Test bloc_1_psicopatologia

TEST BORRADO, QUIZÁS LE INTERESE: Bloc_1_Psicopatologia

COMENTARIOS	ESTADÍSTICAS	RÉCORDS

REALIZAR TEST

Título del Test:
Bloc_1_Psicopatologia

Descripción:
Psicopatologia 2n_2Q parcial 1/3

Autor:
Jo
OTROS TESTS DEL AUTOR

Fecha de Creación:
13/03/2021

Categoría: Otros

Número Preguntas: 177

COMPARTE EL TEST

COMENTAR

No hay ningún comentario sobre este test.

Temario:

La psicopatologia especial es: Aquella que estudia les malalties rares. Aquella que estudia els fenòmens que porten a les persones a delinquir. Aquella que busca relacions objectives causals des d'una perspectiva psicomètrica. Aquella que estudia aspectes particulars de trastorns genèrics o sistèmics.
Assenyala al resposta incorrecta: La psicopatologia general es basa en l'estudi epistemològic, ontològic, històric i cultural dels trastorns i fenòmens mentals. La psicopatologia evolutiva estudia els trastorns i fenòmens mentals en el curs dels períodes del cicle vital. La psicopatologia forense estudia els trastorns i fenòmens mentals que porten a les persones a cometre delictes i així esclarir-ne els sucesos objectivament. La psicopatologia clínica es basa en l'estudi normatiu del conjunt de trastorns i fenòmens que afecten a les persones en l'ambient hospitalari o posttraumàtic.
(Selecciona les respostes correctes) La psicopatologia: Té un àmbit d'aplicació molt ampli, comprèn diferents dimensions. És una branca d'estudi dins de la psicologia. S'ocupa únicament del comportament anormal i els fenòmens de la conducta anormal. Utilitza el mètode clínic experimental, amb hipòtesis falsables i comprovació lògica quantificable.
______ és l'estudi de les causes i l'origen que porten a un trastorn o malaltia. L'etologia La fenomenologia La nosologia La casuística.
_______estudia els processos mentals i l'experiència subjectiva dels trastorns o afectacions psicològiques. La fenomenologia La etologia La semiòtica La semiologia.
_______ estudia els signes, la manifestació i els fenòmens que es donen en els trastorns mentals, pels quals deduïm una malaltia o alteració. La semiòtica La semiologia La nosologia La posologia.
_______ és l'estudi complet de la malaltia, des de l'inici fins al final, observa el procés i permet plantejar o ajustar el tractament. La nosologia La nosografia La fenomenologia La etiologia.
_______ és la classificació i organització de signes i manifestacions que pertanyen a les malalties, trastorns o síndromes. La nosologia La nosografia La semiòtica L'etologia.
Relaciona els conceptes amb el seu significat Eutòcic Distòcic Obstètric.
Les causes de trastorns mentals en la infància poden ser: Biològiques, externes i mixtes. Biològiques, internes i externes. Biològiques, experiencials i mixtes. Biològiques, internes i mixtes.
Les causes d'una psicopatologia per afectació cerebral en la infància poden ser: Prenatals (materns, externs i biosocials), perinatals i postnatals. Prenatals (materns, externs i interns), pronatals i postnatals. Prenatals (biològics, externs i interns), perinatals i postnatals. Perinatals (materns, externs i interns) i postnatals.
Assenyala la resposta correcta. La salut és l'absència de malalties i de cap trastorn que faci la vida més difícil. La salut comprèn la integració social, l'autonomia i la felicitat, a més de l'absència d'enfermetats. La salut és l'estat en què tenim consciència plena del que ens rodeja, i som capaços d'identificar una malaltia pròpia.
La disfunció psicològica, la pèrdua d'autonomia, el deteriorament cognitiu, el malestar, i el comportament anormal, son pilars bàsics de: Qualsevol trastorn psicològic El trastorn bipolar El trastorn límit de la personalitat Cap de les anteriors.
________ és la manifestació objectiva de la patologia subjacent, per tant és quantificable i mesurable. El signe El símptoma La síndrome L'entrevista clínica.
________ és la manifestació subjectiva de la patologia subjacent, normalment descrita pel pacient y rarament mesurada. El signe El símptoma La síndrome L'entrevista clínica.
________ és el conjunt de símptomes i signes que componen una malaltia o patologia. La síndrome L'entrevista clínica L'alteració cognitiva La semiologia.
_______ és la incapacitat per sentir plaer, la pèrdua d'interès o satisfacció en qualsevol activitat. Anhedònia Eudaimònia Astènia Distimia.
_______ és la debilitat i la fatiga general que dificulta el desenvolupament de tasques quotidianes de manera normal. Anhedònia Eudaimònia Astènia Distimia.
El model més acceptat globalment, que té més evidència científica, el qual té un gran component quimico-fisiològic, que organitza les malalties categòricament, i que no contempla fenòmens subjectius s'anomena: Model conductual Model biopsicosocial Model cognitiu Model biològic.
El model que es basa en el condicionament operant, fruit de la manipulació de les contingències, on l'aprenentatge i l'hàbit són claus, i conté diferents dimensions sobre les que sustentar una patologia, s'anomena: Model cognitiu Model conductual Model biopsicosocial Model biològic.
El model que prové dels postulats de la Gestalt, és a dir, de la percepció, que es basa en fets observables, on les diferències entre normalitat i patologia són quantitatives, i on la persona és l'element diferencial entre diferents patologies, s'anomena: Model cognitiu Model conductual Model biopsicosocial Model biològic.
Es defineix com un estat d'alerta excitat, transició entre diversos trastorns i començament dels accessos maníacs, acompanyat d'importants distorsions de l'atenció. Hipervigilia Obnubilació Estupor Hipocondria.
Dificultat per a mantenir l'alerta, desorientació temporoespacial, confusible amb la son o la dificultat per a despertar-se. Sopor o letargia Obnubilació Hipovigilia Estupor.
Alteració sensorial profunda i persistent, que pertorba les funcions mentals i provoca alteracions visuals i auditives, confusió i retard en el despertar. Obnubilació Estupor Letargia o somnolència Sopor.
Antecedent del coma on el pacient ran sols aconsegueix l'alerta mitjançant estímuls potents. Evoca respostes verbals incoherents i es mostra immòbil (masque de marbre). Estupor Sopor Obnubilació Anosognosia.
EEG pla, sense resposta motora, dilatació pupilar. Coma Estupor Anosognosia Rinoplàstia.
Estat entre l'astènic-apàtic i el delírium, en el que es fa difícil distingir entre realitat i imaginació. Confusional Vegetatiu Crepuscular De desatenció.
Marca els objectius de la investigació en psicopatologia: Recerca de relacions causals (etiològiques) entre els fenòmens i la patologia. Obtenir descripcions i diferenciacions de quadres clínics i conductuals. Descriure relacions psicosocials associades als trastorns. Elaborar manuals diagnòstics com el DSM o el CIE, que permetin categoritzar i organitzar les patologies.
La classificació multiaxial del DSM consta de 5 eixos: Trastorns clínics, trastorns de la personalitat, malalties mèdiques, problemes psicosocials, i l'escala d'avaluació d'activitat global. Trastorns clínics, trastorns de la personalitat, trastorns de la consciència, problemes psicosocials, i l'escala d'avaluació d'activitat global. Trastorns clínics, trastorns de la personalitat, malalties mèdiques, problemes psicosocials, trastorns biològics. Trastorns clínics, trastorns hereditaris, malalties mèdiques, problemes psicosocials, i l'escala d'avaluació d'activitat global.
L'ansietat, les fòbies i obsessions, esquizofrènia i els TCA es troben a l'eix: 1-Trastorns clínics 2-Trastorns de la personalitat 3-Malalties mèdiques 4-Problemes psicosocials 5-Escala d'avaluació de l'activitat global.
Els trastorns esquizoide, histriònic, compulsiu, sàdic, límit, paranoide, narcisista, depressiu... Es troben a l'eix: 1-Trastorns clínics 2-Trastorns de la personalitat 3-Malalties mèdiques 4-Problemes psicosocials 5-Escala d'avaluació de l'activitat global.
Les malalties generals que ajuden a comprendre els trastorns dels primers eixos pertanyen a l'eix: 1-Trastorns clínics 2-Trastorns de la personalitat 3-Malalties mèdiques 4-Problemes psicosocials 5-Escala d'avaluació de l'activitat global.
Els diagnòstics que tenen relació amb l'entorn laboral, educatiu, domèstic o legal, es troben a l'eix: 1-Trastorns clínics 2-Trastorns de la personalitat 3-Malalties mèdiques 4-Problemes psicosocials 5-Escala d'avaluació de l'activitat global.
La valoració del funcionament biopsicosocial del pacient en una escala de l'1 al 100 es troba en l'eix: 1-Trastorns clínics 2-Trastorns de la personalitat 3-Malalties mèdiques 4-Problemes psicosocials 5-Escala d'avaluació de l'activitat global.
La pica en l'àmbit de la psicologia, fa referència a: Trastorn alimentari que es caracteritza per la ingestió d'elements no comestibles com la sorra, la pega, les cendres... Trastorn cutani que incita a gratar-se la zona afectada. Trastorn de la consciència on es confonen persones conegudes amb desconegudes.
Capacitat de posseir sentiments i sensacions subjectives, de formar-se una imatge del món i el nostre cos, que varia entre humans, en les diferents etapes del desenvolupament i altres animals. Consciència Processament mental Autognòsia Paragnòsia.
Ordena els nivells de consciència de menor a major: Consciència_reflexiva Nivell_mínim Consciència_operativa Metacognició Autoconsciència.
______ és l'estat de vigília o alerta que es reflecteix en l'activitat elèctrica cerebral i depèn de les circumstàncies. Consciència Claritat o lucidesa Arousal Hiperprosèxia.
______ és la capacitat de discriminar estímuls, processar la informació, utilitzar el llenguatge i dirigir la conducta i els pensaments. Consciència Claritat o lucidesa Arousal Hiperprosèxia.
L'estat astènic-apàtic es caracteritza per: Fatigabilitat, canvis bruscs d'humor, sensibilitat a la llum i soroll, falta de concentració i atenció, insomni. Fatigabilitat, son excessiva, sensibilitat a la llum i soroll, falta de concentració i atenció, insomni. Fatigabilitat, canvis bruscs d'humor, lleus deliris, falta de concentració i atenció, insomni. Pèrdues de memòria, canvis bruscs d'humor, sensibilitat a la llum i soroll, falta de concentració i atenció, insomni.
Una particularitat de l'estat confusional és que: Existeix la possibilitat de restitució completa Té un inici sobtat La seva duració és curta Totes són correctes.
______ és una distorsió de la memòria, normalment suplida per records mal localitzats o barrejats. Paramnèsia Disgrafia Amnèsia Dismnèsia.
______ és una alteració sensioperceptiva, conductual i cognitiva transitòria (1-2 setmanes), normalment fruit d'un excés de drogues o d'abstinència, o d'una intoxicació. Delirium Desrealització Obnubilació Estat confusional.
_____ és una alteració de la percepció de l'entorn, on es fa difícil diferenciar si és un somni o no, i cap dels pensaments sembla real. Despersonalització Desrealització Delirium Prosognòsia.
_____ és una alteració de la percepció d'un mateix, on el propi cos i la conducta no s'identifiquen com propis. Despersonalització Desrealització Delirium Prosognòsia.
_____ és la repudia o la incapacitat de reconèixer una part del cos, normalment causat per una lesió al lòbul parietal (regió somatosensorial associativa). Prosopagnòsia Anosognòsia Autotopagnsia Astereognòsia.
_____ és la incapacitat d'ubicar una part del cos, normalment causat per una lesió posterior al lòbul parietal. Prosopagnòsia Anosognòsia Autotopagnòsia Astereognòsia.
_____ és la incapacitat per reconèixer cares familiars. Prosopagnòsia Anosognòsia Autotopagnòsia Astereognòsia.
_____ és la incapacitat per reconèixer objectes pel tacte sense ajuda visual o d'altres elements sensorials. Prosopagnòsia Anosognòsia Autotopagnòsia Astereognòsia.
_____ és un tipus d'agnòsia visual que impossibilita la reproducció d'imatges mentals, produït per una obstrucció de l'artèria cerebral posterior. Síndrome Charcot-Willbrand Síndrome d'Anton Síndrome de Gerstsman Astereognòsia.
_____ és un tipus d'agnòsia visual on el pacient confabula i no reconeix la pròpia ceguera, afirmant que veu objectes que no veu. Síndrome Charcot-Willbrand Síndrome d'Anton Síndrome de Gerstsman Astereognòsia.
_____ és un tipus d'agnòsia on el pacient no consegueix fer càlculs (acalcúlia) ni formar imatges d'escriptura (disgrafia). Síndrome Charcot-Willbrand Síndrome d'Anton Síndrome de Gerstsman Astereognòsia.
_____ és la percepció subjectiva d'un membre amputat. Membre fantasma Phantom limb Membre fantôme Totes són MEMBRE FANTASMA.
_____ és un estat on l'atenció i la percepció disminueixen, els moviments es tornen més lents, hi ha una automatització de cicles verbals i motrius, i l'expressió facial és perplexa, de duració variable (5 a diversos dies). Estat confusional Estadi crepuscular Estadi afàsic Estadi de Huntington.
_____ és una activitat motora involuntària, amb cert grau de coordinació, acompanyada d'un enterboliment o disminució de la consciència. Automatisme Metamorfosi Transformació Síndrome de Tourette.
_____ es caracteritza per una conducta involuntària sense base ideatòria, normalment conativa de l'obsessió, i comú en maníacs esquizofrènics i epilèptics. Impulsió Automatisme Aprosèxia Hipervigilància.
_____ és l'estat de consciència passiva, on el subjecte està en mans de la persona que l'ha submergit en aquest estat, i on el subjecte mostra una alteració de la personalitat i/o la consciència. Dissociació hipnòtica Coma Personalitat múltiple Deliri de Frégoli.
_____ es refereix a l'existència de dues o més personalitats, on una és recurrent, es produeixen amnèsies curtes autoinduïdes i normalment deriva de traumes emocionals o de simulacions delirants. Personalitat múltiple Fenòmen de reduplicació Dissociació hipnòtica Automatisme.
_____ és una àmplia varietat de quadres clínics on la característica principal és la identificació incorrecta de persones, objectes o indrets, i la confusió produïda per defectes en el lòbul frontal i temporal. Personalitat múltiple Fenòmen de reduplicació Dissociació hipnòtica Automatisme.
El déjà vu, o el membre fantasma, són fruit de______: Personalitat múltiple Fenòmen de reduplicació Dissociació hipnòtica Automatisme.
L'atenció... Implica tant la selecció de la informació com el processament. És fonamental per a la memòria, per tant una lesió en aquesta zona impedeix recordar events passats. Cap és correcta. Les dues són correctes.
_____ és la incapacitat per canviar el focus d'atenció a un altre estímul, on el pacient sembla entotsolat i la discriminació d'estímuls és extremadament lenta. Distractabilitat Inatenció Desatenció (síndrome de negligència) Fatigabilitat (astènia).
_____ es refereix als canvis bruscos d'atenció, on el subjecte fixa l'atenció en un estímul i simultàniament en altres adjacents, mentre es mostra concentrat però agitat. Distractabilitat Inatenció Desatenció (síndrome de negligència) Fatigabilitat (astènia).
_____ és un estat de desinterès i manca de motivació o entusiasme en què el subjecte es mostra indiferent davant qualsevol estímul extern. Apatia Inatenció Síndrome de negligència (Desatenció) Fatigabilitat (astènia).
_____ és una síndrome constituïda per inatenció i negligència hemiespaial, manifestada en tasques d'escriptura o dibuix on es requereix percepció simètrica. Apatia Pseudoprosèxia Desatenció (síndrome de negligència) Fatigabilitat (astènia).
_____ és una síndrome on els pacients mostren falta de motivació per als estímuls, fatiga subjectiva, i normalment amb antecedents de fatiga crònica o alteracions físiques. Apatia Pseudoprosèxia Desatenció (síndrome de negligència) Fatigabilitat (astènia).
Dificultat lleu per a fixar l'atenció en un estímul. Hiperprosèxia Hipoprosèxia Aprosèxia Paraprosèxia.
Manca total de capacitat per a fixar l'atenció en un estímul, pròpia d'estats d'estupor profund o coma. Hiperprosèxia Hipoprosèxia Aprosèxia Paraprosèxia.
Aparent falta d'atenció selectiva en determinades situacions, el pacient fixa l'atenció en estímuls del seu interès, típic en hipocondríacs i simuladors. Hiperprosèxia Hipoprosèxia Pseudoprosèxia Paraprosèxia.
Augment de l'atenció espontània i disminució de la voluntària, comú en estats maníacs d'excitació. Hiperprosèxia Hipoprosèxia Pseudoprosèxia Paraprosèxia.
Atenció exagerada a un estímul concret i inatenció als altres, pèrdua de l'atenció selectiva, comú en estats paranoides. Hiperprosèxia Hipoprosèxia Pseudoprosèxia Paraprosèxia.
Sistema d'activació neuronal d'alerta, associat a la focalització d'estímuls, específic i multimodal. Arousal Talàmic Glutamatèrgic Pulvinar.
Tipus d'orientació que permet orientar-se en l'espai i en el temps. Alopsíquica Autopsíquica Orgànica Falsa orientació.
Tipus d'orientació que permet reconèixer i ubicar el propi cos i presència. Alopsíquica Autopsíquica Orgànica Falsa orientació.
Trastorn que implica la pèrdua de la capacitat d'orientació espaciotemporal, normalment acompanyat de períodes d'amnèsia. Reorientació Doble orientació Desorientació orgànica Falsa orientació.
Trastorn on el pacient s'ubica en diferents espais al mateix temps o en referència a objectes diferents, comú en episodis delirants i al·lucinacions. Reorientació Doble orientació Desorientació orgànica Falsa orientació.
Trastorn on el pacient s'ubica d'acord amb coordinades pròpies, sense sentit real, i ignora els reals. Reorientació Doble orientació Desorientació orgànica Falsa orientació.
Memòria que dura segons i es reprodueix en la imaginació quan l'estímul es fugaç. Memòria de treball o implícita. Memòria immediata Memòria recent Memòria remota Metamemòria.
Memòria que dura unes hores o uns dies, que serveix per a organitzar el dia a dia, però no sol tenir rellevància episòdica. Memòria immediata Memòria recent Memòria remota Metamemòria.
Memòria de llarga duració, que recuperem per avocar una situació del passat. Memòria episòdica o explícita Memòria immediata Memòria recent Memòria remota Metamemòria.
Amnèsia que impossibilita la fixació de records nous posteriors a la lesió o trastorn. Anterògrada Retrògrada Selectiva Parcial o llacunar.
Amnèsia que impossibilita l'accés a un episodi de la memòria o en relació amb un fet, normalment traumàtic (abús sexual, maltracte...) Posttraumàtica Retrògrada Selectiva Parcial o llacunar.
Amnèsia que impossibilita l'accés a records previs a la lesió o trastorn, però no impedeix fixar nous records. Anterògrada Retrògrada Selectiva Posttraumàtica.
Amnèsia que impossibilita l'accés al moment de la lesió (traumatisme), que normalment es recupera progressivament. Anterògrada Retrògrada Selectiva Posttraumàtica.
Amnèsia que impedeix recordar informació personal important sense trastorn orgànic que ho justifiqui, normalment deguda a un episodi d'alt estrès. Amnèsia psicògena Dismnèsia Paramnèsia Ecmnèsia.
Amnèsia que impedeix recordar informació momentàniament, però que s'evoca de forma implícita moments després. Succés comú i normal. Amnèsia psicògena Dismnèsia Paramnèsia Ecmnèsia.
La reminiscència, el déja vécu, la criptomnèsia o l'ecmnèsia són: Paramnèsies Dismnèsies Ectomnèsies Pleomnèsies.
______ és un tipus de paramnèsia on s'evoca un record com si es tractés d'un fet nou, típic en l'alzheimer i altres demències. Criptomnesia Déjà vu Fals reconeixement Reminiscència.
______ és un tipus de paramnèsia on sembla que es viu de nou una situació que tenim en la memòria. Criptomnesia Déjà vu Fals reconeixement Reminiscència.
______ és un tipus de paramnèsia on s'evoca un record parcialment correcte, però s'agreguen parts incorrectes. Criptomnesia Déjà vu Il·lusió de memòria Al·lucinació de memòria.
______ és un tipus de paramnèsia on s'evoca un record que mai a succeït, i per tant mai s'ha registrat. Criptomnesia Déjà vu Il·lusió de memòria Al·lucinació de memòria.
______ és un tipus de paramnèsia on es percep una vivència familiar com si fos nova. Criptomnesia Déjà vu (ja vist) Jamais vu (mai vist) Reminiscència.
Record de vivències emocionals molt anteriors (infància), propi de quadres d'involució senil. Paramnesia Criptomnesia Ecmnesia Déjà mauvaise réponse.
Forma de paramnèsia on s'arriba a una conclusió de forma aparentment innovadora, quan en realitat s'està recuperant un record. Paramnesia Criptomnesia Ecmnesia Innomnèsia.
Paramnèsia on l'individu considera familiars fets ocorreguts per primera vegada, propi de'estats confusionals. Síndorme de Korsakoff Síndrome d'Anton Ecmnèsia Fals reconeixement.
Trastorn produït per una deficiència de vit. B1 (tiamina), que afecta certes funcions cognitives, comú en alcohòlics. Síndorme de Korsakoff Síndrome d'Anton Síndrome de Wernicke Fals reconeixement.
Selecciona l'afirmació correcta: En l'exploració de la memòria, la informació personal i la repetició de paraules no relacionades, no són una eina eficaç per la seva valoració. En l'exploració de la memòria, la informació personal és una eina eficaç per la seva valoració, al contrari que la repetició de paraules no relacionades. Cap és correcta La informació personal, la repetició de paraules no relacionades i la repetició de records immediats són eines eficaces per a la valoració de la memòria recent.
La síndrome amnèsica engloba qualsevol trastorn o defecte amnèsic produït per una lesió o disfunció cerebral. Els pacients amb tan sols aquesta síndrome no presenten capacitat mental alterada. Cert Fals.
L'amnèsia global transitòria és un episodi agut de pèrdua de memòria, que presenta una duració màxima d'un dia i apareix de sobte. Cert, el 75% dels pacients tenen entre 50 i 70 anys. Cert, el 75% dels pacients tenen entre 20 i 50 anys. Fals.
Procés cognitiu pel qual captem sensacions del que ens rodeja, on es reconeixen patrons exteroceptius i interoceptius. Sensopercepció Metacognició Quinestèsia Aprosèxia.
Disminució de la percepció de sensacions. Hiperestèsia Hipostèsia/anestèsia Parestèsia Cenestopatia.
Percepció exagerada de sensacions, llum, soroll, tàctils... Hiperestèsia Hipostèsia Parestèsia Cenestopatia.
Sensació no acordi amb l'estímul rebut, que normalment produeix una sensació diferent. Hiperestèsia Hipostèsia/anestèsia Parestèsia Cenestopatia.
Sensació imprecisa o desagradable provinent d'òrgans interns (hipocondria). Hiperestèsia Hipostèsia/anestèsia Parestèsia Cenestopatia.
Trastorn de la percepció on les persones es veuen diferent en parts o la totalitat del cos, un braç més gran, un nas exagerat, etc. Metamorfosi Trastorn de l'esquema corporal Afasia sensorial Transformació.
Trastorn de la percepció on les persones es veuen alterats la proporció general del cos, més grassos, més alts, etc. Metamorfosi Trastorn de l'esquema corporal Afasia sensorial Transformació.
Relaciona els trastorns o alteracions de la percepció següents Iluso percepció temporal Alucinacions Afasia sensorial Transformació.
Una il·lusió provocada per una gran càrrega emocional s'anomena: Catatímica Pareidolia Per inatenció Autoprovocada.
Una il·lusió autoprovocada d'un estímul s'anomena: Catatímica Pareidolia Per inatenció Autoprovocada.
Una sensació hiperextesa és aquella en la que els estímuls es perceben amb més intensitat, sota l'efecte de drogues normalment. Cert Fals.
Una sensació hipoextesa és aquella en la que els estímuls es perceben amb menys intensitat, en períodes de depressió normalment. Cert Fals.
Les al·lucinacions: No es poden distingir de la realitat pel subjecte, són incontrolables, poden ser tàctils, auditives, olfactives, visuals o gustatives, i el subjecte està convençut del que veu. Es distingeixen amb relativa facilitat de la realitat pel subjecte, poden ser de tipus tàctils, auditives, olfactives, visuals o gustatives, i el subjecte està convençut del que veu. Es distingeixen amb relativa facilitat de la realitat pel subjecte i està convençut del que veu quan una persona exterior li diu que té raó.
Les al·lucinacions auditives poden ser: Ordres en forma de veus, ecos del pensament aliè, i fonemes dialogats on el subjecte intervé. Ordres en forma de veus, ecos del pensament aliè, i gulliverianes. Cap és correcta. Les dues són correctes.
Les al·lucinacions visuals poden ser: Fotòpsies (percepció de colors i figures inexistents). Zoòpsies (percepció d'animals minúsculs, típic del delirium tremens). Gulliverianes (les persones augmenten de tamany). Totes són correctes. Liliputienses (entorn de mida normal, però el focus d'atenció, per exemple les persones es tornen petites).
Els esquizofrènics, en depressions fortes, crisis epilèptiques o tumors al SNC provoquen percepcions d'olors i sabors irreals sense necessitat d'estímul. Certíssim Falsíssim.
En l'esquizofrènia com en el delirium tremens de vegades es tenen percepcions del fet que animals petits caminen per la pell. Cert Fals.
Les alteracions perceptives somàtiques poden per exemple fer creure que tens el cos de vidre o sensació de tenir sis dits. Cert Fals.
Les pseudoal·lucinacions són quasi al·lucinacions que es donen en lucidesa de consciència i no solen ser percebudes pels sentits. Cert. Fals.
Les malalties cerebrals, els defectes sensorials, les situacions d'estrès intens, els quadres histriònics o les simulacions... Són alguns dels orígens que pot tenir l'absència del llenguatge. Són alguns dels orígens que pot tenir l'espectre autista. Són alguns dels orígens que pot tenir un quadre delirant. Totes són certes.
L'alentiment de la velocitat o el ritme del llenguatge s'anomena: Bradifàsia o bradifèmia Taquifàsia o taquifèmia Disfèmia Aprosòdia.
L'acceleració de la velocitat o el ritme del llenguatge s'anomena: Bradifàsia o bradifèmia Taquifàsia o taquifèmia Disfèmia Aprosòdia.
La pèrdua de la musicalitat entonació i ritme de la parla, s'anomena: Pressió de la parla Palilàlia Disfèmia Aprosòdia.
L'augment del llenguatge espontani i l'acceleració de la producció verbal, s'anomena: Pressió de la parla Palilàlia Disfèmia Aprosòdia.
La repetició involuntària de d'una paraula normalment en un quadre espasmòdic, afàsic o de Parkinson, s'anomena: Coprolàlia Palilàlia Verbigeració Ecolàlia.
La repetició involuntària de l'última paraula de les frases dirigides al pacient, s'anomena: Coprolàlia Palilàlia Verbigeració Ecolàlia.
La reproducció espontània de paraules obscenes o brutes que normalment observem en la síndrome de Gilles de Tourette s'anomena: Coprolàlia Palilàlia Verbigeració Ecolàlia.
La trenca del ritme i velocitat de la parla, normalment repetint la primera síl·laba de les paraules que augmenta en moments estressants, s'anomena: Pressió de la parla Palilàlia Disfèmia Aprosòdia.
El/la_____és l'ús de paraules noves normalment sense significat acceptat, mentre que el/la______és la confusió del significat real d'una paraula en concret. Coprolàlia, glosomania Neologisme, paralogisme Neologisme, descarrilament Glosomania, descarrilament.
Ordena de menor a major grau consciència: Letargia/somnolecia/sopor Estupor Obnubilació Coma.
És una alteració neurològica, que impedeix emetre paraules, la part del cervell afectada es troba en la part caudal del lòbul frontal. Afàsia de Wernicke Afàsia de Broca Afàsia trans-cortical Afàsia psicògena.
És una alteració neurològica, on la producció i el ritme verbal són normals, però les paraules són inventades. La part del cervell afectada es troba en la part dorsal del lòbul temporal. Afàsia de Wernicke Afàsia de Broca Afàsia trans-cortical Afàsia psicògena.
És una alteració neurològica, on la producció verbal queda anul·lada, però s'arriba a repetir frases, normalment causat per infarts en artèries cerebrals. Afàsia de Wernicke Afàsia de Broca Afàsia trans-cortical Afàsia psicògena.
És una alteració del llenguatge on la producció verbal es torna dificultada en to moviment o ritme per una lesió en el sistema nerviós. Disàrtria Disfàsia Dislàlia Disfonia.
És una alteració neurològica, on la producció verbal minvada, normalment a causa d'un quadre convulsiu o histèric. Afàsia de Wernicke Afàsia de Broca Afàsia trans-cortical Afàsia psicògena.
És una alteració del llenguatge on el to verbal està afectat, per grans càrreges emocionals o problemes respiratoris. Disàrtria Disfàsia Dislàlia Disfonia.
Una d'aquestes NO és un factor que influeix en l'adquisició de llenguatge correctament. Paràlisi cerebral i deficiència intel·lectual Consum d'alcohol prolongat Ceguera i sordera Aïllament social i trastorn depressiu Autisme i esquizofrènia.
L'afectivitat NO es compon de: Emocions (reaccions afectives) Sentiments (estats anímics) Afectes (expressió de sentiments) Humors (estat basal) Percepcions (informació dels sentits).
L'estat d'ànim normal, equilibrat s'anomena: Eutímia Disfòria Distímia Ciclotímia.
L'estat d'ànim depressiu, que de vegades es manifesta de manera molt forta, més lleu que la depressió major però més crònic. Eutímia Disfòria Distímia Ciclotímia.
És l'estat d'ànim on es perd el control sobre l'expressió emocional i es manifesta una inhibició de vegades exagerada. Irritable Expansiu Elevat Eutímic.
És l'absència d'expressió de signes afectius en un estat de tristesa patològica. Alexitímia Efecte làbil Efecte embotat Efecte aplanat.
És la reducció significativa en l'expressió de signes afectius en un estat de tristesa patològica. Alexitímia Efecte làbil Efecte embotat Efecte aplanat.
Es refereix a la variabilitat anormal en l'expressió de signes afectius en un estat de tristesa patològica. Alexitímia Efecte làbil Efecte embotat Efecte aplanat.
Es refereix a la discordança entre l'expressió afectiva i el contingut de les idees, en un estat de tristesa patològica. Alexitímia Efecte làbil Efecte restringit Efecte inapropiat.
Es refereix a la reducció del ventall d'emocions, en un estat de tristesa patològica. Alexitímia Efecte làbil Efecte restringit Efecte inapropiat.
És una resposta natural a una amenaça, quan els seus nivells són alts produeixen bloqueig, acompanyat de taquicàrdia i de malestar. Parlem de: Tristesa patològica Ambitímia Incontinència afectiva Ansietat i angoixa.
És una resposta emocional anormal o desacordi a l'estímul, per exemple riure en una situació d'angoixa. Paratímia o inadequació afectiva Ambitímia Incontinència afectiva Ansietat i angoixa.
És refereix a la coexistència de dues emocions contradictòries o que no poden aparèixer juntes a priori. Labilitat emocional Ambitímia Incontinència afectiva Ansietat i angoixa.
És una dificultat per identificar emocions en altres persones o en un mateix. Labilitat emocional Ambitímia Anhedònia Alexitímia.
Quina NO és una alteració típica de la depressió? Alteració del pensament i la consciència Alteració de l'atenció i la motilitat Alteració dels ritmes vitals i idees de suïcidi Alteració de costums i moviments automatitzats.
La inquietud, la hiperestèsia sensorial, la verborrea, la negació de la malaltia, la irritabilitat i les idees de grandesa són típiques de estats: Depressius Maníacs Esquizofrènics Ansietat.
La pèrdua de pes, l'inmsomni, el sentiment de culpa, la disminució de la concentració i els pensament recurents, són típics de estats: Depressius Maníacs Esquizofrènics Ansietat.
Un episodi maníac sol durar com a molt una setmana. Cert, i ha de complir uns criteris mínims perquè se'l pugui considerar com a tal. Cert. Fals, solen durar de 5 a 15 dies. Fals, l'episodi no té una duració estimada.
Existeixen dos tipus de pensament: Racional i lògic Lògic i màgic Màgic i verbal En realitat són tres: Lògic, màgic i verbal.
Trastorn del pensament on la velocitat de pensament està accelerada. Taquipsíquia Bradipsíquia Hiperpsíquia Prolixitat.
Trastorn del pensament on la velocitat de pensament està disminuïda. Taquipsíquia Bradipsíquia Hipopsíquia Prolixitat.
Trastorn del pensament on es bloqueja el pensament momentàniament. Bloqueig Bradipsíquia Hipopsíquia Prolixitat.
Trastorn del pensament on no es distingeix entre l'accessori de l'essencial de la conversació, comunament "anar-se'n per les branques". Amanida de paraules. Disgregació Hipopsíquia Prolixitat.
Trastorn del pensament on es perd l'objectiu de la conversació, fent que el discurs sigui incomprensible i caòtic. Amanida de paraules. Disgregació Hipopsíquia Prolixitat.
Trastorn del pensament on es perd el fil entre dues idees momentàniament. Amanida de paraules. Disgregació Associació laxa Verbigeració.
Trastorn del pensament on les idees flueixen ràpidament, creant rimes i frases interrompudes per refranys i dites, típic en maníacs. Fuga d'idees Disgregació Associació laxa Verbigeració.
Trastorn del pensament on es repeteixen frases o paraules en to de veu baix, com per a un mateix. Fuga d'idees Disgregació Associació laxa Verbigeració.
Trastorn del pensament on es reprodueixen paraules sense sentit ni relació. Fuga d'idees Disgregació Amanida de paraules Verbigeració.
Una d'aquestes NO és una idea sobrevalorada (hi ha dubtes, no es defensa a mort): Minusvalia i culpa Desesperança i hipocondria Idees místiques Idees intrusives.
Trastorn del pensament on s'emet una resposta incongruent a la pregunta formulada, que no té res a veure. Fuga d'idees Idea sobrevalorada Amanida de paraules Resposta tangencial.
Una d'aquestes NO és una obsessió (no hi ha dubtes, es defensa a mort): De contaminació (no estic prou néta) Dubtes (he realitzat aquella tasca?) Ordre determinat (si no és simètric moriré) Horror i agressivitat (si faig una passa mataré al veí) D'ingesta (he de menjar el màxim per no morir).
Les idees prevalents són idees que no es defensen ni es discuteixen, ja que són comunes. Cert, a més no tenen la mateixa capacitat de propiciar conductes que una idea delirant o maníaca. Cert, solen donar-se més en episodis esquizofrènics o maníacs. Fals, no són comunes, i són indicatiu d'una patologia subjacent.
Deliri on qualsevol conducta es produeix sempre en funció del subjecte, com si fos el centre de tots els fets. Erotomaníac Autorreferencial D'influència Nihilista.
Deliri on la negació és la base de tots els arguments, res té sentit i res val la pena. Erotomaníac Autorreferencial D'influència Nihilista.
Deliri on apareix la creença contínua que la parella o cònjuge és infidel. Erotomaníac De difusió del pensament De gelosia Nihilista.
Deliri on apareix la creença que algú d'un estatus superior està enamorada d'un mateix. Erotomaníac De difusió del pensament De gelosia Nihilista.
Deliri on apareix la creença que els propis pensaments estan sent retransmesos per altaveus o mitjans de comunicació. Erotomaníac De difusió del pensament De grandesa De influència.
Deliri on apareix la creença que es posseeixen poders o capacitats superiors no reconegudes. Somàtic De difusió del pensament De grandesa De influència.
Deliri on apareix la creença que els propis pensaments o emocions estan sota el control d'altres persones, o forces. Somàtic Persecutòri De grandesa De influència.
Deliri on apareix la creença que està sent perseguit enganyat o espiat per algú. Somàtic Persecutòri De grandesa Màgic.
Deliri on apareix la creença que el món està governat per forces sobrenaturals, éssers imaginaris, etc. Somàtic Persecutòri De grandesa Màgic.
Deliri on apareix una creença distorsionada sobre la composició, figura, forma, estat o que té a veure amb el propi cos. Somàtic Persecutòri Tomàtic Màgic.

Denunciar Test

▲