2. El consum màxim d’oxigen: a. és una bona mesura de la progressió de les càrregues d’entrenament b. és un bon paràmetre per detectar talent en esports de força c. es modifica poc amb l’entrenament aeròbic d. només es pot mesurar en proves de laboratori.
3. La resposta anticipatòria de la freqüència cardíaca a l’esforç: a. consisteix en una disminució de la freqüència cardíaca abans de l’inici de l’esforç b. només apareix en esportistes adults c. només es produeix en població sedentària d. es deguda a una activació del to simpàtic.
4. Durant un exercici d’intensitat progressiva el volum sistòlic: a. augmenta fins a estabilitzar-se al voltant del 40-60% del consum d’oxigen b. no es modifica en funció de l’entrenament de l’esportista c. depèn de la capacitat del múscul d’extraure oxigen de la sang d. es pot mesurar en proves de laboratori i de camp.
1. En un atleta de fons la despesa cardíaca màxima és superior a la d’un sedentari degut a: a. que arriba a un volum corrent superior a la del sedentari b. que arriba a aconseguir un volum sistòlic superior a la del sedentari c. que disminueix la pressió arterial màxima durant l’esforç d. que disminueix la pre-càrrega .
5. Durant l’exercici físic intens: a. disminueix la quantitat de sang que arriba a la musculatura b. disminueix la quantitat de sang que arriba al sistema digestiu c. disminueix la quantitat de sang que arriba al coe d. cap és certa.
6. Quan es fa exercici en condicions ambientals de calor i humitat es produeix una competència per obtenir més sang entre dos territoris: a. sistema digestiu i musculatura estriada b. sistema renal i musculatura estriada c. sistema digestiu i pell d. pell i musculatura estriada.
7. L’exercici d’intensitat progressiva provoca: a. una disminució de la pressió arterial sistòlica i diastòlica b. un augment de la pressió arterial diastòlica i disminució de la sistólica c. un augment de la pressió arterial sistòlica i diastólica d. un augment de la pressió arterial sistòlica i manteniment o disminució de la pressió arterial diastólica.
8. El consum d’oxigen: a. mesura la capacitat del múscul de captar oxigen b. mesura la capacitat dels pulmons per captar oxigen c. mesura la capacitat del sistema cardiocirculatori per portar oxigen als músculs d. totes les anteriors.
9. La capacitat vital és: A.la capacitat màxima d’aire pulmonar b. el màxim volum d’aire espirat després d’una inspiració máxima c. el volum que es pot mesurar en intervals de 1 a 3 segons d. l’aire espirat en un minut.
10. Sobre la llei de gasos: a. el gas que participa més a la pressió atmosfèrica és l’oxigen b. la temperatura constant ( com en el nostre organisme) el producte per volum és constant ( llei de Boyle) c. quan més gruixut és el teixit, millor difon el gas a través d’ ell d. flux i volum són termes sinònims.
.
11. Quin és aproximadament el Volum Corrent (en ml)? 150 500 1500 7500.
12. A la inspiració: a. Hi ha una relaxació del diafragma b. La pressió atmosfèrica és major que la alveolar c. Disminueix el volum toràcic d. Augmenta la pressió alveolar.
13. La substància surfactant de l’alvèol: a. incrementa la tensió superficial del líquid alveolar b. disminueix la tensió superficial del líquid alveolar c. dificulta el col·lapse de l’alvèol d. b i c.
. El sistema nerviós simpàtic provoca . El sistema nerviós simpàtic provoca b. un augment en la retenció de CO2 c. a i b d. cap de les anteriors.
15. La contracció del diafragma provoca: a. augment del diàmetre vertical del tòrax b. augment del diàmetre antero-posterior del c. augment de l’espai costal superior d. totes.
16. S’ hi ha una baixada del pH: a. es diu alcalosi b. s’incrementa la ventilació c. els ronyons eliminen més bicarbonat d. es reté H+.
17. Una acidosi és: a. Un augment del PH sanguini b. Un excés d’eliminació d’ H+ c. Una caiguda (disminució) del PH sanguini d. Una pèrdua d’àcid làctic .
18. La zona de conducció del sistema respiratori: a. És destinada al transport d’aire b. És destinada a la funció d’intercanvi de gasos c. Inclou tràquea, bronquis i sacs alveolars d. Correspon als conductes i sacs alveolars.
19. El volum minut respiratori varia segons: a. El volum corrent i la tensió arterial b. El volum corrent i la diferència de PO2 arteriovenosa c. El volum corrent i la freqüència cardíaca d. ALA MADRI!.
20. Quina és una bona mesura de control de l’entrenament? a. Llindar d’acumulació de lactat b. Llindar ventilatori c. Freqüència cardíaca màxima d. A i b .
21. Durant l’exercici d’intensitat progressiva es produeix: a. disminució de la ventilació b. disminució del volum corrent c. augment del volum corrent a expenses del volum de reserva inspiratòria d. augment del volum corrent a expenses del volum de reserva espiratòria.
22. Quins són els principals músculs aspiratoris? a. diafragma i intercostals externs b. diafragma i intercostals interns c. escalens i diafragma d. cap de les anteriors, l’espiració és fonamentalment passiva (eso dicen).
23. L’espirometria: a. mesura volums i capacitats pulmonars b. mesura el intercanvi de gasos alveolocapil·lar c. mesura l’oxigenació de la sang d. cap de les anteriors.
24. Quina de les següents és una prova de camps que permet calcular el consum màxim d’oxigen: a. El test de Flamingo b. El test de la milla c. El test de Wingate d. Cap de les anterior.
25. Si un esportista pateix una anèmia notarà que: a. es fatiga més en les sessions d’entrenament b. Té més rampes musculars c. Dorm malament després dels entrenaments d. Millora les seves marques.
26. Durant l’exercici, l’hemoglobina quan arriba als capil·lars del múscul allibera amb molta facilitat l’oxigen que transporta perquè es troba amb: a. un ambient molt àcid b. un ambient amb una temperatura més alta c. cap de les anteriors d. a i b.
28. La sang que arriba als alvèols: a. És rica en oxigen i pobra en diòxid de carboni b. És rica en oxigen i rica en diòxid de carboni c. És rica en diòxid de carboni i pobre en oxigen d. Només porta diòxid de carboni.
29. El llindar ventilatori: a. és una resposta de la respiració per eliminar l’excés de lactat muscular b. és una resposta del sistema cardiovascular per aportat més ATPs al músucl c. només es pot mesurar amb un anàlisi de sang capil·lar en un test de camp d. consisteix en una respiració més lenta com a resposta a un esforç molt intens.
30. Referent al deute d’oxigen, una és falsa: a. És la quantitat de d’oxigen que es consumeix durant la recuperació b. És la quantitat d’oxigen que es consumeix durant la recuperació c. És la quantitat d’oxigen consumit al començament de l’esforç d. A més intensitat d’esforç més deute d’oxigen al final del mateix.
31. Quins canvis fisiològics es produeixen al submergir-se sota l’aigua a. taquicàrdia i augment del retorn venós de sang al cor b. bradicàrdia i augment del retorn venós de sang al cor c. disminució del retorn de sang al cor d. cap de les anterior.
32. Un atleta que té una competició a 200m d’alçada patirà en les primeres hores d’arribar al lloc de la competició: a. un augment de la producció de plaquetes b. un augment en la producció d’hematies c. un augment en la producció de leucòcits d. cap de les anteriors.
33. Quants batecs hauria de baixar la freqüència cardíaca en els dos minuts posteriors a realitzar un esforç màxim? a. 34 batecs b. 45 batecs 12 50.
34. Quins són els símptomes del mal de muntanya? a. Mal de cap, insomni i pèrdua de la gana b. Tenir molta son i augmentar el rendiment c. Cap de les anterior d. A i b.
35. Durant un exercici d’intensitat progressiva es produeix un augment del consum d’oxigen degut a que. a. augmenta la freqüència cardíaca b. augmenta el volum sistòlic c. augmenta la diferència arterio-venosa d’oxigen d. totes les anteriors.
36. Si dos atletes tenen el mateix consum màxim d’oxigen, quin tindrà un millor rendiment en una prova de fons? a. El que tingui un pes més baix b. El que tingui el llindar ventilatori més alt (al 85% VO2 max) c. El que tingui el llindar ventilatori més baix (al 40% VO” max) d. Tots dos rendiran per igual.
37. Un dels següents no és un mecanisme de transmissió de calor: a. evaporació b. conducció c. transmissió d. convecció.
38. El valor del consum d’oxigen en repòs: a. És de 3,5ml/kg per minut i equival a 1 MET b. El consum d’oxigen només es mesura en esforç c. És un indicador d’adaptació a un entrenament de força explosiva d. Cap de les anterior.
39. La freqüència cardíaca màxima: a. varia amb l’edat, sexe, i temperatura ambient b. es pot calcular amb fórmules predictives c. pot fer-se servir per programar un entrenament d. totes les anteriors.
40. L’escala de Borg: a. mesura l’adaptació cardíaca a l’esforç b. mesura la intensitat de la força realitzada en l’esforç c. no té cap aplicació en esportistes d. mesura la percepció subjectiva de la fatiga.
|
