EAC

Quina és l'estructura de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC) segons la captura, i quines normes l'ordenaran?. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC) és un document que es composa exclusivament de lleis orgàniques de les Corts Generals. L'EAC es regeix per l'Estatut d'Autonomia, la Constitució Espanyola i les lleis generals, i està basat en un sistema de normes jerarquitzades, incloent la creació de reglaments i lleis autonòmiques. L'EAC és una llei autonòmica que depèn exclusivament de la legislació local i no es vincula a la Constitució Espanyola. L'Estatut d'Autonomia només es pot reformar per llei orgànica sense considerar la Constitució Espanyola.

Quins són els valors superiors de la vida col·lectiva que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya segons el Títol Preliminar?. La igualtat i la justícia són els únics valors superiors reconeguts a Catalunya. Els valors superiors inclouen la dignitat humana, la llibertat, la justícia, la igualtat, el pluralisme polític, el respecte pels drets humans i la pau. La unitat d'Espanya i la democràcia representativa són els únics valors superiors de la vida col·lectiva. Els valors superiors es limiten a la llibertat individual i la protecció de la propietat privada.

Com es defineix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC) segons l'article introductori i quin paper té com a norma fonamental de l'autogovern català?. L'EAC és una llei autonòmica sense relació directa amb la Constitució Espanyola, que regula la distribució de poder entre Catalunya i l'Estat. L'EAC és la norma fonamental que regula l'autogovern de Catalunya, establint els drets, les institucions i les competències de la Generalitat dins de l'ordenament jurídic espanyol. L'EAC és una norma subsidiària que només regula el funcionament del Parlament de Catalunya sense vinculació amb l'autogovern. L'EAC només serveix per establir els drets socials de Catalunya i no té un paper fonamental en l'autogovern o en la relació amb l'Estat.

Quin va ser el procés de ratificació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 segons la captura proporcionada?. L'Estatut va ser ratificat pel Congrés de Diputats i posteriorment pel Consell de Ministres sense necessitat de consulta popular. L'Estatut va ser ratificat pel poble català mitjançant referèndum, amb una posterior ratificació per part del Rei. L'Estatut va ser ratificat directament pel Congrés dels Diputats sense necessitat de referèndum, només amb l'aprovació del Consell de Ministres. L'Estatut va ser ratificat per les Corts Generals i només es va publicar en el BOE (Butlletí Oficial de l'Estat) sense consulta popular.

Quina va ser la data d'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya segons la captura proporcionada?. El 18 de juliol de 2006, després de l'aprovació del Congrés dels Diputats i la publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat. El 9 d'agost de 2006, després de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). El 1 de setembre de 2006, després de l'entrada en vigor de la reforma constitucional. El 9 d'agost de 2006, després de la ratificació pel poble català en referèndum.

Quants dies van passar des de la publicació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya fins a la seva entrada en vigor segons la captura proporcionada?. Van passar 10 dies entre la publicació i l'entrada en vigor de l'Estatut. Van passar 20 dies entre la publicació i l'entrada en vigor de l'Estatut. Van passar 30 dies entre la publicació i l'entrada en vigor de l'Estatut. Van passar 40 dies entre la publicació i l'entrada en vigor de l'Estatut.

Quantes disposicions addicionals, disposicions transitories, disposicions derogatories i disposicions finals de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?. 15 disposicions addicionals, 2 transitories, 1 derogatoria i 4 finals. 10 disposicions addicionals, 3 transitories, 2 derogatories i 5 finals. 15 disposicions addicionals, 3 transitories, 1 derogatoria i 5 finals. 5 disposicions addicionals, 4 transitories, 2 derogatories i 6 finals.

Quants títols té l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i quina és la seva estructura bàsica?. 5 títols, que inclouen les competències, drets fonamentals, relacions amb l'Estat i la reforma de l'Estatut. 9 títols, dividits en drets fonamentals, organització territorial i competències econòmiques. 7 títols, que inclouen els drets, les institucions, les competències, el finançament, les relacions institucionals i la reforma de l'Estatut. 6 títols, centrats en la definició de Catalunya, les seves institucions i els drets, amb un títol específic per a la reforma.

Què defineix l'Article 1 del Títol Preliminar de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?. Defineix el territori de Catalunya i els drets històrics del poble català. Defineix Catalunya com a nacionalitat i regula l'autogovern en el marc de la Constitució espanyola. Defineix la llengua pròpia de Catalunya i els drets dels ciutadans sobre la llengua. Defineix les competències econòmiques i territorials de Catalunya.

Quins principis regeixen les relacions entre la Generalitat i l'Estat espanyol segons l'Article 3?. Principi d'autonomia i bilateralitat, amb un marc multilateral. Principi d'exclusivitat i subordinació. Principi de subsidiarietat i limitació de competències. Principi de unilateralitat i centralisme.

Quina institució constitueix l'autogovern de Catalunya segons l'Article 2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?. La Generalitat és l'instrument institucional de Catalunya, integrada pel Parlament, la Presidència, el Consell Executiu i altres institucions. La Generalitat es limita al Parlament i a la Presidència, sense incloure altres institucions autonòmiques. La Generalitat és l'instrument institucional de Catalunya, però només es compon del Parlament i les comarques. La Generalitat inclou només els municipis i les vegueries dins del sistema institucional.

Quins són els drets i principis rectors que han de promoure els poders públics de Catalunya segons l'Article 4?. La protecció de la propietat intel·lectual i la seguretat social. Els drets de la ciutadania, la llibertat religiosa i la defensa del medi ambient. La llibertat, la igualtat, la participació política, la solidaritat i el desenvolupament sostenible. Els drets laborals i socials, i el respecte pel principi d'autonomia.

Quins drets fonamentals es reconeixen com a base de l'autogovern de Catalunya a l'Article 5?. Drets econòmics, drets de propietat i llibertat religiosa. Drets civils, drets lingüístics i drets polítics de la ciutadania. Els drets històrics del poble català en les seves institucions i en la tradició jurídica catalana. Els drets socials de benestar, seguretat social i igualtat.

Què estableix l'Article 6 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya sobre la llengua pròpia i les llengües oficials?. El català és la llengua oficial de Catalunya, però el castellà té un estatus secundari. El català és la llengua oficial de Catalunya, però l'ús del castellà està restringit als àmbits de l'educació i l'administració pública. El català i el castellà són llengües oficials, però només el castellà és la llengua vehicular en l'ensenyament públic. El català és la llengua pròpia de Catalunya, i tant el català com el castellà són llengües oficials, amb drets i deures per part dels ciutadans per a conèixer-les i utilitzar-les.

Què estableix l'Article 6.5 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya sobre l'aranès?. L'aranès és una llengua pròpia i oficial a Catalunya, però només es pot utilitzar en l'ensenyament. L'aranès és una llengua minoritària que només es reconeix en àmbits culturals. L'aranès és una llengua pròpia de Catalunya, però no té caràcter oficial. L'aranès és la llengua pròpia de l'Aran i és oficial a Catalunya, amb drets i deures lingüístics establerts per llei.

Quines persones tenen la condició política de catalans segons l'Article 7 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?. Tenen la condició política de catalans tots els ciutadans amb arrels familiars a Catalunya, independentment del seu lloc de residència actual. Només tenen la condició política de catalans els ciutadans que han nascut a Catalunya. Tenen la condició política de catalans tots els ciutadans de la Unió Europea residents a Catalunya. Tenen la condició política de catalans tots els ciutadans espanyols amb veïnatge administratiu a Catalunya i els espanyols residents a l'exterior amb el darrer veïnatge a Catalunya.

Quins són els símbols oficials de Catalunya segons l'Article 8 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?. La bandera, la festa de l'Onze de Setembre i l'himne "Els Segadors", i la seva protecció jurídica es considera igual a la d'altres símbols de l'Estat. La bandera, l'himne i la Diada Nacional de Catalunya, amb una protecció especial davant de la constitució. La bandera de quatre barres, el himne "Els Segadors" i la Diada Nacional, amb protecció jurídica exclusiva per Catalunya. Els símbols oficials inclouen la bandera, la llengua oficial i la Diada de Sant Jordi com a festa nacional.

Què estableix l'Article 9 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya sobre el territori de Catalunya?. El territori de Catalunya correspon als límits establerts per la Constitució espanyola. El territori de Catalunya correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat en el moment de l'entrada en vigor de l'Estatut. El territori de Catalunya es defineix per les comunitats autònomes limítrofes. El territori de Catalunya inclou només les terres estrictament pròpies de la corona d'Aragó.

Què estableix l'Article 11 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya sobre el poble aranès?. El poble aranès és un territori independent dins de Catalunya amb les seves pròpies lleis. El poble aranès forma part de la comunitat de Catalunya, però no té autogovern. El poble aranès està subordinat a les lleis de Catalunya, sense reconeixement especial. El poble aranès exerceix l'autogovern mitjançant l'Estatut, el Conselh Generau d'Aran i altres institucions pròpies.

Què estableix l'Article 12 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya sobre els territoris amb vincles amb Catalunya?. La Generalitat ha de promoure la comunicació, l'intercanvi cultural i la cooperació amb territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya, tant dins com fora de l'Estat espanyol. La Generalitat pot establir convenis i tractats amb altres territoris d'Espanya, però no amb territoris internacionals. La Generalitat només pot establir convenis amb altres comunitats autònomes de l'Estat. Els vincles culturals i lingüístics de Catalunya s'han de mantenir només dins de l'Estat espanyol.

Què estableix l'Article 15 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya sobre els drets de les persones?. Els drets de les persones són reconeguts en el marc de la Unió Europea i són essencials per l'autogovern català. Els drets de les persones són inalienables i subjectes a la regulació autonòmica. Els drets de les persones són individuals, no subjectes a restriccions per la llei. Els drets de les persones són fonamentals, garantits per l'Estat i només poden ser limitats per la Constitució.

Quins drets es reconeixen als menors en l'Article 17 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?. Dret a la protecció econòmica i jurídica en el marc de l'autogovern català. Dret a rebre una educació religiosa i moral segons la llei autonòmica. Dret a ser representats legalment només pels seus pares en tots els àmbits legals. Dret a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de la seva personalitat i benestar.

Què estableix l'Article 18 sobre els drets de les persones grans?. Dret a viure amb dignitat, lliures d'explotació i maltractament, sense discriminació per edat. Dret a un tractament mèdic gratuït per a les persones grans. Dret a viure amb dignitat, però amb restriccions econòmiques. Dret a la protecció financera per garantir la seva estabilitat econòmica.

Quins drets reconeix l'Article 19 per a les dones a Catalunya?. Dret a viure en llibertat religiosa i a l'exercici de la llibertat d'expressió. Dret exclusiu a l'educació superior i el dret de participar en les polítiques socials i econòmiques. Dret a la seguretat social i a la protecció en el lloc de treball. Dret al lliure desenvolupament de la personalitat, a viure amb dignitat i a participar en igualtat d’oportunitats amb els homes.

Què estableix l'Article 20 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya sobre el dret a viure amb dignitat el procés de la mort?. Les persones només poden expressar la seva voluntat respecte als tractaments mèdics en casos de malalties terminales. Totes les persones tenen dret a morir amb dignitat, amb el dret d'anticipar les instruccions per als tractaments mèdics que poden rebre. Els drets a la mort digna estan subjectes a la normativa de cada comunitat autònoma. Totes les persones tenen dret a morir en pau, sense cap tipus de tractament mèdic.

Quins drets reconeix l'Article 21 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya en l'àmbit de l'educació?. Dret a l'educació gratuïta i de qualitat, amb el deure de respectar la cultura i llengua oficials. Dret exclusiu dels pares a decidir l'educació dels fills, sense tenir en compte el sistema educatiu públic. Dret a l'educació superior només per als ciutadans de Catalunya. Dret a l'educació només per aquelles persones amb una situació econòmica favorable.

Quins drets en l’àmbit de la salut es reconeixen en l'Article 23 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?. Dret a la salut pública només en cas d'emergència. Dret a l'accés a la salut en condicions d'igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris públics, així com al respecte de les preferències dels pacients. Dret a l'atenció mèdica només per a malalties greus. Dret a accedir als serveis sanitaris públics només si es compleixen les condicions econòmiques.

Què estableix l'Article 27 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya sobre els drets i deures relacionats amb el medi ambient?. Dret a viure en un medi ambient net, amb deure de respectar les lleis de protecció ambiental. Dret exclusiu a la protecció de l'entorn natural per part de l'Estat. Dret a utilitzar els recursos naturals sense cap restricció. Dret a accedir a espais verds exclusivament en les grans ciutats.

Quins drets es reconeixen als consumidors i usuaris segons l'Article 28 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?. Dret a una informació verídica i a la protecció davant pràctiques comercials abusives. Dret a la llibertat de contractació en serveis bàsics, sense supervisió pública. Dret a comprar productes a preus fixats per les administracions públiques. Dret exclusiu a la protecció en les compres online.

Quants capítols té el Títol I de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?. 5 capítols. 7 capítols. 4 capítols. 3 capítols.

Quins drets es regulen en el Capítol I del Títol I de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?. Drets polítics i socials. Drets laborals i socials. Drets fonamentals de les persones en l’àmbit civil i social. Drets laborals i econòmics.

Quins drets es regulen en el Capítol II del Títol I de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?. Drets en l’àmbit laboral i social. Drets en l’àmbit polític i de l’administració. Drets en l’àmbit lingüístic. Drets socials i econòmics.

Quins drets es regulen en el Capítol III del Títol I de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?. Drets econòmics i financers. Drets en l’àmbit lingüístic. Drets laborals i socials. Drets educatius i culturals.

Quines garanties es regulen en el Capítol IV del Títol I de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?. Garanties dels drets estatutaris. Garanties de drets lingüístics. Garanties de drets econòmics. Garanties en l’àmbit educatiu.

Què regula el Capítol V del Títol I de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?. Els drets laborals i socials. Els drets econòmics i laborals. Els principis rectors. Els drets i deures en l’àmbit social.

Què estableix l'Article 29 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya en relació amb la participació ciutadana?. La ciutadania només pot participar mitjançant el vot en les eleccions autonòmiques. Els ciutadans tenen dret exclusiu a la presentació de candidatures per als càrrecs públics. La ciutadania té dret a presentar iniciatives legislatives i participar en referèndums. La ciutadania pot només expressar la seva opinió en els mitjans de comunicació públics.

Quin dret específic ofereix l'Article 29 sobre les iniciatives legislatives?. Els ciutadans poden presentar lleis només en les matèries econòmiques. Els ciutadans poden presentar iniciatives legislatives que després han de ser aprovades pel Consell Executiu. Els ciutadans poden presentar iniciatives legislatives que després poden ser tramitades pel Parlament de Catalunya. Els ciutadans poden presentar iniciatives legislatives només en matèries laborals i socials.

Què estableix l'Article 33 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya en relació amb el dret d'opció lingüística en les relacions amb les administracions públiques, els ministeris i els registres públics?. Els ciutadans poden utilitzar qualsevol de les llengües oficials en les relacions amb l'administració pública, incloent-hi els ministeris i els registres públics, sense que això suposi discriminació. Els ciutadans poden utilitzar qualsevol de les llengües oficials en totes les relacions amb l'administració autonòmica, però només poden fer-ho en castellà amb els registres públics. Els ciutadans poden fer servir només el català en les relacions amb l'administració autonòmica i els registres públics, però han de fer servir el castellà amb els ministeris. Els ciutadans poden utilitzar exclusivament el català en totes les relacions amb les administracions públiques i les institucions estatals.

Què estableix l'Article 35 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya sobre els drets lingüístics en l'àmbit de l'ensenyament?. Les persones tenen el dret a l'ensenyament exclusivament en català en totes les etapes educatives, sense excepció. Totes les persones tenen dret a rebre l'ensenyament en català, amb l'ús del castellà en matèries específiques. Les persones tenen dret a rebre l'ensenyament en qualsevol llengua oficial de l'Estat, segons la seva elecció. Totes les persones tenen dret a rebre l'ensenyament exclusivament en castellà.

Què estableix l'Article 35 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya sobre el dret dels alumnes en relació amb la seva llengua habitual en el sistema educatiu?. Els alumnes poden ser separats en funció de la seva llengua habitual només en l'ensenyament universitari. Els alumnes poden ser separats en centres o grups classe diferents si la seva llengua habitual és diferent de la de la majoria. Els alumnes que parlin una llengua minoritària poden ser separats en grups amb mètodes especials per millorar el seu aprenentatge. Els alumnes no poden ser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de la seva llengua habitual.

Quins drets lingüístics reconeix l'Article 36 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya en relació amb l'aranès?. Dret a utilitzar l'aranès només per als ciutadans que visquin fora de Catalunya. Dret a utilitzar l'aranès exclusivament en les relacions privades entre ciutadans del Val d'Aran. Dret a utilitzar l'aranès només en relació amb les administracions autonòmiques. Dret de totes les persones a conèixer i utilitzar l'aranès en les relacions amb les administracions públiques i les entitats públiques i privades que en depenen.

Què estableix l'Article 55 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya sobre el Parlament de Catalunya?. El Parlament de Catalunya és l'òrgan representatiu suprem de la voluntat popular i té el poder legislatiu de Catalunya. El Parlament de Catalunya es limita a la funció de vetllar pel compliment de la Constitució Espanyola. El Parlament de Catalunya té caràcter consultiu i no té competències legals. El Parlament de Catalunya no pot legislar en matèria d'autogovern i només exerceix funcions executives.

Quina és la funció principal del Parlament de Catalunya segons l'Article 55 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?. Exercer el poder legislatiu dins de les competències de Catalunya. Aprovar lleis estatals que afecten Catalunya. Vetllar pel compliment de la Constitució Espanyola. Dirigir les relacions amb la Unió Europea.

L'Article 55 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix que el Parlament de Catalunya és l'òrgan representatiu suprem de la voluntat de qui?. De la Unió Europea. De les institucions locals. Del govern autonòmic. Del poble català.

Quines funcions específiques exerceix el Parlament de Catalunya segons l'Article 55 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?. Representar el poble català, aprovar els pressupostos, impulsar l'acció política i controlar l'acció del govern. Nombrar els membres del Consell Executiu i controlar les relacions internacionals de Catalunya. Aprovar lleis relacionades amb l'educació i la salut, però no amb la política autonòmica. Supervisar l'activitat econòmica i imposar taxes a les empreses.

Quin és el nombre de diputats que componen el Parlament de Catalunya, segons l'Article 56 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?. El Parlament es compon d’un mínim de 120 diputats i un màxim de 180. El Parlament es compon d’un mínim de 100 diputats i un màxim de 150. El Parlament es compon d’un mínim de 80 diputats i un màxim de 130. El Parlament es compon d’un mínim de 150 diputats i un màxim de 200.

Quants diputats representa cada província del Parlament de Catalunya segons l'Article 56 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?. Barcelona: 80, Girona: 12, Lleida: 10, Tarragona: 15. Barcelona: 90, Girona: 15, Lleida: 12, Tarragona: 18. Barcelona: 100, Girona: 10, Lleida: 8, Tarragona: 15. Barcelona: 85, Girona: 17, Lleida: 15, Tarragona: 18.

Quan es convoca l'elecció del Parlament de Catalunya i quin termini tenen per realitzar-se, segons l'Article 56 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?. El president del Parlament convoca les eleccions un cop finalitzada la legislatura sense cap termini específic. Les eleccions es convoquen automàticament en acabar la legislatura i s'han de celebrar en els 40 a 60 dies següents. El president de la Generalitat ha de convocar les eleccions tres mesos abans del final de la legislatura. Les eleccions es convoquen 30 dies abans de la fi de la legislatura i s'han de celebrar immediatament després.

Què regula el Reglament del Parlament de Catalunya segons l'Article 59 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?. L'elecció dels membres del Consell de Garanties Estatutàries. La creació i modificació de lleis autonòmiques. L'elecció, funció i composició del president i de la Mesa del Parlament, els drets i deures dels diputats, i la formació de grups parlamentaris. La composició i funció del Consell de la Generalitat.

Què estableix l'Article 57 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya sobre la inviolabilitat i la immunitat dels diputats?. Els diputats són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici del seu càrrec, i durant el seu mandat gaudeixen d’immunitat, amb excepció de detenció en cas de delicte flagrant. Els diputats només gaudeixen d’inviolabilitat i immunitat en matèries econòmiques i de govern. Els diputats gaudeixen d’immunitat i no poden ser arrestats per cap delicte. Els diputats no gaudeixen d’immunitat ni inviolabilitat en l’exercici de les seves funcions.

Quina funció principal té el Ple del Parlament de Catalunya segons l'Article 59 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?. Aprovar lleis i controlar l'acció política i de govern. Nomenar els membres del Consell de la Generalitat. Supervisar el sistema judicial. Només aprovar els pressupostos autonòmics.

Quina funció exerceix la Mesa del Parlament de Catalunya segons l'Article 59 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?. Regir les sessions del Parlament i l'ordre del dia. Gestionar els drets i deures dels diputats. Designar els membres de les comissions d'investigació. Aprovar les lleis aprovades pel Parlament.

Quina funció té la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya segons l'Article 59 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?. Aprovació de les lleis autonòmiques. Vetllar pel compliment de la Constitució Espanyola. Regular els drets dels diputats. Vetllar pels poders del Parlament durant els períodes entre sessions, quan finalitza el mandat o quan el Parlament ha estat dissolt.

Quantes persones formen cadascun dels següents òrgans del Parlament de Catalunya segons l'Article 59 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya? Ple Mesa Diputació Permanent Grups Parlamentaris Junta de Portaveus Comissions Permanents. Ple: 100 a 150 diputats, Mesa: 5 membres, Diputació Permanent: Nombre determinat pel Reglament, Grups Parlamentaris: Mínim 1 membre, Junta de Portaveus: 5 membres, Comissions Permanents: 6 membres. a) Ple: 135 diputats, Mesa: 7 membres, Diputació Permanent: Nombre determinat pel Reglament, Grups Parlamentaris: Mínim 1 membre, Junta de Portaveus: 10 membres, Comissions Permanents: 12 membres. Ple: 135 diputats, Mesa: 9 membres, Diputació Permanent: Nombre determinat pel Reglament, Grups Parlamentaris: Mínim 2 membres, Junta de Portaveus: 7 membres, Comissions Permanents: 8 membres. Ple: 120 diputats, Mesa: 7 membres, Diputació Permanent: Nombre determinat pel Reglament, Grups Parlamentaris: Mínim 5 membres, Junta de Portaveus: 8 membres, Comissions Permanents: 10 membres.

Quants períodes ordinaris de sessions estableix l'Article 60 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya per al Parlament de Catalunya?. El Parlament de Catalunya es reuneix anualment en un període de sessions ordinàries. El Parlament de Catalunya es reuneix anualment en tres períodes ordinaris de sessions. El Parlament de Catalunya es reuneix anualment en quatre períodes ordinaris de sessions. El Parlament de Catalunya es reuneix anualment en dos períodes ordinaris de sessions.

Segons la captura, quina és la font principal de suport per a la creació d'un projecte de llei?. El Tribunal Constitucional. El Parlament de Catalunya. El Consell de Govern. La voluntat popular.

Quina acció requereix 50.000 firmes per a la presentació d'una llei?. La proposta de llei popular. La proposta d’acords de cooperació amb altres CCAA. La iniciativa parlamentària. La sol·licitud de projecte de llei al Congrés.

Quina institució és responsable d'elaborar un decret legislatiu per a l'autonomia?. El Govern de Catalunya. El Parlament de Catalunya. El Congrés dels Diputats. El Tribunal Constitucional.

Pregunta 4: Quina acció correspon a la responsabilitat del Parlament en matèria estatal?. Sol·licitar la reforma d’una llei autonòmica. Crear lleis per a la Unió Europea. Supervisar la creació de decret legislatius. Aprovar les propostes de llei per al Congrés.

Quina és la funció principal del president o presidenta de la Generalitat?. Proposar lleis al Parlament. Dirigir l'acció del Govern i representar l'Estat a Catalunya. Organitzar les eleccions autonòmiques. Supervisar el Parlament.

Com es nomena el president o presidenta de la Generalitat?. Per elecció directa dels ciutadans. Pel Congrés dels Diputats. Pel Parlament de Catalunya. Pel rei d'Espanya.

Quina és la durada màxima per a la convocatòria d'eleccions si no es forma un nou govern després de la primera votació d'investidura?. 30 dies. 45 dies. 60 dies. 90 dies.

Quines causes poden provocar el cessament del president o presidenta de la Generalitat?. Per renovació del Parlament o per moció de censura. Només per dimissió personal. Per malaltia temporal. Per incompatibilitat amb els consellers.

Quina és la funció principal de la moció de censura al president o presidenta de la Generalitat?. Destituir el president o presidenta per majoria absoluta. Aprovar una nova llei autonòmica. Canviar la composició del Govern. Substituir al president o presidenta amb un nou candidat proposat pel Parlament.

Quina és la finalitat de la qüestió de confiança al Parlament?. Comprovar si el president o presidenta segueix sent recolzat pel Parlament. Presentar una proposta legislativa al Congrés. Modificar la composició del Govern. Iniciar un procés de reforma de l'Estatut.

Quina funció té el president o presidenta en relació amb les relacions internacionals de Catalunya?. Aprovar els acords econòmics internacionals. Representar Catalunya a nivell internacional. Aprovar els tractats amb altres autonomies. Gestionar els fons europeus destinats a Catalunya.

Quina funció té el president o presidenta de la Generalitat pel que fa al nomenament dels alts càrrecs del Govern?. Nomenar els consellers i alts càrrecs del Govern. Nomenar els membres del Tribunal Superior de Justícia. Designar els membres del Consell de Garanties Estatutàries. Aprovar les lleis relatives als alts càrrecs públics.

Quina funció té el president o presidenta de la Generalitat respecte a la delegació de funcions als consellers?. Aprovar les lleis proposades pels consellers. Delegar competències específiques als consellers per gestionar àrees concretes. Designar els consellers per territori. Vetllar pel compliment de les lleis només dins el seu àmbit de competència.

Quina és la funció principal del Govern de la Generalitat?. Proposar lleis al Congrés dels Diputats. Representar Catalunya en la Unió Europea. Dirigir l'acció política i l'Administració de la Generalitat. Exercir funcions judicials.

Quina estructura té el Govern de la Generalitat?. Un president i consellers nomenats pel Congrés dels Diputats. Un president, el conseller primer (si escau), i els consellers. Un president i ministres amb funcions executives específiques. Un president i un consell econòmic.

Quina norma regeix l'organització, el funcionament i les atribucions del Govern?. La Constitució Espanyola. El Reglament del Parlament de Catalunya. Una llei del Parlament de Catalunya. El decret llei del president de la Generalitat.

Quina és la composició del Govern de la Generalitat segons l'Estatut d'Autonomia?. Un president, un vicepresident i ministres. Un president, el conseller primer (si escau) i els consellers. Un president i els representants de l'Estat a Catalunya. Un president, un conseller de l'Interior i un conseller d'Economia.

Com es regulen les conselleries i els càrrecs de govern dins del sistema de la Generalitat?. Per acord entre el president i el Tribunal Constitucional. Per decret de la presidència de la Generalitat. Per llei del Parlament de Catalunya. Per decret llei del Congrés dels Diputats.

Quins són els motius pels quals els membres del Govern de la Generalitat poden ser cessats?. Per incapacitat o per causa de la dissolució del Parlament. Per decisió personal del president. Per acord entre el Congrés dels Diputats i el Parlament. Per no aconseguir la majoria en una moció de censura.

Qui supleix al president o presidenta de la Generalitat i als consellers en cas d'absència o incapacitat?. Els membres del Parlament suplixen al president i als consellers segons conveni previ. El vicepresident de la Generalitat suplix al president i els consellers primers suplixen als altres consellers. El president del Congrés dels Diputats suplix al president i el president del Consell de Garanties Estatutàries suplix als consellers. El conseller d'Economia suplix al president i el conseller de Justícia suplix als altres consellers.

Quina funció té el Govern de la Generalitat pel que fa a la regulació de les lleis?. Aprovar lleis que afecten l'àmbit estatal. Proposar lleis al Congrés dels Diputats. Aprovar i executar les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya. Redactar les lleis de l'Estat en matèria autonòmica.

Quines funcions exerceix el Govern de la Generalitat en l'àmbit de la seva potestat executiva, legislativa (iniciativa), reglamentària i normativa amb rang de llei?. Només pot aprovar les lleis de l'Estat que afecten a Catalunya. Pot proposar lleis al Parlament, dictar reglaments per a l'execució de les lleis, i exercir la potestat normativa amb rang de llei. Té la potestat de dictar decrets llei, proposar lleis al Congrés i elaborar els pressupostos generals de l'Estat. Té competència exclusiva per a proposar lleis autonòmiques al Congrés dels Diputats.

Quina és la funció del Govern de la Generalitat en l'elaboració del pressupost?. Aprovar el pressupost de l'Estat per a Catalunya. Proposar el pressupost anual al Parlament de Catalunya per a la seva aprovació. Revisar el pressupost de les comunitats autònomes veïnes. Elaborar el pressupost estatal i distribuir-lo entre les comunitats autònomes.

Quina funció té la Comissió Jurídica Assessora del Govern de la Generalitat?. Controlar la legalitat de les lleis estatals que afecten Catalunya. Proposar lleis econòmiques al Parlament. Assessorar sobre la compatibilitat de les lleis amb l'Estatut d'Autonomia. Redactar les lleis autonòmiques de seguretat.

Quina funció té el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya?. Vetllar per la seguretat laboral i fiscal a Catalunya. Proposar lleis laborals a la Generalitat. Assessorar el Parlament sobre temes laborals i econòmics. Proposar recomanacions al Parlament i al Govern sobre temes econòmics, socials i laborals.

Quants membres forma el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya i quin és el temps de mandat dels seus membres?. 10 membres amb un mandat de 3 anys. 37 membres amb un mandat de 4 anys. 37 membres amb un mandat de 5 anys. 12 membres amb un mandat de 5 anys.

Quants membres forma la Comissió Jurídica Assessora de Catalunya i quin és el temps de mandat dels seus membres?. 15 membres amb un mandat de 5 anys. 10 membres amb un mandat de 3 anys. 15 membres amb un mandat de 4 anys. 15 membres amb un mandat de 6 anys.

Pregunta: Quina funció té el Consell de Garanties Estatutàries segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?. Supervisar l'activitat econòmica de Catalunya. Vetllar per la protecció dels drets lingüístics. Regular la relació entre els mitjans de comunicació i l'administració pública. Garantir que les lleis i actes normatius siguin conformes amb l'Estatut d'Autonomia.

Pregunta: Quina és la funció principal del Síndic de Greuges segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?. Proposar lleis al Parlament. Controlar la legalitat de les lleis autonòmiques. Protegir els drets i llibertats dels ciutadans davant l'administració pública. Supervisar els mitjans de comunicació autonòmics.

Pregunta: Quina és la funció principal de la Sindicatura de Comptes de Catalunya?. Gestionar els recursos econòmics de la Generalitat. Controlar les finances públiques i vetllar pel compliment dels principis de l'economia pública. Regir la política fiscal del Govern. Determinar els impostos que ha de recaptar la Generalitat.

Pregunta: Quina funció exerceix el Consell Audiovisual de Catalunya segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?. Regular els serveis públics de telecomunicació. Controlar la producció de continguts audiovisuals a la Unió Europea. Supervisar i regular l'activitat audiovisual a Catalunya. Aprovar les lleis relacionades amb els mitjans de comunicació.

Pregunta: Quants membres forma el Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya i quin és el temps de mandat dels seus membres?. 5 membres amb un mandat de 3 anys. 7 membres amb un mandat de 5 anys. 9 membres amb un mandat de 6 anys. 15 membres amb un mandat de 6 anys.

Pregunta: Quants membres forma el càrrec de Síndic de Greuges i quin és el temps de mandat?. 1 membre amb un mandat de 6 anys. 5 membres amb un mandat de 5 anys. 1 membre amb un mandat de 4 anys. 1 membre amb un mandat de 3 anys.

Quants membres té la Sindicatura de Comptes de Catalunya i quin és el temps de mandat?. 9 membres amb un mandat de 6 anys. 7 membres amb un mandat de 6 anys. 5 membres amb un mandat de 5 anys. 3 membres amb un mandat de 4 anys.

Segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, quina és l'estructura territorial bàsica?. Provincies i vegueries. Vegueries i ciutats autònomes. Municipis i vegueries. Comarques i municipis.

Segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, què representen les comarques dins de l'àmbit supramunicipal?. Els òrgans de govern centralitzat de Catalunya. Una divisió administrativa sense competències. L'estructura supramunicipal per a coordinar serveis i polítiques entre municipis. L'òrgan responsable de la seguretat pública de Catalunya.

Quina funció té el Consell Generau de l'Aran segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?. Gestionar les competències judicials de l'Aran. Exercir funcions legislatives a l'àmbit local de l'Aran. Exercir les competències en matèria administrativa i política dins del territori de l'Aran. Supervisar les lleis autonòmiques a Catalunya.

Quines competències locals estan garantides per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya per als municipis?. L'ordenació del territori i la planificació de les grans infraestructures estatals. L'ordenació del territori, l'urbanisme, la seguretat pública i la protecció civil. La gestió de les polítiques de cultura i d'ensenyament. La creació i gestió d'universitats i centres de recerca.

Segons l'Article 85 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, quin és el paper del Consell de Governs Locals dins de les institucions de la Generalitat?. Supervisar la política econòmica de la Generalitat. Proposar lleis per al Parlament de Catalunya. Representar els municipis i vegueries davant les institucions de la Generalitat. Controlar l'exercici de la funció judicial a Catalunya.

Segons l'Article 88 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, què implica el principi de diferenciació per a la legislació que afecta els municipis?. La legislació ha de ser aplicable de la mateixa manera a tots els municipis, sense distinció de les seves característiques. La legislació ha de tenir en compte les diferències entre els municipis pel que fa a la seva mida, funció, organització i capacitat de gestió. El principi de diferenciació obliga a centralitzar les competències als municipis més grans. El principi de diferenciació exclou les lleis que afecten els municipis petits i mitjans.

Segons l'Article 89 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, quin règim especial té el municipi de Barcelona?. Barcelona gaudeix d'un règim especial per la seva situació com a capital de Catalunya, amb competències específiques en matèries de govern, infraestructures i serveis públics. Barcelona és governada directament pel Parlament de Catalunya sense la participació de l'Ajuntament. Barcelona té un règim jurídic idèntic al de qualsevol altre municipi de Catalunya. Barcelona pot establir les seves pròpies lleis sense necessitat de seguir les normes autonòmiques.

Quina funció té el Consell de Vegueria segons l'Article 91 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?. Exercer les funcions legislatives de la Generalitat a l'àmbit local. Coordinar i executar les polítiques en l'àmbit de la vegueria. Representar les comarques a les institucions de la Generalitat. Supervisar l'administració pública dels municipis.

Quina funció tenen les comarques segons l'Article 92 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?. Exercer les funcions legislatives a nivell local. Ser l'únic nivell administratiu per gestionar els serveis públics en tot Catalunya. Coordinar els serveis i polítiques en l'àmbit supramunicipal. Gestionar els drets laborals i socials dels ciutadans.

Segons l'Article 93 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, com es fonamenten els altres ens locals supramunicipals?. Es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis i el reconeixement de les àrees metropolitanes. Es fonamenten en la creació de consorcis autonòmics. Són ens exclusivament creats pel Parlament sense necessitat de col·laboració municipal. Són ens que depenen de la Generalitat i no inclouen les àrees metropolitanes.

Quina funció principal té el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) segons la informació proporcionada?. Supervisa el compliment de les lleis autonòmiques només en l'àmbit social. És l'última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya. És l'òrgan jurisdiccional que administra la justícia penal a Catalunya. Regula la política de seguretat pública de Catalunya.

Quina competència exclusivament té el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya segons la captura?. Unificar la interpretació del dret a Catalunya. Supervisar l'ensenyament a Catalunya. Organitzar els processos d'eleccions a Catalunya. Controlar l'activitat fiscal a Catalunya.

Quina competència té el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en relació amb els recursos extraordinaris?. Rebutja els recursos extraordinaris interposats contra la Generalitat. Resol els recursos extraordinaris de revisió que autoritzen la llei contra les resolucions fermes dels òrgans judicials de Catalunya. Aprova els recursos extraordinaris per modificar les lleis catalanes. Supervisa els recursos extraordinaris interposats pel Consell de Justícia de Catalunya.

Com es designa el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)?. És escollit per votació entre els membres del TSJC. És nomenat pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). És nomenat pel Consell de la Generalitat. És elegit pel Parlament de Catalunya.

Quina és la funció principal del Fiscal Superior de Catalunya?. Representar el Ministeri Fiscal a Catalunya. Gestionar el sistema judicial de Catalunya. Supervisar la política econòmica de la Generalitat. Controlar la seguretat pública a Catalunya.

Quins tipus de competències es distingeixen segons la Constitució i l'Estatut de Catalunya?. Exclusives, públiques i privades. Exclusives, reguladores i legislatives. Exclusives, compartides i executives. Legislatives, executives i de cooperació internacional.

Quines competències corresponen a la Generalitat de Catalunya de manera exclusiva?. Potestat legislativa, reglamentària i funció executiva. Potestat reglamentària i funció executiva. Exclusivament a les àrees de seguretat i educació. Solament a la funció judicial.

Quines competències són compartides entre la Generalitat i l'Estat?. La funció executiva i la potestat reglamentària. Els serveis sanitaris i l'educació. La potestat legislativa dins del marc de les bases fixades per l'Estat. La competència exclusiva en matèria de seguretat pública.

Quina funció tenen les competències executives de la Generalitat?. Supervisar l'execució de les lleis federals. Aprovar lleis i reglaments a nivell estatal. Crear reglaments exclusius per al territori nacional. Aplicar i complir les lleis i reglaments dins del seu territori.

Quin tipus de convenis pot subscriure la Generalitat?. Convenis per establir lleis autonòmiques amb l'Estat. Convenis de col·laboració només amb l'Estat. Convenis de col·laboració amb altres comunitats autònomes i l'Estat. Convenis exclusivament amb l'administració local.

Com es compon la Comissió Bilateral Generalitat - Estat segons la informació proporcionada?. Té un nombre igual de representants de l'Estat i de la Generalitat. La Comissió és presidida per un representant de la Unió Europea. La Generalitat té una majoria de representants en la comissió. Està composta només per representants de la Generalitat.

Amb quina freqüència es reuneix la Comissió Bilateral Generalitat - Estat?. Almenys dues vegades a l'any. Cada mes. Només una vegada a l'any. Una vegada cada tres anys.

Quins tipus de crèdits té la Generalitat per finançar-se?. Crèdits bancaris i crèdits internacionals. Crèdits totalment a càrrec de l'Estat i crèdits parcialment a càrrec de la Generalitat. Crèdits de deute i crèdits procedents de la Unió Europea. Crèdits parçamentaris i crèdits a fons perdut.

Quina és la funció de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC)?. Recaptar tributs només per a l'Estat. Gestionar els ingressos de la Unió Europea per a Catalunya. Administrar els recursos financers de l'autogovern de la Generalitat. Recaptar els tributs propis de la Generalitat i els establerts per l'Estat.

Quines són les funcions relatives al pressupost de la Generalitat?. El President de la Generalitat aprova directament el pressupost anual. El Parlament redacta i executa el pressupost anual de la Generalitat. El Consell de Ministres supervisa el pressupost de la Generalitat. El Parlament examina, aprova i controla el pressupost anual de la Generalitat.

Quins són els principis que regeixen el finançament de la Generalitat segons la informació proporcionada?. Coordinació, solidaritat, i gestió transparent dels recursos. Responsabilitat fiscal, transparència, competitivitat i autonomia financera. Autonomia financera, centralització dels recursos, i transparència en les relacions fiscals. Autonomia financera, coordinació, solidaritat, transparència, suficiencia de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional entre les administracions.

Quina capacitat té la Generalitat en matèria de despesa segons la captura proporcionada?. La Generalitat té plena autonomia per aplicar lliurement els seus recursos, amb la supervisió de l'Estat. La Generalitat només pot aplicar els seus recursos per a despeses de seguretat pública. La Generalitat pot aplicar lliurement els seus recursos només en matèries d'educació i salut. La Generalitat no té autonomia de despesa, ja que l'Estat gestiona tots els seus recursos.

Quina limitació té la llei de pressupostos de la Generalitat segons la captura?. Pot crear tributs amb la condició de modificar la Constitució. No pot modificar els impostos existents. Pot establir nous tributs sense la necessitat de canviar la llei tributària existent. No pot crear tributs però sí modificar-les si s'estableix una nova llei tributària.

Quins principis regeixen les finances dels governs locals a Catalunya?. Transparència, responsabilitat fiscal i solidesa financera. Centralització de recursos i autonomia limitada. Equitat, autonomia i responsabilitat fiscal. Suficiència de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal.

Quina funció exerceix la Generalitat sobre els governs locals segons la captura?. Estableix les lleis fiscals dels governs locals. Gestiona els pressupostos dels governs locals directament. Exerceix la supervisió dels governs locals. Exerceix la tutela financera sobre els governs locals, respectant la seva autonomia.

Quins són els requisits per a presentar una proposta de reforma dels Títols I i II de l'Estatut segons la informació proporcionada?. 1/3 part dels diputats del Parlament i més de 100.000 signatures de ciutadans. 1/5 part dels diputats del Parlament, més del 20% dels plenaris municipals i 300.000 signatures de ciutadans. 1/5 part dels diputats del Parlament, més del 10% dels plenaris municipals i 200.000 signatures de ciutadans. 2/3 dels diputats del Parlament i el suport de les Corts Generals.

Quina és la majoria necessària per a aprovar la reforma dels Títols I i II de l'Estatut al Parlament i a les Corts Generals?. Majoría simple a les Corts Generals i al Parlament. 2/3 parts a les Corts Generals i al Parlament. Unanimitat al Parlament i a les Corts Generals. 3/5 de majoria a les Corts Generals i al Parlament.

Quins són els requisits per a la reforma de la resta de l'Estatut (no inclòs els Títols I i II)?. Aprovació a la Generalitat i no es necessita l'aval de les Corts Generals. Aprovació per una majoria absoluta al Parlament i les Corts Generals. Aprovació per iniciativa del Parlament, el Govern i les Corts Generals, amb 2/3 de suport a les Corts Generals. Proposta només del Govern de la Generalitat.

Què passa si no s'obté l'aval de les Corts Generals per a la reforma de l'Estatut?. La reforma no es pot portar a terme. Es crea una comissió mixta formada per membres de les Corts Generals i del Parlament de Catalunya. S'ajorna la reforma fins a la següent legislatura. El Congrés decideix per separat si aprovar la reforma.

Qui té la iniciativa per a la reforma dels Títols I i II de l'Estatut segons la informació proporcionada?. El Parlament, el Govern, les Corts Generals i 300.000 firmes de ciutadans. Exclusivament el Parlament. Només el Govern de la Generalitat. Només el Parlament de Catalunya.

Quina és la iniciativa per a la reforma dels Títols II al VII de l'Estatut segons la informació proporcionada?. La reforma d'aquests títols només pot ser proposada pel Govern de la Generalitat. Només el Parlament de Catalunya pot proposar la reforma d'aquests títols. El Parlament, el Govern i les Corts Generals poden proposar la reforma d'aquests títols. La reforma d'aquests títols només pot ser iniciada per la ciutadania mitjançant una iniciativa popular.

Quina és la diferència entre els òrgans centrals i territorials de la Generalitat?. Els òrgans centrals no tenen competències en política exterior, mentre que els territorials sí. Els òrgans centrals actuen a tot Catalunya, mentre que els territorials estan estructurats en delegacions territorials que representen, informen i coordinen les accions de les Conselleries en el territori. Els òrgans centrals són secretarials, mentre que els territorials només són consultius. Els òrgans centrals tenen competència limitada a una zona específica de Catalunya, mentre que els òrgans territorials actuen a tot Catalunya.

Quina és la diferència entre els òrgans actius i els consultius dins de l'administració de la Generalitat?. Els actius interpreten i executen la voluntat de l'Administració, mentre que els consultius assessoren sobre la legalitat i l'efectivitat de les decisions. Els actius assessoren la creació de noves lleis, mentre que els consultius les executen. Els actius s'encarreguen de la coordinació de les finances públiques, mentre que els consultius són responsables de la seguretat pública. Els actius gestionen les delegacions territorials, mentre que els consultius supervisen les decisions polítiques del Parlament.

Quin és el màxim òrgan delegat de la Generalitat segons la captura?. La Direcció General. El president de la Generalitat. El Consell de la Generalitat. El delegat territorial nomenat per decret de govern.

Quins són els principis que regeixen l'organització de l'administració de la Generalitat segons la informació proporcionada?. Objectivitat, legalitat, coordinació, transparència, desconcentració, descentralització. Objectivitat, legalitat, transparència, coordinació, descentralització i responsabilitat fiscal. Objectivitat, legalitat, transparència, coordinació, desconcentració, descentralització i responsabilitat fiscal. Coordinació, transparència, objectivitat i equitat.

Quins són els tipus d'òrgans administratius segons la seva funció?. Òrgans de lideratge i òrgans de gestió. Òrgans actius i òrgans consultius. Òrgans consultius i òrgans d'execució. Òrgans supervisors i òrgans de direcció.

Qui presideix el Consell Tècnic del Govern segons la captura proporcionada?. El conseller/a primer/a, si ha estat nomenat. El secretari general de cada departament. El vicepresident/a de la Generalitat. El president de la Generalitat.

Quins membres forma el Consell Tècnic del Govern segons la captura proporcionada?. Els secretaris generals de cada departament. Els directors generals de la Generalitat. Els consellers generals i els secretaris generals dels municipis. Els secretaris generals de la Generalitat i els membres del Parlament.