1. El procediment administratiu: mecanisme i garantia d'una correcta actuació ad

1.1.1. La subjecció a la normativa Segons el principi de vinculació positiva, una administració pública: a) Pot actuar discrecionalment si ho fa en benefici de l'interès general. b) Només pot fer allò que la norma li permet fer i com la norma li diu que ho faci. c) Està lliure d'actuar si no hi ha una norma que ho prohibeixi expressament.

Si una administració pública actua més enllà dels límits que la normativa estableix, la seva actuació: a) És plenament vàlida si es basa en criteris d'oportunitat. b) Pot esdevenir invàlida per manca dels requisits necessaris. c) Només es pot impugnar si hi ha un perjudici econòmic directe.

1.1.2. El procediment administratiu comú Què és el procediment administratiu comú?. a) El procediment específic que s'utilitza per a imposar sancions. b) El conjunt de tràmits i pautes generals que han d'observar-se en qualsevol procediment administratiu. c) El procediment que només s'aplica a les administracions locals.

Els tràmits del procediment administratiu comú han de ser observats per les administracions públiques: a) Només quan dictin actes administratius que afectin drets fonamentals. b) Únicament en els procediments sancionadors i de responsabilitat patrimonial. c) Sempre que hagin de dictar un acte administratiu.

1.1.3. La normativa reguladora del procediment administratiu comú Quina de les següents lleis regula el procediment administratiu comú de totes les administracions públiques de l'Estat?. a) Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya (LRJPACat). b) Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPACAP). c) Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP).

Quina competència té l'Estat respecte al procediment administratiu, segons l'article 149.1.18 de la Constitució?. a) Competència exclusiva per regular tots els procediments de totes les administracions. b) Competència per regular el procediment administratiu comú, sense perjudici de les especialitats de les comunitats autònomes. c) Només pot establir les normes bàsiques, sent el desenvolupament competència exclusiva de les comunitats autònomes.

La Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic (LRJSP), regula principalment: a) Exclusivament el procediment administratiu comú. b) El règim jurídic i l'organització del sector públic. c) Únicament el funcionament electrònic de l'Administració.

Els preceptes de la LRJPACat que són reproducció de legislació bàsica estatal: a) Són plenament vigents amb el seu propi redactat i prevalen sobre la normativa estatal. b) Han estat derogats per la LPACAP i la LRJSP, essent d'aplicació la normativa d'aquestes lleis estatals. c) Només s'apliquen als òrgans de l'Administració de la Generalitat.

El Reial decret 203/2021, de 30 de març, aprova: a) La Llei del procediment administratiu comú. b) El Reglament d'actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics (RAFME). c) El Decret d'Administració digital de Catalunya.

El Decret 76/2020, de 4 d’agost, d’Administració digital, té com a finalitat principal: a) Substituir íntegrament la LPACAP en l'àmbit català. b) Ordenar el desplegament de l'Administració digital a Catalunya i establir normes de procediment derivades de l'organització pròpia. c) Regular exclusivament la signatura electrònica dels funcionaris.

BLOQ 2: LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES DE CATALUNYA (1.2) 1.2.1. El concepte d'administració pública & 1.2.2. Quines són. Quina de les següents institucions NO té la consideració d'administració pública?. a) Un ajuntament. b) El Parlament de Catalunya. c) L'Agència Catalana de l'Aigua.

Segons l'article 3 de la LRJPACat, quina de les següents NO és una administració pública de Catalunya?. L'Administració de la Generalitat. Els òrgans judicials amb seu a Catalunya. Els consorcis participats majoritàriament per administracions catalanes, quan exerceixin potestats administratives.

Quines administracions integren l'administració pública des del punt de vista territorial?. a) L'Administració general de l'Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals. b) Els organismes autònoms i les entitats públiques empresarials. c) Els col·legis professionals i les cambres oficials.

1.2.3. A qui s'aplica la LPACAP? Una de les grans novetats de la LPACAP respecte a l'antiga LRJPAC és que: a) Deixa d'aplicar-se als organismes autònoms. b) S'aplica també a les entitats de dret privat vinculades a les administracions, quan exerceixin potestats administratives. c) Només és d'aplicació a l'Administració general de l'Estat.

Els col·legis professionals i les cambres oficials, en l'exercici de funcions públiques delegades: a) Es regeixen exclusivament per la LPACAP. b) Es regeixen per la seva normativa específica i, supletòriament, per la LPACAP. c) No tenen mai la consideració de poder públic.

El sector públic institucional, a què es refereix la LPACAP, comprèn: a) Només als ministeris i departaments. b) Als organismes i entitats de dret públic i privat vinculats a les administracions, i a les universitats públiques. c) Únicament als ajuntaments i consells comarcals.

BLOQ 3: PRINCIPIS DE L'ACTUACIÓ ADMINISTRATIVA (1.3) 1.3.1. Els principis que recull la LRJSP L'article 103 de la Constitució estableix que l'Administració Pública actua d'acord amb els principis d'eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i: a) Centralització i publicitat. b) Coordinació. c) Gratuïtat i immediatesa.

Segons la LRJSP, un dels principis que han de subjectar l'actuació administrativa és: a) La confiança legítima i la lleialtat institucional. b) La primacia de la tramitació presencial sobre l'electrònica. c) La presumpció de veracitat a favor de l'Administració.

1.3.2. Els principis d'actuació de les administracions públiques de Catalunya La LRJPACat afegeix, entre els seus principis generals d'actuació, alguns no recollits expressament a l'article 3 de la LRJSP, com ara: a) La jerarquia i la centralització. b) La proximitat, la imparcialitat i la participació ciutadana. c) La vinculació positiva.

Segons la LRJPACat, quin principi fa referència a la necessitat que l'actuació administrativa sigui comprensible i assequible per als ciutadans?. a) Eficiència. b) Proximitat. c) Lleialtat institucional.

En l'àmbit de l'actuació amb mitjans electrònics, la LRJPACat estableix el principi de: a) Preferència per les tecnologies propietàries. b) Neutralitat tecnològica. c) Exclusivitat d'un únic sistema de signatura.

BLOQ 4: LA COMPETÈNCIA (1.4) 1.4.1. Les administracions públiques i els seus òrgans Quina és la diferència fonamental entre una unitat administrativa i un òrgan administratiu?. a) L'òrgan té personalitat jurídica pròpia, la unitat no. b) L'òrgan actua amb caràcter preceptiu i produeix efectes jurídics davant de tercers; la unitat pot tenir una funció merament interna. c) No hi ha diferència, són sinònims.

Els departaments, direccions generals i subdireccions generals de la Generalitat són: a) Administracions públiques independents. b) Òrgans administratius sense personalitat jurídica pròpia. c) Entitats de dret privat.

1.4.2. La competència de les administracions públiques i dels seus òrgans La competència es pot definir com: a) La facultat discrecional de qualsevol òrgan per actuar en qualsevol matèria. b) La potestat irrenunciable atribuïda per una norma per actuar sobre unes matèries determinades. c) La capacitat tècnica dels funcionaris per resoldre assumptes.

La distribució de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes deriva directament de: a) La Constitució i els Estatuts d'Autonomia. b) Les lleis de pressupostos generals de l'Estat. c) Els reglaments interns dels governs.

1.4.3. La distribució de la competència dins d'una administració pública La competència es pot atribuir a un òrgan per raó de la matèria, de la jerarquia i: a) De l'oportunitat. b) Del territori. c) De l'antiguitat del seu titular.

1.4.4. Alteració i afectació de l'exercici de les competències La delegació de competències implica: a) La transferència de la titularitat de la competència a un altre òrgan. b) La transferència de l'exercici de la competència, que pot ser revocat en qualsevol moment. c) La pèrdua definitiva de la competència per part de l'òrgan delegant.

L'avocació de competències consisteix en: a) L'assumpció de l'exercici de la competència per part d'un òrgan inferior. b) L'assumpció de l'exercici de la competència per part d'un òrgan superior jeràrquic per a un assumpte concret. c) La signatura d'un document per part d'un funcionari en nom del seu superior.

Quina de les següents figures NO altera la titularitat de la competència, sinó que n'afecta només l'exercici material?. a) La delegació de signatura (o autorització de signatura). b) La delegació de competències. c) L'avocació.

L'encàrrec de gestió fa referència a la realització per part d'un òrgan d'una activitat: a) Jurisdiccional encomanada per un tribunal. b) De caràcter material per a un altre òrgan que no disposa dels mitjans tècnics. c) Que produeix efectes jurídics definitius en nom propi.

BLOQ 5: LA IMPARCIALITAT (1.5) 1.5.1. L'abstenció Una de les causes d'abstenció d'un funcionari és: a) Tenir una simple relació de coneixença professional amb un interessat. b) Tenir parentesc de consanguinitat dins del quart grau amb un interessat. c) No estar d'acord amb la política de l'administració en aquella matèria.

Si un funcionari considera que incorre en una causa d'abstenció, què ha de fer?. a) Resoldre l'assumpte ràpidament per evitar sospites. b) Comunicar-ho al seu superior immediat. c) Abstenir-se automàticament sense comunicar-ho a ningú.

1.5.2. La recusació La recusació és una sol·licitud que poden presentar: a) Les persones interessades en el procediment. b) Només els advocats de l'administració. c) Únicament el superior jeràrquic de la persona recusada.

La decisió sobre una recusació: a) És recursible de manera separada i automàtica. b) No és recursible de manera separada, però es pot invocar com a motiu en un recurs contra la resolució final. c) Té caràcter definitiu i no es pot qüestionar en cap via.

BLOQ 6: LA LLENGUA DE L'ACTUACIÓ ADMINISTRATIVA (1.6) Segons la Llei de política lingüística de Catalunya, en els procediments de l'Administració de la Generalitat s'ha d'emprar: a) El castellà, amb traducció al català si ho sol·licita l'interessat. b) El català, amb dret dels ciutadans a rebre notificacions en castellà si ho sol·liciten. c) La llengua que triï l'òrgan instructor.

Segons la LPACAP, quan un document ha de tenir efectes fora del territori d'una comunitat autònoma amb llengua pròpia: a) S'ha de traduir obligatòriament al castellà. b) Només és vàlid si s'ha redactat originalment en castellà. c) Es manté exclusivament en la llengua pròpia de l'administració expedidora.

BLOQ 7: FUNCIONAMENT ELECTRÒNIC DEL SECTOR PÚBLIC (1.7) 1.7.1. El pas a una administració electrònica & 1.7.2. Principals novetats La LPACAP i la LRJSP aposten decididament per: a) Una administració mixta, amb opció a paper o electrònica segons triï el ciutadà. b) Una administració pública digital, sense paper, amb tramitació íntegra en suport electrònic. c) Mantenir el paper com a suport principal, amb l'electrònic com a opció suplementària.

Una de les principals novetats de la LPACAP és que l'expedició de còpies per part de les administracions, amb caràcter general, serà: a) En format paper amb signatura manuscrita. b) En format electrònic. c) En el format que sol·liciti l'interessat.

El Reial decret 203/2021 (RAFME) té com a objectiu: a) Derogar la LPACAP. b) Desenvolupar el procediment administratiu comú en matèria d'actuació i funcionament electrònic del sector públic. c) Regular exclusivament la signatura electrònica qualificada.

BLOQ 8: ELS SISTEMES D'IDENTIFICACIÓ I SIGNATURA ELECTRÒNICA (1.8) 1.8.1. Identificació electrònica i signatura electrònica & 1.8.2. Quan es requereix signatura? La LPACAP distingeix clarament entre: a) Identificació electrònica i signatura electrònica, sent aquesta última necessària només en alguns supòsits. b) Identificació electrònica i signatura electrònica, essent necessàries sempre les dues. c) Signatura electrònica simple i avançada, essent vàlides les dues per a tots els tràmits.

Quin dels següents tràmits NO requereix expressament l'ús de la signatura electrònica segons l'art. 11 de la LPACAP?. a) Formular una sol·licitud. b) Interposar un recurs. c) Consultar l'estat de tramitació d'un expedient.

1.8.3. L'assistència en l'ús dels mitjans electrònics Les administracions han d'assistir en l'ús de mitjans electrònics a: a) Tots els ciutadans, sense excepció. b) Les persones interessades obligades a la relació electrònica. c) Les persones interessades no obligades a la relació electrònica que ho sol·licitin.

Quan una persona no obligada a la relació electrònica no disposa de mitjans per identificar-se o signar electrònicament, qui pot fer-ho en el seu nom?. a) Qualsevol funcionari de l'administració. b) Un funcionari habilitat a aquest efecte, amb el consentiment exprés de la persona interessada. c) Només un advocat o procurador acreditat.

1.8.4. Sistemes de signatura i segell electrònic Quina tipologia de signatura electrònica té, segons el Reglament eIDAS, un efecte jurídic equivalent al d'una signatura manuscrita?. a) La signatura electrònica simple. b) La signatura electrònica avançada. c) La signatura electrònica qualificada.

El segell electrònic s'utilitza principalment per: a) Identificar persones físiques en procediments. b) Autenticar actuacions administratives automatitzades. c) Substituir la identificació presencial amb DNI.

1.8.5. Sistemes d'identificació & 1.8.6. Sistemes de signatura Quin dels següents és un sistema d'identificació electrònica vàlid segons la LPACAP?. a) Un sistema basat en un certificat electrònic qualificat de signatura. b) Un correu electrònic sense verificar. c) Una trucada telefònica.

Si una administració admet per a un procediment un sistema d'identificació "de baix nivell" (com usuari i contrasenya), també ha d'admetre: a) Exclusivament aquest sistema per simplificar. b) Sistemes basats en certificats qualificats (com la signatura electrònica). c) Només la identificació presencial.

L'ús d'un sistema de signatura electrònica vàlid, per si mateix: a) No acredita la identitat de qui signa, cal identificar-se per separat. b) Acredita automàticament la identitat de qui signa. c) Només acredita la identitat si acompanyat d'un document en paper.

BLOQ 9: PREGUNTES DE CARÀCTER GENERAL SOBRE LA UNITAT 1 La finalitat darrera de tota actuació administrativa és: a) La maximització dels ingressos de l'administració. b) La consecució de l'interès general. c) La simplificació de tots els tràmits.

El poder executiu de l'Estat està format per: a) El Govern i l'Administració Pública. b) El Parlament i els òrgans judicials. c) El Tribunal Constitucional i el Consell de Garanties Estatutàries.

La potestat d'una administració per establir els seus propis òrgans es denomina: a) Potestat reglamentària. b) Potestat d'autoorganització. c) Potestat sancionadora.

La suplència és una figura que afecta la competència i consisteix en: a) L'exercici temporal de les funcions del titular d'un òrgan per una altra persona física. b) La transferència de l'exercici d'un bloc de competències. c) L'assumpció d'un expedient per un òrgan superior.

En l'àmbit de l'Administració local, si un membre de la corporació actua essent causa d'abstenció determinant, això implica: a) Només una falta disciplinària. b) La invalidesa dels actes en què hagi intervingut. c) Cap conseqüència, sempre que actuï de bona fe.

Quina llei catalana té per objectiu consolidar el "model català d'administració electrònica"?. a) Llei 39/2015, LPACAP. b) Llei 29/2010, de l'ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya. c) Llei 26/2010, LRJPACat.

Per garantir la imparcialitat, la norma estableix dues figures principals: a) La delegació i l'avocació. b) L'abstenció i la recusació. c) La competència i la jerarquia.

Quan la LPACAP parla de "sector públic", a més de les administracions territorials, inclou: a) Les empreses públiques i privades que reben subvencions. b) El sector públic institucional (organismes, entitats, universitats públiques...). c) Els partits polítics i els sindicats.

El Decret 76/2020, d'Administració digital, configura com a peça cabdal de la xarxa de suport: a) Els jutjats de primera instància. b) Les oficines d'atenció presencial. c) Les seus dels partits polítics.

El principi de neutralitat tecnològica en l'ús de mitjans electrònics significa que: a) S'ha d'usar sempre la tecnologia més avançada. b) Les administracions han d'usar una única tecnologia per garantir la uniformitat. c) S'ha d'acceptar qualsevol alternativa tecnològica vàlida escollida pels ciutadans, independentment del seu tipus.