La pena de mort està abolida per la Constitució Espanyola? Sí, completament. Només per a alguns delictes no greus. Sí, llevat d’allò que puguin disposar les lleis penals militar per a temps de
guerra. Sí, excepte per a delictes de terrorisme. .
La llibertat religiosa i de culte, estan garantides sense cap limitació per la
Constitució Espanyola? En les seves manifestacions es poden limitar quan sigui necessari per al
manteniment de l’ordre públic protegit per la llei. Sí, estan plenament garantides si són religions oficialment reconegudes. Sí, si no es manifesten públicament. No, perquè hi ha religions i cultes que es poden prohibir. .
Quin Títol de la Constitució Espanyola estableix l’organització territorial de l’Estat? El Títol V i el Títol VIII. El Títol VIII. Cap títol de la Constitució Espanyola no estableix l’organització territorial de
l’Estat Només el Títol II.
D’acord amb la Constitució Espanyola, quina norma regula la institució del Defensor del Poble? Una Llei Orgànica. Un Reial Decret Llei. Un annex de la Constitució. Un Reglament aprovat pel Consell de Ministres. .
El procediment d’habeas corpus té com a finalitat: Posar immediatament a disposició judicial tota persona detinguda il·legalment. Garantir la custòdia dels efectes del delicte. Ampliar el termini de detenció preventiva. Imposar una sanció administrativa que impliqui privació de llibertat. .
L’exercici del dret de reunió en llocs de trànsit públic i de manifestació requereix: L’abonament de taxes per l’ocupació de la via pública. L’autorització administrativa prèvia. La comunicació prèvia a l’autoritat. No requereix cap tipus d’actuació. .
Quan hagin passat dos mesos a partir de la primera votació per a elegir President/a del Govern sense que cap candidat hagi obtingut la confiança del Congrés dels Diputats, s’han de: Convocar noves eleccions per a renovar només el Congrés dels Diputats. Dissoldre el Congrés dels Diputats i el Senat per part del Rei i convocar noves eleccions. Dissoldre ambdues Cambres per part del President del Congrés dels Diputats. Dissoldre ambdues Cambres per acord adoptat en sessió conjunta presidida pel President del Congrés dels Diputats. .
D’acord amb la Constitució Espanyola, el Govern d’Espanya ha de presentar la seva dimissió sempre que: No guanyi la votació de la qüestió de confiança per majoria absoluta dels vots del Congrés dels Diputats o del Senat. S’aprovi una moció de censura amb el vot favorable de la majoria simple dels vots del Congrés dels Diputats o del Senat. S’aprovi una moció de censura per majoria absoluta dels vots del Congrés dels Diputats. S’aprovi una moció de censura per majoria absoluta de qualsevol de les dues Cambres de les Corts Generals. .
D’acord amb la Constitució Espanyola, el candidat a la Presidència del Govern requereix obtenir: La majoria absoluta del Congrés en una única votació. La majoria absoluta del Congrés i del Senat. La majoria absoluta del Congrés o, si no s’aconsegueix aquesta majoria en una primera votació, la majoria simple del mateix Congrés en una segona votació. La majoria simple del Congrés i del Senat. .
La dissolució del Congrés, del Senat o de les Corts Generals és decretada: Pel Rei, a proposta del Consell de Ministres. Pel Rei, a proposta del president del Govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres. Pel Rei, a proposta del president del Govern, prèvia autorització de les Corts Generals. Pel president de les Corts Generals, a proposta del Govern. .
L’elecció al Congrés dels Diputats es verificarà en cada circumscripció atenent a criteris de representació: Proporcional Majoritària Censatària Ciutadana.
L’aprovació dels projectes de llei correspon: Al Congrés dels Diputats. Al Senat. Al Consell de Ministres, que els sotmetrà al Congrés. Al Rei. .
Les Corts Generals, poden delegar en el Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei?: No, en cap supòsit, perquè envairia la potestat legislativa atribuïda constitucionalment a les Corts Generals. Sí, però només per a l’elaboració d’una llei de bases. Sí, però únicament en matèries pròpies d’una llei orgànica. Sí, en determinades matèries no reservades a llei orgànica. .
L’òrgan fiscalitzador suprem de la gestió econòmica del sector públic és: El Tribunal Suprem. El Tribunal de Comptes. Els Tribunals Econòmico-Administratius. La Intervenció General de l’Administració de l’Estat. .
El Tribunal de Comptes depèn directament: Del Govern de l’Estat. Del President del Govern. De les Corts Generals. De cap òrgan de l’Estat. .
La potestat jurisdiccional correspon: Al Ministeri de Justícia. A Jutjats i tribunals predeterminats per la Llei. Al Consell General del Poder Judicial. A tots els poders de l’Estat. .
En relació amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, quina d’aquestes afirmacions és FALSA? És l'òrgan jurisdiccional en què culmina l'organització judicial a Catalunya. És competent en els ordres jurisdiccionals civil, penal, contenciós administratiu i social i en els altres que es puguin crear en el futur. Li correspon en exclusiva la unificació de la interpretació del dret de Catalunya. Li correspon en exclusiva la competència per a la unificació de doctrina, en tots els processos iniciats a Catalunya. .
D’acord amb el títol VI de la Constitució Espanyola, que regula el Poder Judicial, assenyaleu la resposta correcta: Les sentències s’han de pronunciar en audiència pública. El principi de jerarquia és la base de l’organització i el funcionament dels tribunals. Les actuacions judicials són privades, com a regla general. El procediment ha de ser predominantment escrit, sobretot en matèria criminal. .
D’acord amb la Constitució Espanyola, el Tribunal Suprem és: L’òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres, llevat del que es disposa en matèria penal i de garanties jurisdiccionals. L’òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres, llevat del que es disposa en matèria de garanties jurisdiccionals i per a les ciutats de Ceuta i Melilla. L’òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres, llevat del que es disposa en matèria de garanties constitucionals. L’òrgan administratiu superior, llevat del que disposa el Dret de la Unió Europea. .
Els Jutges i Magistrats, i també els Fiscals, mentre estan en actiu: No poden exercir altres càrrecs públics, ni pertànyer a partits polítics o sindicats. No poden exercir altres càrrecs públics, ni pertànyer a partits polítics, però sí a sindicats. No poden exercir altres càrrecs públics, però poden pertànyer a partits polítics o sindicats Poden compatibilitzar el càrrec amb el de president del Congrés, però no pertànyer a partits polítics. .
D’acord amb la Constitució Espanyola, qui exerceix la potestat legislativa de l’Estat? Les Corts Generals. Els partits polítics. La ciutadania mitjançant iniciatives legislatives. El Rei, a proposta del poder legislatiu. .
A quin d’aquests òrgans NO correspon la iniciativa legislativa? Senat. Congrés dels Diputats. Govern de l’Estat. Defensor del Poble. .
Quina majoria es requereix per a l’aprovació final de lleis orgàniques? Dos terços de les Corts Generals. Tres cinquenes parts del Congrés. Majoria absoluta del Congrés. Majoria simple del Congrés i del Senat. .
Quin és l’òrgan competent per aprovar Decrets-llei? Les Corts Generals, en cas d’extraordinària i urgent necessitat. Les Corts Generals i el Consell de Ministres. El Govern. El Rei. .
Els Decrets-Llei han de ser sotmesos a debat i votació al Congrés dels Diputats: Amb caràcter previ a la seva aprovació. Durant els deu dies següents a la seva publicació al BOE. En el termini dels trenta dies següents a la seva promulgació. Quan així ho sol·licitin una desena part dels diputats. .
Els Decrets Legislatius: Són disposicions emanades del Govern en exercici de la seva potestat reglamentària. Poden regular el règim electoral general aplicable a les eleccions municipals. Són normes amb rang de Llei aprovades pel Govern en casos d’extraordinària i urgent necessitat. Són disposicions del Govern que contenen legislació delegada. .
D’acord amb la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, tenen la consideració d’administracions públiques: Només l’Administració General de l’Estat, les administracions de les comunitats autònomes i les entitats que integren l’Administració local. Només l’Administració General de l’Estat, les comunitats autònomes, les entitats que integren l’Administració local i els organismes autònoms. L’Administració General de l’Estat, les administracions de les comunitats autònomes i les entitats que integren l’Administració local, així com els organismes públics i les entitats de dret públic vinculats o dependents de les
anteriors. .
D’acord amb la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, els organismes autònoms estatals es regeixen: Pel que disposen la Llei 40/2015, la seva llei de creació, els seus estatuts, la Llei de procediment administratiu comú de les administracions públiques, la Llei de contractes del sector públic, la Llei de patrimoni de les administracions públiques i la resta de les normes de dret administratiu general i especial que els siguin aplicables. Pel que disposen la Llei 40/2015, la seva llei de creació, els seus estatuts i la Llei de procediment administratiu comú de les administracions públiques, però no els és d’aplicació ni la Llei de contractes del sector públic ni la Llei de patrimoni de les administracions públiques. Pel dret privat, excepte en la formació de la voluntat dels seus òrgans i en l’exercici de les potestats administratives que tinguin atribuïdes. Pel que estableix la Llei 40/2015 i el que disposin els seus estatuts. .
D’acord amb l’article 103 de la Constitució Espanyola, l’administració pública actua d’acord amb els principis: D'eficàcia, jerarquia, descentralització, concentració i coordinació. D'eficàcia, jerarquia, descentralització, descoordinació i concentració. D'eficàcia, eficiència descentralització, desconcentració i coordinació. D'eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació. .
D’acord amb la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, una entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, patrimoni propi i autonomia en la seva gestió, que es finança majoritàriament amb ingressos de mercat i que juntament amb l'exercici de
potestats administratives desenvolupa activitats prestacionals, de gestió de serveis o de producció de béns d'interès públic, susceptibles de contraprestació, s’anomena Societat mercantil, i en el seu nom no cal que hi figuri necessàriament la indicació «Societat mercantil estatal» o «S.M.E.». Societat mercantil, i en el seu nom hi haurà de figurar necessàriament la indicació «Societat mercantil estatal» o «S.M.E.». Entitat pública empresarial i en la seva denominació hi haurà de figurar la indicació de «entitat pública empresarial» o la seva abreviatura «E.P.E». Consorci i en la seva denominació hi haurà de figurar necessàriament la indicació «Consorci» o «C». .
|
