1. Temari Específic

El dret a la bona administració reconegut a l’article 30 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya comporta, entre d’altres: El dret a ser tractat amb cortesia i a rebre atenció preferent en funció de la situació personal. El dret a un tracte imparcial i objectiu, i que les actuacions de les administracions públiques siguin proporcionades als fins que les justifiquen. El dret a un tracte eficaç i diligent, i que les actuacions de les administracions públiques s’ajustin als resultats esperats. El dret a un tracte neutral i eficient, i que les actuacions administratives siguin adequades als mitjans disponibles.

Quan una persona presenta una reclamació per correu electrònic, cal advertir que: Només s’admet si porta signatura digital qualificada. No té validesa com a reclamació escrita. Aquest mitjà no garanteix la confidencialitat. La resposta s’ha de fer per carta postal sempre.

En la fase de comiat, quina acció reforça la confiança ciutadana?. Tancar la conversa de manera immediata. Recordar al ciutadà els seus deures legals. Preguntar si hi ha altres dubtes i acomiadar-se amb cordialitat. Evitar mostrar emocions o somriure.

Un pacient envia per escrit una proposta per millorar el sistema de cita prèvia de l’ambulatori. Es considera: Reclamació. Petició. Queixa administrativa. Suggeriment.

Segons l’article 13 de la Llei 39/2015, quin dret tenen les persones en les seves relacions amb les administracions públiques?. El dret a ser assistides en l’ús dels mitjans electrònics necessaris per relacionar-s’hi. El dret a triar lliurement qualsevol canal, inclòs el telefònic, sense limitació. El dret a no utilitzar mitjans electrònics si no disposen de certificat digital. El dret que totes les comunicacions es practiquin únicament de forma presencial.

Segons l’article 30.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, en relació amb el dret d’accés als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general, quina de les següents afirmacions és correcta?. Totes les persones tenen dret a accedir-hi en condicions d’igualtat, i les administracions públiques han de fixar les condicions d’accés i els estàndards de qualitat, amb independència del règim de prestació. Totes les persones tenen dret a accedir-hi en condicions d’igualtat, sempre que la prestació sigui directa per part de l’Administració i no a través d’entitats privades o concessionàries. El dret d’accés s’ha de garantir d’acord amb els principis d’eficiència, transparència i sostenibilitat, i pot modular-se segons les directrius europees en matèria de serveis d’interès econòmic general. Les administracions públiques poden establir condicions diferenciades d’accés, sempre que es justifiqui per raons d’interès públic o per criteris de racionalització del servei.

Segons la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, el dret d’accés a la informació pública es configura com: El dret a obtenir només la informació relativa a expedients administratius finalitzats o amb resolució ferma. El dret d’accés exclusiu a la informació sobre contractes, subvencions i convenis administratius. El dret a accedir a la informació pública prèvia autorització expressa de l’òrgan competent o de resolució judicial. El dret d’accés a la informació elaborada per les administracions públiques o que es troba en poder seu, amb els límits establerts per la llei.

En les reclamacions relatives al tracte rebut, quin termini màxim de resposta fixa la Instrucció 03/2004?. 3 dies hàbils. 10 dies naturals. 15 dies naturals. 30 dies naturals.

Un suggeriment té com a finalitat principal: Exigir la reparació d’un dany assistencial. Manifestar desacord amb l’atenció rebuda. Formular una petició administrativa de caràcter personal. Proposar millores en el funcionament o estructura dels serveis sanitaris.

Si la persona usuària no pot redactar la reclamació, el personal del centre: Ha de refusar-la per manca de forma. L’ha d’ajudar a formalitzar-la, recomanant la presència de dos testimonis. Pot registrar-la com a queixa oral. Ha de dirigir-la al CatSalut central.

Quin és un dret reconegut per la Llei 26/2010 en la relació de la ciutadania amb l’Administració?. A no repetir tràmits administratius ja realitzats. Rebre resposta només quan sigui favorable. No aportar documents que ja estiguin en poder de l’Administració. A substituir documents per declaracions responsables.

L’agraïment, segons la normativa del CatSalut, és: Una declaració verbal davant del personal d’admissió. Una expressió escrita i signada de gratitud per l’atenció rebuda. Un mecanisme de reclamació encoberta. Una valoració obligatòria en l’enquesta de satisfacció.

Segons l’article 103.1 de la Constitució espanyola, l’Administració pública ha de: Servir amb objectivitat els interessos generals i actuar d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la llei i al dret. Servir amb objectivitat els interessos públics i actuar d’acord amb els principis d’eficiència, jerarquia, descentralització funcional i coordinació, amb respecte a la legalitat administrativa. Servir amb imparcialitat els interessos generals i actuar conforme als principis d’eficàcia, autonomia funcional, desconcentració i cooperació, sota el control del dret. Servir amb objectivitat els interessos generals i actuar segons els principis d’eficiència, jerarquia, centralització i coordinació, amb submissió als principis generals del dret.

Quin objectiu comú tenen tots els canals d’atenció (personal, telefònic, escrit i intercultural)?. Reduir el temps d’espera. Millorar la confiança ciutadana i la cohesió social. Promoure la digitalització del sistema. Eliminar la presencialitat.

El termini màxim recomanat per donar resposta definitiva a una reclamació és de: 10 dies naturals. 15 dies hàbils. 1 mes, segons el criteri de resposta àgil. 3 mesos, prorrogables a sis.

En l’atenció telefònica, quin avantatge principal aporta?. Cap avantatge, és un mitjà fred i distant. Immediatesa i proximitat. Tracte presencial. Que no hi ha elements visuals.

Una usuària presenta una reclamació sobre el temps d’espera en urgències i el centre no respon en dos mesos. Què pot fer?. Esperar la resposta definitiva de tres mesos. Tornar a presentar la mateixa reclamació. Adreçar-se al CatSalut amb la còpia original per manca de resposta. Interposar recurs judicial directe.

El “dol migratori” es defineix com: Una resposta emocional al procés de pèrdua del context d’origen. Un trastorn físic derivat del canvi climàtic o alimentari. Una conseqüència inevitable de la precarietat laboral. Una fase breu i circumstancial de l’arribada.

En la fase d’acollida del canal presencial, quina conducta és recomanable?. Saludar sense mirar al pacient. Esperar que el pacient iniciï el diàleg. Mantenir contacte visual, somriure i preguntar “En què li puc ajudar?”. Dir directament que ha de fer la gestió i acabar.

La carta de resposta a una reclamació de tracte ha d’incloure: Doble signatura, disculpa formal i exposició de les gestions fetes. Exclusivament la disculpa formal. Només la signatura de la direcció del centre. Només la descripció dels fets sense valoracions.

Quin dels següents no és un dels canals principals del model d’atenció integral al ciutadà?. Personal presencial. Atenció telefònica. Atenció per xarxes socials sense registre documental. Atenció escrita.

En relació amb la capacitat d’escolta, quina de les següents afirmacions és incorrecta?. Les accions del professional també són missatges que l’usuari interpreta. La veritat comunicativa depèn exclusivament del que l’emissor vol transmetre. La percepció de la persona usuària és determinant en l’eficàcia del missatge. Escoltar implica comprendre les emocions i sentiments de l’interlocutor.

Durant una reunió d’equip, una tècnica de l’ICS envia un correu electrònic amb instruccions, però utilitza frases ambigües i el missatge genera interpretacions diferents. Quin element de la comunicació s’ha vist més afectat?. El canal. El codi. L’emissor. El missatge.

Quina de les següents accions contribueix a generar un clima d’escolta activa i empàtica?. Mostrar interès amb gestos i mantenir contacte visual adequat. Corregir immediatament les expressions imprecises de l’usuari. Evitar pauses per mantenir la fluïdesa de la conversa. Rebaixar el to emocional de la persona usuària amb frases neutres.

Durant una visita mèdica, una infermera de l’ICS explica amb detall un procediment, però la pacient mostra confusió perquè la professional utilitza terminologia tècnica i parla ràpid. Quin tipus de dificultat comunicativa s’ha produït principalment?. Condicionant físic. Condicionant referencial. Condicionant comunicatiu. Condicionant lingüístic.

En una situació d’agressivitat verbal per part d’un usuari, quina tècnica assertiva és més adequada per rebaixar la tensió i recuperar el diàleg?. La tècnica del disc ratllat. La tècnica del banc de boira. L’expressió directa de sentiments adversos. L’ús de paraules comodí.

Quin element s’ha de potenciar per crear un vincle positiu d’empatia amb la persona usuària?. Utilitzar verbs en imperatiu per transmetre seguretat. Corregir el ciutadà quan expressa una opinió equivocada. Evitar qualsevol mostra d’acord quan hi ha desacord. Emprar el plural i explicar el perquè de les coses amb llenguatge proper.

Quina és una pràctica recomanada per garantir una escolta activa en contextos d’atenció hospitalària?. Anticipar les preguntes del pacient per estalviar temps en la consulta. Evitar el llenguatge corporal per mantenir neutralitat. Donar respostes generals sense aprofundir en les emocions del pacient. Reafirmar periòdicament la informació rebuda per comprovar que s’ha entès.

Quin dels següents estils de comunicació pot provocar més malentesos i ressentiment a llarg termini dins d’un equip sanitari?. L’estil assertiu. L’estil agressiu. L’estil passiu. L’estil passiu-agressiu.

Durant una consulta, un pacient interromp constantment i eleva el to. La infermera manté una veu calmada, reconeix el malestar i explica que el seu objectiu és trobar una solució conjunta. Quin estil de comunicació està aplicant?. Agressiu. Passiu. Assertiu. Passiu-agressiu.

Durant una entrevista, una infermera evita mirar el pacient als ulls, consulta contínuament l’ordinador i manipula objectes de la taula mentre parla. El pacient percep desinterès i es mostra reticent a explicar el seu problema. Quin element de la comunicació ha fallat?. El codi verbal. La proximitat. La retroalimentació. La comunicació no verbal.

En la comunicació no verbal, què indica habitualment una postura corporal inclinada lleugerament cap endavant?. Atenció i interès envers la persona que parla. Desinterès i desconnexió amb el missatge de l’interlocutor. Nerviosisme o voluntat d’acabar la conversa. Autoritat i distància emocional.

En relació amb els elements bàsics de la comunicació, assenyala quina afirmació és incorrecta: El codi és el conjunt de signes i regles utilitzats per transmetre el missatge. El canal és el mitjà pel qual es transmet el missatge. El receptor és sempre una persona física concreta. L’emissor és qui elabora i transmet el missatge.

En el marc de la comunicació sanitària dins l’ICS, quina situació exemplifica millor una distorsió no verbal?. Utilitzar un llenguatge massa tècnic amb un pacient. Mantenir els braços creuats i una postura tensa durant la conversa. Parlar massa ràpid en una situació d’estrès. Redactar una instrucció mèdica amb errors gramaticals.

Quan un professional rep una queixa repetitiva d’un ciutadà que no vol acceptar la resposta, quina tècnica assertiva és més eficaç?. La tècnica del disc ratllat. L’ús del condicional. L’empatització emocional. La demanda en forma de pregunta.

Un metge manté una postura relaxada, mira al pacient, assenteix i adapta el to de veu mentre escolta. Quina afirmació descriu millor la seva actuació?. Fa servir elements del llenguatge no verbal que reforcen la comunicació. Utilitza un canal escrit per transmetre confiança. Mostra una actitud analítica i distanciada. Genera una distorsió comunicativa per excés de gestualitat.

Quina de les següents actituds s’ha d’evitar en la comunicació verbal professional?. Utilitzar el to de veu amb cortesia. Mostrar desacord parcial davant d’una crítica agressiva. Fer servir expressions iròniques o desqualificadores. Donar explicacions raonades de les decisions adoptades.

Una administrativa de l’ICS atén un usuari que manifesta el seu malestar amb to agressiu. La treballadora manté la calma, reconeix part del que diu amb expressions com “entenc el que comenta” i utilitza el condicional en les respostes (“podríem revisar-ho”, “miraríem si és possible”). Quin principi de la comunicació verbal està aplicant?. Claredat i concisió. Empatia i reducció de tensió mitjançant formes verbals suaus. Formalitat i distància institucional. Retroalimentació o feedback immediat.

Segons les bones pràctiques de comunicació no verbal, quina de les afirmacions següents és correcta respecte a la gestió de l’espai d’atenció?. L’espai d’atenció ha de transmetre proximitat i cal personalitzar-lo amb alguns elements propis per fer-lo més acollidor. És adequat mantenir visible part de la documentació utilitzada, sempre que no contingui dades personals ni elements identificatius. Cal mantenir l’espai d’atenció net, ordenat i lliure d’objectes personals, utilitzant exclusivament material d’oficina corporatiu. Per reforçar la comunicació empàtica, es recomana incorporar elements decoratius i materials diversos que expressin la personalitat del professional.

En la comunicació verbal dins d’un centre hospitalari, adreçada a un pacient o familiar, quina de les següents afirmacions és incorrecta?. Cal adaptar el discurs al nivell cultural i de comprensió de l’oïdor. És recomanable utilitzar un llenguatge tècnic per mostrar professionalitat. Cal parlar amb claredat i expressar-se de manera concisa. La velocitat de locució ha de ser moderada per evitar inintel·ligibilitat.

Quina característica descriu millor el comunicador assertiu dins l’àmbit hospitalari?. Expressa el que pensa amb fermesa, però sempre amb respecte i empatia. Evita donar la seva opinió per no crear conflictes. Expressa les seves idees amb contundència sense considerar l’impacte. Canvia d’opinió fàcilment per agradar als altres.

Segons les normes bàsiques d’escolta activa, què s’ha d’evitar especialment durant una conversa amb una persona usuària?. Mostrar paciència i evitar interrupcions. Preguntar per ampliar informació. Jutjar o interrompre la persona que parla. Fugir de rèpliques davant experiències negatives.

Segons l’article 53.1 b) de la Llei 39/2015, què implica el dret a obtenir informació i orientació?. L’obligació de l’Administració de prestar assessorament tècnic gratuït. El dret a rebre orientació sobre requisits jurídics i tècnics aplicables a les actuacions. El dret a obtenir una resolució escrita davant qualsevol consulta. El dret a rebre informació només per mitjans electrònics.

Una ciutadana que no entén bé el català demana informació sobre els seus drets sanitaris. El professional li facilita un fulletó traduït i s’ofereix a explicar-li els punts principals oralment. Quin principi de la Llei 19/2014 i la Carta s’aplica?. El principi de confidencialitat. El principi de reserva de la informació institucional. El principi d’igualtat i accessibilitat a la informació. El principi de publicitat activa selectiva.

Segons la Llei 19/2014, qui pot exercir el dret d’accés a la informació pública a Catalunya?. Només els ciutadans espanyols majors d’edat. Qualsevol persona física o jurídica amb interès legítim. Només les persones físiques residents a Catalunya. Només els funcionaris i representants d’entitats públiques.

Quin organisme o professional pot accedir a les històries clíniques amb finalitats d’inspecció?. Només la direcció del centre. El personal inspector de l’Administració sanitària acreditat. Qualsevol professional de la Generalitat amb funcions administratives. Els representants sindicals.

Durant quant temps es poden conservar altres documents clínics sense rellevància especial?. 2 anys des de l’alta. 5 anys des de l’alta. 10 anys des de l’alta. 15 anys des de l’alta.

Un ciutadà sol·licita conèixer les prestacions disponibles per a la salut mental al seu territori. L’empleat del centre li facilita el Catàleg de serveis del CatSalut i li explica com accedir a “La Meva Salut”. Quin dret s’està garantint?. Dret a la informació pública i sanitària. Dret d’accés als registres administratius interns. Dret de petició individual davant l’Administració. Dret de confidencialitat de les dades personals.

Quin tipus de dades pot consultar el personal administratiu d’un centre sanitari?. Totes les dades de la història clínica per motius de gestió interna. Només les dades estrictament necessàries per a les seves funcions. Cap dada sense autorització expressa del pacient. Només dades anonimitzades per a gestió estadística.

Quina és la diferència principal entre la informació pública i la informació assistencial?. La informació assistencial només pot ser facilitada al pacient o a persones autoritzades. La informació pública és sempre confidencial. La informació assistencial forma part de la publicitat activa de la Generalitat. No hi ha diferència legal entre totes dues categories.

Un hospital vol utilitzar dades de pacients per a un estudi epidemiològic sobre hipertensió. No es disposa de consentiment exprés dels participants. Quina condició és imprescindible?. Que la recerca sigui d’interès públic. Que les dades estiguin prèviament anonimitzades. Que l’estudi sigui autoritzat per la direcció mèdica. Que s’hagi informat verbalment els pacients.

Quan poden utilitzar-se les històries clíniques amb finalitats de recerca o docència?. Sempre que el centre ho autoritzi. Només amb autorització judicial. Quan es garanteixi l’anonimat o hi hagi consentiment exprés del pacient. Només si la recerca és de caràcter públic.

Quina limitació té el dret del pacient a accedir a la seva història clínica?. Cap, és un dret absolut. No pot accedir si l’equip mèdic no ho considera oportú. No pot perjudicar el dret de tercers ni les anotacions subjectives dels professionals. Només s’aplica a documentació electrònica.

Quin és el fonament jurídic del dret a la confidencialitat de la informació sanitària a Catalunya?. La Llei 19/2014, de transparència. El Decret 8/2021, de publicitat activa. La Llei 39/2015, de procediment administratiu. La Llei 21/2000, de 29 de desembre.

Una administrativa del CAP consulta per curiositat la història clínica d’una persona coneguda, sense motiu laboral. Quina conseqüència es deriva?. No n’hi ha, si no difon la informació. Es permet si no s’utilitzen dades identificatives. És una falta lleu segons la Llei 19/2014. Constitueix una infracció del deure de confidencialitat i pot tenir conseqüències disciplinàries.

Quin és el termini mínim de conservació dels informes d’alta hospitalària segons la Llei 21/2000?. 5 anys. 10 anys. 20 anys. 15 anys.

Quina condició s’ha de garantir en processos de digitalització de la història clínica?. La inalterabilitat, autenticitat i perdurabilitat de les dades. Només la llegibilitat del document. L’emmagatzematge en suport extern privat. L’eliminació de les dades identificatives.

Qui és responsable de la custòdia de les històries clíniques?. El professional sanitari responsable de cada pacient. El departament de Salut de la Generalitat. La direcció mèdica del centre o el professional en exercici individual. l Servei Català de la Salut (CatSalut).

Quin dels següents enunciats descriu correctament la naturalesa jurídica de la Targeta Sanitària Individual Cuida’m (TSI Cuida’m)?. És una targeta especial que amplia el dret a noves prestacions sanitàries per a persones amb discapacitat. És una modalitat de la targeta sanitària ordinària que identifica persones amb necessitats assistencials especials, sense ampliar la cobertura. És un document substitutiu de la TSI per a persones dependents amb reconeixement oficial de discapacitat. És un títol acreditatiu de dependència emès pel Departament de Drets Socials.

Quant a les vies disponibles per exercir el dret de lliure elecció en centres ICS, quina afirmació és correcta?. Només es pot exercir presencialment, perquè el procediment requereix validació física del formulari. Només es pot exercir telemàticament a través de La Meva Salut, sense possibilitat de tràmit presencial. Només és possible telemàticament quan el canvi sigui entre centres de diferents regions sanitàries. Es pot exercir tant presencialment al CAP com telemàticament a través de La Meva Salut, si el centre és de l’ICS.

Quan s’inicia l’efecte del dret d’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública del CatSalut?. En la data d’alta al Registre Central de Persones Assegurades (RCA). En la data de presentació de la sol·licitud al CAP o al CatSalut. En la data de resolució favorable dictada pel CatSalut. En la data d’empadronament, amb independència del nivell assistencial sol·licitat.

Quant a la permanència mínima a l’equip d’atenció primària escollit, quina afirmació és correcta?. La permanència mínima és de sis mesos, llevat de força major o hospitalització prolongada. La permanència mínima és d’un any, excepte quan concorren causes objectives com un canvi de domicili o de lloc de treball. No existeix cap permanència mínima; la persona pot canviar sempre que hi hagi disponibilitat. La permanència mínima és d’un any i no admet excepcions.

Quan una persona tria un CAP diferent del que li correspon pel domicili, quina consideració s’ha de tenir en compte?. Pot fer-ho, però pot comportar canvis en l’organització de serveis (com atenció domiciliària o especialistes). No pot fer-ho, ja que vulnera la zonificació sanitària. Només pot fer-ho si el nou CAP està dins del mateix municipi. Només amb autorització expressa del Servei Català de la Salut.

Segons la Llei 16/2003, quina condició és imprescindible perquè una persona estrangera sense residència legal pugui accedir a l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics?. Que acrediti la impossibilitat de subscriure un conveni especial sanitari. Que no pugui exportar el dret de cobertura sanitària des del seu país d’origen. Que es trobi empadronada de manera continuada durant, com a mínim, sis mesos. Que hagi presentat sol·licitud de regularització administrativa davant l’autoritat competent.

Una persona amb TSI Cuida’m ha de ser traslladada en ambulància per una prova mèdica. El seu tutor sol·licita acompanyar-la. Quin criteri s’aplica?. No és possible, per raons de seguretat sanitària. Només si la persona ho demana verbalment. Pot autoritzar-se l’acompanyament si la situació clínica ho permet. Només si el tutor és personal sanitari.

En quins casos els serveis sanitaris prestats per l’ICS són subjectes a contraprestació econòmica?. Quan una persona assegurada del SNS decideix rebre l’assistència fora de la cartera pública. Quan la prestació forma part d’un procés assistencial finançat per la cartera de serveis comuns. Quan existeix una asseguradora, mutualitat o altre tercer legalment obligat a assumir el cost de l’assistència. Quan la prestació correspon a actuacions incloses al calendari vacunal de Catalunya.

Respecte del conveni especial (RD 576/2013) gestionat pel CatSalut: Només dona accés a l’atenció primària i a l’atenció urgent, excloent la cartera de serveis especialitzada. Requereix acreditar tres mesos previs de residència a Catalunya i estar empadronat en el moment de la sol·licitud. Exigeix residència efectiva a Espanya durant almenys un any continuat, empadronament a Catalunya i inexistència d’altres cobertures públiques; les quotes són de 60 € (<65 anys) i 157 € (≥65 anys). El dret a la cobertura s’activa des del mateix moment en què la persona presenta la sol·licitud a la regió sanitària.

Quina condició essencial fixa la Llei 9/2017 per accedir a l’assistència pública a Catalunya per mitjà del CatSalut quan no es té la condició d’assegurat o beneficiari del SNS?. Tenir NIE. Tenir contracte laboral vigent. Aportar certificat d’ingressos inferior a l’IPREM. Acreditar empadronament a Catalunya i inexistència d’altra via de cobertura pública.

Quina de les afirmacions següents és condició necessària per obtenir l’accés CatSalut quan no es pot accedir pel RDL 7/2018 ni pel RD 1192/2012?. Disposar de TSI en vigor d’un altre territori autonòmic. No tenir la condició d’assegurada/beneficiària del SNS i no tenir altra cobertura pública distinta del CatSalut. Tenir passaport i NIE, sense més requisits. Tenir assegurança privada voluntària.

Sobre el contingut mínim obligatori de la TSI segons la Llei 16/2003, quina afirmació és correcta?. Ha d’incloure únicament les dades identificatives del titular i el número d’afiliació a la Seguretat Social. Ha d’incloure dades identificatives, informació sobre la prestació farmacèutica i la identificació del servei de salut responsable. Ha d’incloure dades clíniques bàsiques per facilitar l’atenció d’urgències. Ha d’incloure el registre electrònic de la història clínica compartida.

Sobre el contingut i l’abast del dret de lliure elecció reconegut a la Carta, quina afirmació és correcta?. Inclou la lliure elecció de l’EAP, del metge o metgessa de família i de l’infermer o infermera de referència, d’acord amb la disponibilitat i l’organització assistencial. Permet escollir lliurement qualsevol especialista hospitalari, amb independència dels circuits de derivació i sense condicions organitzatives. Es limita exclusivament al professional d’infermeria, sense afectar l’assignació del metge o metgessa de família. Només pot ser exercit per persones majors d’edat, ja que els menors o tutors no en tenen reconeguda la titularitat ni la representació.

Un pacient amb mobilitat reduïda rep atenció domiciliària continuada i vol canviar de metge. Quina és la resposta correcta?. No pot exercir la lliure elecció, ja que l’atenció domiciliària depèn de l’EAP del seu CAP de referència. Pot fer-ho si ho autoritza el seu infermer de zona. Pot fer-ho lliurement per via telemàtica. Pot fer-ho si justifica canvi de domicili.

Segons el procediment de lliure elecció, on ha de presentar la persona la sol·licitud de canvi de professional o de CAP?. Al CAP d’origen o al de destí, segons si el canvi és intern o entre centres, mitjançant el formulari establert pel CatSalut. Exclusivament al centre d’origen, encara que el canvi sigui cap a un altre CAP. Només al nou centre, ja que és l’únic competent per acceptar la incorporació. Al Servei Català de la Salut, que resol tots els canvis de manera centralitzada.

Quina de les situacions següents exclou l’ús de la TSE com a document de cobertura?. Estada temporal per motius d’estudis a qualsevol país de l’EEE. Estada temporal a França amb necessitat d’atenció urgent. Trasllat de residència habitual a un Estat membre. Viatge de feina a Itàlia amb necessitat de prestació necessària durant l’estada.

Quina administració és competent a Catalunya per a l’emissió, gestió i manteniment de la TSI i amb quina cobertura?. Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), amb cobertura estatal exclusiva. Servei Català de la Salut (CatSalut), dins el marc d’interoperabilitat estatal del SNS. Ministeri de Sanitat, amb delegació als CAP de l’ICS. Ajuntaments, a través del padró municipal.

Sara vol exercir el seu dret de lliure elecció i sosté que la Carta obliga jurídicament el CAP a acceptar el canvi sempre. Què cal informar-li?. Té raó: la Carta és vinculant i imperativa. La Carta no té rang legal; recull drets i orienta, però l’aplicació depèn del marc organitzatiu. Només és vinculant si ho valida la direcció del CAP per escrit. La Carta substitueix la normativa sanitària general.

Un pacient que ha rebut una segona opinió veu confirmat el diagnòstic inicial però amb proposta d’un tractament alternatiu menys invasiu. Pot optar pel nou tractament al centre que ha emès la segona opinió?. No, ha de continuar sempre al centre d’origen. Només si el CatSalut li ho autoritza expressament. Sí, pot optar per rebre l’atenció al centre de la segona opinió o al centre inicial, si aquest pot oferir el tractament alternatiu. Només si el seu metge d’origen ho accepta per escrit.

Una pacient amb diagnòstic recent d’una malaltia greu vol confirmar el tractament proposat. El seu professional li indica que, si vol demanar una segona opinió, primer necessita un informe favorable del mateix equip mèdic que l’està tractant. Segons la normativa, quin és el criteri correcte?. La pacient pot sol·licitar la segona opinió directament, perquè és un dret exercible a petició pròpia en supòsits de gravetat, sense necessitat d’autorització del primer professional. El professional té raó: la segona opinió només és possible amb validació prèvia del primer equip assistencial. La pacient només pot accedir a la segona opinió si el cas està inclòs en el Catàleg de processos aprovat pel Ministeri de Sanitat. La sol·licitud s’ha de presentar sempre a través de La Meva Salut; les peticions presencials no tenen validesa jurídica.

Segons l’article 3 bis de la Llei 16/2003, quina afirmació descriu correctament el procés de reconeixement i control del dret a l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics?. Les comunitats autònomes reconeixen el dret i el Ministeri de Sanitat només expedeix la targeta sanitària individual. El reconeixement del dret correspon al Ministeri de Sanitat, mentre que la gestió de drets derivats de reglaments internacionals correspon a l’INSS. El reconeixement i el control del dret s’efectua íntegrament per l’INSS, que comunica posteriorment les dades a les comunitats autònomes. Les dades d’estrangeria només poden comunicar-se amb consentiment explícit de la persona interessada.

Un pacient ha sol·licitat la Targeta Sanitària Europea per via electrònica però encara no l’ha rebut. Ha d’agafar un vol d’aquí a tres dies per un viatge d’estudis a Dinamarca. Quina opció és procedent?. Viatjar amb la TSI ordinària catalana, vàlida a la UE. Sol·licitar el Certificat Provisional Substitutori (CPS) telemàticament i imprimir-lo. Demanar una TSI Cuida’m temporal. Sol·licitar assistència sanitària privada al país de destinació.

Segons la regulació vigent, quin criteri determina l’àmbit territorial de validesa de la TSE?. És vàlida únicament als països de la Unió Europea. És vàlida als països de la UE, l’EEE, Suïssa i el Regne Unit. És vàlida als països de la UE, EEE i a qualsevol país amb conveni bilateral sanitari. Només és vàlida als països inclosos en el Reglament (CE) 987/2009.