psicofisiologia UB tema 4 audició 1 i 2 IRINA

Escoltar és un procès mental que permet extreure significat del so. Per fer-ho, quin dels següents mecanismes és propi del sistema auditiu?. Totes són correctes. Separació del soroll del senyal. Aplicació de filtres, com p. ex., les expectatives o les intencions. Reconeixement de patrons. Ignorar sons que es mantenen constants.

Seguint amb l'analogia, sabries dir quina part del sistema auditiu es correspondria amb el vaixell dònut?. La membrana timpànica. El nervi auditiu. El canal auditiu. La còclea.

la increïble habilitat del sistema auditiu d’extreure, a partir del simple moviment de ________________, tots els elements de l’escena auditiva. la membrana timpànica. la coclea. les cèl·lules ciliades. ninguna és certa.

El so és ____________, pura energia. aire vibrant. partícules (l'oxigen). electrons en moviment. una codificació mental.

Quin tipus d'energia es propaga a través del so?. Energia química. Energia tèrmica. Energia mecànica. Energia electromagnètica.

relaciona. La distància que recorre una partícula en vibració (anada i tornada). El nombre d'oscil·lacions (total de la distància recorreguda) d'una partícula per unitat de temps (1 segon). El màxim desplaçament d’una partícula des de la seva posició d'equilibri.

en l'àmbit acústic, que representa la tonalitat?. la freqüència del so. la amplitud del so. la longitud d'ona del so. la capacitat perceptiva del so.

relaciona. les ones d’alta freqüència (molts cicles/segon). les ones de baixa freqüència (pocs cicles/segon).

indica quina és la falsa (si hi ha). cada espècie de mamífer és sensible a un interval de freqüències determinat. l'espectre auditiu depèn de la mida de l'òrgan receptor auditiu. Els animals amb orelles petites (també els instruments musicals petits) ressonen millor a freqüències baixes. totes son correctes.

els animals amb orelles ________ ressonen millor a freqüències _______. grans / baixes. petites / baixes. grans / altes. cap d'aquestes és la combi bona.

Quan un cos vibra, les partícules que es troben al seu voltant entren en moviment, alterant, alhora, la posició de les partícules veïnes. Així comença la propagació del moviment de la matèria. Veritable. Fals.

si reduim el valor del període... sentirem un so més agut. sentirem un so més greu.

Quin és l'interval de freqüències al qual el sistema auditiu humà és sensible?. Entre 20 Hz i 20.000 Hz. Entre 200 kHz i 20.000 kHz. Entre 20 kHz i 20.000 kHz. Entre 2 Hz i 20 Hz.

__________ (distància entre l'eix i la cresta -pic- superior) representa la intensitat o volum del so. La seva unitat de mesura són els decibels (dB). L'amplitud. La freqüència. La velocitat de propagació. El punt d'equilibri.

incrementar el volum d'un so en 120 dB respecte a 0 dB comporta: Disminuir-ne la intensitat 10 vegades. Disminuir-ne la intensitat 100 vegades. Augmentar-ne la intensitat 100.000 vegades. Augmentar-ne la intensitat 1.000.000.000.000 de vegades.

llindar del dolor. uns 120 dB. 20 micropascals. 3 dB. 140 dB.

0ides. oïda externa. oïda mitjana. oïda interna.

que senyala el numero 4. Pavelló auricular. Canal auditiu. Trompa d’Eustaqui. Timpà. Ossets. Finestra oval.

que senyala el numero 6?. Còclea. Canal auditiu. Trompa d’Eustaqui. Timpà. Ossets. Finestra oval.

que senyala el numero 1?. Pavelló auricular. Canal auditiu. Trompa d’Eustaqui. Timpà. Ossets. Finestra oval.

que senyala el numero 2?. Còclea. Canal auditiu. Trompa d’Eustaqui. Timpà. Ossets. Finestra oval.

que senyala el numero 7?. Còclea. Canal auditiu. Trompa d’Eustaqui. Timpà. Ossets. Finestra oval.

de la cadena d'ossets, quin està indicat amb el numero 1?. Martell. Enclusa. Estrep.

de la cadena d'ossets, quin està indicat amb el numero 2?. Martell. Enclusa. Estrep.

de la cadena d'ossets, quin està indicat amb el numero 3?. Martell. Enclusa. Estrep.

Llavors, com emparellaries les següents funcions i estructures?. Ajuda a projectar el so cap a l'interior. Membrana que transmet l'ona sonora de l'oïda externa a l'oïda mitjana. Equilibra la pressió interna amb l’atmosfèrica, permetent que la membrana timpànica (timpà) tingui sempre la màxima mobilitat. Membrana que transmet l'ona sonora de l'oida mitjana a l'oïda interna.

a l'oïda interna trobem la còclea, (tub cargolat de la mida d’un cigró). Desenrotllat fa uns 32-33 mm de llargada. Té tres càmeres (escales o rampes) que es troben _____________ i dues membranes: la membrana tectorial i la membrana basilar . plenes de líquid. plenes d'aire al buit, per a que es transmeti el so sense interferències. plenes d'aire, però no al buit, sinó que hi ha un flux que permet la propagació del so (ones sonores). la còclea no té tres càmeres així que cap d'aquestes és correcta.

l'escala vestibular i la timpànica es comuniquen per un orifici, és el que s'anomena ____________. Helicotrema. Perilimfa. Finestra rodona. Finestra oval.

A la imatge anterior també podem apreciar com la pressió de l’estrep sobre la finestra oval provoca el desplaçament del liquid interior, movent a la vegada la membrana central de la còclea, anomenada membrana: basilar. timpànica. tectorial.

membrana basilar relaciona. base de la membrana. vèrtex de la membrana.

fixeu-vos en la primera cresta (pic superior) de les dues ones: quina de les dues ones arriba abans al moment de màxima amplitud?. L'ona d'alta freqüència. L'ona de baixa freqüència.

Els sons complexes fan moure la membrana basilar en un sol punt, ja que qualsevol so complexe es perceb com una unitat encara que estigui compost per ones sinusoidals més simples. V. F.

Hem dit que les diferents freqüències del so s'associen a deformacions específiques a la membrana basilar formant una mena de codi de posició, o mapa topogràfic, que el sistema auditiu fa servir per codificar la freqüència. Aquesta propietat es coneix com a: retinotopia. somatotopia. tonotopia.

Les cèl·lules ciliades són cèl·lules receptores que fan potencials d'acció (perquè són neurones). Reben el nom de ciliades perquè tenen unes prolongacions piloses al seu extrem apical, anomenats estereocilis. V. F.

l'òrgan de Corti es troba... sobre la membrana basilar. sota la membrana basilar. connectat directament al timpà. en l'oïda mitjana.

quan el líquid de l'interior de la còclea entra en moviment, els estereocilis s’inclinen, i això provoca l'obertura de canals iònics (i per tant un canvi en el potencial de membrana) que té com a conseqüència la transformació d'energia mecànica (moviment dels estereocilis) en un potencial bioelèctric. Aquest mecanisme, com ja sabem, rep el nom de: transducció. potencial d'acció. codificació temporal.

pregunta respecte el sistema auditiu: El so provoca el desplaçament de les partícules (matèria), de manera que les partícules comencen a on està l'emissor i acaben a on està el receptor. L'òrgan de Corti es troba a l'orella mitjana. Les cèl·lules ciliades són neurones. La deformació de la membrana basilar depèn de la freqüència del so.

romario nunca supe como se escribe clika ondesea.

les cèl·lules ciliades exteriors fan d'amplificadors. V. F.

Cada cèl·lula ciliada disposa d’entre ______ estereocilis a la part superior. 10-300. 100-10000. 30-60. 300-600.

els estereocilis estan units, els uns als altres, per un canal iònic de K+, regulat per voltatge. Fals, és un canal mecanosensible, és a dir, regulat per deformació mecànica i no per voltatge. Fals, ja que el canal no és de K+ sinó de Na+. Vertader. Fals, ja que els estereocilis no estan units entre ells.

L’estereocili més gran i ample (l’únic que es considera realment un cili), situat en un dels extrems, és el ______. La resta, en general, reben el nom d’estereocilis. cinocili. micili. clitocili. endocili. trembocili.

el so (partícules en moviment) que arriba a les orelles fa vibrar la membrana timpànica. La vibració es transmet a través dels ossets de l’oïda mitjana i finalment la finestra oval de la còclea. Llavors, el líquid a dins de la còclea es desplaça fent moure la membrana basilar. Sobre la membrana basilar es troba l’òrgan de Corti, un epiteli cel·lular que conté, entre altres, els receptors auditius: les cèl·lules ciliades. Verdá. Farsa.

Estereocilis s’inclinen cap al cinocili. Canals mecanosensibles s’obren. Canals mecanosensibles es tanquen.

segons la posició dels estereocilis. Estereocilis s’inclinen cap al cinocili. Cinocili s’inclina cap als estereocilis.

Quina de les següents explicacions descriuria la part esquerra de la imatge anterior (A): Els estereocilis s’inclinen en direcció cap al cinocili, llavors els canals de K+ s’obren permetent que entri massivament el K+. El cinocili s’inclina cap als estereocilis, llavors els canals de K+ es tanquen i per tant, la membrana de la cèl·lula receptora s’hiperpolaritza.

quan els estereocilis s’inclinen en direcció cap al cinocili, els canals mecanosensibles s’obren permetent l'entrada massiva de K+ . L’entrada de K+ provoca un canvi de potencial de membrana en la cèl·lula ciliada, es __________. despolaritza. hiperpolaritza.

Les cèl·lules ciliades a través de la despolarització produeixen un... potencial de receptor. potencial d'acció. potencial auditiu. mapa auditiu.

quan el cinocili s’inclina cap als estereocilis, els canals mecanosensibles es tanquen i per tant, la membrana de la cèl·lula receptora es despolaritza. Farsa. Verdá.

En repòs, els cilis es troben en posició perpendicular i per tant, els canals... els canals no estan completament tancats, ni completament oberts, el que provoca un influx constant d'ions dins de la cèl·lula. es queden tencats, per tant no passen ions. es queden oberts fins que es tornen a tancar, cosa que fa que passin més ions dels que haurien.

Segons el gràfic anterior, en quin estat diries que es troba la membrana de cèl·lula ciliada quan l’amplitud del so arriba al punt màxim (positiu)?. Màximament hiperpolaritzada. Máximament despolaritzada. Parcialment hiperpolaritzada. Mínimament despolaritzada.

quan una cèl·lula ciliada es troba despolaritzada, la neurona presenta un/a ________ en la freqüència de descàrrega , mentre que quan la membrana de la cèl·lula ciliada es troba hiperpolaritzada, la neurona subsegüent presenta un/a _________ en la freqüència de descàrrega. augment / disminució. disminució / augment.

Les cèl·lules ciliades fan sinapsis amb les primeres neurones de la via (esquerra de la imatge) i la resposta d'unes (cèl·lules ciliades) i altres (neurones sensorials de primer ordre) és anàloga (dreta de la imatge). Com es pot veure, quan una cèl·lula ciliada es troba despolaritzada, la neurona presenta un augment en la freqüència de descàrrega (major nombre de potencials d’acció per unitat de temps), mentre que quan la membrana de la cèl·lula ciliada es troba hiperpolaritzada, la neurona subsegüent disminueix la freqüència de descàrrega (menor nombre de potencials d’acció per unitat de temps. veritat. fals.

En situació de repòs, com anomenaries el patró de descàrrega de la neurona?. Fàsic. Inexistent. Tònic.

on es realitza la transducció del so com a tal?. oïda externa. oïda mitjana. oïda interna. timpà.

quina afirmació diries què és la correcta: La cèl·lula ciliada és la primera neurona de la via. L’exposició a sons intensos de forma continuada danya els estereocilis. La transducció auditiva està mediada per segons missatgers (és un mecanisme metabotròpic). Quan el cinocili empeny els estereocilis, la membrana de la cèl·lula ciliada es desporalitza.

les neurones sensorials de primer ordre auditives es tracta de cèl·lules ganglionars, ja que els seus somes s’ajunten en un mateix punt el gangli, en aquest cas, el gangli _______ o gangli ________, que forma part encara del sistema nerviós perifèric. espiral / de Corti. ciliat / de la còclea. estriat / basilar. auditiu / intern.

Els axons d’aquestes primeres neurones formen el nervi auditiu (VIII parell cranial) i transporten ipsilateralment la informació auditiva des de l’òrgan de Corti fins al nucli coclear (al bulb raquidi). És a dir, la informació del nervi auditiu dret es projecta al nucli coclear dret, mentre que la informació del nervi auditiu esquerre es projecta al nucli coclear esquerre . A partir d'aquí, existeixen diverses vies auditives paral·leles: l'estria acústica dorsal, l'estria acústica ventral i l'estria acústica intermèdia. veritat. fals.

les neurones de la Estria acústica dorsal (via dorsal auditiva) decusen : al Col·licle inferior. al Mesencèfal. després de realitzar la primera sinapsi al Nucli coclear. totes son correctes.

senyala col·licle inferior quin pas és.

senyala nucli geniculat medial del tàlem quin pas és.

senyala nucli coclear quin pas és.

Per aquesta via dorsal, sabries dir d'on prové la informació auditiva que es processa a l'escorça auditiva dreta?. Orella esquerra. Ambdues orelles. Orella dreta.

De la part ventral del nucli coclear parteixen les segones neurones que formen l'estria acústica ventral. Aquestes es projecten ipsi i contralateralment cap al nucli olivar superior (a la protuberància del tronc de l’encèfal). Els axons de les segones neurones (que estan encara al segon nivell) pugen formant el lemnisc lateral (lemnisc es refereix a fibres, axons) fins als col·licles inferiors (al mesencèfal del tronc de l’encèfal). A partir d’aquí, la via segueix el mateix camí que l'estria acústica dorsal. Al col·licle inferior es troben els somes de les terceres neurones que es projecten fins al tàlem. I per últim, al tàlem es troben els axons de les quartes neurones que projecten a l'escorça auditiva. veritat. fals.

estria acustica ventral. Les neurones d'aquesta via es projecten... ipsilateralment. contralateralment. ipsi i contralateralment.

quina diferència principal hi ha entre la via auditiva dorsal i la medial a nivell de relleus sinàptics?. A. en la via ventral es dona un relleu més en el nucli olivar superior. B. en la via ventral es puja ipsi i contralateralment. C. les neurones de la via ventral no passen pel tàlem, per tant no processen info auditiva conscient mentre que les de la dorsal si. D. la A i la B són correctes.

Llavors, en el cas d'una persona amb hipoacúsia dreta (pèrdua de l'audició de l'orella dreta per causa, per exemple, d'una degeneració de les cèl·lules ciliades), quin dels següents enunciats seria correcte?. Ambdues escorçes auditives (dreta i esquerra) reben informació de l'orella esquerra. L'escorça auditiva esquerra rep informació només de l'orella dreta. L'escorça auditiva dreta rep informació només de l'orella dreta. Ambdues escorçes auditives (dreta i esquerra) reben informació de l'orella dreta.

relaciona vies auditives aferents i sus cositas. estria acústica dorsal. estria acústica ventral. estria acústica intermèdia.

Les lesions unilaterals en les vies acústiques per sota del nucli coclear NO produeixen una pèrdua auditiva total. V. F.

quina és la estructura on acaba la estria acustica intermedia?. Col·licle inferior. Col·licle superior. Nucli del lemnisc lateral. Nucli coclear. Bulb raquidi.

Estria acústica intermèdia 1. cèlules ciliades (òrgan de corti) 2.neurones de primer ordre (gangli espiral/de corti) 3. Nucli coclear (bulb raquidi) 4._____________ (bulb raquidi) 5. Col·licle inferior (Mesencèfal) 6. Col·licle superior (Mesencèfal) DECUSACIÓ AL SORTIR DEL NUCLI COCLEAR (PUJEN CONTRALATERALMENT). Nucli del lemnisc lateral. Nucli olivar superior. Nucli periaqueductal. Nucli nigroestriat.

les principals funcions de les vies descendents auditives, relacionades amb la selecció de fonts sonores, conciliació del son, atenció, etc. Sabries dir quin nom reben, en general, aquests tipus de mecanismes?. Modulació top-down. Hipòtesi de línies marcades. Principi de convergència (abstracció). Modulació bottom-up.

La intensitat del so es codifica a partir de les següents propietats de resposta de les neurones: Codi de freqüència. Codi de població.

Sabries dir quin dels dos codis il·lustra la següent imatge i per què?. Codi de població, perquè el gràfic mostra l'augment de potencials d'acció per segon de dues neurones diferents (línies vermella i lila). Codi de freqüència, perquè el gràfic mostra l'augment de potencials d'acció per segon d'una neurona davant d'un estímul (un so d'aproximadament 1.600 Hz) quan aquest és d'alta intensitat (línia vermella), respecte a quan és de baixa intensitat (línia lila).

les neurones que es troben properes entre elles a l'òrgan de Corti, es projecten a punts propers en el nucli coclear, i així ocorrerà successivament en la resta de relleus sinàptics al llarg de tota la via. v. f.

Per tant, quina de les següents afirmacions seria correcta: Els sons de baixa freqüència activen neurones que es troben a la part posterior del nucli coclear. La codificació de la freqüència del so compleix el principi de línies marcades.

l’acoblament de fase. algunes neurones auditives sincronitzen els seus potencials d'acció a l’ona sonora. múltiples neurones s'ajunten per formar un mapa neural. neurones readapten el su llindar màxim per poder reaccionar a diferents estímuls. múltiples sons amb diferents intensitats es junten en un sol per ser processat per la neurona.

En resum, en funció de la freqüència del so, quin dels següents mecanismes funciona?. Freqüències baixes (<200 Hz). Freqüències intermèdies. Freqüències altes.

LOCALITZACIÓ DEL SO.... mitjancant la identificació del nostre sistema auditius de canvis minims entre la percepció d'una oïda i l'altra (temps, intensitat). retard temporal interaural. diferència d'intensitat interaural.

Llavors, quina de les següents afirmacions seria correcte?. Un so localitzat a la dreta arribarà abans a l'orella dreta que a l'orella esquerra. Un so localitzat a l'esquerra arribarà amb menor intensitat a l'orella esquerra que a la dreta.

(posen el tipic video de una canción en audio 8D i pregunten:)Quins paràmetres creieu estan sent alterats per crear aquest tipus d'efectes?. L'aplicació de filtres atencionals i reconeixement de patrons coneguts. Diferència d'intensitat interaural i retard temporal interaural. Ignorar la constància auditiva i separació del soroll-senyal.

La localització d'una font sonora és possible per: La comparació dels senyals neuronals que arriben d’ambdues orelles. La divergència de les xarxes neuronals de la via auditiva. L'acoblament de fase de les neurones del nervi auditiu.

Indica quina de les següents opcions diries que és correcte: Cada escorça auditiva (esquerra i dreta) només rep informació de l’orella contralateral. A través de l’acoblament de fase el sistema nerviós extreu informació sobre la intensitat d’un so. L’organització topogràfica de les neurones permet extreure informació sobre la freqüència i la localització dels sons.

chekea les que siguin correctes respecte l' Escorça auditiva primària. té tres parts concèntriques: la central, l’escorça auditiva primària (també anomenada core en anglès), i dues àrees d’associació unimodal (secundària), que la rodegen com un cinturó (en anglès, belt). rep informació (projeccions, axons) del tàlem. hi ha un mapa tonotòpic: els tons greus es processen a l’àrea més rostral, i els aguts a l’àrea més caudal. es troba al lòbul occipital.

mapa tonotòpic de l'escorça auditiva primària. sons aguts. sons greus.

areess. L’àrea auditiva primària. àrees d’associació unimodal.

Llavors, indica quina de les següents afirmacions seria correcta: L'escorça auditiva primària s'encarrega d'identificar (posar nom) a la cançó que estem escoltant. Els sons aguts (al voltant dels 16.000 Hz) activen les neurones que es troben a la part posterior (caudal) de l'escorça auditiva.

En estudis de primats no humans s'ha trobat que a partir de l’escorça sensorial (primària i unimodal/secundària), la informació es projecta cap al lòbul frontal a través de dues vies: La via ventral,. La via dorsal,.

quina de les següents afirmacions diries que és certa: L'escorça frontal és l'àrea d'associació unimodal auditiva, és a dir, conté els patrons acústics que permeten el reconeixement del llenguatge. Lesions unilaterals a nivells per sobre del nucli coclear (que és l’únic que rep informació auditiva d’una sola orella), no comporten una pèrdua auditiva total, ja que tots els relleus superiors reben informació bilateral (de les dues orelles).

pregunta respecte el sistema auditiu: La finestra oval s’encarrega de la compensació de pressions de dins i fora de la oïda mitjana. La intensitat del so es codifica a nivell neural mitjançant l’acoblament de fase. L’escorça auditiva primària presenta una organització tonotòpica i columnar. En absència de so (complet silenci), les neurones del nervi auditiu estan completament inactives.

se ve bien el grosario eh.