SM vilafranca 26

1.1. Quina diferència hi ha entre prejudici i discriminació en salut mental?. A. El prejudici és una conducta i la discriminació és una emoció. B. El prejudici és una actitud o creença negativa i la discriminació és una acció derivada. C. El prejudici només apareix en trastorns psicòtics. D. La discriminació és sempre inconscient.

1.2. Pensar que totes les persones amb trastorn bipolar són perilloses és un exemple de: A. Discriminació. B. Deliri. C. Prejudici. D. Al·lucinació.

2.1. Un pacient creu que les notícies de la televisió parlen directament d’ell. Quin tipus d’alteració presenta?. A. Idea delirant autoreferencial. B. Al·lucinació visual. C. Fòbia social. D. Pensament obsessiu.

2.2. Les idees delirants de referència es caracteritzen perquè la persona: A. Sap que el pensament és absurd però no el pot evitar. B. Interpreta estímuls externs com si anessin dirigits a ella. C. Perd la memòria recent. D. Presenta por intensa a espais oberts.

3.1. Aïllament social, baix rendiment i canvis inespecífics abans d’un brot psicòtic corresponen a: A. Fase residual. B. Fase maníaca. C. Fase prodròmica. D. Fase depressiva.

3.2. La fase prodròmica de l’esquizofrènia és important perquè: A. És el moment posterior a la recuperació completa. B. Apareix sempre després del tractament farmacològic. C. Pot avisar d’un possible brot psicòtic imminent. D. Només apareix en trastorns d’ansietat.

4.1. Les obsessions en el TOC solen ser: A. Egosintòniques. B. Egodistòniques. C. Delirants sempre. D. Voluntàries i agradables.

4.2. Que una obsessió sigui egodistònica vol dir que: A. La persona la viu com coherent amb la seva manera de ser. B. La persona no té cap malestar. C. La persona la viu com intrusiva, absurda o molesta. D. La persona la confon sempre amb una al·lucinació.

5.1. El delirium tremens és una complicació greu de: A. Abstinència alcohòlica. B. Trastorn obsessiu-compulsiu. C. Trastorn de pànic. D. Trastorn de personalitat evitatiu.

5.2. Quin conjunt de signes és més propi del delirium tremens?. A. Eufòria, augment d’energia i grandiositat. B. Temblor, agitació, sudoració, taquicàrdia i al·lucinacions. C. Rituals repetitius per reduir ansietat. D. Por intensa a parlar en públic.

6.1. El masking o camuflatge social en dones amb TEA consisteix en: A. Inventar símptomes per obtenir atenció. B. Imitar conductes socials neurotípiques per ocultar dificultats. C. Presentar sempre discapacitat intel·lectual greu. D. Evitar completament qualsevol contacte visual per decisió voluntària.

6.2. El camuflatge social en dones amb TEA pot afavorir: A. Un diagnòstic més precoç. B. La desaparició del trastorn. C. L’infradiagnòstic i l’esgotament mental. D. La curació sense intervenció.

7.1. El protagonista de “Mr. Jones” presenta principalment: A. Trastorn bipolar tipus I. B. Trastorn obsessiu-compulsiu. C. Trastorn d’ansietat generalitzada. D. Trastorn per evitació.

7.2. L’alternança entre episodis de mania i depressió és característica de: A. Delirium tremens. B. Trastorn bipolar. C. Trastorn d’acumulació. D. Trastorn de pànic.

8.1. El clúster B dels trastorns de personalitat es defineix com el grup dels trastorns: A. Ansiosos i temorosos. B. Excèntrics i estranys. C. Dramàtics, emocionals i erràtics. D. Cognitius i neurodegeneratius.

8.2. Quin trastorn pertany al clúster B?. A. Trastorn evitatiu. B. Trastorn obsessivocompulsiu de la personalitat. C. Trastorn límit de la personalitat. D. Trastorn esquizoide.

9.1. El trastorn de personalitat per evitació pertany al: A. Clúster A. B. Clúster B. C. Clúster C. D. Grup dels trastorns psicòtics.

9.2. La diferència clau entre el trastorn evitatiu i l’esquizoide és que la persona evitativa: A. No vol cap relació social. B. Vol relacionar-se, però ho evita per por al rebuig. C. Té sempre deliris de persecució. D. Presenta obligatòriament al·lucinacions auditives.

10.1. Quin és el mecanisme d’acció principal dels ISRS?. A. Bloquejar la recaptació de serotonina. B. Augmentar l’eliminació renal del liti. C. Estimular la dopamina de forma directa. D. Bloquejar receptors muscarínics.

10.2. Quin fàrmac és un exemple d’ISRS?. A. Ibuprofèn. B. Fluoxetina. C. Liti. D. Haloperidol.

11.1. Què pot passar si un pacient en tractament amb liti pren AINEs com ibuprofèn?. A. Disminueixen els nivells de liti. B. Augmenten els nivells de liti i el risc de toxicitat. C. El liti deixa de tenir efecte de manera immediata. D. No hi ha cap interacció rellevant.

11.2. Quin rang orientatiu de litemia es considera terapèutic?. A. 0,1-0,3 mEq/L. B. 0,6-1,2 mEq/L. C. 2,5-4 mEq/L. D. 5-6 mEq/L.

12.1. Quin fàrmac s’utilitza habitualment en el tractament del TDAH?. A. Metilfenidat. B. Morfina. C. Diazepam com a primera línia crònica. D. Liti.

12.2. Quin efecte advers cal vigilar especialment amb el metilfenidat?. A. Augment massiu de pes. B. Pèrdua de gana i insomni. C. Hipotèrmia severa. D. Bradicàrdia extrema com a efecte principal.

13.1. Després d’una teràpia electroconvulsiva, infermeria ha de prioritzar: A. Donar l’alta immediata sense observació. B. Monitoritzar constants, via aèria, consciència i risc de caigudes. C. Evitar qualsevol reorientació del pacient. D. Suspendre tota vigilància perquè és una tècnica sense riscos.

13.2. Quin efecte advers és típic després de la TEC?. A. Amnèsia i confusió aguda. B. Millora visual immediata. C. Hiperglucèmia irreversible. D. Paràlisi permanent obligada.

14.1. Davant un pacient tranquil però parlant en veu alta i amb escalada d’ansietat, la primera intervenció és: A. Contenció mecànica immediata. B. Desescalada o contenció verbal. C. Ignorar-lo completament. D. Cridar-li perquè baixi el to.

14.2. En la contenció verbal és recomanable: A. Parlar en to baix, pausat i mantenir distància de seguretat. B. Envoltar el pacient amb moltes persones. C. Donar ordres rígides i amenaçadores. D. Bloquejar-li la sortida sense explicar res.

15.1. Davant una autolesió tipus cutting, la intervenció infermera correcta és: A. Renyar el pacient perquè no ho torni a fer. B. Curar la lesió sense jutjar i valorar risc autolític. C. Ignorar la lesió si és superficial. D. Fer comentaris alarmistes per espantar-lo.

15.2. En una autolesió, a més de curar la ferida, cal: A. Evitar parlar del tema. B. Validar el patiment emocional i explorar el detonant. C. Dir-li que només vol cridar l’atenció. D. Donar l’alta sense valoració psicològica.

16.1. El cicle de Leonore Walker descriu: A. Les fases del trastorn bipolar. B. Les fases de la violència de gènere. C. L’evolució del TOC. D. Els tipus d’al·lucinacions.

16.2. Quin ordre correspon al cicle del maltractament?. A. Lluna de mel - recuperació - alta. B. Acumulació de tensió - explosió/agressió - lluna de mel. C. Mania - depressió - eutímia. D. Obsessió - compulsió - relaxació permanent.

17.1. Quin signe pot fer sospitar maltractament?. A. Explicacions sempre coherents amb lesions accidentals. B. Lesions en diferents fases d’evolució i relat incongruent. C. Absència total de por i bona autonomia. D. Consulta immediata amb relat clar i consistent.

17.2. En una consulta, pot ser indicador de violència de gènere que: A. La parella respongui per la víctima i controli la conversa. B. La víctima vingui sola i tranquil·la. C. La lesió sigui explicada amb detall coherent. D. No hi hagi cap signe emocional.

18.1. Un diagnòstic psiquiàtric greu implica automàticament pèrdua de capacitat jurídica?. A. Sí, sempre. B. No, no l’anul·la automàticament. C. Sí, però només en dones. D. Sí, si pren medicació.

18.2. La normativa actual prioritza en salut mental: A. Incapacitar totalment totes les persones diagnosticades. B. Mesures de suport respectant drets, voluntat i preferències. C. Eliminar qualsevol participació del pacient. D. Substituir sempre la decisió de la persona per la família.

19.1. En la psicosi incipient, l’objectiu principal és: A. Esperar anys abans d’intervenir. B. Reduir el temps de psicosi no tractada i intervenir precoçment. C. Evitar tota derivació especialitzada. D. Tractar només amb contenció mecànica.

19.2. Davant una crisi infantojuvenil amb símptomes psicòtics greus o risc autolític actiu cal: A. Derivació urgent a recursos especialitzats infantojuvenils o ingrés si cal. B. Donar només consells familiars i alta directa. C. Esperar revisió ordinària en un any. D. Evitar qualsevol contacte amb salut mental.