resolució A ser notificat de les decisions que l’afectin.
En els òrgans administratius col·legiats el secretari té la funció de: Representar l’organ administratiu Visar les actes Expedir certificats de les consultes Formular precs i preguntes.
Pot un òrgan col·legiat debatre i acordar un assumpte no inclòs en l’ordre del dia? No, sempre cal la convocatòria per a les reunions de l’òrgan i la seva notificació als membres amb una antel·lació de 48 hores Només en cas que tots els membres de l’òrgan col·lectiu decideixin unànimament la urgència de tractar sobre el tema en qüestió Només en cas que tots els membres de l’òrgan col·lectiu decideixin per majoria la urgència de tractar sobre aquell tema Només si hi ha el quòrum d’assistència de la meitat dels membres i del president i el secretari, i el quòrum de votació de la majoria absoluta dels presents.
Si l’ens que realitza una determinada actuació té una manca total de competència territorial estem davant d’un acte administratiu: Nul Anul·lable Convalidable Irregular.
En quins dels següents supòsits pot haver-hi alteració de la titularitat de la competència? Avocació Suplència Delegació Desconcentració.
Quina no és causa de recusació? Haver estat condemnat per sentència ferma, per fals testimoni Haver tingut una relació de servei professional en els darrers 2 anys amb un interessat directament en l’assumpte Tenir una qüestió litigiosa pendent amb un interessat Compartir despatx professional amb un administrador d’una societat interessada en el procediment.
El silenci administratiu en procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat serà: Sempre positiu Negatiu com a regla general, però amb excepcions en què serà positiu Positiu com a regla general pero amb excepcions en què serà negatiu Sempre negatiu.
Quan no es pot interposar un recurs contenciós -administratiu? Quan es pot interposar un recurs de reposició Quan és facultativa la interposició d’un recurs ordinari Quan és preceptiva la interposició d’un recurs d’alçada En qualsevol d’aquests casos.
El conjunt ordenat de documents i actuacions que serveixen de fonament a la resolució administrativa és: El procediment administratiu L’expedient administratiu L’acte administratiu L’informe administratiu.
La possibilitat de subsanar defectes que puguin afectar els escrits que presentin els particulars davant l’Administració és una manifestació del principi de: Celeritat Formalisme Antiformalisme Publicitat i transparència del procediment.
No és una concreció del principi de publicitat del procediment: El dret a conèixer l’estat de procediment El dret a accedir a arxius i registres El dret a ser informat dels requisits per presentar sol·licituds El dret a no ser condemnat sense ser escoltat.
La possibilitat d’adduir al·legacions i aportar documents en qualsevol moment anterior al tràmit d’audiència és una manifestació del principi de: Antiformalisme Economia processal Col·laboració entre les diferents administracions públiques Unitat.
A Catalunya, en matèria de recursos, s’estableix que exhaureixen la via administrativa les resolucions de: El Govern i el president de la Generalitat Els secretaris generals i els directors generals, llevat de la matèria de personal El president del Parlament Totes les respostes anteriors són incorrectes.
El termini de prova en un procediment administratiu no pot ser superior a: 10 dies 20 dies 30 dies 15 dies.
La decissió de l’interessat de no continuar el procediment però reservant-se la possibilitat de tornar a efectuar la sol·licitud consisteix en l’anomenat/ada: Renúncia Terminació convencional Desistiment Resolució.
L’ampliació de terminis comporta: Doblar la durada obligatòriament Ampliar en 10 dies més Ampliar màxim en la meitat del termini ordinari Ampliar sempre en la meitat del termini ordinari.
El còmput dels terminis en dies: Si és en dies hàbils, l’últim dia del còmput serà sempre el dia natural que correspongui (festiu o no) Si és en dies naturals, i l’últim dia del còmput és festiu, s’entendrà que el termini es retrotrau al dia hàbil anterior S’inicia, tant si el còmput és en dies hàbils o naturals, a partir del dia de la notificació o publicació Si no s'expressa altra cosa s’entén que els dies són hàbils i s’exclouen del còmput els dissabtes, diumenges i els declarats festius.
Sempre el còmput dels terminis administratius: Cada administració local aprovarà un calendari de dies inhàbils a efectes de terminis. Es preveu, per tal de garantir el coneixement dels ciutadans del calendari de dies inhàbils establerts per l’administració d’una comunitat autònoma, que també es publiqui en algun mitjà de difusió i al seu butlletí oficial. Si un dia és hàbil en un municipi o comunitat autònoma on resideix l’interessat i és inhàbil a la seu de l’òrgan administratiu, o a l’inrevés, s’entendrà que és hàbil en qualsevol cas. El calendari de l’administració general de l’Estat haurà de publicar-se abans del 30 de juny de cada any.
La interposició d’un recurs contenciós administratiu contra un acte administratiu exigeix: Exhaurir la via administrativa. La interposició prèvia d’un recurs extraordinari. La suspensió expressa de l’acte impugnat. La comunicació prèvia a l’òrgan que va dictar l’acte impugnat.
El termini o terminis d’interposició d’un recurs d’alçada són: Un mes Dos mesos Tres mesos Quatre mesos.
Quin òrgan resol els recursos administratius d’alçada i de reposició? Ambdós recursos són resolts pel superior jeràrquic del que va dictar l’acte impugnat. Ambdós recursos són resolts pel mateix òrgan que va dictar l’acte impugnat. El d’alçada el resol el superior jeràrquic del que va dictar l’acte impugnat i el de reposició el mateix òrgan que el va dictar. El d’alçada el resol el mateix òrgan que va dictar l’acte impugnat i el de reposició el seu superior jeràrquic.
|
