Quan va sorgir el feudalisme? Al segle XI Amb l'arribada dels Ostrogots a Hispània Al segle X. En què es va basar l'organització social al feudalisme? En l'establiment de relacions de dependència mútua En la divisió de poders En la invasió de més territoris. Quines van ser les relacions principals d'organització social durant el feudalisme? Cavallers i esclaus Vassallatge i servitud Senyors i ducs. Com va afectar la divisió de l'imperi Carolingi als diferents regnes? Va debilitar els monarques i va crear inseguretat i un gran inestabilitat política Els invasors van ajudar els pobles que ja vivien als regnes Els monarques eren més forts i enviaven els guerrers a la lluita. Els monarques no podien fer front a la situació d'inseguretat, com hi van fer front? Van deixar els criats fer-se càrrec dels exèrcits Van delegar el seu poder en els senyors feudals Van delegar part del seu poder als nobles. Com s'anomenen els exèrcits privats que van organitzar els nobles? Cavalleria Simple vassals Ducs. Què van rebre els nobles, a canvi de la fidelitat i ajuda militar al rei? Collites Cases Feus. Què és un feu? Una part d'una collita La part de territori que rebien els nobles a canvi de la fidletitat i ajuda militar al rei. Una part de territori saquejada pels pobles invasors. Quines repercussions van tenir els nobles en obtenir els feus? Van convertir-se en senyors feudals amb un gran poder Van convertir-se en senyors feudals però no tenien gran poder Van convertir-se en senyors feudals però el rei no els tenia en compte per res. El rei i els seus vasalls: A qui protegia i donava un feu? Grans senyors , senyors i simples vassalls Nobles, cavallers i senyors feudals Als pobles que els envaien, per evitar més saquejos. Els nobles, organitats en exèrcits prviats (cavalleria) es van convertir en: Senyors feudals Vassalls del rei Agricultors. Què és el vassallatge? Un pagament de tributs Un homenatge al rei Un pacte de fidelitat . Qui podia establir el pacte de fidelitat? El rei i criats El rei i els nobles El rei i els nobles o nobles de rang social diferent. Quina estructura té el vassallatge? La persona de rang superior, anomenat senyor, rebia sota la seva protecció al de rang inferior, que es convertia en el seu vassall La persona de rang inferior, rebia sota la seva protecció al de rang superior, que es convertia en el seu vassall La persona de rang superior només denamava a un altre que fos el seu vassall. Podia el vassall d'un senyor tenir els seus propis vassalls? Sí No Només si així ho volien les dues parts. Com es celebrava el pacte de vassallatge? Amb una festa Amb una cerimònia Amb un dinar on estava convidat tot el poble. Com era la cerimònia de vassallatge? Es dividia en dues parts: missa i celebració Es dividia en dues parts: homenatge i investidura Era un sol acte on es donava un títol de terra al vassall. Què garantien els nobles als pagesos? Protecció i terra Aliment Diners. Amb quina intenció els nobles garantien protecció i terra als pagesos? Per tal que la conreessin i els donés aliment Per tal que no hi hagués cap invasió Per veure créixer la collita. Quina implicació tenia pels pagesos acceptar l'ajuda del noble? Perdien la seva llibertat, però no se'ls aplicava cap llei. Perdien la seva llibertat, però no li devien res al senyor. Perdien la seva llibertat i es convertien en serfs. Havien de donar-los part de la collita i sotmetre's a la seva justícia. Com es dividia la societat feudal? En estaments o ordes En classes o estaments En ordes o classes socials. Els estaments o ordes de la societat feudal tenien unes característiques concretes, que eren: Grup tancat però amb mobilitat social Grup tancat sense mobilitat social, al qual es pertanyia per tota la vida Grup obert, amb facilitat d'accés. La pertinença a un o altre grup social, de qui es considrava volutat? De cada persona De Deu Del rei. En quins dos grans grups es dividia la societat feudal? Nobles i vassals Privilegiats i no privilegiats Rei i pobres. Com eren la llei i la justícia socials en la societat feudal? Igual per tothom No era igual per a tothom Igual per tothom, però s'aplicava segons com volia el noble. Quins dos grans grups es trobaven en la societat feudal, on no tothom era igual davant la llei i la justicia? Privilegiats (Nobles i clero) i no privilegiats (pagesos i artesans) Rics (tenien terres) i pobres (treballaven les terres dels rics) Monarques i reis. Quines diferències hi havia enter privilegiats i no privilegiats? Els privilegiats tenien tots els privilegis i cap obligació, i la resta tenia totes les obligacions i pocs drets Els privilegiats no tenien ni privilegis i cap obligació, i la resta tenia poques obligacions i molts drets Els privilegiats i els no privilegiats tenien tots els privilegis i cap obligació. Qui hi havia al cim de la societat feudal? El Monarca Deu El Noble. Com era reconegut el monarca a la societat feudal? Primer inter pares (el primer entre iguals) Primer Rei (l'únic rei) Regne (qui mana al poble). Els privilegiats eren la minoria de la població, i tenien el poder: Només social Només polític Poder social i econòmic. Quins drets gaudien els privilegiats? Tenien bona part dels feus, vivien de les rendes de les terres, no pagaven Impostos i tenien reservats alts càrrecs. Tenien les terres, i les treballaven per treure'n profit Pagaven Impostos i això els permetia tenir reservats alts càrrecs. Quins estaments o ordes es distingien entre els privilegiats? Noblesa i clero Pagesos i artesans Noblesa i artesans. Qui feia què? Noblesa Clero. Qui formava cada estament? Noblesa Artesans Pagesos Clero. Quines eren les funcions dels no privilegiats? Treballar i mantenir els altres dos estaments Anar a la guerra No tenien cap dret Pagaven pocs impostos Ela pagesos eren la gran majoria de la població Pagaven Impostos molt alts Eren un grup minoritari Els artesans eren un sector reduît. Quines eren les atribucions del rei? Dirigir campanyes militars, recaptar Impostos i exercir de jutge en plets. Anar a la guerra i defensar el seu exèrcit Conquerir territoris. El rei tenia caràcter sagrat, i se'l considerava escollit per Déu. Els regnes es consideraven: Terra per dividir entre totes les persones que hi visquessin El seu patrimoni personal Un espai per compartir amb els vesalls. Amb l'ajuda de qui comptava el rei? De la cúria o consell reial Dels nobles Dels esclaus. Qui formava la Cúria o Consell Reial? Els nobles Un grup de notables que aconsellaven el rei a l'hora de prendre decisions Advocats que sabien de lleis. Uneix cada paraula amb la seva definició: Ceptre Corona. Característiques dels feus. Marca les 5 que correspongui: Eren propietats privades Eren propietats vinculades No es podien vendre Es podien transmetre en herència El senyor tenia dret de treure'n benefici No eren propietats privades El feu estava format per les terres que lliurava el rei o el noble al vassall. El senyor feudal, senyala quines eren els seus drets i les seves obligacions: Protegir la població Autoritat per imposar normes i lleis Garantir l'aliment Jutjar els pagesos i imposar multes Subministrar llavors i eines de conreu Crear Impostos i peatges. Serf (pagès), marca quines obligacions i quins drets tenien: Cultivar la terra per viure'n dels frutis Treballar uns dies a l'any al castell Tenir un habitatge per a la família Lliurar una part de la collita (cens) Oferir els primers fruits de les collites Pagar per fer servir el forn, molí, ferreria (drets de monopoli). Diferència entre pagesos i serfs, marca les característiques de cadascun: Eren propietaris de les seves terres (alou) Treballaven les terres d'un senyor No estaven subjectes a un senyor No tenien llibertat personal. Podien disposar lliurement de sí mateixos: casar-se, abandonar el feu. No podien abandonar les terres, casar-se ni deixar herència. Característiques de la noblesa. Marca les 3 que correspongui: Eren esclaus Era un estament privilegiat La seva missió era fer missa La seva missió era protegir militarment la societat Estava formada per ducs, marquesos, comtes i barons. Quina era l'activitat més important dels nobles? Conrear la terra Barallar-se amb els reis veïns Entrenar-se per al combat. Qui eren els cavallers? (4 opcions correctes): Eren guerrers d'ofici i formaven l'orde de cavalleria Als 18 anys era ungit cavaller en una cerimònia solemne La seva preparació començava als 6 anys La seva preparació començava als 8 anys Primer exercia de patge i després iniciava entrenament militar Treballava al camp com part de l'entrenament Controlava la collita. Característiques de l'ideal cavalleresc (marca les 5 vàlides): Obligava al a valentia Lleialtat al senyor Entrar en batalla com a forma de defensa Servei a la dama Viure en les terres pròpies Fidelitat a la paraula donada No ser fidel a les promeses Defensa dels més dèbils. L'amor cortès (marca les 2 vàlides): Era la manera de festeig noble, sincera, idealitzada i cavalleresca Era la manera de demanar matrimoni Era la fidelitat de les parelles Va ser cantada a les poesies dels trobadors. Què era el castell? (marca les 4 respostes correctes) La residència el senyor Era el centre del feu Era molt luminós Hi vivien els camperols Hi feia molta calor Servia de refugi als habitants en cas d'invasions Estava envoltat de muralles. Les parts d'un castell. Uneix cada definició amb la seva part: Part exterior Centre El pati d'armes. Com vivien els pagesos? (marca les 3 respostes correcte) Per no exhaurir la terra, no la conreaven Per no exhaurir la terra es practicava la rotació Rotació biennal, triennal Rotació mensual Una part de la terra es deixava en repòs (Guaret). L'església regulava al vida social... marca les 6 correctes: Era l'edifici més important El repic de les campanes marcava el ritme de la vida diària Buscava protegir la societat de la violència Acollien els estudis per anar a la guerra Aplicava la pau de Deu Castigava els cavallers que atacaven els dèbils desarmats Proposava una "treva de Déu" en les guerres de dijous a diumenge. L'organització de l'església Clero Secular Clero Regular. Tenidora de grans senyorius: Era propietaria de moltes terres i edificis Obtenia nombrosos beneficis Obtenia rendes feudals Anava a la guerra Rebia donacions dels seus feligresos (alguns en morir deixaven el seus béns a l'església) Desenvolupava una important tasca social i cultural Assitia a pobres, tenia cura de malalts als hospitals i ensenyaven a les escoles de monestirs i bisbats Cobrava el delme als pagesos. Les rendes de l'Església: Venda de productes agrícoles Drets senyorials Lloguers de les cases Donacions dels fidels Delme. Què van ser les croades Grans expedicions militars Anaven a resar Cridats pel papa, milers de guerrers van partir cap a l'orient Mitjà per conquerir els llocs sagrats on havia viscut Crist Els llocs on havia viscut Crist estaven sota poder musulmà A canvi de la lluita se'ls prometia la salvació eterna Els guerrers van ser anomenats croats. El monestir medieval Qui regia els monestirs Quina autoritat tenia el abat o abadessa Els ordes estaven sotmesos a una regla, que era: Com es deia el període d'aprenentage? Quins vots havien de fer? Quin canvi havien de fer respecte la vestimenta? L'orde més important fou la dels benedictins. La regla monàstica (marca les 4 correctes): Es centraven en l'oració i feina (ora et labora) No tohom feia les mteixes tasques Tots treballaven a l'hort Estaven en silenci la major part del dia Rebien moltes visites Menjaven en comunitat mentre un d'ells llegia la Bilia. Les esglésis es solien contruir amb carreu de pedra. Marca les parts d'una església: Torre campanar Naus laterals Nau central Transsepte Habitacions Absis Girola Creuer.
