A) EL GÈNERE TEATRAL (1,25 punts).
1. Des del punt de vista de la seva constitució, el text teatral és un text complex, és a dir, format per diferents subtextos interdependents: El text escènic, el text acotat i el text principal. El primer acte, el segon acte i el tercer acte. El text de l’autor, el del guionista i el del director. A) EL GÈNERE TEATRAL (1,25 punts).
2. Normalment, en el text teatral, la veu narrativa ... ...és externa; es tracta d’un narrador omniscient. ... l’assumeix el protagonista de l’obra. ... no existeix pròpiament; queda diluïda en els diversos personatges. A) EL GÈNERE TEATRAL (1,25 punts).
3. En la nostra tradició teatral, el nombre d’actes solia ser de... ...3 ...5 ... 7. A) EL GÈNERE TEATRAL (1,25 punts).
4. Cadascun dels actes es divideix en escenes. Una escena és... ... una subdivisió de l’acte caracteritzada pel canvi de decorat. ... una seqüència marcada per l’entrada i sortida de personatges. ... una subdivisió de l’obra indicada per la caiguda de teló. A) EL GÈNERE TEATRAL (1,25 punts).
5. Alguns subgèneres dramàtics són ... ... el monòleg, el diàleg i el soliloqui, entre altres. ... la comèdia, l’entremès i l’acte sagramental, entre altres. ... la ciència ficció, la comèdia negra i la tragèdia grega. B) ÀNGEL GUIMERÀ I EL SEU TEMPS (2,75 punts).
6. La Renaixença va ser... ... un moviment artístic que volia recuperar els clàssics grecollatins. ... el moviment artístic que es desenvolupa a Europa a l’empara de la cultura humanista. ... un moviment de recuperació de la llengua i la cultura catalana després d’uns segles de retrocés en els usos cultes. B) ÀNGEL GUIMERÀ I EL SEU TEMPS (2,75 punts).
7. Aquest moviment es desenvolupa ... ... a Catalunya al segle XIX. ... al segle XIX i s’estén pertot Europa. ... a l’Europa occidental al segle XVI. B) ÀNGEL GUIMERÀ I EL SEU TEMPS (2,75 punts).
8. En les arrels de la Renaixença es pot trobar un poderós corrent artístic: El classicisme El barroc El romanticisme. B) ÀNGEL GUIMERÀ I EL SEU TEMPS (2,75 punts).
9. El teatre de la Renaixença... ... encara que és important, té poca difusió si el comparem amb altres gèneres com la novel•la. ... gaudeix de molta popularitat i és un instrument poderós d’expansió de la llengua. ... és de caràcter culte i elitista, dirigit a minories intel•lectuals. B) ÀNGEL GUIMERÀ I EL SEU TEMPS (2,75 punts).
10. Als inicis del moviment, és possible diferenciar dues línies teatrals: El teatre romàntic, més culte, i el teatre popular, que es valia de la llengua que es parlava al carrer. El teatre naturalista, d’avantguarda, i el teatre romàntic, més tradicional. El teatre tradicional, que es feia en castellà, i el dels grups teatrals més joves, que utilitzaven el català. B) ÀNGEL GUIMERÀ I EL SEU TEMPS (2,75 punts).
11. Amb els primers autors de la Renaixença, el teatre català... ... se situa a l’avantguarda del teatre europeu, però no aconsegueix arribar al gran públic. ... continua essent conceptualment i formalment anacrònic, però és molt popular. ... imita, tot ridiculitzant-los, els autors espanyols de l’època. B) ÀNGEL GUIMERÀ I EL SEU TEMPS (2,75 punts).
12. A part de Guimerà, dos dels autors teatrals catalans més significatius del segle són... ... el Rector de Vallfogona i Joan Ramis. ... Josep Robrenyo i Frederic Soler, Pitarra. ... Cinto Venabent i Eduard Çaplana. B) ÀNGEL GUIMERÀ I EL SEU TEMPS (2,75 punts).
13. Abans de centrar la seva activitat literària en el teatre, Guimerà... ... era un dels poetes més rellevants de la Renaixença, mestre en gai saber. ... era mestre de Física a la Universitat basca de Gaiarre (ideador d’una teoria de l’equilibri planetari coneguda, pel seu lloc d’origen, com Teoria de Gaia). ... es va esforçar a mantenir oculta la seva vida anterior, per la qual cosa se sospitava que era gai. B) ÀNGEL GUIMERÀ I EL SEU TEMPS (2,75 punts).
14. A més de la seva dimensió literària, l’activitat de Guimerà posseeix un aspecte social i polític significatiu, manifestat, per exemple, en el fet que... ... havia estat Conseller en Cap de la República d'Andorra. ... va ser redactor del "Memorial de Greuges" i formà part de la comissió que el presentà al rei. ..va encapçalar una comissió que va redactar a Manresa el primer Estatut d’Autonomia de Catalunya. B) ÀNGEL GUIMERÀ I EL SEU TEMPS (2,75 punts).
15. Dues de les obres més populars de Guimerà, "Terra Baixa" a banda, són... ... "Mary Cels" i "Manelic a la gola del llop (Terra Baixa II)". ... "Jaume I el Conqueridor" i "Gatades". ... "La filla del mar" i "Mar i cel". B) ÀNGEL GUIMERÀ I EL SEU TEMPS (2,75 punts).
16. Guimerà, una de les figures més significatives del catalanisme literari i cultural del s. XIX, havia nascut... ... al País Basc, a Gaiarre . ... a Perpinyà, a la Catalunya Nord. ... a Tenerife, a les illes Canàries. C) LECTURA (6 punts).
17. Terra baixa és un drama en tres actes i en prosa. A grans trets, el desenvolupament de l’acció és el següent: Al primer acte, Marta, l’amistançada de l’amo Sebastià, i Manelic es casen; Sebastià ha arranjat el casament i pensa seguir veient la Marta. Arriba fins a la nit de noces. Al segon, Marta i Manelic s’adonen que s’estimen i volen fugir de la Terra Baixa, però Sebastià fa fora en Manelic. Al tercer, Manelic torna a buscar la Marta, a qui Sebastià té tancada a la casa; en una baralla, Manelic escanya el Sebastià . Fuig amb la Marta, junts a la muntanya. Al primer acte Manelic i Marta, acabats de casar, viuen feliçment junts fins que apareix Sebastià, un seductor home de món. Al segon, Sebastià ha seduït Marta amb les seves riqueses i se l’ha endut a París amb ell. Al tercer, Sebastià, que ha conegut una cupletista a Barcelona, abandona la Marta, que vol tornar amb el Manelic. Però aquest, desconsolat, ha marxat a la guerra de Cuba. L’obra acaba quan Marta sap que Manelic ha mort al front. Al primer acte, coneixem que Manelic, fill de l’amo Sebastià, s’ha enamorat de Marta, "l’extraviada", una dona de vida fàcil. Al segon, Manelic se’n va a viure amb Marta contra la voluntat del seu pare; estan enamorats. Al tercer, Marta abandona Manelic, que creu que el seu pare li ha donat diners perquè ho faci; la veritat és que Marta té una malaltia mortal i no vol causar dolor a Manelic. Quan aquest se n’assabenta, ja és massa tard. C.1) ACTE I.
18. El primer acte comença ... ... amb el Xeixa i les perdigones garbellant blat al molí on viu Marta. ... amb la Marta plorant sola a casa, quan Manelic l’ha abandonat; llavors recorda... ... amb la Nuri i el Xeixa conversant sobre la desgràcia que s’ha abatut sobre el poble. C.1) ACTE I.
19. De seguida, el Xeixa pronuncia unes paraules que, a la fi, esdevindran profètiques: Tant de bo que caigui una gran pluja i s'ho endugui tot a mar! Vindrà un dia que els cotxes no necessitaran cavalls! Que li amargui a l’amo!. C.1) ACTE I.
20. Xeixa i les perdigones han sentit rumors del casament de Marta; aquests rumors es confirmen quan ... ... la Nuri els explica la conversa que acaba de tenir amb la seva amiga Marta. ... la Nuri els explica que l’ermità Tomàs ha anat a buscar el pastor. ... l’amo Sebastià els convida tots al la festa de noces. C.1) ACTE I.
21. En un moment donat, una de les perdigones vol explicar a tothom la relació entre Marta i Sebastià, però... ... els seus germans li ho impedeixen, per por que l’amo els prengui les terres. ... calla perquè sent compassió per la Marta. ... ningú no la creu, perquè tothom sap que és una tafanera, que gaudeix fent safareig. C.1) ACTE I.
22. Les perdigones i els perdigons tenen una característica familiar. Tots tenen molts fills. Tenen el cabell de color panotxa. No n’hi ha cap que estigui casat. C.1) ACTE I.
23. Tomàs, l’ermità, ha concertat el casament per encàrrec de Sebastià... ... ja que li fa d’alcavot en les seves aventures amoroses. ... i li explica a Manelic les intencions de l’amo. Manelic ho accepta per interès. ... però ell i Manelic ignoren les intencions de l’amo. C.1) ACTE I.
24. La Marta, per la seva part, ... ... està al cas de les intencions de l’amo i creu que el pastor també les coneix. ... també ignora les intencions del Sebastià. ... és qui en realitat ha planificat el casament fictici. . C.1) ACTE I.
25. Al Manelic li reca deixar les muntanyes per por que el llop ataqui el ramat de què tenia cura. Quan ho diu abans de casar-se ... ... el Xeixa li diu maliciosament que, al molí, el llop "massa que hi ve". ... tothom li diu que, al molí, "el llop no hi baixa". ... l’ermità li diu que és un dia alegre i que no ha d’amoïnar-se "per aquestes coses". C.1) ACTE I.
26. I d’aquesta manera s’estableix... ... la sospita que l’ermità sap alguna cosa que no li vol explicar. ... la complicitat entre el pastor i el Xeixa, que es trencarà en el segon acte. ... la relació simbòlica entre el llop i l’amo, que es mantindrà tota l’obra. C.1) ACTE I.
27. La nit abans de conèixer la Marta, Manelic ha tingut un somni premonitori on se li apareix una figura que el pastor acaba identificant amb la Marta. És una de les seves ovelles, que, en el somni, acaba convertint-se en dona. Es tracta d’una dona meitat bruixa, meitat Mare de Déu. És una nimfa del bosc, que simbolitza la puresa de la muntanya. C.1) ACTE I.
28. Al primer acte, el sentiment predominant de la Marta envers el Manelic és de fàstic ... ... perquè creu que Manelic està conxorxat amb l’amo i que accepta la situació per diners. ... perquè és un home brut i maleducat, que fa pudor d’ovella. ... perquè és un home arrogant i masclista, que la tracta amb violència. . C.1) ACTE I.
29. Només hi ha una persona que, en adonar-se del joc, intenta impedir el casament. És... ... el Xeixa. ... l’ermità Tomàs. ... la Núria. . C.1) ACTE I.
30. Al final del primer acte, quan el Manelic es queda sol amb la Marta, li vol regalar les monedes que ha recollit amb gran esforç i li explica un episodi de la seva vida de pastor que adquirirà una gran importància en l’obra. Li diu que cada nit, quan anava a dormir, contemplava els estels i demanava al cel que li donés una vida millor que la de pastor. Li explica que una vegada havia aconseguit dominar una ovella salvatge només amb la mirada i que pensava fer el mateix amb ella. Recorda com un llop li prenia una ovella cada nit i com ell havia esperat tota una nit al llop i s’hi havia enfrontat, cos a cos, fins matar-lo. C.1) ACTE I.
31. Després d’això, Manelic, sense entendre res, veu que la Marta no vol dormir amb ell i, immediatament, veu el reflex d'un llum movent-se per darrere la cortina que dona a l’interior de la casa i ... ... llavors la Marta,dissimuladament, surt de la cambra per anar a buscar el Sebastià i és quan el Manelic obre els ulls i s’adona del que està passant. ... s’adona llavors que algú vol entrar per prendre-li la dona, com el llop les ovelles. S’estableix així l’equació llop=llum=Sebastià, cabdal per entendre l’obra. ... espera emboscat silenciosament l’intrús per atacar-lo com havia fet amb el llop. C.2) ACTE II.
32. Un cop ha vist la llumeta a la darrera escena del primer acte, el Manelic comprèn la situació i... ... immediatament s’adona que l’amant de la Marta és Sebastià. La Marta el continua veient d’amagades. ... se’n va a parlar amb les perdigones, que són les més tafaneres del poble, perquè li expliquin amb tots els ets i uts el que està passant. ... passa un cert temps sense saber qui és l’amant de la seva dona; a causa d’un malentès, primer es pensa que és el Xeixa. C.2) ACTE II.
33. Com a conseqüència de la seva situació humiliant, el Manelic pren la decisió de.... ... matar l’intrús i després deixar el molí i tornar a les muntanyes, però no vol fer-ho sense haver-li-ho explicat abans al Sebastià, a qui creu el seu benefactor. ... suïcidar-se després d’haver enverinat la Marta, però no pot fer-ho perquè l’estima. ... demanar la nul•litat del casament per poder casar-se amb la Nuri. C.2) ACTE II.
34. Mentrestant, els sentiments de la Marta envers el Manelic han canviat, però no gosa manifestar-ho obertament. En canvi ... ...es fa molt amiga de les perdigones, que la distreuen amb les seves enraonies. ...manifesta una estranya gelosia envers la Nuri, que és l’única persona que s’ha fet amiga del Manelic i li molesta veure-la per casa. ...intenta ficar-se al llit amb ell, però el Manelic la refusa. C.2) ACTE II.
35. Excepte la Nuri, que desconeix el que està passant, tots malparlen de la Marta. Només l’ermità la defensa ... ... perquè se’n compadeix després que ella li hagi explicat la història de la seva infantesa i de com havia arribat a convertir-se en amant de l’amo. ... perquè continua ignorant la realitat i creu que tot el que es diu sobre ella i el Sebastià són enraonies. ... perquè ell havia fet el mateix de jove, quan vivia en un altre poble. C.2) ACTE II.
36. La relació entre la Marta i el Manelic canvia del tot després d’un fet decisiu: Ell la fereix en una cama després d’haver-la confós amb el llop un dia que duia un abric de pells. Després d’això li té por i no gosa rebel•lar-s’hi ni tornar amb el Sebastià. En una discussió, la Marta acusa el Manelic de covard i pobre d'esperit. Llavors el pastor la fereix al coll i li fa sang. Aquest fet equival a un sacrifici ritual i simbolitza el lliurament de la Marta. En una discussió sobre l’engany de què Manelic havia estat objecte, la Marta el provoca fins que el pastor la fereix en un braç i li fa sang. L'aparició de la sang té el valor simbòlic d’un desflorament, que segella el vincle matrimonial. C.2) ACTE II.
37. A l’escena següent, irromp Sebastià i Manelic descobreix qui era realment l’amant de Marta. L’escena següent acaba ... ... quan la Marta demana perdó al Manelic pel seu passat i ell la perdona. ... quan Manelic proclama “És la meva dona” i Marta assenteix joiosa “Sí que ho sóc, sí!” ... quan Manelic, dissimulant, fingeix demanar perdó a l’amo perquè el deixi quedar al molí, mentre rumia la seva venjança. C.2) ACTE II.
38. Després d’això Manelic intenta fugir amb Marta cap a les muntanyes, però no ho aconsegueix i al final de l’acte... ... tot el poble excepte el Mossèn es solleva contra el cacic per ajudar la Marta i el Manelic. ...els homes del poble, per por del Sebastià, fan fora el Manelic de la casa, mentre Sebastià subjecta la Marta perquè no fugi. ... una canilla de gossos rabiosos ataca la casa i impedeix que el seus habitants en surtin. Els gossos representen el dimoni i l’escena simbolitza la impossibilitat de fugir del pecat. C.3) ACTE III.
39. Recordem que al final del primer acte Manelic s’adona de la presència de l’amo a la casa per la llumeta que entra per la porta del darrere del molí quan ell va a dormir. Al llarg del tercer acte ... ... hi ha una irrupció sobtada de llum, que indica que el Sebastià ja no vol amagar la seva relació amb la Marta. ... quan la Nuri li diu a la Marta que ha d’apagar els llums per fugir, li vol dir en realitat que ha de matar el Sebastià. ... l’autor indica diverses vegades en el text escènic que es va fent cada vegada més fosc; podem interpretar que la sort del Sebastià s’està acabant. C.3) ACTE III.
40. El final de l’obra ha esdevingut un dels més populars de l’escena catalana. En ell, mentre cau el teló, ... ... Manelic, amb la Marta en braços, s’allunya de la Terra Baixa, tot cridant "He mort el llop!". ... es desencadena una tempesta que té un valor simbòlic (és com una rierada que se’n duu tots els mals de la Terra Baixa) i confirma les paraules d’en Xeixa al primer acte. ... Manelic, després de matar Sebastià, es dirigeix a peu a Montserrat per fer-se monjo benedictí. .
