2ª parte A4 mossos 2022

Què i quin any marcà l'inici simbòlic de la Renaixença?. Publicació del poema La pàtria, de Bonaventura Carles Aribau (1833). Publicació del llibre Blanquerna, de Ramón Llull (1312). Publicació del poema La somni, de Bernat Metge Aribau (1399). Publicació del llibre dels Feyts, de Antonio de Nebrija (1843).

Què farà possible que el poble català tingui una nova consciència lingüística?. El naixement d’un moviment literari renovador, la Renaixença, gestat per la burgesia. L'aparició del catalanisme polític. Totes són correctes. Cap és correcte.

Quin fou el moviment cultural arreu d'Europa que reivindica el retorn a l’esplendor de l’edat mitjana, i és aquí on Catalunya retroba el seu passat gloriós?. Romanticisme. Renaixença. Humanisme. Renaixement.

Quins són objectius de la Renaixença?. Crear noves institucions i potenciar les existents. Normativitzar la llengua i normalitzar-la. Reconstruir l’edat mitjana, l’època de màxima esplendor. Totes són correctes.

Qui i quin any es restableixen els Jocs Florals, peça clau en la restauració de la llengua?. a. Joaquim Rubió i Ors i Antoni de Bofarull, 1859. b. Manuel Milà i Fontanals i Víctor Balaguer, 1859. c. Joaquim Rubió, Manuel Milà i Fontanals, Víctor Balaguer i Ors i Antoni de Bofarull, 1869. d. A i B són correctes.

Quan es pren consciència que cal codificar-la i normativitzar-la; és a dir, crear uns codis i unes normes?. Humanisme. Jocs Florals. Catalanisme cultural. Luddisme.

Què inicia una campanya de recomanacions lingüístiques que tenen un ressò considerable i posen les bases de les Normes ortogràfiques?. L'avenç. El Cu-cut!. Diari català. La vanguardia.

Què recomanava acabar amb l’anarquia ortogràfica i publicar un nou diccionari; unificar els dos models de llengua, la culta i la popular; i depurar el lèxic?. Normes ortogràfiques publicades per l’Institut d’Estudis Catalans l’any 1913. Normes ortogràfiques publicades per l’ISPC l’any 1901. Diccionari català publicades per l’Institut d’Estudis Catalans l’any 1917. Lo catalanisme de Valentí Almirall l'any 1886.

Qui i quan es publica Lo catalanisme?. Valentí Almirall, 1892. Valentí Almirall, 1886. Unió Catalanista, 1896. Enric Prat de la Riba, 1903.

Qui i quan es presenta un projecte d'autonomia, les Bases de Manresa?. Unió Catalanista, 1892. Lliga Regionalista, 1901. Solidaritat catalana, 1910. Valentí Almirall, 1886.

Quin poeta de gran qualitat, assagista, prosista i recreador de la llengua destaca per L'atlàntida o Canigó?. Frederic Soler. Àngel Guimerà (1845-1924). Narcís Oller (1846-1930). Jacint Verdaguer (1845-1902).

Qui era dramaturg i poeta?. Àngel Guimerà (1845-1924). Narcís Oller (1846-1930). Jacint Verdaguer (1845-1902). Frederic Soler.

Qui fou el primer novel·lista modern català i que consolida el gènere?. Jacint Verdaguer (1845-1902),. Àngel Guimerà (1845-1924),. Ausiàs March. Narcís Oller (1846-1930).

Quin dramaturg era conegut amb el sobrenom Pitarra?. Frederic Soler. Àngel Guimerà. Ausiàs March. Ramón Llull.

Quin període significa la codificació de l’estàndard i l’ús social de la llengua, a partir d’una sèrie de fets decisius per a l’estudi científic del català?. 1900-1939. 1900-1945. 1939-1975. 1975-fins avui.

Quin període determina el moment d'iniciar la normalització del coneixement i de l’ús, a partir d’un nou marc legal?. 1939-1975. 1975-fins avui. 1900-1939. 1900-1945.

Quan es crea Òmnium Cultural, que comença a ensenyar el català?. 1975. 1961. 1955. 1983.

Quan es celebrà el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana? Qui tinguè la iniciativa?. 1870, PSOE. 1888, UGT. 1929, Internacional. 1906, Mossèn Antoni M. Alcover.

Què es fundà al 1907? I qui?. Institut d’Estudis Catalans (IEC), Enric Prat de la Riba. Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Mossèn Antoni M. Alcover. Normes ortogràfiques, Pompeu Fabra. Diccionari Ortogràfic, Pompeu Fabra.

Quan Pompeu Fabra publica les Normes ortogràfiques?. 1913. 1906. 1907. 1917.

Quan Pompeu Fabra publica el Diccionari Ortogràfic?. 1913. 1917. 1918. 1932.

Què publica Pompeu fabra el 1918, on deia que la llengua habia de ser clara, lògica, harmònica, supradialectal i moderna?. Normes ortogràfiques. Diccionari ortogràfic. Gramàtica Catalana. Diccionari General de la Llengua Catalana.

Com es coneix quan una llengua ha de poder ser reconeguda des de cada variant geogràfica?. Superstrat. Substrat. Lògica. Supradialectal.

Qui i quan publica el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB)?. Mossèn Antoni M. Alcover i Francesc de Borja Moll, 1926. Pompeu fabra, 1932. Francesc de Borja Moll, 1931. Mossèn Antoni M. Alcover, 1906.

Què publica F.B.Moll al 1931 i hi ha implica avenços en la normalització lingüística: l’ensenyament a les escoles i la difusió en els mitjans de comunicació de premsa i ràdio?. Ortografia mallorquina segons les normes de l’Institut. Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). Diccionari General de la Llengua Catalana. Normes de Castelló.

Quan es publica el Diccionari General de la Llengua Catalana i intel·lectuals i escriptors valencians accepten les normes de Fabra: Normes de Castelló?. 1932. 1926. 1918. 1917.

Què hi ha per damunt de totes les varietats lingüístiques (que són les diferents modalitats d'una llengua)?. Varietat estàndard. Varietat geogràfica. Substrat. Superstrat.

Si classifiquem les varietats segons els parlants?. Varietats geogràfiques i històriques. Varietats geogràfiques, històriques i socials. Varietat estàndard. Registres.

Quines varietats geogràfiques o el conjunt de trets lingüístics associats a l’origen geogràfic del parlant, hi ha?. Oriental i occidental. Social i cultural. Nord o sud. Passat o present.

A quin dialecte pertany el rossellonès o septentrional, central, balear i alguerès?. Català oriental. Català occidental. Català central. Estàndard.

I quin dialecte es parla si diem: nord-occidental o lleidatà i valencià?. Nord-oriental. català occidental. català oriental. català central.

Si classifiquem les varietats lingüístiques segons l'ús: registres, quins factors ha de tenir en compte el parlant?. El camp semàntic o tema, el canal i el grau de formalitat. El camp semàntic o tema, el canal, el grau de formalitat i la intencionalitat. El camp semàntic o tema. L'estàndard.

Quin factor que ha de tenir en compte el parlants segons l'us: registres, vol dir que la matèria de la qual es vol parlar o escriure, que pot ser més general o específic?. El camp semàntic o tema. El grau de formalitat. El canal. La intencionalitat.

Quin factor engloba al el llenguatge jurídic, el mèdic, l’administratiu o el policial?. Intencionalitat. Camp semàntic o tema. Grau de formalitat. Canal.

Quin factor marca si el discurs del parlant és vulgar, col·loquial o familiar, estàndard, literari/culte/tècnic o científic?. El camp semàntic o tema. El canal. El grau de formalitat. La intencionalitat.

Quin factor determina el tipus de text, ja sigui oral o escrit: conversacional, narratiu, descriptiu, argumentatiu, expositiu, instructiu, etc?. La intencionalitat. El grau de formalitat. El canal. El camp semàntic o tema.

Què varietat permet la intercomprensió entre les altres varietats d’una llengua, sobretot en els àmbits formals? I és institucionalitzada, legitimada, codificada i normativitzada (però flexible)?. Varietat estàndard. Varietat comuna. Varietat supradialectal. Totes.

Quines són funcions de la varietat estàndard?. Unifica i dona prestigi. Separa, perquè afirma la identitat d’una comunitat lingüística respecte a d’altres. És participativa i és marc de referècncia pels parlants. Totes 5.

On s'estableix que Aran constitueix dins Catalunya una realitat nacional amb personalitat pròpia i diferenciada, fonamentada en el fet que la comunitat aranesa disposa d’una llengua i una cultura pròpies, comunes i compartides amb la resta d’Occitània, i, alhora, d’una antiga tradició d’autogovern fermament defensada pels aranesos al llarg del temps?. Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d’Aran. Llei 7/1983, del 18 d’abril, de normalització lingüística a Catalunya. Preàmbul, Llei 1/2015, 5 febrer, del règim especial d'Aran. Art. 3.4 EAC 1979.

Què s'ha convertit en un dels elements més preuats i excepcionals del patrimoni cultural d’Aran, que el poble i les institucions de Catalunya també reconeixen i valoren com a propi?. occità. català. aranès. consell d'Aran.

La vinculació política i administrativa d'Aran amb Catalunya, d'ençà de la segona meitat del segle XII, té els seus precedents més antics en els... Acords o tractats d’emparança (1175) o protecció reial acordats o renovats entre els representants d’Aran i els primers monarques de la Corona d’Aragó. Tractats d’emparança i protecció reial acordats o renovats entre els representants d’Aran i els primers monarques de la Corona d’Aragó. Tractats d’emparança i protecció reial entre els representants d’Aran i els monarques de la Corona d’Aragó. Cap és correcte.

Quan es va renovar l'antic pacte d'Aran amb els primers monarques de la Corona d'Aragó?. 1313 (després de trenta anys d’ocupació francesa). 1213 (després de la Batalla de Muret). 1259 (després de la renúncia de Jaume I). 1300 (després de 10 anys d’ocupació francesa).

Què atorgà el rei Jaume II als habitants d'Aran el 23 d'agost de 1313; i suposà la garantia de la plena llibertat i autonomia que durant més de 500 anys, va esdevenir la principal base legal de l’ordenament polític, jurídic i administratiu aranès?. Pirivilègi d’Era Querimònia. Privilegi de Pere III. Edicte del Principat de Catalunya. El dret català com a dret supletori dels privilegis de la vall.

Quan es dona la plena incorporació d'Aran a Catalunya perquè va ésser també sol·licitada pels síndics i procuradors de la vall l’any i fou referendada pel Parlament i les Corts catalanes?. 1411. 1381. 1313. 1213.

Tradicionalment, com s'organitzava política i administrativament a nivell local l'Aran?. L'assemblea dels caps de casa administrava els comunitat i triava els seus representants, els anomenats cònsuls o còssos. Alhora, els pobles aranesos s’agrupaven en circumscripcions administratives més grans, anomenades terçons. Cada terçó triava també uns representants específics, anomenats consellers i prohoms. Totes són correctes.

Fins al segle XV, la reunió dels cònsols de tots els pobles de la vall i, alhora, dels seus consellers i prohoms, què formava?. Cort o Consell General de la Vall. Parlament de la Vall d'Aran. Corts Generals d'Aran. Comissió General de la Vall.

Què va suposar un canvi en la organització de la Vall i d'aleshores ençà, la més alta institució de govern i representació de la comunitat aranesa restà integrada exclusivament per 13 membres: 6 consellers, 6 prohoms i 1 síndic general, tots ells triats per sorteig?. Ordinaciones, Pragmáticas y Edictos Reales del Valle de Aran, per mandat del rei Felip III d’Espanya (1618). Privilègi d’Era Querimònia per mandat del rei Jaume II (23 d'agost de 1313). Privilegi per mandat del rei Pere III (1381). Decret de Nova Planta per mandat borbònic (1716).

Aran, quan va quedar definitivament incorporat a la nova província de Lleida, creada un any abans per l’Estat espanyol? Per tant, va mantenir el seu sistema administratiu tardicional fins l'any?. 1834. 1833. 1816. 1844.

Amb el retorn de les llibertats democràtiques a l’Estat espanyol l’any 1975, la consciència i la reivindicació dels drets històrics d’Aran, i, alhora, de la necessitat de protegir i oficialitzar la seva llengua pròpia. Com es van cristal·litzar aquestes demandes?. La constitució de l’associació de veïns Es Terçons (1978). La constitució de la comissió de veïns Es Terçons (1980). La constitució dels veïns Es Terçons Prohoms (1977). La constitució de l’associació de veïns Es Terçons (1975).

Quan van determinar un primer reconeixement dels drets històrics i lingüístics d’Aran?. a. En l'Estatut d’autonomia de Catalunya de 1979. b. La Constitució Espanyola de 1978. c. Article 3.4 EAC (1979). d. A i C són correctes.

En quin primer moment, es va declarar l’aranès, varietat de l’occità, llengua pròpia d’Aran i va proclamar certs drets lingüístics dels aranesos, juntament amb el mandat adreçat als poders públics de garantir-ne l’ús i l’ensenyament?. Llei 7/1983, del 18 d’abril, de normalització lingüística a Catalunya. Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d’Aran. EAC 1979. EAC 2006.

Què va suposar un nou i decisiu pas endavant en el ple reconeixement de la realitat nacional occitana d’Aran i, alhora, un canvi fonamental respecte de la situació precedent amb relació a l’oficialitat de la llengua pròpia de la comunitat aranesa?. EAC 2006. Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d’Aran. EAC 1979. Llei 7/1983, del 18 d’abril, de normalització lingüística a Catalunya.

Quin article estableix: “els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l’Aran com una realitat nacional dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos als llarg dels segles?. Art. 3.4. Art. 11. Art. 13. Art. 7.

Quin article declara també l’oficialitat de la llengua occitana, denominada aranès a Aran, a Catalunya?. Art. 6.5. Art. 11. Art. 3.5. Art. 7.

Amb quina llei, el Parlament de Catalunya va encetar el desenvolupament del mandat estatutari amb relació a Aran, i va convertir l’occità en llengua oficial a tot Catalunya?. Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d’Aran. Llei 35/2010, de l’1 d’octubre, de l’occità, aranès a l’Aran. Llei 7/1983, del 18 d’abril, de normalització lingüística a Catalunya. EAC 2006.

L'autoritat lingüística de l’aranès l’assumeix l’Institut d’Estudis Aranesos, des del 29 d’abril de 2008, per acord del Ple del Conselh Generau d’Aran, també gràcies a l'article?. Art. 3.5 EAC 1979. Art. 3.2 CE. Art. 11 EAC 2006. Art. 3.2 EAC 2006.

Quin és l'únic territori dins de l'Estat que té reconegut tres llengües oficials?. Catalunya. País Basc. Andalusia. Aragó.

Quina és la normativa ortogràfica d'Aran?. Loís Alibèrt a la Gramatica occitana, publicada a Catalunya el 1935. Reeditada per l’Institut d’Estudis Catalans l’any 2000. Normes orto- grafiques der aranés, aprovades per la Generalitat el 1983. Totes són correctes.

Qui i quan va presentar la nova Gramàtica oficial com "“la Gramàtica normativa de referència del segle XXI". IEC, desembre 2016. Comissió de Gramàtica i la Secció Filològica, 29 de setembre de 2016. Pompeu Fabra, 1918. IEC per la nova versió de l'Ortografia Catalana, 24 d’octubre de 2016.

Recorda: Qui va ser el primer rei català que va intuir l’estret lligam entre el poder i la llengua?. Alfons el Magnànim. Pere el Cerimoniós. Ramir el Monjo. Jaume I.