Test Simu III (Valoració de les persones) URV-CTE 24-25

Quin valor d’EtCO₂ (Capnografia) es considera normal en un pacient sa?. 10-20 mmHg. 25-30 mmHg. 35-45 mmHg. 50-60 mmHg.

Quina afirmació sobre la capnografia és falsa?. L'EtCO₂ pot ajudar a detectar la reaparició de la circulació espontània durant la RCP. L'aparició de l’ona capnogràfica indica que el tub està correctament col·locat a la tràquea. L’EtCO₂ augmenta en pacients amb hipoperfusió greu. L’EtCO₂ té una bona correlació amb la PaCO₂ en condicions normals.

Una PaCO₂ de 50 mmHg en un pacient indica: Alcalosi metabòlica. Hipocàpnia. Hipercàpnia. PaCO₂ normal.

Quan el lactat està elevat (ex: 4 mmol/L), pot indicar: Hiperventilació psicògena. Insuficiència hepàtica compensada. Sepsi amb hipoperfusió tissular. Alcalosi respiratòria lleu.

Quina és la fórmula per calcular la TAM?. (TAS + TAD) / 2. (2 × TAD + TAS) / 3. (TAS - TAD) / 3. (TAD × TAS) / 3.

Quin és el valor mínim recomanat de TAM en pacients crítics en general?. 50 mmHg. 60 mmHg. 65 mmHg. 70 mmHg.

En pacients amb traumatisme cranioencefàlic greu, la TAM mínima recomanada és de: 50 mmHg. 65 mmHg. 75 mmHg. 90 mmHg.

Quin enunciat defineix millor la monitorització clínica?. És la monitorització contínua a través de dispositius electrònics. Es basa exclusivament en paràmetres analítics. És la valoració del pacient sense ús d'aparells, basada en signes clínics i observació. Consisteix en monitoritzar el pacient mitjançant gasometries.

A quina fase del capnograma correspon l’altiplà alveolar?. Fase I. Fase II. Fase III. Fase 0.

Què indica un EtCO₂ persistentment inferior a 10 mmHg durant la RCP?. Risc d’hiperventilació. Bon pronòstic de reanimació. Risc elevat de mortalitat. Intubació incorrecta.

Quin és el valor normal de bicarbonat (HCO₃⁻) en sang arterial?. 35-45 mEq/L. 7.35-7.45 mEq/L. 22-26 mEq/L. 4.5-5.5 mEq/L.

Quina complicació és pròpia del catèter de Swan-Ganz?. Hipotèrmia. Fibril·lació auricular. Infecció i embòlia. Hiperglucèmia.

El test d’Allen es fa abans de col·locar un catèter a l’artèria: Caròtida. Femoral. Radial. Pulmonar.

La hipocàpnia és un valor de PaCO₂: < 35 mmHg. > 45 mmHg. = 60 mmHg. < 80 mmHg.

Quina és la principal aportació de la capnografia respecte a la pulsioximetria?. Mesura l’oxigenació arterial directa. Estima el nivell d’hemoglobina. Informa sobre ventilació, perfusió i metabolisme. Només és útil en pacients intubats.

Què indica una disminució progressiva de l’EtCO₂ en un pacient amb ventilació mecànica?. Hiperventilació, hipoperfusió o baix metabolisme. Augment del treball respiratori. Millora clínica immediata. Únicament hipoventilació.

Una imatge de “aleta de tauró” al capnograma suggereix: Broncoespasme o obstrucció. Pneumotòrax. Hiperventilació compensada. Disminució del metabolisme.

En l'abordatge prehospitalari d’una pacient post-caiguda amb traumatisme i amnèsia, quina és la primera acció d'infermeria?. Col·locar pulsioxímetre i braçalet de TA. Traslladar-la immediatament al centre hospitalari. Realitzar aproximació ABCDE i constants vitals. Col·locar una via perifèrica i administrar analgesia.

Un pacient amb disminució sobtada de consciència (Glasgow 8) requereix IOT. Quina monitorització és imprescindible afegir?. Pressió venosa central. Capnografia. Ecografia pulmonar. Test d’Allen.

A la lletra "C" del mètode ABCDE, quins paràmetres hem d’incloure?. Glasgow, glicèmia, pupiles. FC, TAM, ECG, replec capil·lar. FR, auscultació, capnografia. Reacció a estímuls dolorosos.

Durant la fase B del mètode ABCDE, quines dades monitoritzem?. TA, polsos perifèrics, ECG. Glasgow, glicèmia, pupil·les. FR, patró respiratori, auscultació, SatO₂. Dolor, temperatura i exposició.

Durant el trasllat hospitalari, quina és la prioritat d’infermeria si el pacient perd consciència i presenta una via aèria no assegurada?. Administrar adrenalina IM. Fer gasometria arterial. Col·locar una cànula de Guedel. Fer una RCP immediata.

La TAM (pressió arterial mitjana) és important en la monitorització perquè: És igual a la pressió sistòlica. És l’indicador més sensible de dolor. Estima la perfusió tissular. Només s’utilitza a quiròfan.

En un pacient amb alteració de la consciència, per valorar l’estat neurològic monitoritzem: PaCO₂, PaO₂, SO₂. Dolor, pupil·les i test d’Allen. Glicèmia, Glasgow, AVDN. INR, creatinina i reflexos osteotendinosos.

Quina escala pot complementar l’avaluació de sedació/analgèsia a urgències?. Escala AVPU. Escala de Riker o Ramsay. Escala de Braden. Escala NANDA.

Quina és la primera causa d’obstrucció de la via aèria en un pacient inconscient?. Edema laríngi. Broncoespasme. Caiguda de la llengua. Cos estrany.

Quina és una indicació d’intubació orotraqueal (IOT) en pacient traumàtic?. Freqüència respiratòria de 20 rpm. GCS = 12. Presència de sang a la boca. GCS ≤ 8 i impossibilitat de ventilar.

En pacients amb pneumotòrax a tensió, el tractament inicial és: Administració de broncodilatadors. O2 per mascareta a baix flux. Col·locació de drenatge toràcic. Descompressió amb agulla i després drenatge.

Quins signes clínics suggereixen pneumotòrax a tensió?. Bradicàrdia i pupiles dilatades. Ingurgitació jugular i timpanisme toràcic. Crepitacions i sang nasal. Emfisema subcutani i bradipnea.

Quan es recomana col·locar el pacient en posició lateral de seguretat (PLS)?. Si el pacient està hipotèrmic. Si no es pot garantir la via aèria i està inconscient. Si el pacient té dolor toràcic. Si té fractura de pelvis.

Davant un pacient amb xoc hemorràgic classe III (pèrdua del 30-40% de volemia), la primera acció és: Iniciar RCP immediatament. Fer analítica d’orina. Iniciar ressuscitació amb cristaloides i valorar transfusió. Esperar que millori espontàniament.

Quina combinació de productes sanguinis és recomanada en hemorràgia massiva?. 1:1:1 (concentrat hematies : plasma : plaquetes). 3:1 (hematies : cristaloides). Només hematies + sèrum glucosat. 2:1:1 (plaquetes : plasma : hematies).

L’objectiu de la “ressuscitació amb control del dany” és evitar la tríada letal, que inclou: Hipoxèmia, hipoglucèmia i bradicàrdia. Hipotensió, acidosi i coagulopatia. Hipertensió, alcalosi i sepsis. Hipoperfusió, febre i anemia.

Quan s’ha d’administrar l’adrenalina en ritmes NO desfibril·lables?. Just després de la primera descàrrega. Cada 1 minut des del començament. El més aviat possible, 1 mg cada 3-5 minuts. Només si hi ha assistòlia amb bradicàrdia.

En ritmes desfibril·lables, quan s’ha d’administrar l’amiodarona?. Abans de la primera descàrrega. Després de la tercera descàrrega (300 mg). Només si el DEA ho indica. Amb la primera dosi d’adrenalina.

Quin és l’efecte principal de l’adrenalina durant la RCP?. Disminuir la pressió intracranial. Augmentar el flux renal. Incrementar la perfusió coronària i cerebral. Estabilitzar les membranes cel·lulars.

Quina mesura s’ha de prendre immediatament si el pacient recupera el pols però continua inconscient?. Col·locar en PLS i parar la monitorització. Mantenir via aèria oberta, oxigenació i vigilància neurològica. Fer una gasometria venosa. Administrar 500 ml de Ringer lactat.

Quina és la causa reversible més probable d’una AESP en un pacient politraumàtic?. Hipo/hiperpotassèmia. Tamponament cardíac. Hipoglucèmia. Hipotèrmia.

Quin és un error comú en l’ús del DEA?. No ventilar abans d’aplicar la descàrrega. Esperar el ritme sinusal per encendre el DEA. Aplicar la descàrrega amb algú tocant el pacient. Posar els elèctrodes massa separats.

Quines són les dues intervencions que més milloren la supervivència si s’apliquen precoçment?. Oxigenació i intubació. Compressions i ventilació. RCP i desfibril·lació precoç. Amiodarona i adrenalina.

Quan NO està indicada una descàrrega elèctrica amb el DEA?. Fibril·lació ventricular. Taquicàrdia ventricular sense pols. Activitat elèctrica sense pols (AESP). FV presenciada i monitoritzada.

Quina de les següents combinacions correspon a les 4T com a causes reversibles d’una aturada cardiorespiratòria?. Trombosi pulmonar, Torsió testicular, Tamponament cardíac, Toxines. Taponament cardíac, Trombosi (pulmonar o coronària), Pneumotòrax a tensió, Tòxics. Tamponament cardíac, Trombosi pulmonar, Trombosi coronària, Taquicàrdia. Tòxics, Trombosi venosa profunda, Tamponament cardíac, Trombocitopènia.

Quina de les següents combinacions representa correctament les 4H com a causes reversibles d’una ACR?. Hipòxia, Hiperglucèmia, Hipotensió, Hipotèrmia. Hipovolèmia, Hipòxia, Hipocalcèmia, Hiperglucèmia. Hipòxia, Hipovolèmia, Hipo/Hiperpotassèmia metabòliques, Hipotèrmia. Hipòxia, Hipovolèmia, Hiperglucèmia, Hiperreflexia.

Davant una FR de 28 rpm i una SpO₂ del 89%, quina és la primera acció segons l’algoritme B?. Demanar gasometria arterial i esperar resultats. Administrar O₂ amb mascareta reservori a 15 L/min. Iniciar compressions toràciques. Aplicar oxigen a baix flux (cànula nasal).

Què ens indica un temps de reompliment capil·lar >2 segons?. Perfusió tissular adequada. Hipervolemia. Possible xoc hipovolèmic. Acidosi respiratòria.

Davant un pacient inconscient i hipoglucèmic (<70 mg/dl), quina és la mesura immediata recomanada?. Iniciar RCP. Col·locar-lo en posició lateral. Administrar glucosa endovenosa. Aplicar oxigen i esperar millora.

Quina escala s’utilitza per valorar ràpidament el nivell de consciència en el context de l’ABCDE?. Escala Braden. Escala ViEWS. Escala AVDN. Escala de Riker.

En quina situació es recomana usar una cànula orofaríngia (Guedel)?. En pacients amb epistaxi. En pacients conscients que ronquen. En pacients inconscients amb via aèria no protegida. En pacients amb secrecions bronquials abundants.

Quina afirmació és correcta sobre l’abordatge ABCDE?. Es recomana passar a la lletra següent encara que no s’hagi resolt el problema anterior. Serveix només per valorar pacients amb PCR. Inclou tractament immediat si es detecta un problema. No requereix reavaluació contínua.

Quina acció és pròpia de la lletra “E” de l’algoritme ABCDE?. Valorar ritme cardíac. Administrar fluids intravenosos. Descobrir el pacient i buscar signes d’hemorràgia o infecció. Aplicar oxigen a 15 L/min.

Quina afirmació és correcta respecte a la fibril·lació auricular (ACxFA)?. Hi ha ones P regulars. El ritme és regular. No hi ha ones P i el ritme és irregular. El QRS és sempre ample.

En un flutter auricular, quina característica és típica?. Ones P absents. Ritme completament irregular. Ones P amb morfologia de dents de serra. QRS amb morfologia en M.

Quina derivació s’utilitza per distingir un bloqueig de branca dreta (BBD positiva) d’un esquerre (BBESQ negativa)?. DII. aVR. V5. V1.

Quin criteri defineix un bloqueig AV de primer grau?. Interval PR < 0,12 s. Interval PR > 0,2 s. QRS sense P prèvia. Dissociació entre P i QRS.

Quina és una característica típica de la taquicàrdia supraventricular?. Ritme lent amb ones T negatives. Ones P visibles i sempre abans del QRS. FC ràpida i ones P confoses amb ones T. QRS ample i irregular.

En cas d’isquèmia al miocardi, quina alteració es pot observar a l’ECG?. Elevació del segment ST. Ona T invertida. Inversió de l’ona P. Allargament del QRS.

Què indica un QRS ample amb morfologia en “mellades”?. Bloqueig auriculoventricular. Extrasístoles auriculars. Bloqueig de branca. IAM recent.

Una extrasístole trigeminisme es defineix com…. Una ona T invertida cada tres batecs. Una extrasístole cada dos batecs. Una extrasístole cada tres batecs. Tres extrasístoles seguides.

Quina afirmació és correcta sobre la fibril·lació ventricular?. Té ritme regular i QRS amples. Té ones P visibles però molt ràpides. Presenta activitat elèctrica caòtica sense complexos QRS definits. Té una freqüència cardíaca per sota de 40 bpm.

Quina és l’actuació inicial recomanada davant una arrítmia?. Administrar oxigen i diürètics immediatament. ECG de 3 derivacions i control de glucèmia. Aplicar maniobres vagals directament. Aproximació ABCDE i ECG de 12 derivacions tan aviat com sigui possible.

Quins d’aquests són signes adversos que poden indicar gravetat en una arrítmia?. Hiperglucèmia, deshidratació, cefalea. Síncope, xoc, isquèmia miocàrdica. Hipotèrmia, estrès, ansietat. Tos seca, bradipnea, visió borrosa.

En una taquicàrdia regular de complex estret i pacient estable, quin és el tractament inicial indicat?. Adenosina 6 mg. Cardioversió sincronitzada. Maniobres vagals. Beta-bloquejants.

Quin fàrmac s'utilitza com a primera opció en una TPSV persistent després de maniobres vagals?. Verapamil. Adenosina. Digoxina. Amiodarona.

Què diferencia la cardioversió de la desfibril·lació?. La cardioversió només s’utilitza en bradicàrdies. La cardioversió és asíncrona. La cardioversió és sincrònica i es fa amb el pacient conscient. La desfibril·lació sempre requereix sedació.

Quin és el tractament farmacològic de primera línia per a la taquicàrdia ventricular estable?. Adenosina. Amiodarona. Verapamil. Digoxina.

En la fibril·lació auricular estable, què s'ha de tenir en compte com a part del tractament?. Desfibril·lació immediata. Estimulació transcutània. Cardioversió sense sedació. Control de la FC i anticoagulació.

Què són les maniobres vagals en el context del tractament de les arrítmies?. L'administració d'anticoagulants per disminuir el ritme cardíac. L'estimulació externa del cor mitjançant un marcapàs. Tècniques que augmenten el to parasimpàtic per reduir la freqüència cardíaca, com el massatge carotidi o la maniobra de Valsalva. L'ús de fàrmacs beta-bloquejants per bloquejar l’activitat simpàtica.

Quin és el tractament de primera línia per una torsada de pointes amb signes adversos?. Adenosina 6 mg. Sulfat de magnesi. Verapamil. Amiodarona.

Quan està indicat l’ús d’un marcapàs transitori?. En BAV de primer grau sense símptomes. En BAV de segon o tercer grau simptomàtics. En totes les taquicàrdies amb complex estret. Només en pacients pediàtrics.

Quin dispositiu està indicat per prevenir mort sobtada en pacients amb alt risc d’arítmies ventriculars?. Marcapàs transitori. Desfibril·lador automàtic implantable (DAI). Cardioversor manual. Monitor Holter.

Quin patró identifica un bloqueig AV de 2n grau Mobitz I (Wenckebach)?. PR fix i alguns QRS perduts. PR que es va allargant fins a desaparèixer un QRS. PR normal amb QRS amples. Ona P absent.

Quin grau de dependència indica una puntuació total de 45 punts a l’escala de Barthel?. Escassa dependència. Dependència total. Dependència severa. Dependència moderada.

Quin dels següents criteris indica que una persona és independent en la deambulació segons la Barthel?. Pot caminar amb caminador 50 m amb ajuda física. És capaç de caminar almenys 50 m sense ajuda o supervisió. Pot desplaçar-se en cadira de rodes amb ajuda. Utilitza cadira de rodes i necessita que algú el mogui.

Quina d’aquestes afirmacions és certa sobre la puntuació global de l’escala de Barthel?. La màxima puntuació és 90 punts. Una puntuació de 100 indica dependència severa. L’escala avalua activitats instrumentals com comprar o cuinar. L’escala mesura les activitats bàsiques de la vida diària.

Quina puntuació a l’escala de Braden indica un risc moderat de lesions per pressió?. 10 punts. 13 punts. 15 punts. 18 punts.

Quina afirmació és correcta sobre la dimensió “nutrició”?. L’ús de sonda nasogàstrica no s’inclou com a font d’alimentació adequada. Només es considera adequada si ingereix aliments sòlids. Les dietes per via oral, enteral o parenteral poden considerar-se adequades si cobreixen necessitats. Es valora només la quantitat de líquids ingerits.

Quina és la classificació correcta del risc de desenvolupar lesions per pressió segons la puntuació total de l’escala de Braden?. Risc alt: ≤12; Risc moderat: 13–14; Risc baix: ≥15. Risc alt: ≤14; Risc moderat: 15–16; Risc baix: ≥17. Risc alt: ≤12; Risc moderat: 13–14; Risc baix: >14. Risc alt: <10; Risc moderat: 10–15; Risc baix: >15.

Quina mesura preventiva està indicada per a una persona amb risc alt segons l’escala Braden?. Aplicació d’AGHO cada 24 h. Revisió de punts de pressió 1 cop al dia. Canvis posturals freqüents i protecció local. No és necessari revisar la dieta.

Quina d’aquestes NO és una Lesió Cutània Relacionada amb la Dependència (LCRD)?. Laceració cutània. Úlcera per pressió. Dermatitis atòpica. Lesió per fricció.

L’acrònim LESCAH fa referència a lesions causades per: Cisallament i pressió directa. Traumatisme mecànic agut. Exposició a l’aire sec. Exposició prolongada a la humitat.

Quin dels següents NO és un factor extrínsec de risc per desenvolupar una LPP?. Edat avançada. Mobilitat reduïda. Medicació immunosupressora. Ús inadequat de superfícies especials.

Quin és el principal objectiu del desbridament d'una lesió?. Aplicar antisèptics tòpics de manera contínua. Eliminar teixit sa per estimular el sistema immunitari. Eliminar teixit desvitalitzat que frena la cicatrització. Reduir la mida de la lesió mitjançant pressió negativa.

En quin cas està indicat l'ús de col·lagen com a producte bioactiu?. Quan hi ha teixit necrotic i exsudat elevat. En lesions infectades per microorganismes multiresistents. En fase de granulació i epitelització, sense infecció. En lesions doloroses amb escara seca.

Què representa el concepte TIMERS en la cura de ferides?. Temps, Intensitat, Medicació, Exposició, Reposició, Símptomes. Tractament Integral Multimodal Estructurat amb Resultats Sostenibles. Teixit, Infecció/inflamació, Exsudat, Vores, Regeneració, Factors socials. Teixit desvitalitzat, Infecció, Maceració, Epitelització, Reparació, Social.

Quin tipus de desbridament utilitza la col·lagenasa per eliminar teixit desvitalitzat?. Mecànic. Enzimàtic. Biològic. Autolític.

Quina és la principal característica del biofilm en una ferida crònica?. És un líquid purulent amb olor forta. És un material sec, negre i dur. És una substància gelatinosa adherida i fàcil de despendre. És un tipus d'exsudat amb sang i fibrina.

En quin cas està contraindicat l'ús de la col·lagenasa (Iruxol Mono®)?. En lesions amb escassa vascularització. Quan hi ha tendons exposats. En lesions amb teixit esfacelat. Quan hi ha necessitat de desbridament autolític.

Quin tipus de LCRD es presenta habitualment a plecs mamaris, inguinals i axil·les?. Lesió per fricció. Laceració cutània. LESCAH – Dermatitis intertriginosa. Lesió per pressió categoria IV.

Quina és la categoria d’una lesió per pressió amb pèrdua total de teixit i exposició d’os o tendó?. Categoria I. Categoria II. Categoria III. Categoria IV.

Quin és un signe subtil d’infecció local d’una ferida?. Febre. Dolor agut sobtat. Hipergranulació. Eritema de més de 2 cm.

Quina presentació d'apòsit està contraindicada en persones al·lèrgiques a la plata i en embaràs?. Apòsit hidrocol·loide. Apòsit amb plata (Aquacel Ag®). Hidrogel. Apòsit d’escuma.

Quina zona és més propensa a desenvolupar lesions per pressió en una persona en decúbit supí?. Genolls i trocànter. Occipital, sacre i talons. Mal·lèols interns i orelles. Galtes i pits.

Quina d’aquestes situacions contraindica l’ús de teràpia de pressió negativa (VAC)?. Lesions exsudatives amb biofilm. Fístula no explorada. Granulació lenta. Absència de dolor.

Com es classifica una laceració amb pèrdua parcial del penjoll cutani?. Categoria I. Categoria II. Categoria III. No categoritzable.

Quina mesura és fonamental per a la protecció de la pell perilesional en lesions amb exsudat?. Aplicació de sabó neutre. Aplicació de crema amb òxid de zinc o dimeticona. Ús d’apòsits d’escuma. Utilització de povidona iodada cada 12h.

Quan s’hauria de realitzar un cultiu microbiològic d’una ferida?. En tota ferida amb biofilm. Quan la lesió presenta mal aspecte. En cas d’infecció clínica o evolució tòrpida. Sempre abans d’un desbridament.

Quin tipus de crema barrera s’aconsella per a una dermatitis associada a incontinència (DAI)?. Crema amb plata. Crema amb iode. Crema amb dimeticona (Cavilon®). Crema amb col·lagen.

Com s’ha d'aplicar un apòsit hidrocol·loide per optimitzar-ne l'efectivitat?. Només sobre la ferida. Ha de cobrir 2-3 cm de pell sa, escalfant-lo amb les mans. Es talla just a mida i s’humiteja amb sèrum. S’ha d’aplicar sempre amb iode.

Quin és un signe específic de maceració a la pell perilesional?. Color fosc i endurit. Pell seca amb escates. Pell blanquinosa, tova i amb pèrdua de barrera. Envermelliment en zones convexes.

Quin tipus d’apòsit està indicat per lesions doloroses amb teixit en epitelització?. Malla o interfase no adherent. Apòsit amb plata. Apòsit d’alginat càlcic. Hidrogel pur.

Com podem distingir un biofilm d’un esfàcel en una lesió crònica?. ’esfàcel és fàcil de despendre; el biofilm no. El biofilm reapareix en 24-72 h si no es tracta; l’esfàcel no. L’esfàcel és transparent i el biofilm és sòlid. El biofilm fa olor dolça i l’esfàcel sempre és sec.

En quina situació està especialment indicat l’ús de cadexòmer iodat (Iodosorb®)?. En lesions seques o amb poca exsudació. En lesions amb teixit necrotic i esfàcels, amb càrrega bacteriana elevada. En lesions superficials sense signes d’infecció. Per epitelitzar zones ja cicatritzades.

Quina és la seqüència correcta de les fases de cicatrització d’una ferida?. Inflamació → Hemostàsia → Proliferació → Remodelació. Hemostàsia → Inflamació → Proliferació → Epitelització → Remodelació. Hemostàsia → Proliferació → Remodelació → Infecció. Inflamació → Epitelització → Hemostàsia → Regeneració.

Quin d’aquests errors cal evitar en el maneig de ferides cròniques?. Utilitzar antisèptics per preparar el desbridament. Aplicar plata en cas de biofilm. Utilitzar tires adhesives d’aproximació sobre pell fràgil. Aplicar malla hidrocol·loide sobre ferida dolorosa.

Quina de les següents lesions és característica d’una insuficiència venosa crònica (IVC)?. Úlcera dolorosa al dit del peu amb polsos absents. Lesió ovalada amb exsudat moderat i dermatitis ocre a la cama. Úlcera circular, necròtica, amb vores ben definides i pell pàl·lida. Lesió interdigital amb hiposensibilitat i polsos conservats.

Quina combinació clínica suggereix una lesió venosa en l’extremitat inferior?. Polsos absents i sensibilitat alterada. Polsos presents i sensibilitat conservada. Polsos absents i pell pàl·lida. Polsos presents i sensibilitat abolida.

Quin és l’origen principal d’una úlcera venosa?. Oclusió arterial aguda. Disminució de la pressió parcial d’oxigen als teixits. Incompetència valvular, obstrucció venosa o fallo de la bomba muscular. Disminució de la sensibilitat i compressió mecànica.

Quina és una contraindicació clara per aplicar teràpia compressiva?. Edema lleu al turmell. ITB > 0.9. Neuropatia perifèrica avançada. Varius no simptomàtiques.

En quin cas s'hauria de sospitar una úlcera arterial?. Polsos perifèrics presents i sensibilitat alterada. Polsos absents, dolor intens i pell pàl·lida. Pell pigmentada i exsudat moderat. Dermatitis ocre i edema mal·leolar.

Quina localització és més habitual en una úlcera arterial?. Tercer distal de la cama, cara interna. Trocànter major. Dits dels peus i zona metatarsiana. Mal·lèol intern.

Quina és la primera acció a fer abans de començar una teràpia compressiva per una úlcera venosa?. Aplicar embenat multicapa. Posar la cama en posició elevada. Calcular l’índex turmell-braç (ITB). Prescriure flavonoides.

En el peu diabètic, què indica la combinació de polsos presents i sensibilitat alterada?. Lesió arterial pura. Lesió venosa amb afectació nerviosa. Úlcera per pressió. Neuropatia diabètica.

Quina mesura postural està recomanada en pacients amb lesions arterials?. Mantenir l’extremitat en decliu. Bipedestació prolongada. Elevació del capçal del llit. Compressió elàstica forta.

Quin és l’objectiu principal de la pressió de treball en una teràpia compressiva?. Evitar el dolor durant el repòs. Mantenir la pressió arterial. Estimular el sistema venós profund durant el moviment. Reduir el flux arterial per controlar l’edema.

Quina d’aquestes opcions mostra correctament els rangs d’interpretació de l’Índex Turmell-Braç (ITB)?. ITB > 1,3 → Isquèmia crítica; 0,9-1,3 → Normal; 0,5-0,89 → Claudicació; < 0,5 → Calcificació. ITB > 1,3 → Calcificació arterial; 0,9-1,3 → Normal; 0,7-0,89 → Asimptomàtic; 0,5-0,69 → Claudicació; < 0,49 → Isquèmia crítica. ITB > 1,5 → Hipertensió arterial; 0,8-1,2 → Normal; 0,5-0,7 → Isquèmia crítica; < 0,5 → Amputació immediata. ITB > 1,3 → Normal; 0,8-1,2 → Claudicació; < 0,7 → Dolor en repòs; < 0,5 → Isquèmia silenciada.

Quina és la principal funció del Triangle d’Avaluació Pediàtrica (TEP)?. Diagnosticar malalties respiratòries. Avaluar l’estat fisiològic global de manera ràpida i sense contacte. Controlar les constants vitals amb precisió. Decidir el tractament farmacològic.

Quins són els tres components del TEP?. Aspecte, estat neurològic i hidratació. Circulació, dolor i saturació d’oxigen. Aparença, treball respiratori i circulació cutània. Temperatura, to muscular i color de la pell.

Quina regla mnemotècnica s’utilitza per valorar l’aparença?. ABCDE. TICLS. PEPP. AVDN.

La presència d’aleteig nasal i tiratge indica: Insuficiència hepàtica. Disfunció neurològica. Obstrucció intestinal. Dificultat respiratòria.

El signe clínic de cianosi indica: Hipertensió arterial. Hipoperfusió moderada. Fallida respiratòria avançada. Ansietat.

Quin dels següents és un objectiu del triatge pediàtric?. Fer el diagnòstic definitiu del pacient. Prioritzar pacients segons el temps d’espera. Avaluar el risc vital per establir prioritats d’atenció. Determinar la dosi exacta dels fàrmacs.

En el patró TEP de “xoc compensat”, quin és el primer pas terapèutic habitual?. Col·locar un drenatge toràcic. Iniciar antibiòtic oral. Administrar oxigen i canalitzar via venosa. Fer un ECG.

En la valoració secundària “CAP-PEUS”, què s’inclou a la part “esquena”?. Control de glicèmia. Palpació d’ossos cranials. Exploració de columna i dolor. Valoració del plor.

Quin paràmetre es mesura amb la regla AVDN?. Estat de perfusió. Nivell de consciència. Grau d’hipòxia. Grau de dolor.

En una situació de bronquiolitis, la intervenció recomanada inclou: Ventilació mecànica immediata. Antibiòtic intravenós. Oxigen per cànula nasal i rentats nasals. Dexametasona intramuscular.

Quina és la diferència entre xoc compensat i xoc descompensat en pediatria?. El xoc descompensat manté perfusió cerebral adequada. El xoc compensat té TA normal però signes de mala perfusió. El xoc descompensat no requereix oxigen. El xoc compensat implica parada cardiorespiratòria.

Quina d’aquestes proves és pròpia de la valoració terciària?. Glicèmia capil·lar. Saturació d’oxigen. Analítica de sang i proves d’imatge. TICLS.

Quin paper té la família en la valoració pediàtrica d’urgència?. No interfereix si el nen coopera. Pot proporcionar informació clau en anamnesi i contenció emocional. S’ha d’evitar la seva presència per reduir ansietat del professional. Només cal parlar amb la família en cas de parada.

Quin dels següents passos és prioritari en l’atenció inicial del trauma pediàtric?. Escaneig radiològic. Avaluació secundària. Control d’hemorràgies exsanguinants. Canalització via central.

Quina maniobra està contraindicada per obrir la via aèria en trauma pediàtric?. Tracció mandibular. Barrido digital. Maniobra front-mentó. Aspiració amb sonda rígida.

Davant un pacient inconscient amb roncs i tiratge, quina és la primera acció?. Posar oxigen per reservori. Obrir la via aèria amb tracció mandibular. Col·locar collarí cervical. Intubar immediatament.

En un pacient politraumàtic pediàtric, quan està indicada la IOT?. Només si la saturació és <90%. Si té una puntuació Glasgow < 9. Quan no tolera el collarí. Només si hi ha fractura toràcica.

Quin valor indica un TCE greu segons l’escala de Glasgow pediàtrica?. 14-15. 12-13. 9-13. 3-8.

Quin d’aquests és un signe clínic de HTIC (Hipertensió Intracranial)?. Bradipnea. Anisocòria i descerebració. Hipertensió i eufòria. Hipotensió i pupiles reactives.

La hipovolemia lleu-moderada en trauma pediàtric es tracta inicialment amb: Transfusió directa. Solució salina 20 ml/kg en bolus en 10-15 min. Suplement d’oxigen. Dexametasona.

Què indica el TEP amb treball respiratori augmentat i cianosi?. Disfunció SNC. Dificultat respiratòria greu. Xoc hipovolèmic. Traumatisme abdominal.

La puntuació RTS (Revised Trauma Score) inferior a 11 indica: Alta hospitalària. Baix risc. Risc de mort i necessitat de centre de tercer nivell. Estabilitat clínica.

En l’exploració del coll, què NO s’ha de fer si no hi ha estabilització cervical prèvia?. Retirar el collarí del tot. Palpar les apòfisis cervicals. Buscar ingurgitació jugular. Valorar el to muscular.

Quins són els signes clàssics de les lesions vasculonervioses a les extremitats?. Dolor, deformitat, edema. Hematoma, equimosi, espasme. 4 "P": dolor (pain), pal·lidesa, parestèsies, paràlisi o absència de polsos. Dolor, cefalea, hiperreflexia.

La posició de la tràquea desviada pot indicar: Taponament cardíac. Neumotòrax a tensió. Hemotòrax lleu. Hipertensió endocranial.

Com es prevé la hipotèrmia en el pacient politraumàtic pediàtric?. Infusió d'aigua tèbia. Escalfar la sala. Cobrir amb mantes, escalfar fluids i aplicar escalfor externa. Administrar paracetamol.

Què és el ITP i per a què serveix?. Índex de tractament prehospitalari, per iniciar antibiòtic. Índex de trauma pediàtric, per valorar gravetat i decidir trasllat. Índex terapèutic pulmonar, per ventilar el nen. Instrument per valorar la mobilitat funcional.

Quin patró clínic pot indicar SCIWORA (lesió medul·lar sense fractura)?. Esquinç cervical amb dolor. Flexió de braços però no extensió, esfínter anal relaxat. Hipertonia generalitzada. Anisocòria i hiperreflexia.

Davant d’una ferida toràcica oberta, què s’ha de fer primer?. Intubar d’immediat. Cobrir-la amb compresa estèril en 3 costats (efecte vàlvula). Injectar suero fisiològic a la ferida. Drenatge toràcic urgent.

Quina tècnica estructurada s'utilitza per fer el traspàs d'informació en el trasllat d'un pacient pediàtric traumàtic?. MARCH. SOAP. IDEAS o SBAR. SAMPLE.

En l’exploració secundària, què indica un hematoma mastoide (signo de Battle)?. Fractura de la base del crani. Hemorràgia intraorbital. TCE lleu. Hipertensió intracranial.

Quan s’ha d’aplicar el collarí cervical pediàtric amb dispositiu tetracameral?. Només si el nen es queixa de dolor cervical. Sempre que s’intueixi un traumatisme i s’estigui manipulant la via aèria. Només en nens majors de 10 anys. Després d’una radiografia.

Què indica la presència de priapisme en un nen amb traumatisme?. Lesió del sistema urinari. Traumatisme renal. Lesió medul·lar. Reacció tòxica a medicació.

Quina és la causa més freqüent d’una parada cardiorespiratòria (ACR) en nens?. Infart agut de miocardi. Hipòxia per insuficiència respiratòria o xoc. TVSP d’inici sobtat. Hipoglucèmia severa.

Quin és l’ordre correcte de la cadena de supervivència pediàtrica?. RCP → activació → prevenció → transport → desfibril·lació. Activació → ventilació → desfibril·lació → cures post. Reconeixement/preveció → activació → RCP alta qualitat → SV avançat → cures post → recuperació. DESA → ventilació → compressions.

Quin valor de freqüència cardíaca en un lactant indica bradicàrdia greu amb risc d’ACR?. <120 bpm. <100 bpm. <80 bpm. <60 bpm.

Quan cal iniciar compressions toràciques en un nen?. Si no respon i respira agònicament. Si no té pols central o té bradicàrdia amb signes d’hipoperfusió. Si té pols feble però respira. Només si està cianòtic.

En SVB pediàtric, quina és la relació compressió:ventilació en reanimació a 2 reanimadors?. 30:2. 15:2. 5:1. 20:2.

En quins casos està especialment indicat l’ús del DESA en nens?. Qualsevol nen amb pèrdua de coneixement. Només si hi ha FV. En col·lapse sobtat presenciat, especialment en nens grans. Sempre abans de fer ventilacions.

Quina energia inicial es recomana per desfibril·lar un nen?. 2 J/kg. 4 J/kg. 6 J/kg. 8 J/kg.

A partir de quina descàrrega es pot augmentar la dosi fins a 8J/kg?. A partir de la 2a. A partir de la 5a. Només si persisteix l’asistòlia. Després de cada compressió.

Quina afirmació és correcta sobre la ventilació amb bossa-mascareta?. El volum ha de ser suficient per expandir l’abdomen. Es recomana mascareta triangular en lactants. Es pot utilitzar sense segellar si es fa amb una sola mà. El segellat correcte és essencial per una RCP efectiva.

Quan es considera la capnografia útil durant una ACR pediàtrica?. Només per fer gasometria. Per comprovar col·locació del tub i guiar la qualitat de la RCP. Per determinar la glucèmia. Per detectar l’hipotèrmia.

En una ACR pediàtrica, si no es pot aconseguir via perifèrica en 60 segons, què cal fer?. Tornar-ho a provar més tard. Iniciar fàrmacs per via endotraqueal. Passar a via intraòssia. Buscar accés en extremitat inferior.

Quin fàrmac s’ha d’administrar el més aviat possible en una ACR pediàtrica, en ritmes no desfibrilables?. Atropina. Adenosina. Adrenalina. Bicarbonat.

Quina és la dosi correcta d’adrenalina per a una ACR pediàtrica per via EV o IO?. 0.01 mg/kg = 0.1 ml/kg de solució 1:10.000. 0.1 mg/kg = 1 ml/kg de solució 1:100. 0.5 mg/kg diluït. 1 ml/kg de solució 1:100.000.

Quina és la maniobra correcta per col·locar la mascareta facial en la ventilació?. Pressió sobre el nas. Posició “C-E” amb segellat. Només posar la bossa damunt la cara. Ventilar amb el dit polze a la mandíbula.

Quan es pot administrar fàrmacs per via endotraqueal?. Sempre que la via perifèrica falli. Si el pacient no està intubat. Només per a l’adrenalina i si el pacient està intubat. Si hi ha hipòxia.

Quina és una causa reversible d’una AESP?. Trauma craneal. Hipotèrmia. Hipo/hiperpotassèmia. Totes les anteriors.

Quina és la millor actuació davant una OVACE si es visualitza un cos estrany?. Fer maniobres de Heimlich directament. Obstruir la via aèria amb compressions. Extreure el cos estrany només si és visible i accessible. Fer ventilació boca a boca.

Què ha de fer el líder durant una ACR si hi ha prou personal disponible?. Fer les compressions toràciques. Centrar-se en liderar, organitzar i supervisar l’equip. Canalitzar via venosa. Administrar fàrmacs i desfibril·lar.

Quin d’aquests és un error greu en la desfibril·lació?. Utilitzar pegats en lloc de pales. Aplicar 4J/kg a la 1a descàrrega. No apartar els cables d’oxigen abans de la descàrrega. No comprovar el ritme després de cada desfibril·lació.

Si un nen recupera la circulació espontània durant la RCP, què cal fer tot seguit?. Retirar l’accés venós i esperar millora. Mantenir monitorització i iniciar cures post-reanimació. Parar tota actuació i valorar signes vitals més tard. Canviar pegats i repetir la lectura de ritme.

Quin dels següents NO és un requisit per considerar que les compressions són de qualitat?. Ritme de 100-120/min. Compressió d’almenys 1/3 del tòrax. Compressió sense interrupcions innecessàries. Ventilació cada 10 segons.

En la ventilació amb bossa-mascareta, quan s’ha d’intubar el pacient pediàtric?. Sempre abans de començar la RCP. Quan la ventilació no és eficaç i hi ha risc d’aspiració. Quan el nen està inconscient però té pols. Només si no es disposa de DESA.

Quina dosi d’amiodarona EV eb bolus (sense diluir) s’ha d’administrar a un nen de 20 kg després de la 3a descàrrega?. 50 mg. 100 ml. 5 mg/kg = 100 mg. 1mg/kg = 20 mg.

Quina quantitat de glucosa al 10% cal administrar a un lactant amb hipoglucèmia?. 1,5 ml/kg. 2,5 ml/kg. 12 ml/kg. 25 ml/kg.

Un nen entra en ACR per hipovolèmia. Quants ml de sèrum fisiològic s’han d’administrar en bolus EV?. 10–20 ml/kg. 10 mg/kg. 30 ml/kg. 5-10 ml/kg.

Què cal fer després d'administrar un fàrmac durant una ACR?. Esperar 1 minut. Injectar oxigen. Esbandir la via amb 5–10 ml de sèrum fisiològic. Tornar a valorar ritme immediatament.

Quina dilució es fa per obtenir adrenalina 1:10.000 a partir de 1:1.000?. 1 ml + 4 ml SF. 1 ml + 9 ml SF. 1 ml + 99 ml SF. No cal diluir.

Senyala la resposta falsa: L’aturada respiratòria és l’absència de respiració espontània. La respiració agònica és una respiració ineficaç i requereix d’assistència respiratòria immediata. L’absència de signes vitals o pols arterial central no presenta mai activitat elèctrica.

Quin és el volum inicial de solució de cristal·loides balancejats en un nen amb xoc hipovolèmic?. 10ml/kg. 20 ml/kg. 25 ml/kg.

Nen 6 anys inconscient que no respira. Que farem?. 5 ventilacions de rescat. Si tenim un telèfon mòbil posar amb altaveu i trucar 112. Iniciar RCP 15:2.

Després de realitzar les 5 ventilacions de rescat, i veure que no hi han signes de vida, que hem de fer?. Comprovar pols. Si tenim un telèfon mòbil posar amb altaveu i trucar 112 mentre iniciem RCP 15:2. Iniciar RCP 15:2.

Davant un nen atropellat i inconscient, com obrirem la VA?. Primerament col·locarem un collaret cervical. Maniobra front-mentó. Maniobra de tracció mandibular.

Un nen de 2 anys acaba de atragantar-se amb un tros de carn a un restaurant. Tos dèbil, mal color. Què fem?. 5 compressions abdominals (maniobra Helimlich). 5 cops interescapulars. Iniciar ventilacions.

En la ventilació durant una RCP avançada pediàtrica, quina és falsa?. En pacient no intubat es recomana 2 ventilacions per a cada 15compresions. En pacient intubat es recomana 2 ventilacions per a cada 15compresions. El volum a administrar amb bambú ha de ser suficient per observar una expansió toràcica similar a la de una respiració normal.

Un nen de 3 anys entra en ACR ritme no desfibril·lable i ha perdut la única VP que tenia. Que fem: No tenim experiència en VP en pediatria. Canalitzem una VIO. No tenim experiència en VP en pediatria. Truquem a planta de pediatria per a que baixi infermera amb experiència i mentre busquem una via perifèrica. No tenim experiència en VP en pediatria. Canalitzar un agiocatéter en una vena femoral amb l’ajuda d’una ecografia.

Nen de 7 anys i 20kg amb PCR presenciada amb asistòlia de 6 min i fa 4min hem administrat una dosis d’adrenalina. Que fem?. Administrar següent dosis. Esperar 4 minuts més a la següent lectura. Administrar bolus de Bicarbonat 1M.

Nen 4 anys, precipitat de 5 metres d’altura. Inconscient, sense pols central palpable. A la monitorització presenta un ritme organitzat de QRS estret a 160bpm. Quin ritme te?. Taquicàrdia. Taquicàrdia Ventricular Sense Pols. Activitat elèctrica sense pols.

Pel que fa a la desfibril·lació es cert que: En pediatria es recomanen les pales ja que la lectura és més ràpida. Si el pacient té una TV sense pols és recomana que sigui sincronitzada. Cal continuar amb les compressions mentre es carrega l’aparell desfibril·lador.

És fals que: Cal apartar la font d’O2 al menys un metre durant la desfibril·lació. Únicament comprovarem el pols després d’una lectura si el ritme es susceptible a tenir-lo. Si durant els 2 min entre lectures veiem un ritme organitzar cal atur les compressions i comprovar ritme.

És fals: Durant la lectura de ritme cal continuar fent compressions per minimitzar les interrupcions. Cal comprovar el pols davant una TV i una AESP. En les comprovacions de polsos en una ACR ens centrarem amb els polsos centrals.