Química analítica

En qualsevol valoració d'un àcid polipròtic hi ha tans punts finals com hidrogens àcids. Verdader. Fals.

Per tal de poder diferènciar dos punts d'equivalència diferents en la valoració d'un àcid polipròtic la relació entre Ka successives ha de ser. >10^7. >10^4. <10^-7. <10^-4.

En la valoració d'un àcid polipròtic hi ha tants punts d'equivalència com hidrogens àcids. Verdader. Fals.

En una valoració d'una mescla d'àcids la relació entre els diferents volums d'equivalència serà de la forma 1:n. Verdader. Fals.

En una valoració d'un àcid polipròtic la relació entre els diferents volums d'equivalència serà de la forma 1:n. Verdader. Fals.

En una valoració d'un àcid polipròtic, el pH en el el segon punt d'equivalència SEMPRE el podem calcular com: pH = 7 + 1/2 pKa +1/2 log Cb. Verdader. Fals.

En una valoració d'un àcid dipròtic, el pH en el el segon punt d'equivalència SEMPRE el podem calcular com: pH = 7 + 1/2 pKa +1/2 log Cb. Verdader. Fals.

En una valoració d'un àcid polipròtic, el pH en el primer punt d'equivalència sempre el podem calcular com: pH = 1/2(pKa1 + pKa2). Verdader. Fals.

En una valoració d'un àcid dipròtic, el pH en el primer punt d'equivalència sempre el podem calcular com: pH = 1/2(pKa1 + pKa2). Verdader. Fals.

En la valoració d'un àcid polipròtic entre el primer i el segon punt d'equivalència podem calcular el pH com: pH = pKa2 + log(Cb/Ca). Verdader. Fals.

En la valoració de l'àcid H2A, en el primer punt d'equivalència tenim un amfòter. Verdader. Fals.

En la valoració de l'àcid H2A, en tots els punts d'equivalència tenim un amfòter. Verdader. Fals.

Si fem una valoració d'una base feble utilitzant fenolftaleïna observem el següent canvi de color: Incolor a rosat. Verdader. Fals.

En una valoració d'una mescla d'àcids sempre s'observaran tants punts finals com protons hi hagi. Verdader. Fals.

El HCl és un estandard primàri, és a dir, podem saber la quantitat exactacta d'HCl present en una mostra només realitzant una pesada. Verdader. Fals.

Per estandaritzar HCl utilitzem una solució de TRIS com a agent valorant en una bureta. Verdader. Fals.

A l'estandarització de l'àcid clorhídric amb CO3^2- el punt final ha de coincidir amb el primer punt d'equivalència. Verdader. Fals.

A l'estandarització del CO3^2- hem de procurar mantenir temperatures baixes ja que la neutralització de l'HCl és una reacció molt exotèrmica. Verdader. Fals.

El NaOH no és un estàndard primari ja que és molt higroscòpic. Verdader. Fals.

En l'estandarització de l'àcid àcetic amb TRIS utilitzem verd de bromocresol. Verdader. Fals.

Normalment s'utilitza hidrogennaftalat de potassi (HOCH2)3CNH2 per estandaritzar NaOH. Verdader. Fals.

En el mètode de Kjeldahl tots els compostos nitrogenats de la mostra es redueixen a ió amoni amb H2SO4 en calent i posteriorment s'alcalinitza la solució amb OH- . Finalment valorem l'amoníac resultant amb amb HCl. Verdader. Fals.

El mètode de Kjendhal es basa en una valoració indirecta. Verdader. Fals.

El mètode de Khendal es basa en una valoració per retrocés. Verdader. Fals.

Si en una mescla de NaOH / Na2CO3/ NaHCO3 observem que el doble del volum final de fenolftaleïna és més gran que el volum final del verd de bromocresol aleshores... Sabem que tenim una mescla de NaOH i Na2CO3. Sabem que tenim una mescla de NaOH i NaHCO3. Sabem que tenim una mescla de Na2CO3 i NaHCO3.

Quina de les següents mescles NaOH / Na2CO3 / NaHCO3 no és possible. NaOH / Na2CO3. NaOH / NaHCO3. Na2CO3 / NaHCO3.

La relació metal:lligand per un lligand quelant és sempre 1:1. Verdader. Fals.

L'efecte quelant s'explica perquè els agents quelants són bases de lewis molt fortes. Verdader. Fals.

La proporció estequiomètrica entre el metall i l'EDTA sempre és 1:1. Verdader. Fals.

l'EDTA és un reactiu molt poc selectiu. verdader. fals.

En les valoracions d'un ió metàl·lic amb EDTA, donat que aquest pot reaccionar amb protons, hem de treballar amb un medi el màxim de bàsic possible. Verdader. Fals.

Per tal de poder treballar amb una reacció quantitativa hem de garantir que Kf > 10^7. Verdader. Fals.

En una valoració d'un ió metàl·lic amb EDTA , el Y^4- pot reaccionar amb altres lligands com el OH^-, Cl^- o CN^-. Verdader. Fals.

En una valoració d'un ió metàl·lic amb EDTA no podem treballar a pH excessivament bàsics ja que el H4Y es desprotonarà. Verdader. Fals.

En una valoració amb EDTA és més habitual treballar amb Na2H2Y que amb H4Y. Verdader. Fals.

En les valoracions d'ions metàl·lics amb EDTA treballem amb Na2H2Y i no amb H4Y perquè el segon no és un patró primari. Verdader. Fals.

El MgY2^- té una constant de formació molt elevada i per això s'utilitza per fer valoracions indirectes. Verdader. Fals.

En les valoracions d'ions metàl·lics amb EDTA on utilitzem NET com a indicador convé treballar en medi àcid per evitar la formació d'hidròxids. Verdader. Fals.

En una valoració amb EDTA on utilitzem NET com a indicador, el canvi de color de la solució es produeix perquè passem a tenir: H2In^- ----> HIn^-. Verdader. Fals.

En el mètode de Liebig el color del complex Ag(CN)2^- ens informa de que hem arribat al punt final de la valoració. Verdader. Fals.

En el mètode de Liebig-Denigés la formació d'un precipitat groc (AgI) ens informa que hem arribat al punt final. verdader. fals.

En les corbes de valoració REDOX gràfiquem el potencial de l'electròde en funció del volum del reactiu valorant. Verdader. Fals.

En les corbes de valoració REDOX gràfiquem el potencial de l'elèctrode i no la diferència de potencial entre electròdes ja que aquesta és nula (ΔE=0). Verdader. Fals.

En el punt d'equivalència, per la reacció Tl3+ + 2 Fe2+ → Tl+ + 2 Fe3+, el potencial vindrà donat per E = 1/2(Eº(Fe) + Eº(Tl)). Verdader. Fals.

En una valoració de TiO2+ amb V^2^+ a pH = 0, el potencial de l'electròde indicador en el punt d'equivalència vindrà donat per: Eel = 1/2(Eº(V) + Eº(TiO2+)). La reacció ve donada per TiO2+ + V2+ + 2H+ → Ti3+ + V3+ + H2O. Verdader. Fals.

A la valoració d'aigua oxigenada basada en: 5H2O2 + 2MnO4- + 6H+ = 5O2 + 2Mn2+ + 8H2O necessitem utilitzar ferroïna com a indicador. Verdader. Fals.

En un indicador REDOX la forma oxidada predomina en potencials elevats i la reduida en potencials baixos. Verdader. Fals.

La reacció de valoració és complerta, en canvi la reacció de la pila és negligible, ja que no hi ha gairebé pas de corrent. Verdader. Fals.

El permanganat és un agent valorant REDOX comú ja que és un estàndard primari. verdader. fals.

El MnO4^- s'estandaritza amb oxalat de sodi en medi... àcid. bàsic.

El Ce4+ es pot considerar un patró primari. Verdader. Fals.

El dicromat de potassi no es considera un patró primari ja que és molt oxidant. Verdader. Fals.

El iode, malgrat no ser patró primari, en tenir baixa solubilitat en aigua i ser inestable a l'aire s'utilitza en moltes reaccions. per retrocés. indirectes.

En qualsevol valoració de precipitació, sigui A l'anàlit, el pA del punt d'equivalència vindrà donat per: pA = 1/2 pKps. Verdader. Fals.

El mètode de Mohr serveix per valorar ions clorur, bromur, iodur o cianur a partir de la valoració amb ions de plata. Verdader. Fals.

La valoració del mètode de Mohr es fa una valoració directe. Verdader. Fals.

En el punt final del mètode de Mohr s'observa la formació d'un precipitat blanc. verdader. fals.

El mètode de Volhrad es basa en una valoració indirecta. Verdader. Fals.

En el mètode de Volhrad el Fe3+ actua com a indicador. Verdader. Fals.

En el mètode de Volhard cal afegir un dissolvent orgànic abans de valorar l'excès de Ag^+. verdader. fals.

El nitrat de plata i el tiocianat són patrons primaris bàsics per valoracions de precipitació. Verdader. Fals.

Una sobresaturació relativa alta (SSR = (S-Q)/S) afavoreix... el creixement de partícules. el procés nucleació.

A temperatures altes l'energia cinètica de les partícules augmenta, en conseqüència augmenten els xocs entre partícules i per tant augmenta la nucleació. Verdader. Fals.

En precipitacions controlades hi ha una generació in situ del reactiu precipitant. verdader. fals.

L'addició d'electròlits i la temperatura elevada afavoreix la. nucleació. coagulació.

Durant el procés de digestió el sòlid ha d'estar aïllat de la solució mare per evitar que es redisolgui. Verdader. Fals.

En el procés de digestió les partícules petites de precipitat es dissolen i les grans creixen perquè els ions precipiten sobre els nuclis ja existents. verdader. fals.

Les impureses per oclusió i adsorció es poden eliminar en el procés de rentat. Verdader. Fals.

En les impureses per oclusió la impuresa queda atrapada en el precipitat a mesura que aquest es forma. verdader. Fals.

Redisoldre el precipitat redueix les impureses per oclusió però no les impureses per inclusió. Verdader. Fals.

Per evitar la inclusió així com l'oclusió s'addicionen agents emmascarants. Verdader. Fals.

El procés de calcinació consiteix en eliminar el dissolvent de la mostra. Verdader. Fals.

En el mètode de Kjendhal si no utilitzem àcid bòric, aleshores necessitem dos estàndard analítics. Verdader. Fals.

Si en una solució no hi ha altres ions metàl·lics que puguin causar interferències, aleshores el pM del punt d'equivalència es pot calcular com: pM = -log(sqrt([MYn-4]/Kf')). Verdader. Fals.

Tan l'H4Y com el Na2H2Y són patrons primàris, però utilitzem més freqüentment el Na2H2Y perquè només és soluble en medi bàsic. Verdader. Fals.

En una valoració amb EDTA indirecta, la constant de formació condicional pel complex inicialment en excés ha de ser més gran que la constant de formació condicional del complex format posteriorment. Verdader. Fals.

En l'avaluació de la duresa de l'aigua, hem d'utilitzar un indicador tal que Kf(MgIn) > Kf(CaIn). Verdader. Fals.

La valoració de la quantitat d'amoni es pot fer, de forma completa, valorant directament l'amoni amb àcid bòric. Verdader. Fals.

El nitrat de ceri (IV) és un estàndard primari. Verdader. Fals.

Les solucions de triiodur es poden estandarditzar amb tiosulfat de sodi (patró primàri). Verdader. Fals.

Les solucions de triiodur s’estandarditzen amb òxid arseniós (patró primari). Verdader. Fals.

Una iodometria és una valoració directa. Verdader. Fals.

En una iodimetria es forma I2. Verdader. Fals.

El tiosulfat s’utilitza per valorar iode (I2), normalment format per la reducció de l’anàlit amb ió iodur (IODIMETRIA). Verdader. Fals.

Les valoracions amb la sald de Mohr es basen en la reducció del Fe3+. Verdader. Fals.

La fluoroceïna s'adsorbeix sobre el AgCl quan sobre aquest s'hi acumula càrrega positiva. Verdader. Fals.

El mètode de Mohr requereix un pH àcid. Verdader. Fals.

El mètode de Volhard es basa en la formació del precipitat AgSCN. Verdader. Fals.

Després de la formació del precipitat cal: filtrar-lo, rentar-lo, assecar-lo, calcinar-lo i finalment pesar-lo. Verdader. Fals.

En una filtració amb un gresol del placa filtrant cal humitejar el paper de filtre. Verdader. Fals.

Els electròlits s'utilitzen per maantenir la cohesió entre les partícules coloïdals. Verdader. Fals.

El NaOH es pot estandaritzar amb àcid benzoic. Verdader. Fals.

Per rentar un precipitat, si aquest és suficientment insoluble, sempre prioritzarem l'ús d'aigua destil·lada sobre aigües que continguin electròlits. Verdader. Fals.

El Al2O3 conté aigües en la seva xarxa cristal·lina. Verdader. Fals.