UF 2.3 Policia i història de Catalunya test 2

Segons el text d'Agustí Vehí, quantes funcions té la història?. 1. 2. 3. 4.

Qualsevol sistema de seguretat pública implica una policia concreta, concebuda d'una determinada manera i amb unes funcions precises, conseqüència de: Les organitzaciones social-polítiques del moment. L'evolució històrica i de la realitat del moment. La societat del moment. La situació social-econòmica del moment.

En que consisteixen la Pau i la Treva?. La treva consistia en la prohibició de fer actes de guerra i cometre altres violències en alguns dies, normalment els escollits per la familia reial. La pau protegia les esglésies i el terreny que les envoltava fins a trenta passes (l'anomenada sagrera) i diferents persones. La treva consistia en la prohibició de fer actes de guerra i cometre altres violències en alguns dies, en algunes temporades i en una llarga llista de festivitats religioses. La pau protegia les institucions catalanes i el terreny que les envoltava fins a trenta passes (l'anomenada sagrera) i diferents persones. La treva consistia en la prohibició de fer actes de guerra i cometre altres violències en alguns dies, en algunes temporades i en una llarga llista de festivitats religioses. La pau protegia les esglésies i el terreny que les envoltava fins a trenta passes (l'anomenada sagrera) i diferents persones. La treva consistia en la prohibició de fer actes de guerra i cometre altres violències en alguns dies, en algunes temporades i en una llarga llista de festivitats religioses. La pau protegia les esglésies i el terreny que les envoltava fins a vint passes (l'anomenada sagrera) i diferents persones.

Membres de la Diputació General de Catalunya: 3 diputats (1 per braç) més 3 oïdors de comptes. 4 diputats (1 per braç) més 4 oïdors de comptes. 3 diputats (1 per braç) més 1 oïdor de compte. 3 diputats (1 per braç), 3 oïdors de comptes i el president de la Diputació General.

Què diu la visió mítica del bandolerisme?. Personatges valerosos que robaven als rics per donar-ho als pobres. Lluitaven contra la monarquia hispànica en favor de les institucions catalanes. Eran petita noblesa arruïnada per les guerres. Vivien en zones boscoses de Catalunya.

Per explicar la Guerra dels Segadors partim de 5 punts. Quins són?. 1.Context internacional. La guerra dels Trenta Anys 2. Dificultats econòmiques i polítiques de la monarquia hispànica 3. Crisis de les institucions catalanes 4. Revolta pagesa 5. Paper de les institucions catalanes i la guerra. 1.Context internacional. La guerra dels Trenta Anys 2. Dificultats econòmiques i polítiques de la monarquia hispànica 3. Crisis camperoles 4. Revolta pagesa 5. Paper de les institucions catalanes i la guerra. 1.Context internacional. La guerra dels Trenta Anys 2. Dificultats econòmiques, polítiques, socials i militars de la monarquia hispànica 3. Crisis camperoles 4. Revolta pagesa 5. Paper de les institucions catalanes i la guerra. 1.Context internacional. La guerra de la quàdriple aliança 2. Dificultats econòmiques i polítiques de la monarquia hispànica 3. Crisis camperoles 4. Revolta pagesa 5. Paper de les institucions catalanes i la guerra.

Qui regnava a la monarquia hispànica durant la Guerra dels Segadors?. Felip IV. Felip V. Felip III. Carles II.

Què era la Unió d'Armes?. La Unión de Armas era crear un exèrcit permanent de 140.000 soldats i la monarquia hispànica s'havia de fer càrrec de les despeses d'una quantitat de soldats proporcional al seu nombre d'habitants. La Unión de Armas era crear un exèrcit permanent de 140.000 soldats i cada regne s'havia de fer càrrec de les despeses d'una quantitat de soldats proporcional al seu nombre d'habitants. La Unión de Armas era crear un exèrcit permanent de 140.000 soldats i cada regne s'havia de fer càrrec de les despeses d'una quantitat de soldats proporcional al seu nombre d'habitants i del nivell econòmic del seu regne. La Unión de Armas era crear un exèrcit permanent de 140.000 soldats i tots els regnes menys Castella s'havien de fer càrrec de les despeses d'una quantitat de soldats proporcional al seu nombre d'habitants.

A qui es va proclamar compte de Barcelona durant la Guerra dels Segadors?. Lluis XIII de França. Felip V d'Anjou. L'arxiduc Carles d'Austria. Felip IV.

Que va passar a l'any 1705?. Tractat d'Utrecht. Gran Aliança de la Haia. Pacte de Gènova. Comença la guerra de Successió.

En quin segle està ambientada la película de "La punyalada"?. XIX. XVIII. XVII. XX.

Quan es va realitzar el primer reglament dels Mossos?. Reglament del 8 de juny de 1719. Reglament del 8 de juny de 1721. Reglament del 20 de novembre de 1719. Reglament del 20 de novembre de 1721.

Definició de les Esquadres: cos policial de naturalesa militar, amb doble dependència civil (Reial Audiència) i militar (monarquia hispànica. cos policial de naturalesa civil, amb doble dependència civil (Reial Audiència) i militar (capità general de Catalunya). cos policial de naturalesa militar, amb doble dependència civil (Reial Audiència) i militar (capità general de Catalunya). cos policial de naturalesa civil, amb doble dependència civil (Generalitat de Catalunya) i militar (capità general de Catalunya).

Entre quins anys es van expandir les Esquadres a la resta d'Espanya?. 1762 i 1777. 1729 i 1780. 1835 i 1836. 1812 i 1835.

Característiques de la societat catalana al segle XIX: Societat de classes, diversificada i diferenciada de la resta d'Espanya. Societat de caire agrícola i industrial, diversificada i diferenciada de la resta d'Espanya. Societat de classes, diversificada i diferenciada de la resta d'Espanya i de païssos europeus. Societat de classe obrera, diversificada i diferenciada de la resta d'Espanya.

Al segle XIX, la industrialització catalana seguía el model de quin país?. França. Alemanya. Anglaterra. Païssos Baixos.

De qui depenia el cos de Carrabiners?. Ministeria de Finanças. Ministeria de Fronteres i Comerç. Ministeri d'Hisenda. Ministeri d'Economia.

Quina Constitució deia que els alcaldes hauran de vetllar per l'ordre públic local?. Constitució de Baiona 1808. Constitució de Cadis 1812. Constitució de la 1a República. No ho deia cap Constitució.

Quina figura d'ordre es veurà a la llarga superada pel desenvolupament de la Policia Local o Guàrdia Urbana?. El Sereno. Els miquelets. Els Mossos d'Esquadra. La Guàrdia Civil.

La gent que immigrava a Catalunya durant el primer terç del segle XX, de quines regions espanyoles procedien?. Andalusia, Galicia i Extremadura. Aragó, València i Múrcia. Castella, Aragó i Balears. València, Múrcia i Andalusia.

A quin any es funda "La Canadenca"?. 1910. 1911. 1912. 1913.

Quants diputats va aconseguir Solidaritat Catalana a les eleccions de 1907?. 41 dels 44 que corresponien a Catalunya. Solidaritat Catalana no va participar a les eleccions de 1907, però si a les de 1910. 41 dels 44 que corresponien a la provincia de Barcelona. Només va aconseguir 7 diputats.

Què va significar l'èxit de Solidaritat Catalana a les eleccions de 1907?. a) Primer triomf del catalanisme polític a Catalunya. b) Primer cop al sistema polític espanyol i al caciquisme a Catalunya. c) Agrupació de totes les forçes polítiques catalanes en un sol partit, inclòs el partit liberal i els lerrouxistes. d) A i B són correctes.

La Mancomunitat de Catalunya era un Ens Administratiu. Cert. Fals. Era una Institució política.

Quin és el sindicat més important en la història de Catalunya? (1er terç del Segle XX). Solidaritat Obrera. CNT. CCOO. UGT.

Quina va ser la CAUSA DIRECTA de la Setmana Tràgica?. La Guerra del Marroc. Les desigualtats socials. L'anticlericalisme. La llei de jurisdiccions.

A quin any van votar per primer cop les dones a Espanya?. 1933. 1929. 1932. 1934.

Segons l'article "Memòria històrica i dinàmiques socials", que vol dir "Memòria històrica"?. Dignificar, recordar i fer justícia. Venjar als assassinats durant la post guerra. Fer justícia i buscar venjança. Realitzar una bibliografía de tots els assassinats en fosses comunes.

La llei de 1941 de Vigilancia y Seguridad, diu que la Policia del Nou Estat ha de servir a la causa del Nacional-Sindicalisme. Cert. Fals.

Qui va guanyar les primeres eleccions a Espanya després de la mort de Franco?. Felipe Gonzalez, PSOE. Adolfo Suàrez, UCD. Santiago Carrillo, PCE. Manuel Fraga, Alianza Popular.