Psicologia del Desenvolupament
![]() |
![]() |
![]() |
Título del Test:![]() Psicologia del Desenvolupament Descripción: 1r Magisteri UV |




Comentarios |
---|
NO HAY REGISTROS |
Relaciona. Procés que fa referència al desplegament biològic de l'ésser humà, seguint els patrons propis de l'herència de l'individu i de l'espècie. 2n procés fonamental del desenvolupament pel qual les diferents experiències poden generar canvis permanents en els nostres sentiments, pensaments i comportaments. Camp d'estudi dedicat a la comprensió de tots els aspectes de creixement i canvis humans des de la concepció fins a l'adolescència. Camp d'estudi interdisciplinari dedicat a la comprensió de tots els canvis que els éssers humans experimenten al llarg de la seva vida. Caracteristiques bàsiques del desenvolupament. Procés continu i acumulatiu. Discontinu. Holístic. Condicionat pel context històric-cultural. Invariable. Lliure. Plàstic. Concepte d'infancia i adolescència. Inicis. Segle IV A.C. Segle XII. Edat Mitjana. Segles XVII i XVIII. Principis Segle XIX. Finals Segle XIX. Segle XX. Relaciona l'autor amb la seua teoria. Locke. Rousseau. Darwin. Etapes Psicosexuals de Freud. Oral (0-1 Anys). Anal (1-3 Anys). Fálica (3-6 Anys). Latència (6-11 Anys). Genital (Adolescència). Teoria Psicosocial de Erickson. 1A ETAPA (12 MESOS). 2A ETAPA (1-3 ANYS). 3A ETAPA (4-5 ANYS). 4A ETAPA (6-11 ANYS). 6A ETAPA (JOVENTUT ADULTA). 7A ETAPA (ADULTS). 5A ETAPA (ADOLESCÈNCIA PUBERTAT). 8A ETAPA (MADURESSA). Un estímul provoca una resposta. Un estimul repetit provoca una resposta condicionada. Condicionament clàssic. Condicionament operant. La conducta d'un xiquet reforçada o disminuida. Condicionament clàssic. Condicionament operant. Teoria del desenvolupament cognitiu de Piaget. Sensoriomotor (0-2 anys). Preoperacional (2-7 anys). Operacions Concretes (7-11 anys). Operacions Formals (12-14 anys). Teoria que destaca la importància del model o aprenentage observat. Teoria de l'aprenentage social. Teoria del conductisme. Teoria de ecològica de sistemes. Teoria socicultural. Relaciona conceptes. Període crític. Període sensible. Teoria Sociocultural. Teoria Ecològica. Requisits del coneixenent científic. Saber crític i fonamentat. Sistemàtic. Explicatiu. Desestructurat. Objectiu. Verificable. Provisional i Metòdic. Comunicable. Complet. Desordenat. Digues el ordre dels 5 grans passos del mètoide cientific. Buscar el problema. Busca solucions a tal situació o problema. Analitzar la més adequada i plantejar l'hipòtesi. Sotmetre la hipòtesi a contrast, i observar les conseqüències. Dedueix les conseqüències. Que s'ha de tenir en compte en el mètode cientific.?. La replicabilitat. Fer enumeracions tan completes i revisions tan generals que s'estiga segur de no ometre res. Utilitzar el menys possible. De pensaments complexos als simples. Primer pensaments simples i desprès els complexos. Dividir dificultats en tantes parts com siga possible. Tot és verdader. No admetre com a vertadera cosa cap sense conèixer amb evidència que ho és. Relaciona conceptes. Mètode inductiu. Mètode deductiu. Mètode hipotètic-deductiu. Mètode experimental. Què cal tindre en compte de la selecció d'un tema.?. Temes ja investigats, estructurats i formalitzats. Temes ja investigats, no estructurats i formalitzats. Temes no ja investigats, formalitzats. Temes poc investigats i poc estructurats, els quals requereixen un esforç per a trobar el que escassament s'ha investigat. Temes poc investigats, estructurats, els quals requereixen un esforç per a trobar el que escassament s'ha investigat. Temes ja investigats però menys estructurats i formalitzats. Temes no investigats però estructurats. Temes no investigats. Investigació duta a terme en una sola etapa. Sense ordre. Longitudinal. Deductiu. Transversal. Relaciona els tipus de mostreig. MOSTREIG ALEATORI SIMPLE. MOSTREIG SENSE NORMA. MOSTREIG SENSE QUOTES. MOSTREIG INTENCIONAT. MOSTREIG ESTRATIFICAT. MOSTREIG SISTEMÀTIC. MOSTREIG PER CONGLOMERATS. MOSTREIG PER ETAPES. Disseny d'investigacio, relaciona. Conèixer la relació o grau d'associació entre dues o més conceptes, categories o variables en un context en particular. Especificar les propietats, les característiques i els perfils de persones, grups, comunitats, processos, objectes o qualsevol altre fenomen que se sotmeta a una anàlisi. Examinar un tema o problema d'investigació poc estudiat, dubtós o que no s'ha abordat abans. Dirigit a respondre per les causes dels esdeveniments i fenòmens físics o socials. Ordena 7 passos bàsics fases generals investigacions. Anàlisi de dades i interpretació de resultats. Formulació del problema, que inclou la formulació d'hipòtesi sobre aquest tema. Selecció del mètode i disseny d'investigació. Revisió de la literatura i fonamentació teòrica. Redacció de l'informe final. Selecció d'un tema o àrea temàtica d'investigació. Recollida de dades. Relaciona conceptes desenvolupament sensorial i perceptiu. Atenció. Percepció. Sensació. Quin és el primer sentit en desenvolupar-se?. Tacte. Oïda. Vista. Olfacte. Gust. Quin és el sentit menys desenvolupat en nàixer?. Tacte. Oïda. Vista. Olfacte. Gust. Quin és el sentit prou desenvolupat en nàixer?. Tacte. Oïda. Vista. Olfacte. Gust. Relaciona conceptes. 0-2 mesos. 2-6 mesos. 9-12 mesos. 12-18 mesos. Interrelacions entre elements percebuts. 2 mesos. 3 mesos. 5 mesos. 7 mesos. 4 mesos. < 11 mesos. Relaciona conceptes. Cervell. Neurones. Cerebel. Sinapsi. Plasticitat Cerebral. Maneja les habilitats espacials (distàncies, lectura de mapes i reconeixement de formes geomètriques) i emocions negatives (aflicció). Hemisferi dret. Hemisferi esquerre. Malaltia que causa: Prematuritat, sota pes en nàixer, defectes físics, dificultats respiratòries i mort en nàixer. Alcohol. Drogues Il.legals. Tabac. Malaltia Maternal. Quants cromosomes te l'èsser humà.?. 46 cromosomes. 23 cromosomes. 20 cromosomes. 50 cromosomes. Malaltia que causa: Prematuritat, sota pes en nàixer, avortament i càncer posterior. Alcohol. Drogues Il.legals. Tabac. Malaltia Maternal. Malaltia que causa: Retard mental, atenció pobra, hiperactivitat, símptomes físics (anormalitats facials): àmplia separació entre els ulls, obertura xicoteta de les parpelles, nas arromangat i xicotet i llavi superior estret. Alcohol. Drogues Il.legals. Tabac. Malaltia Maternal. Cromosoma que determina el sexe del nadó. Parell 22. Parell 21. Parell 23. Parell 20. Relaciona la mallatia amb les conseqüències que provoca. Varicel·la. Rubèola. Toxoplasmosis. Galteres. Què mesura l'escala APGAR?. Ritme cardíac. So dels plors. Esforç respiratori. Color del pèl. Respostes reflexes. To muscular. Color dels llavis. Coloració. Ritme del plor. Dificultat respiratòria en el moment del trànsit a la respiració aèria independent per part del xiquet, durant el part o immediatament després. Anòxia neonatal. Apoxia neonatal. Prematurisme. Bebès nascuts 3 o més setmanes abans de les 38 setmanes de l'embaràs o que pesen menys de 2.500 grams. Anòxia neonatal. Apoxia neonatal. Prematurisme. Relaciona accions del nadó. Puja i baixa escales. Mans es troben. Llançar pilota. Torres 2 cubs. Comença a gatejar. Muntar en bici. Xutar pilota. Camina sols. Agafant-se es posa de peu. Ajuda a vestir-se. Relaciona accions del nadó. Puja escales. Sedestació. Juga amb els peus i se’ls fica a la boca. Pot botar. Passar pagina llibre. Garabatea. Pinça distral. Roda. De peu sense ajuda. Agafa objecte i se’l canvia de ma. 1 objecte en cada. Reflexos que els nadons tenen i que desapareixen als 4 mesos. Succió. Moro. Marxa. Babinski. Parpadeig. Tònic-cervical. Prensió. Relaciona conceptes etapa sensoriomotora (0-2 anys). Activitats reflexes. Reaccions circulars primàries. Reaccions circulars secundàries. Reaccions circulars terciàries. Coordinació de les reaccions circulars secundàries. Resolució simbòlica de problemes. Relaciona conceptes etapa sensoriomotora (0-2 anys), accions. Al nàixer. 9 mesos. 18 mesos. 3 mesos. 5 mesos. 11 mesos. Relaciona etapes amb caracteristiques d'aquestes. Preoperacional. Operacions Concretes. Operacions Formals. Com és la seqüència de les etapes del desenvolupament de Piaget.?. Invariant. Variant. Continua. Discuntinua. L'adult acomoda la seua conducta a les pautes infantils innates i sincronitza els seus moviments, gestos i vocalitzacions en una espècie de diàleg. Qué significa?. Comunicació. Protoconversació. Fonologia. Forma part de la comunicació: Codi. Idea. Missatge. Emissor. Biologia. Receptor. Sentit. Canal. Relaciona. Àrea de Broca. Àrea de Wernicke. Caracteristiques lesió en l'àrea de Broca. Parla molt. Parla sense sentit. No s'entén el que diu. Parla poc i és conscient dels seus errors. Canvia d'ordre les paraules. Articulació deficient. Caracteristiques lesió en l'àrea de Wernicke. Parla molt. Parla sense sentit. No s'entén el que diu. Parla poc i és conscient dels seus errors. Canvia d'ordre les paraules. Articulació deficient. Afegeix paraules no necessàries. Dificultat en l'escriptura. Relaciona. Bebès ja distingeixen i mostren preferència pels sons de la seua llengua nativa respecte d'altres llengües. Bebès comencen a organitzar la parla en categories fonètiques de la seua pròpia llengua. Bebès se centren en unitats de la parla més grans, essencials per a dotar de sentit el que senten. Comencen a respondre a paraules familiars i poden detectar unitats de frases. El xiquet aconsegueix que una altra persona faça alguna cosa assenyalant, aconseguint, i amb freqüència fent sons al mateix temps. El bebè toca un objecte, el sosté o assenyala, mentre mira a altres persones per a assegurar-se que s'adonen. Repetició de combinacions de consonants i vocals en sèries llargues. Sons vocals que els bebès comencen a utilitzar al voltant dels 2 mesos. Relaciona. Aparició d'estratègies fonològiques. Processos de simplificació fonològica. La fase primerenca. Tipus de paraules, relaciona. D'objectes. D'acció. Personals - socials. De funció. D'estat. Relaciona conceptes. Error de subextensió i sobreextensió. Error d'infraextensió. Invenció de paraules i metàfores. Relaciona. Frases de 3 paraules. Frases més complexes gramaticalment. Primeres frases, parla telegràfica. Relaciona. Anosognòsia. Logorrea. Parafàsies. Agrafia. Aprosodia. Alexia. EXPERIMENTS D'HARLOW AMB MICOS. Apego associat a la satisfacció de necessitats bàsiques. El apego s'estableix no sols per la satisfacció biològica, sinó pel contacte. Mecanisme innat, complint una funció eminentment biològica de supervivència. Lligadura específicament humana amb l'objecte i amb elements simbòlics. Comença en l'etapa prenatal, amb els moviments del fetus percebuts per la mare. Determinant biològic hereditari, que té com a funció la supervivència de l'individu. Definició d'apego. Apego associat a la satisfacció de necessitats bàsiques. El apego s'estableix no sols per la satisfacció biològica, sinó pel contacte. Mecanisme innat, complint una funció eminentment biològica de supervivència. Lligadura específicament humana amb l'objecte i amb elements simbòlics. Comença en l'etapa prenatal, amb els moviments del fetus percebuts per la mare. Determinant biològic hereditari, que té com a funció la supervivència de l'individu. Definició de vincle. Apego associat a la satisfacció de necessitats bàsiques. El apego s'estableix no sols per la satisfacció biològica, sinó pel contacte. Mecanisme innat, complint una funció eminentment biològica de supervivència. Lligadura específicament humana amb l'objecte i amb elements simbòlics. Comença en l'etapa prenatal, amb els moviments del fetus percebuts per la mare. Determinant biològic hereditari, que té com a funció la supervivència de l'individu. TEORIA ETOLÒGICA DE LORENZ: L'IMPRINTING O ENCUNYACIÓ. Apego associat a la satisfacció de necessitats bàsiques. El apego s'estableix no sols per la satisfacció biològica, sinó pel contacte. Mecanisme innat, complint una funció eminentment biològica de supervivència. Lligadura específicament humana amb l'objecte i amb elements simbòlics. Comença en l'etapa prenatal, amb els moviments del fetus percebuts per la mare. Determinant biològic hereditari, que té com a funció la supervivència de l'individu. Relaciona els sistemes de conductes interrelacionats. Sistema de conductes de apego. Sistema de conductes d'exploració. Sistema de por als estranys. Sistema afiliatiu. RESULTATS de l'experiment de la situació de l'estrany: Mary Ainsworth. Xiquets de apego segur. Apego insegur-desorganitzat. Xiquets de apego insegur-ambivalent. Xiquets de apego insegur-evitatiu. Evolució del apego. Preferència pels membres de la seua espècie (0 a 3 mesos). Preferència per qui li cuida normalment (3 a 5 mesos). Cert grau d'independència (a partir del 1r any). Inclinació i por a estranys (6 mesos a 1 any). Generadors d'inseguretat o ansietat en l'incorporació al centre d'EI: No coneixen el lloc. Activitats noves, en grup, organitzades, etc. Els pares al centre. Les coses pertanyen a tots. Jugar. Primera separació prolongada i repetida. Mateixes rutines que a casa. Sols cuiden d'ells. Educadors no sols per a ells. Com afavorir l'autoestima?. Afavorir acceptació de diferències. Donar-li premis. Animar-lo. Passar d'ell. Criticar la seua actitut. Evitar desqualificacions o comparacions. Ordena les necessitats de la piràmide de Maslow. 1a. 2a. 3a. 4a. 5a. Dimensions de la personalitat. Extraversió: sociable –reservat. Neuroticisme: preocupat, insegur -calmat, segur. Hipodeductisme. Ser conscient: Organitzat, autodisciplinat, ambiciós - Peresós, descurat. Psicologia. Poca importància als factors ambientals i socioculturals. Autoestima. Obert a l'experiència: curiós, imaginatiu -convencional, realista. Sexualitat. Afabilitat: Bondadós, servicial –cínic, groller. Tendència natural o biològica que dóna lloc a diferències conductuals en la forma que el xiquet respon al mitjà que li envolta. Aïllament. Reactivitat. Temperament. Xiquets que ploren molt i són difícils de calmar. Irritabilitat. Reactivitat. Temperament. Conductes estables a la frustració (alta o baixa). Aïllament. Reactivitat. Temperament. Relaciona tipus de temperament. Xiquet fàcil. Xiquets lents a respondre. Xiquets difícils. Com el xiquet creu que és. Qualitats personals, atributs, actituds, valors, etc. Anirà enriquint-se i canviant de manera paral·lela al desenvolupament cognitiu. Què és?. Autoestima. Autoconcepte. Identitat. Autoconcepte en Educació Infantil. Termes simples i globals. Termes específics, elaborats i diferenciats. Coherent i estable. Termes relatius (a vegades sí/no). Termes absoluts. Atributs concrets i observables i algunes característiques internes. Atributs interns psicològics (abstracció progressiva). Arbitrari i canviant. Autoconcepte en Educació Primària. Termes simples i globals. Termes específics, elaborats i diferenciats. Coherent i estable. Termes relatius (a vegades sí/no). Termes absoluts. Atributs concrets i observables i algunes característiques internes. Atributs interns psicològics (abstracció progressiva). Arbitrari i canviant. Relaciona. Valoració cognitiva. Valoració valorativa. Apego segur. Apego insegur. Relaciona etapes desenvolupament de gènere. Assignació de gènere. Discriminació de gènere. Identificació de gènere. Flexibilitat de gènere. Influeixen en el desenvolupament del gènere en els infants. Pares. Companys. Escola. Professors. Què vol dir la discriminació de gènere?. Cap de les opcions. Augmenta el seu coneixement sobre el contingut de l'estereotip de gènere. Discriminar entre diferents persones. Distingeixen entre el que consideren de xiquetes i xiquets. Relaciona la frase amb el seu autor. Bandura. Skinner. Kelly. Bowlby. Vincle emocional amb una o diverses persones del sistema familiar. Què és?. Apego. Temperament. Inductisme. Què és fa en les tècniques de mostreig.?. 1r. 2n. 3r. Problemes tècniques de mostreig: Població objectiu massa gran. Població objectiu molt reduida. Població objectiu uniforme. Enquesta destructiva. Població no uniforme. Resultats no problemàtics. Relaciona definicions. MOSTREIG ALEATORI SIMPLE. MOSTREIG ESTRATIFICAT. MOSTREIG PER ETAPES (POLIETÁPICO). MOSTREIG PER CONGLOMERATS. MOSTREIG SISTEMÀTIC. MOSTREIG SENSE NORMA. MOSTREIG SENSE QUOTES (PROB. INFERIOR). MOSTREIG INTENCIONAL. Què és un disseny d'investigació.?. Pla. Estratègia. Objectius. Estructura. Conseqüències. Relaciona conceptes. ADN. Corrió. Codi Genètic. Gen. Amni. Relaciona. Babababa, nananana. Babau-globus. Wojo per roig. Melo per caramel. TV per didi. Banana-nana. |