TEMA 6

Què representa la capnografia?. La pressió parcial d’O₂ en sang arterial. La concentració de CO₂ en gasos exhalats de manera contínua i gràfica. La saturació d’oxigen perifèrica. La pressió arterial mitjana.

Quin valor d’EtCO₂ es considera normal en condicions fisiològiques?. 25–35 mmHg. 30–50 mmHg. 35–45 mmHg. 40–55 mmHg.

Quin angle del capnograma indica directament la relació ventilació/perfusió (V/Q)?. Angle α. Angle β. Angle γ. Angle δ.

Quin ús té la capnografia en la RCP?. Mesurar la saturació d’oxigen. Detectar la recuperació de la circulació espontània (ROSC). Controlar la pressió arterial. Estimar la temperatura corporal.

Quina fase del capnograma correspon a l’inici de la inspiració?. Fase I. Fase II. Fase III. Fase 0.

Quina limitació té l’adaptador buconasal en pacients amb respiració espontània?. No detecta cap CO₂. Dilució del CO₂ amb aire ambiental i influència de fluxos alts d’O₂. Augment automàtic de l’EtCO₂. No permet mesurar la freqüència respiratòria.

Quin patró de capnograma s’observa en la intubació esofàgica?. Plateau ben definit amb EtCO₂ elevat. Onda aplanada i EtCO₂ < 7,5 mmHg després dels primers cicles. Fase II molt inclinada amb aleta de tauró. Fase III horitzontal i estable.

Quina fase del capnograma representa l’aire només procedent dels alvèols, amb EtCO₂ màxim?. Fase I. Fase II. Fase III. Fase 0.

Quin rang de freqüència es recomana habitualment per un MCP extern?. 40–60 bpm. 60–90 bpm. 90–120 bpm. 100–140 bpm.

Com es determina la captura elèctrica amb MCP extern?. Observant una disminució de la pressió arterial. Presència de complex QRS ampliat, supressió del ritme intrínsec i ona T àmplia. Palpació del pols. B i C correctes.

Com es confirma la captura mecànica?. Mesurant la saturació d’oxigen. Palpant un pols perifèric adequat (femoral, braquial, radial) o amb ecografia. Observant la respiració del pacient. Monitoritzant la temperatura corporal.

Què s’ha de fer si la captura ventricular no és efectiva?. Continuar el procediment sense canvis. Incrementar la intensitat, comprovar connexions i recol·locar pegats. Disminuir la freqüència del MCP extern. Aturar el monitor i treure els elèctrodes.

Quin tipus de pacients són candidats per a MCP extern?. Pacients asimptomàtics amb bradicàrdia estable. Pacients amb bradiarítmies severes o amb risc vital. Pacients amb hipertensió lleu. Pacients amb arítmies supraventriculars ben tolerades.

Quina complicació és més habitual durant l’ús del MCP extern?. Hipertensió greu. Cremades cutànies i contraccions musculars doloroses. Hipotèrmia. Embòlia pulmonar.

Quina combinació de sedoanalgèsia es recomana habitualment per pacients conscients amb MCP extern?. Midazolam + fentanil. Ibuprofèn + paracetamol. Adrenalina + dopamina. Propofol + norepinefrina.