En qualsevol valoració d'un àcid polipròtic hi ha tans punts finals com hidrogens àcids Verdader Fals.
Per tal de poder diferènciar dos punts d'equivalència diferents en la valoració d'un àcid polipròtic la relació entre Ka successives ha de ser >10^7 >10^4 <10^-7 <10^-4.
En la valoració d'un àcid polipròtic hi ha tants punts d'equivalència com hidrogens àcids Verdader Fals.
En una valoració d'una mescla d'àcids la relació entre els diferents volums d'equivalència serà de la forma 1:n Verdader Fals.
En una valoració d'un àcid polipròtic la relació entre els diferents volums d'equivalència serà de la forma 1:n Verdader Fals.
En una valoració d'un àcid polipròtic, el pH en el el segon punt d'equivalència SEMPRE el podem calcular com:
pH = 7 + 1/2 pKa +1/2 log Cb Verdader Fals.
En una valoració d'un àcid dipròtic, el pH en el el segon punt d'equivalència SEMPRE el podem calcular com:
pH = 7 + 1/2 pKa +1/2 log Cb Verdader Fals.
En una valoració d'un àcid polipròtic, el pH en el primer punt d'equivalència sempre el podem calcular com:
pH = 1/2(pKa1 + pKa2) Verdader Fals.
En una valoració d'un àcid dipròtic, el pH en el primer punt d'equivalència sempre el podem calcular com:
pH = 1/2(pKa1 + pKa2) Verdader Fals.
En la valoració d'un àcid polipròtic entre el primer i el segon punt d'equivalència podem calcular el pH com:
pH = pKa2 + log(Cb/Ca) Verdader Fals.
En la valoració de l'àcid H2A, en el primer punt d'equivalència tenim un amfòter Verdader Fals.
En la valoració de l'àcid H2A, en tots els punts d'equivalència tenim un amfòter Verdader Fals.
Si fem una valoració d'una base feble utilitzant fenolftaleïna observem el següent canvi de color:
Incolor a rosat Verdader Fals.
En una valoració d'una mescla d'àcids sempre s'observaran tants punts finals com protons hi hagi Verdader Fals.
El HCl és un estandard primàri, és a dir, podem saber la quantitat exactacta d'HCl present en una mostra només realitzant una pesada Verdader Fals.
Per estandaritzar HCl utilitzem una solució de TRIS com a agent valorant en una bureta Verdader Fals.
A l'estandarització de l'àcid clorhídric amb CO3^2- el punt final ha de coincidir amb el primer punt d'equivalència Verdader Fals.
A l'estandarització del CO3^2- hem de procurar mantenir temperatures baixes ja que la neutralització de l'HCl és una reacció molt exotèrmica Verdader Fals.
El NaOH no és un estàndard primari ja que és molt higroscòpic Verdader Fals.
En l'estandarització de l'àcid àcetic amb TRIS utilitzem verd de bromocresol Verdader Fals.
Normalment s'utilitza hidrogennaftalat de potassi (HOCH2)3CNH2 per estandaritzar NaOH Verdader Fals.
En el mètode de Kjeldahl tots els compostos nitrogenats de la mostra es redueixen a ió amoni amb H2SO4 en calent i posteriorment s'alcalinitza la solució amb OH- . Finalment valorem l'amoníac resultant amb amb HCl Verdader Fals.
El mètode de Kjendhal es basa en una valoració indirecta Verdader Fals.
El mètode de Khendal es basa en una valoració per retrocés Verdader Fals.
Si en una mescla de NaOH / Na2CO3/ NaHCO3 observem que el doble del volum final de fenolftaleïna és més gran que el volum final del verd de bromocresol aleshores... Sabem que tenim una mescla de NaOH i Na2CO3 Sabem que tenim una mescla de NaOH i NaHCO3 Sabem que tenim una mescla de Na2CO3 i NaHCO3.
Quina de les següents mescles NaOH / Na2CO3 / NaHCO3 no és possible NaOH / Na2CO3 NaOH / NaHCO3 Na2CO3 / NaHCO3.
La relació metal:lligand per un lligand quelant és sempre 1:1 Verdader Fals.
L'efecte quelant s'explica perquè els agents quelants són bases de lewis molt fortes Verdader Fals.
La proporció estequiomètrica entre el metall i l'EDTA sempre és 1:1 Verdader Fals.
l'EDTA és un reactiu molt poc selectiu verdader fals.
En les valoracions d'un ió metàl·lic amb EDTA, donat que aquest pot reaccionar amb protons, hem de treballar amb un medi el màxim de bàsic possible Verdader Fals.
Per tal de poder treballar amb una reacció quantitativa hem de garantir que Kf > 10^7 Verdader Fals .
En una valoració d'un ió metàl·lic amb EDTA , el Y^4- pot reaccionar amb altres lligands com el OH^-, Cl^- o CN^- Verdader Fals.
En una valoració d'un ió metàl·lic amb EDTA no podem treballar a pH excessivament bàsics ja que el H4Y es desprotonarà Verdader Fals.
En una valoració amb EDTA és més habitual treballar amb Na2H2Y que amb H4Y Verdader Fals.
En les valoracions d'ions metàl·lics amb EDTA treballem amb Na2H2Y i no amb H4Y perquè el segon no és un patró primari Verdader Fals.
El MgY2^- té una constant de formació molt elevada i per això s'utilitza per fer valoracions indirectes Verdader Fals.
En les valoracions d'ions metàl·lics amb EDTA on utilitzem NET com a indicador convé treballar en medi àcid per evitar la formació d'hidròxids Verdader Fals.
En una valoració amb EDTA on utilitzem NET com a indicador, el canvi de color de la solució es produeix perquè passem a tenir:
H2In^- ----> HIn^- Verdader Fals.
En el mètode de Liebig el color del complex Ag(CN)2^- ens informa de que hem arribat al punt final de la valoració Verdader Fals.
En el mètode de Liebig-Denigés la formació d'un precipitat groc (AgI) ens informa que hem arribat al punt final verdader fals.
En les corbes de valoració REDOX gràfiquem el potencial de l'electròde en funció del volum del reactiu valorant Verdader Fals.
En les corbes de valoració REDOX gràfiquem el potencial de l'elèctrode i no la diferència de potencial entre electròdes ja que aquesta és nula (ΔE=0) Verdader Fals.
En el punt d'equivalència, per la reacció Tl3+ + 2 Fe2+ → Tl+ + 2 Fe3+, el potencial vindrà donat per E = 1/2(Eº(Fe) + Eº(Tl))
Verdader Fals.
En una valoració de TiO2+ amb V^2^+ a pH = 0, el potencial de l'electròde indicador en el punt d'equivalència vindrà donat per:
Eel = 1/2(Eº(V) + Eº(TiO2+)). La reacció ve donada per TiO2+ + V2+ + 2H+ → Ti3+ + V3+ + H2O Verdader Fals.
A la valoració d'aigua oxigenada basada en:
5H2O2 + 2MnO4- + 6H+ = 5O2 + 2Mn2+ + 8H2O
necessitem utilitzar ferroïna com a indicador Verdader Fals.
En un indicador REDOX la forma oxidada predomina en potencials elevats i la reduida en potencials baixos Verdader Fals.
La reacció de valoració és complerta, en canvi la reacció de la pila és negligible, ja que no hi ha gairebé pas de
corrent Verdader Fals.
El permanganat és un agent valorant REDOX comú ja que és un estàndard primari verdader fals.
El MnO4^- s'estandaritza amb oxalat de sodi en medi... àcid bàsic.
El Ce4+ es pot considerar un patró primari Verdader Fals.
El dicromat de potassi no es considera un patró primari ja que és molt oxidant Verdader Fals.
El iode, malgrat no ser patró primari, en tenir baixa solubilitat en aigua i ser inestable a l'aire s'utilitza en moltes reaccions per retrocés indirectes.
En qualsevol valoració de precipitació, sigui A l'anàlit, el pA del punt d'equivalència vindrà donat per:
pA = 1/2 pKps Verdader Fals.
El mètode de Mohr serveix per valorar ions clorur, bromur, iodur o cianur a partir de la valoració amb ions de plata Verdader Fals.
La valoració del mètode de Mohr es fa una valoració directe Verdader Fals.
En el punt final del mètode de Mohr s'observa la formació d'un precipitat blanc verdader fals.
El mètode de Volhrad es basa en una valoració indirecta Verdader Fals.
En el mètode de Volhrad el Fe3+ actua com a indicador Verdader Fals.
En el mètode de Volhard cal afegir un dissolvent orgànic abans de valorar l'excès de Ag^+ verdader fals.
El nitrat de plata i el tiocianat són patrons primaris bàsics per valoracions de precipitació Verdader Fals.
Una sobresaturació relativa alta (SSR = (S-Q)/S) afavoreix... el creixement de partícules el procés nucleació.
A temperatures altes l'energia cinètica de les partícules augmenta, en conseqüència augmenten els xocs entre partícules i per tant augmenta la nucleació Verdader Fals.
En precipitacions controlades hi ha una generació in situ del reactiu precipitant verdader fals.
L'addició d'electròlits i la temperatura elevada afavoreix la nucleació coagulació.
Durant el procés de digestió el sòlid ha d'estar aïllat de la solució mare per evitar que es redisolgui Verdader Fals.
En el procés de digestió les partícules petites de precipitat es dissolen i les grans creixen perquè els ions
precipiten sobre els nuclis ja existents. verdader fals.
Les impureses per oclusió i adsorció es poden eliminar en el procés de rentat Verdader Fals.
En les impureses per oclusió la impuresa queda atrapada en el precipitat a mesura que aquest es forma verdader Fals.
Redisoldre el precipitat redueix les impureses per oclusió però no les impureses per inclusió Verdader Fals.
Per evitar la inclusió així com l'oclusió s'addicionen agents emmascarants Verdader Fals.
El procés de calcinació consiteix en eliminar el dissolvent de la mostra Verdader Fals.
En el mètode de Kjendhal si no utilitzem àcid bòric, aleshores necessitem dos estàndard analítics Verdader Fals.
Si en una solució no hi ha altres ions metàl·lics que puguin causar interferències, aleshores el pM del punt d'equivalència es pot calcular com:
pM = -log(sqrt([MYn-4]/Kf'))
Verdader Fals.
Tan l'H4Y com el Na2H2Y són patrons primàris, però utilitzem més freqüentment el Na2H2Y perquè només és soluble en medi bàsic Verdader Fals.
En una valoració amb EDTA indirecta, la constant de formació condicional pel complex inicialment en excés ha de ser més gran que la constant de formació condicional del complex format posteriorment
Verdader Fals.
En l'avaluació de la duresa de l'aigua, hem d'utilitzar un indicador tal que Kf(MgIn) > Kf(CaIn) Verdader Fals.
La valoració de la quantitat d'amoni es pot fer, de forma completa, valorant directament l'amoni amb àcid bòric Verdader Fals.
El nitrat de ceri (IV) és un estàndard primari Verdader Fals.
Les solucions de triiodur es poden estandarditzar amb tiosulfat de sodi (patró primàri) Verdader Fals.
Les solucions de triiodur s’estandarditzen amb òxid arseniós (patró primari) Verdader Fals.
Una iodometria és una valoració directa Verdader Fals.
En una iodimetria es forma I2 Verdader Fals.
El tiosulfat s’utilitza per valorar iode (I2), normalment
format per la reducció de l’anàlit amb ió iodur (IODIMETRIA). Verdader Fals.
Les valoracions amb la sald de Mohr es basen en la reducció del Fe3+ Verdader Fals.
La fluoroceïna s'adsorbeix sobre el AgCl quan sobre aquest s'hi acumula càrrega positiva Verdader Fals.
El mètode de Mohr requereix un pH àcid Verdader Fals.
El mètode de Volhard es basa en la formació del precipitat AgSCN Verdader Fals.
Després de la formació del precipitat cal: filtrar-lo, rentar-lo, assecar-lo, calcinar-lo i finalment pesar-lo Verdader Fals.
En una filtració amb un gresol del placa filtrant cal humitejar el paper de filtre Verdader Fals.
Els electròlits s'utilitzen per maantenir la cohesió entre les partícules coloïdals Verdader Fals.
El NaOH es pot estandaritzar amb àcid benzoic Verdader Fals.
Per rentar un precipitat, si aquest és suficientment insoluble, sempre prioritzarem l'ús d'aigua destil·lada sobre aigües que continguin electròlits Verdader Fals.
El Al2O3 conté aigües en la seva xarxa cristal·lina Verdader Fals.
|
