SALUT PUBLICA

La Salut pública es defineix com el conjunt organitzat d’actuacions dels poders públics i de la societat, mitjançant la mobilització de recursos humans i materials, per protegir i promoure la salut de les persones, prevenir la malaltia i tenir cura de la vigilància de la salut pública. Les seves competències són: (marca la resposta INCORRECTA) a. Promoció de la salut. b. Reducció de l’impacte de les emergències i desastres de salut. c. Tenir cura de la vigilància epidemiològica d. Investigació en malalties oncològiques. a. b. c. d.

En relació als antecedents històrics de la Salut Pública: a. El descobriment dels antibiòtics i les sulfamides a l’anomenada Era Terapèutica, va suposar un debilitament de la Salut Pública. b. Actualment considerem que es pot atribuir a la medicina científica de forma exclusiva èxits en relació a la reducció en la tassa de mortalitat i l'augment de l’esperança de vida. c. La Revolució Industrial és considerat un dels moments històrics on la Salut Pública tenia més força. d. A l’Edat Mitjana, es van construir els primers canals per separar l’aigua potable de les aigües residuals amb l’objectiu d’evitar malalties. a. b. c. d.

Les polítiques de salut: a. Tenen un paper fonamental en els determinats de la salut. b. Tenen la capacitat de reduir els problemes de salut de la població. c. Poden d’agreujar els problemes de salut de la població. d. Totes són certes. a. b. c. d.

La Governança o bon govern de la salut, es fonamenta en: a. El respecte als drets humans, la justícia social efectiva, i els principis democràtics, principalment la igualtat i la solidaritat. b. El respecte als drets humans, la justícia social efectiva, i els principis democràtics, principalment l’equitat i la solidaritat. c. El respecte als drets humans, la justícia social efectiva, i els principis democràtics, principalment l’equitat i la llibertat individual. d. El respecte als drets humans, la justícia social efectiva, i els principis democràtics, principalment la igualtat i la llibertat individual. a. b. c. d.

Identifica la resposta CORRECTA en relació a les prestacions en matèria de salut pública de la llei 18/2009 de Salut Pública del 22 d’octubre: a. Detecció precoç de malalties cròniques com la diabetis mellitus o la hipertensió arterial. b. Protecció de la salut i la seguretat alimentària. c. Control i seguiment del desenvolupament de l’infant i l’adolescent. d. Investigació en malalties minoritàries. a. b. c. d.

Segons la Declaració de Shanghai quins són els pre-requisits per que les persones puguem triar les opcions més saludables? a. Coneixement, accessibilitat i poder de decisió. b. Poder de decisió i accessibilitat. c. Coneixements, habilitats i aptituds. d. Voluntat i intenció pel canvi d’estils de vida. a. b. c. d.

La globalització tant econòmica com social fa que els organismes internacionals relacionats amb a salut adquireixin un paper fonamental en la salut pública per: a. Afrontar els nous reptes de control de fronteres. b. Afrontar el repte sanitari degut a catàstrofes naturals i la crisis humanitàries provocades per guerres o migracions per motius polítics o econòmics. c. Afrontar el repte econòmic del decreixement. d. Afrontar el repte de controlar les malalties cròniques. a. b. c. d.

És una organització Internacionals amb poder legislatiu d'obligat compliment pels Estats Membres: a. Unió Europea (UE). b. Organització Mundial de la Salut (OMS). c. Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OEDC). d. Nacions Unides per a la Infància (UNICEF). a. b. c. d.

La principal diferència entre els sistemes seguretat social i els de servei nacional de salut es que: a. Els sistemes de seguretat social tenen afiliació voluntària, mentre que els serveis nacionals de salut tenen afiliació obligatòria b. La provisió de serveis sanitaris és pública als serveis nacionals de salut i privada en els de seguretat social c. Els serveis nacionals de salut es financen amb impostos generals, mentre que els de seguretat social es financen fonamentalment amb cotitzacions o primes ajustades per risc d. Els serveis nacionals de salut es financen amb impostos generals, mentre que els d’assegurança social es financen fonamentalment amb cotitzacions o primes comunitàries, no ajustades per risc. a. b. c. d.

El rendiment d’un sistema sanitari es mesura segons les seves funcions i objectiu en relació a 3 dimensions, on una d’elles és: a. La sostenibilitat, que fa referència a que la gestió del sistema ha de ser ecològica b. L’efectivitat, que fa referència als èxits de salut poblacional i la satisfacció c. L’Equitat, que fa referència a la igualtat en el finançament per part de tots els ciutadans d. L’Eficàcia, que fa referència a aconseguir la millor salut de la població amb la menor quantitat de recursos. a. b. c. d.

El Consejo interterritorial del Sistema Nacional de Salut (SNS): a. Te com a finalitat garantir la descentralització del sistema sanitari de l’Estat Espanyol b. Desenvolupa la política del Govern en matèria de salut c. És l’òrgan de més alt nivell, els seus membres són els màxims responsables de la sanitat a l’Estat Espanyol d. Està constituït pel president del govern espanyol i els presidents de les Comunitats Autònomes. a. b. c. d.

El PINSAP: a. És el Pla interdepartamental i intersectorial de salut pública i es la concreció de la salut a totes les polítiques al territori Català b. Implica a tot el Govern (autonòmic i local) i a la societat perquè puguin capitalitzar la seva influencia política sobre la salut c. Està lligat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de la OMS d. Totes són correctes. a. b. c. d.

El CatSalut: a. És l’encarregat de proveir salut a la població de Catalunya b. És l’asseguradora pública de Catalunya, que garanteix l’atenció sanitària de cobertura pública a la població c. Està inclòs en el Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública (SISCAT) d. Marca les polítiques de planificació i avaluació de la sanitat catalana. a. b. c. d.

Els sistemes d’informació sanitària són un conjunt de dades vàlides i fiables que tenen com a objectiu generar informació sobre un aspecte de salut de la població o dels seus determinants. Quina característica han de tenir? a. Han de contenir la conceptualització de l’aspecte a monitoritzar b. La recollida de dades s’ha de fer com a mínim 1 cop a l’any c. Procedeixen només del sistema sanitari d. Les dades es recullen segons el protocol de cada centre proveïdor. a. b. c. d.

Segons el document treballat a l’aula titulat “Presència de contaminants del Conveni d’Estocolm en els aliments de Catalunya. Part I”, quins són els aliments que poden assolir els nivells més elevats de dioxines i furans? a. Ous b. Olis vegetals c. Cereals d. Peix i marisc. a. b. c. d.

En relació a la prevenció primària identifica la resposta INCORRECTA: a. Són accions dirigides a disminuir la incidència d’un problema de salut o factor de risc en una població. b. Podem realitzar-la mitjançant accions com: Promoció de la salut i educació sanitària, vacunacions preventives, potabilització d’aigües, salut mediambiental i salut alimentària. c. Treballem per reduir les complicacions associades al problema de salut. d. Treballem per reduir el risc de nous casos. a. b. c. d.

NO és una mesura de prevenció primària: a. Immunització contra el tètanus. b. Citologia cervical com cribratge pel càncer de coll d’úter. c. Fluorització de les aigües per prevenir càries. d. Immunització contra el xarampió. a. b. c. d.

Es pot considerar una mesura de prevenció primordial: a. La campanya de vacunació a escoles. b. Les campanyes per evitar riscos en relació a la grip. c. Les accions per la salubritat dels carrers de la ciutat. d. La prohibició de tinença d’armes foc. a. b. c. d.

Identifica la resposta CORRECTA: a. Les vacunes inactivades són les que tenen una immunigenicitat més intensa i de més llarga durada. b. En les vacunes atenuades la immunogenicitat sol ser de llarga durada. c. Les vacunes polivalents contenen una associació de diferents elements antigènics de diferents espècies o microorganismes. d. Les vacunes combinades contenen diferents tipus antigènics de la mateixa espècie, sense immunitat creuada entre ells. a. b. c. d.

Identifica la resposta INCORRECTA en relació als cribratges en el nostre territori: a. Els programes de detecció precoç que es realitzen en el nostre territori son per cribar càncer de mama, càncer colorectal i càncer de cèrvix, principalment. b. Els programes de cribratge han de promoure l'accessibilitat, l’equitat i l’absència de desigualtats derivades de diferències econòmiques o culturals de les persones susceptibles de cribratge. c. Com a professionals de la salut, hem d’obviar la informació en relació als efectes adversos de les proves de cribratge per tal que la població s’hi adhereixi. d. La participació i l’adherència a un programa de cribratge poden anar-se modificant en el temps o segons zones o territoris, tenint present aspectes culturals i de creences de la població de referència. a. b. c. d.

Segons el model del riu, a on és més eficaç intervenir per reduir les desigualtats socials en salut? a. En el curs baix del riu, ja són més accessibles al sector sanitari i per tant és més fàcil intervenir-hi b. En el curs mitjà del riu, en els factors entremitjos, ja que com a sanitaris podem intervenir-hi més fàcilment c. En el curs alt, ja que impacten sobre més factors o factors amb major potencialitat causal d. Cap es certa. a. b. c. d.

Al mesurar la posició socioeconòmica, la variable que sol tenir una major taxa de no resposta és: a. El nivell educatiu b. La renta c. La ocupació d. L’àrea de residencia. a. b. c. d.

En relació a l’accés i la utilització dels serveis de salut, marca la resposta correcta: a. La població immigrant fa un major ús dels serveis de salut que la població autòctona perquè té pitjor salut b. El sistema nacional de salut de l’estat espanyol ofereix cobertura universal per a la població, inclòs la població immigrant c. No hi ha diferències en les condicions d’accés a l’atenció sanitària per a la població immigrant entre les comunitats autònomes d. Existeixen algunes barreres d’accés als serveis de salut especifiques per a la població immigrant. a. b. c. d.

En relació a la producció de l’evidència científica, marca la resposta FALSA: a. Les recomanacions terapèutiques han d’indicar quan es raonable extrapolar dades d’estudis predominantment masculins a la població femenina b. La representació de les dones en els assajos clínics ha estat marginal c. Les noves polítiques fan que sigui més fàcil justificar el biaix de gènere en els estudis científics d. Les dones reben tècniques diagnostiques i intervencions terapèutiques menys adequades que els homes. a. b. c. d.

Segons la informació tramesa a la taula rodona sobre la Violència de gènere, indica la resposta FALSA: a. Els moviments feministes treballen accions reactives però no accions preventives b. Els moviments LGTBI+ sempre han “anat de la mà” dels moviments feministes c. Quan parlem de violència de gènere també parlem de desigualtat d. La perspectiva de gènere es té en compte en algunes polítiques que es promulguen, però hauria de tenir-se en compte en totes. a. b. c. d.

Entre les funcions que desenvolupa una infermera amb especialitat d’Infermeria del Treball en un Servei de prevenció de riscos laborals NO es troba: a. Recerca i formació en la seva àrea de coneixement b. Assistència sanitària en casos d’urgència que es produeixen a l’entorn laboral c. Exàmens de salut periòdics d. Rehabilitació dels danys a la salut relacionats amb l’activitat laboral. a. b. c. d.

L’epidemiologia: a. Forma part de la medicina tropical i ajuda al disseny i al desenvolupament de les polítiques de prevenció b. És l’estudi de la distribució i dels determinants d’estats o esdeveniments relacionats amb la salut i l’aplicació d’aquests estudis al control de qualitat assistencial del sistema sanitari c. És l’estudi de la distribució dels patògens relacionats amb les malalties infeccioses d. És l’estudi de com es distribueixen les malalties en les poblacions i els factors que determinen o influeixen en aquesta distribució. a. b. c. d.

Marca la resposta INCORRECTE. El fet que un estudi trobi una relació estadísticament significativa entre una exposició i un efecte: a. Pot ser degut a errors sistemàtics (biaixos) b. Pot ser degut a errors aleatoris c. Indica que l’exposició es una causa de l’efecte estudiat d. Un sol estudi no es suficient per establir relacions causals. a. b. c. d.

Els resultats d’un estudi realitzat a Galicia van concloure que un antihipertensiu retardava l’evolució de la malaltia de Parkinson. Aquests resultats es van trobar també en un estudi realitzat al Regne Unit i un altre realitzat a Dinamarca. Quin principi de causalitat de Bradford Hill compleix aquesta troballa? a. Força de l’associació b. Consistència c. Coherència d. Analogia. a. b. c. d.

Que una malaltia sigui endèmica significa: a. Que es dona en una població limitada, en un curt període de temps i en una petita àrea geogràfica b. Que està present habitualment en poblacions humanes de zones geogràfiques concretes c. Que afecta a un gran nombre de països simultàniament d. Que mostra un patró estacional i es propaga a partir d’una font comuna. a. b. c. d.

La morbiditat és: a. Total de malaltia o lesions i discapacitats presents a un país b. Signes i símptomes deguts a la malaltia o malalties presents en una persona, grup o població c. Un determinant individual que augmenta la probabilitat de que la persona portadora pateixi una malaltia d. Defuncions registrades en un grup o població. a. b. c. d.

Quin tipus de mesura és el quocient entre les defuncions de persones de 80 a 84 anys i la població de persones de la mateixa edat? a. Taxa b. Raó c. Proporció d. Risc Relatiu. a. b. c. d.

Marca la resposta INCORRECTE sobre la freqüència de la malaltia: a. La proporció de casos de malaltia en un determinant moment en una població en un lloc concret s’anomena prevalença b. La proporció de casos nous d’una malaltia entre els susceptibles de patir-la, quan es segueix a un grup de persones que no patien aquesta malaltia a l’iniciar el seu seguiment, s’anomena incidència acumulada d’aquesta malaltia c. La raó de casos nous respecte els casos antics s’anomena incidència d. Els valors de la incidència i la prevalença són sempre entre 0 i 1, sense unitats, i es solen expressar en %. a. b. c. d.

En un estudi d’una malaltia en el que es van avaluar tots els casos que es van desenvolupar, si el risc relatiu per a l’associació entre una exposició i la malaltia és igual o inferior a 1, aleshores: a. No hi ha associació entre l’exposició i la malaltia b. L’exposició protegeix contra la malaltia c. L’associació entre l’exposició i la malaltia es inexistent o negativa d. El grup de comparació utilitzat no era l’adequat i no es possible establir una associació vàlida. a. b. c. d.

En una investigació sobre apòsits per al tractament de nafres per pressió ni les persones participants, ni qui aplicaven el tractament o el placebo, ni qui valorava les dades o resultats obtinguts, coneixen quins participants es troben al grup d’estudi i quins al grup control. Quin tipus d’emmascarament s’ha portat a terme? a. Doble cec b. Simple cec c. Triple cec d. Quasi-experimental. a. b. c. d.

En un estudi que va començar al 1965, a un grup de 300 adults de Baltimore se li va preguntar sobre el consum d’alcohol. En aquest grup es va estudiar l’aparició de casos de càncer entre 1981 i 1995. De quin tipus de disseny d’estudi es tracta? a. Estudi de cohorts b. Estudi transversal c. Assaig clínic d. Estudi de casos i controls. a. b. c. d.

Es va demanar als residents de 3 pobles amb 3 tipus de diferents subministraments d’aigua que participessin en un estudi per identificar als portadors de còlera. Degut a que s’havien produït diferents morts per còlera recentment, quasi tots els residents can participar. A continuació es va calcular i es va comparar la proporció dels residents en cada poble que eren portadors. De quin tipus de disseny d’estudi es tracta? a. Estudi de cohorts b. Estudi transversal c. Assaig clínic d. Estudi de casos i controls. a. b. c. d.

Segons la informació transmesa al Seminari: Els tòxics a la llar, edifici malalt i la seva relació amb la salut, quan podem considerar que un edifici està malalt? a. Quan més del 20-30% de les persones que en fan ús de manera habitual presenten símptomes. b. Quan més d’un 40% de les persones que en fan ús de manera habitual presenten símptomes. c. Quan més d’un 60% de les persones que en fan ús de manera habitual presenten símptomes. d. Quan més d’un 80% de les persones que en fan ús de manera habitual presenten símptomes. a. b. c. d.

Identifica la resposta INCORRECTA: a. Les dosis baixes a substàncies disruptores endocrines provoquen efectes en el nostre organisme. b. Els efectes adversos per a la salut de l’exposició a tòxics poden manifestar-se just després de l’exposició, anys després de l’exposició, i inclús en les properes generacions. c. Segons l’etiquetatge dels envasos, aquells que més hauríem d’evitar són els dels números 1,3,6 i 7. d. L’exposició a gas redó és la primera causa de càncer de pulmó. a. b. c. d.

En relació al consum d’energia: a. A mesura que augmenta el progrés científic i tècnic d’una comunitat, disminueix el consum d’energia per persona. b. El progrés social, cultural i el benestar no estan vinculats al consum d’energia. c. Paradoxalment, consumim més recursos pel nostre benestar, i això reverteix en menys recursos globals. d. Els països més industrialitzats segueixen augmentant la demanda d’energia en una alta proporció, alhora que mantenen un ritme de creixement de població alt. a. b. c. d.

L’Informe Meadows: els límits del creixement (1972): a. En l’informe es predeia que a l’any 2006 s'arribaria al límit d’explotació dels recursos fòssils. b. El moviment ambientalista va rebutjar aquest informe. c. Marca l’inici de la conservació ambiental i estableix les bases del desenvolupament sostenible. d. Anima a mantenir les tendències de creixement de població, industrialització desmesurada. a. b. c. d.

Durant el desenvolupament industrial, les causes i els determinants de les malalties començaren a canviar degut a: a. Ús de plaguicides a l’agricultura i les llars. b. Acumulació de productes químics a l’aire, aigua i aliments. c. Exposició a soroll. d. Totes les anteriors. a. b. c. d.

En relació a la vulnerabilitat de l'ésser humà en front als contaminats: a. El sistema nerviós central és més vulnerable durant el desenvolupament embrionari, la infància i en persones majors de 65 anys. b. L’ésser humà presenta la mateixa vulnerabilitat en front als contaminants independentment de la seva edat. c. L’ésser humà presenta la mateixa vulnerabilitat en front als contaminants independentment de la seu sexe. d. L’ésser humà presenta la mateixa vulnerabilitat en front als contaminants independentment del territori on viu. a. b. c. d.

Les dones presenten major vulnerabilitat als contaminants degut a que: a. Tenen un 15% més de matèria grassa que els homes ho que fa que siguin bioacumuladores de substàncies liposolubles. b. Els productes que afecten al sistema nerviós central tenen facilitada la entrada mitjançant hormones y neurotransmissors del propi cos. c. Existeixen condicions de treball i rols que fan que les dones estiguin més exposades que els homes a agents químics potencialment tòxics. d. Totes les anteriors. a. b. c. d.

La individualitat bioquímica en relació a la vulnerabilitat en vers als tòxics depèn de: Identifica la resposta INCORRECTE a. Factors genètics b. Territori de residencia de la persona. c. Estat nutricional del fetus i la sobrecàrrega tòxica durant la gestació d. Estat nutricional en el moment d'exposició al tòxic. a. b. c. d.

En relació a la contaminació de l’aire: a. Quan més grans són les partícules contaminants de l’aire, més perilloses són pels animals humans i no humans. b. L’ozó troposfèric es forma per l’acció de la radiació solar intensa sobre contaminants habituals com l'òxid de nitrogen i els compostos orgànics volàtils procedents dels vehicles. c. L’ozó troposfèric, es troba de manera natural a l'atmosfera terrestre (a uns 20 km d’alçada). d. Quan augmenta l’ozó atmosfèric, augmenta el risc de càncer de pell (sobretot de melanomes) en l'espècie humana. a. b. c. d.

Identifica la resposta INCORRECTA en relació al canvi climàtic: a. Es caracteritza per l’augment global de la temperatura mitjana a la terra i els oceans, la fosa dels glaciars polars, major freqüència de fenòmens climàtics extrems (cops de calor, inundacions, sequeres, huracans), esgotament de la fertilitat de la terra i els aqüífers i canvis en la biodiversitat de la biosfera. b. Els efectes del canvi climàtic en la salut humana es categoritzen en efectes directes i indirectes i es distribueixen de manera homogènia al planeta. c. En conseqüència al canvi climàtic observem canvis en la freqüència i distribució geogràfica d’algunes malalties infeccioses que es transmeten per vectors i aigua. d. En conseqüència al canvi climàtic observem un augment del nombre de refugiats ambientals fruit del increment, la freqüència i gravetat dels fenòmens naturals catastròfics. a. b. c. d.

En relació als disruptors endocrins: a. Són químics capaços de mimetitzar-se amb les nostres neurones i, per tant, d'alterar el correcte funcionament corporal i afectar negativament la nostra salut. b. Només afecten a animals humans i no humans del sexe femení. c. Només entren al cos humà a través dels aliments. d. Tenen la capacitat de creuar la barrera placentària i transmetre’s mitjançant la lactància materna. a. b. c. d.

L’ecofeminisme: a. Planteja que cal repartir d’una manera justa l’accés als recursos naturals limitats donat que, han de ser suficients per les generacions futures. b. Planteja que som éssers interdependents: Som natura i formem part d’ella. c. Planteja que som éssers ecodependents: Necessitem que altres humans cuidin de nosaltres, sobretot en determinats moments de major vulnerabilitat com són la infància i la vellesa. d. Totes les anteriors. a. b. c. d.