Tema 3: Fer la guerra, resar o conrear la terra?

Quan va sorgir el feudalisme?. Al segle XI. Amb l'arribada dels Ostrogots a Hispània. Al segle X.

En què es va basar l'organització social al feudalisme?. En l'establiment de relacions de dependència mútua. En la divisió de poders. En la invasió de més territoris.

Quines van ser les relacions principals d'organització social durant el feudalisme?. Cavallers i esclaus. Vassallatge i servitud. Senyors i ducs.

Com va afectar la divisió de l'imperi Carolingi als diferents regnes?. Va debilitar els monarques i va crear inseguretat i un gran inestabilitat política. Els invasors van ajudar els pobles que ja vivien als regnes. Els monarques eren més forts i enviaven els guerrers a la lluita.

Els monarques no podien fer front a la situació d'inseguretat, com hi van fer front?. Van deixar els criats fer-se càrrec dels exèrcits. Van delegar el seu poder en els senyors feudals. Van delegar part del seu poder als nobles.

Com s'anomenen els exèrcits privats que van organitzar els nobles?. Cavalleria. Simple vassals. Ducs.

Què van rebre els nobles, a canvi de la fidelitat i ajuda militar al rei?. Collites. Cases. Feus.

Què és un feu?. Una part d'una collita. La part de territori que rebien els nobles a canvi de la fidletitat i ajuda militar al rei. Una part de territori saquejada pels pobles invasors.

Quines repercussions van tenir els nobles en obtenir els feus?. Van convertir-se en senyors feudals amb un gran poder. Van convertir-se en senyors feudals però no tenien gran poder. Van convertir-se en senyors feudals però el rei no els tenia en compte per res.

El rei i els seus vasalls: A qui protegia i donava un feu?. Grans senyors , senyors i simples vassalls. Nobles, cavallers i senyors feudals. Als pobles que els envaien, per evitar més saquejos.

Els nobles, organitats en exèrcits prviats (cavalleria) es van convertir en: Senyors feudals. Vassalls del rei. Agricultors.

Què és el vassallatge?. Un pagament de tributs. Un homenatge al rei. Un pacte de fidelitat.

Qui podia establir el pacte de fidelitat?. El rei i criats. El rei i els nobles. El rei i els nobles o nobles de rang social diferent.

Quina estructura té el vassallatge?. La persona de rang superior, anomenat senyor, rebia sota la seva protecció al de rang inferior, que es convertia en el seu vassall. La persona de rang inferior, rebia sota la seva protecció al de rang superior, que es convertia en el seu vassall. La persona de rang superior només denamava a un altre que fos el seu vassall.

Podia el vassall d'un senyor tenir els seus propis vassalls?. Sí. No. Només si així ho volien les dues parts.

Com es celebrava el pacte de vassallatge?. Amb una festa. Amb una cerimònia. Amb un dinar on estava convidat tot el poble.

Com era la cerimònia de vassallatge?. Es dividia en dues parts: missa i celebració. Es dividia en dues parts: homenatge i investidura. Era un sol acte on es donava un títol de terra al vassall.

Què garantien els nobles als pagesos?. Protecció i terra. Aliment. Diners.

Amb quina intenció els nobles garantien protecció i terra als pagesos?. Per tal que la conreessin i els donés aliment. Per tal que no hi hagués cap invasió. Per veure créixer la collita.

Quina implicació tenia pels pagesos acceptar l'ajuda del noble?. Perdien la seva llibertat, però no se'ls aplicava cap llei. Perdien la seva llibertat, però no li devien res al senyor. Perdien la seva llibertat i es convertien en serfs. Havien de donar-los part de la collita i sotmetre's a la seva justícia.

Com es dividia la societat feudal?. En estaments o ordes. En classes o estaments. En ordes o classes socials.

Els estaments o ordes de la societat feudal tenien unes característiques concretes, que eren: Grup tancat però amb mobilitat social. Grup tancat sense mobilitat social, al qual es pertanyia per tota la vida. Grup obert, amb facilitat d'accés.

La pertinença a un o altre grup social, de qui es considrava volutat?. De cada persona. De Deu. Del rei.

En quins dos grans grups es dividia la societat feudal?. Nobles i vassals. Privilegiats i no privilegiats. Rei i pobres.

Com eren la llei i la justícia socials en la societat feudal?. Igual per tothom. No era igual per a tothom. Igual per tothom, però s'aplicava segons com volia el noble.

Quins dos grans grups es trobaven en la societat feudal, on no tothom era igual davant la llei i la justicia?. Privilegiats (Nobles i clero) i no privilegiats (pagesos i artesans). Rics (tenien terres) i pobres (treballaven les terres dels rics). Monarques i reis.

Quines diferències hi havia enter privilegiats i no privilegiats?. Els privilegiats tenien tots els privilegis i cap obligació, i la resta tenia totes les obligacions i pocs drets. Els privilegiats no tenien ni privilegis i cap obligació, i la resta tenia poques obligacions i molts drets. Els privilegiats i els no privilegiats tenien tots els privilegis i cap obligació.

Qui hi havia al cim de la societat feudal?. El Monarca. Deu. El Noble.

Com era reconegut el monarca a la societat feudal?. Primer inter pares (el primer entre iguals). Primer Rei (l'únic rei). Regne (qui mana al poble).

Els privilegiats eren la minoria de la població, i tenien el poder: Només social. Només polític. Poder social i econòmic.

Quins drets gaudien els privilegiats?. Tenien bona part dels feus, vivien de les rendes de les terres, no pagaven Impostos i tenien reservats alts càrrecs. Tenien les terres, i les treballaven per treure'n profit. Pagaven Impostos i això els permetia tenir reservats alts càrrecs.

Quins estaments o ordes es distingien entre els privilegiats?. Noblesa i clero. Pagesos i artesans. Noblesa i artesans.

Qui feia què?. Noblesa. Clero.

Qui formava cada estament?. Noblesa. Artesans. Pagesos. Clero.

Quines eren les funcions dels no privilegiats?. Treballar i mantenir els altres dos estaments. Anar a la guerra. No tenien cap dret. Pagaven pocs impostos. Ela pagesos eren la gran majoria de la població. Pagaven Impostos molt alts. Eren un grup minoritari. Els artesans eren un sector reduît.

Quines eren les atribucions del rei?. Dirigir campanyes militars, recaptar Impostos i exercir de jutge en plets. Anar a la guerra i defensar el seu exèrcit. Conquerir territoris.

El rei tenia caràcter sagrat, i se'l considerava escollit per Déu. Els regnes es consideraven: Terra per dividir entre totes les persones que hi visquessin. El seu patrimoni personal. Un espai per compartir amb els vesalls.

Amb l'ajuda de qui comptava el rei?. De la cúria o consell reial. Dels nobles. Dels esclaus.

Qui formava la Cúria o Consell Reial?. Els nobles. Un grup de notables que aconsellaven el rei a l'hora de prendre decisions. Advocats que sabien de lleis.

Uneix cada paraula amb la seva definició: Ceptre. Corona.

Característiques dels feus. Marca les 5 que correspongui: Eren propietats privades. Eren propietats vinculades. No es podien vendre. Es podien transmetre en herència. El senyor tenia dret de treure'n benefici. No eren propietats privades. El feu estava format per les terres que lliurava el rei o el noble al vassall.

El senyor feudal, senyala quines eren els seus drets i les seves obligacions: Protegir la població. Autoritat per imposar normes i lleis. Garantir l'aliment. Jutjar els pagesos i imposar multes. Subministrar llavors i eines de conreu. Crear Impostos i peatges.

Serf (pagès), marca quines obligacions i quins drets tenien: Cultivar la terra per viure'n dels frutis. Treballar uns dies a l'any al castell. Tenir un habitatge per a la família. Lliurar una part de la collita (cens). Oferir els primers fruits de les collites. Pagar per fer servir el forn, molí, ferreria (drets de monopoli).

Diferència entre pagesos i serfs, marca les característiques de cadascun: Eren propietaris de les seves terres (alou). Treballaven les terres d'un senyor. No estaven subjectes a un senyor. No tenien llibertat personal. Podien disposar lliurement de sí mateixos: casar-se, abandonar el feu. No podien abandonar les terres, casar-se ni deixar herència.

Característiques de la noblesa. Marca les 3 que correspongui: Eren esclaus. Era un estament privilegiat. La seva missió era fer missa. La seva missió era protegir militarment la societat. Estava formada per ducs, marquesos, comtes i barons.

Quina era l'activitat més important dels nobles?. Conrear la terra. Barallar-se amb els reis veïns. Entrenar-se per al combat.

Qui eren els cavallers? (4 opcions correctes): Eren guerrers d'ofici i formaven l'orde de cavalleria. Als 18 anys era ungit cavaller en una cerimònia solemne. La seva preparació començava als 6 anys. La seva preparació començava als 8 anys. Primer exercia de patge i després iniciava entrenament militar. Treballava al camp com part de l'entrenament. Controlava la collita.

Característiques de l'ideal cavalleresc (marca les 5 vàlides): Obligava al a valentia. Lleialtat al senyor. Entrar en batalla com a forma de defensa. Servei a la dama. Viure en les terres pròpies. Fidelitat a la paraula donada. No ser fidel a les promeses. Defensa dels més dèbils.

L'amor cortès (marca les 2 vàlides): Era la manera de festeig noble, sincera, idealitzada i cavalleresca. Era la manera de demanar matrimoni. Era la fidelitat de les parelles. Va ser cantada a les poesies dels trobadors.

Què era el castell? (marca les 4 respostes correctes). La residència el senyor. Era el centre del feu. Era molt luminós. Hi vivien els camperols. Hi feia molta calor. Servia de refugi als habitants en cas d'invasions. Estava envoltat de muralles.

Les parts d'un castell. Uneix cada definició amb la seva part: Part exterior. Centre. El pati d'armes.

Com vivien els pagesos? (marca les 3 respostes correcte). Per no exhaurir la terra, no la conreaven. Per no exhaurir la terra es practicava la rotació. Rotació biennal, triennal. Rotació mensual. Una part de la terra es deixava en repòs (Guaret).

L'església regulava al vida social... marca les 6 correctes: Era l'edifici més important. El repic de les campanes marcava el ritme de la vida diària. Buscava protegir la societat de la violència. Acollien els estudis per anar a la guerra. Aplicava la pau de Deu. Castigava els cavallers que atacaven els dèbils desarmats. Proposava una "treva de Déu" en les guerres de dijous a diumenge.

L'organització de l'església. Clero Secular. Clero Regular.

Tenidora de grans senyorius: Era propietaria de moltes terres i edificis. Obtenia nombrosos beneficis. Obtenia rendes feudals. Anava a la guerra. Rebia donacions dels seus feligresos (alguns en morir deixaven el seus béns a l'església). Desenvolupava una important tasca social i cultural. Assitia a pobres, tenia cura de malalts als hospitals i ensenyaven a les escoles de monestirs i bisbats. Cobrava el delme als pagesos.

Les rendes de l'Església: Venda de productes agrícoles. Drets senyorials. Lloguers de les cases. Donacions dels fidels. Delme.

Què van ser les croades. Grans expedicions militars. Anaven a resar. Cridats pel papa, milers de guerrers van partir cap a l'orient Mitjà per conquerir els llocs sagrats on havia viscut Crist. Els llocs on havia viscut Crist estaven sota poder musulmà. A canvi de la lluita se'ls prometia la salvació eterna. Els guerrers van ser anomenats croats.

El monestir medieval. Qui regia els monestirs. Quina autoritat tenia el abat o abadessa. Els ordes estaven sotmesos a una regla, que era:. Com es deia el període d'aprenentage?. Quins vots havien de fer?. Quin canvi havien de fer respecte la vestimenta?. L'orde més important fou la dels benedictins.

La regla monàstica (marca les 4 correctes): Es centraven en l'oració i feina (ora et labora). No tohom feia les mteixes tasques. Tots treballaven a l'hort. Estaven en silenci la major part del dia. Rebien moltes visites. Menjaven en comunitat mentre un d'ells llegia la Bilia.

Les esglésis es solien contruir amb carreu de pedra. Marca les parts d'una església: Torre campanar. Naus laterals. Nau central. Transsepte. Habitacions. Absis. Girola. Creuer.