3.3 SEGURETAT CIUTADANA III (TEMES 10 a 12)

Quin concepte jurídic protegeix tant els habitatges com les segones residències?. Lloguer legal. Habitatge principal. Domicili inviolable. Propietat privada.

Quin article del CP regula la violació de domicili?. Article 245.1. Article 202. Article 203. Article 197.

L’ocupació d’un local comercial buit sense violència pot constituir: Delicte de robatori. Delicte lleu d’usurpació. Infracció penal de furt. Delicte contra la llibertat.

Si l’immoble ocupat és un domicili, el delicte aplicable és: Violació de domicili (art. 202 CP). Danys. Amenaces. Usurpació (art. 245 CP).

Quan NO es pot intervenir per desallotjar un immoble ocupat?. Quan és una segona residència. Quan el propietari no és present. Quan no hi ha delicte flagrant i cal autorització judicial. Quan hi ha infants dins.

En què es basa l’actuació de la patrulla en ocupacions flagrants?. En l’aprovació de la comunitat de veïns. En la detenció immediata. En el Codi Civil. En l’evidència immediata de la comissió del delicte.

Si els ocupes passen els DNI per sota la porta, la identificació: És vàlida. No és vàlida. S’ha d’acceptar com a prova. És suficient per no intervenir.

Quan no hi ha delicte flagrant, l’immoble ocupat pot: Considerar-se domicili constitucionalment protegit. Ser recuperat per l’Ajuntament. Ser venut pels ocupes. Ser objecte de desnonament immediat.

La venda de claus d’un pis ocupat pot ser: Sense conseqüències si hi ha acord. Un delicte lleu d’ocupació si no hi ha engany. Una activitat legal si és coneguda. Un delicte d’estafa.

Les empreses de desocupació: A) B) C) D). Són totalment legals. No poden ser perseguides. Treballen sempre amb l'autorització del jutge. Poden incórrer en il·lícits si actuen fora del marc legal.

Si hi ha menors o persones vulnerables, cal: Identificar i desallotjar sense més. Esperar el jutge de guàrdia. Retirar-los amb ordre judicial. Avisar Serveis Socials abans de qualsevol acció.

En cas d’ocupació amb intenció transitòria (per dormir una nit): No cal intervenció policial. És ocupació amb vocació de permanència. No pot ser tipificada penalment, però pot ser sancionada administrativament. Sempre és delicte penal.

Quin és el concepte bàsic de “persona desapareguda”?. Persona amb antecedents penals no localitzada. Persona absent sense causa aparent i sense localització possible pels seus cercles pròxims. Persona desplaçada en territori aliè. Persona amagada voluntàriament.

Les desaparicions es classifiquen segons: La voluntat expressa de desaparèixer. La presència o absència d’indicis de criminalitat. L’estat físic i mental. L’edat i la nacionalitat.

Què caracteritza una desaparició sense indicis de criminalitat?. Implica la fugida d’un centre penitenciari. No hi ha participació de tercers però pot existir risc vital. Té relació amb un conflicte armat. Sempre implica un delicte.

Les desaparicions amb indicis de criminalitat es consideren: Casos civils. Desaparicions de tipus forçat o delictiu. Conflictes personals familiars. Fets puntuals sense seguiment.

Es considera una desaparició d'alt risc quan: No hi ha cap antecedent de desaparicions. Es presumeix perill per a la vida o la integritat. La persona resideix a l’estranger. Es tracta d’un adult amb feina estable.

La desaparició d’un menor es considera sempre d’alt risc excepte si: Hi ha indicis que és una fugida voluntària. És major de 14 anys. Té el telèfon mòbil actiu. Ha estat vist en un mitjà de transport.

Quina situació és exemple típic d'una desparició sense indicis de criminalitat?. Retenció il·legal. Conflicte veïnal. Persona desorientada en zona rural. Segrest exprés.

Quin document inicia el procediment formal d’una desaparició?. Acta PDACT. Acta 6045. Acta D10.b. Acta A68.

L’acta PDACT genera automàticament: Un informe sanitari. Una alerta de persona desapareguda a BDSN-Schengen. Una denúncia administrativa. Una alerta de trànsit.

Quan s’indica criminalitat en una desaparició, qui lidera?. Servei d’Emergències Mèdiques. Unitat d’investigació. Protecció Civil. Policia local.

Una desaparició que amaga intencions suïcides es classifica com a: Amb indicis de criminalitat. Infracció administrativa. Desaparició voluntària. Risc moderat.

Quin formulari s’utilitza per menors escapats de centres de protecció?. P16. M04. D10. M01.

Què passa si no es localitza un menor escapat en 72 hores?. Es contacta amb la família. S’envien diligències al jutjat i Fiscalia de Menors. S’arxiva la denúncia. Es tanca el cas sense més accions.

Quin és el rang d’edat per a la responsabilitat penal dels menors?. De 12 a 16 anys. De 14 a 17 anys. Fins als 21 anys. De 10 a 18 anys.

Què cal fer si es deté un menor d’edat penal?. Deixar-lo en llibertat immediata. Esperar a la presència d’un advocat. Informar de la detenció a tutors i Fiscalia de Menors. Notificar només al jutge.

Els menors de 14 anys poden ser sancionats per infraccions administratives?. Sí, si són reincidents. No, però s’ha de comunicar a Fiscalia i als representants legals. Només amb autorització judicial. Sí, com qualsevol altre.

Davant un menor de 13 anys que ha comès un robatori, es pot detenir?. Només si és reincidència. Només si hi ha denúncia. No, només protegir-lo i comunicar a Fiscalia. Sí.

Els menors de 14 a 17 anys amb responsabilitat penal seran tractats segons: La LO 5/2000 reguladora de la responsabilitat penal del menor. El dret civil. La LO 4/2015. El Codi Penal.

En cas de desemparament, el menor: Es deixa a càrrec de la patrulla. S'ingressa directament en centre de menors. Es comunica a la DGAIA i Fiscalia, i es documenta l'actuació. Es retorna a casa seva.

En una situació de maltractament habitual a un menor, cal: Redactar una acta de trànsit. Instruir atestat i activar circuits de protecció. Avisar la família. Esperar el pediatre.

Si un menor declara com a testimoni, ha d’estar acompanyat per: Un treballador social. Els seus pares, tutors legals o Fiscalia. Un amic proper. El seu professor.

Es pot prendre declaració a un menor víctima a dependències policials?. Només si ho sol·licita el menor. Preferentment no, per evitar victimització secundària. Només amb autorització del jutge. Sí, sempre.

Quan es detecta una situació de desemparament, s’ha de: Esperar que la família arribi. Informar Serveis Socials i Fiscalia, i fer l’actuació d’ofici. Redactar denúncia i arxivar. Comunicar només verbalment.

Un menor migrant sol (MMS) és: Qualsevol adolescent estranger amb NIE. Un menor estranger no acompanyat que no té tutor legal a Espanya. Un resident d’un centre de protecció. Un jove amb antecedents que viu al carrer.

Si no es pot acreditar l’edat del menor migrat, cal: Comunicar al Ministeri Fiscal perquè s’iniciï la prova d’edat. Deixar-lo amb una ONG. Presumir que és adult. Retornar-lo al país d’origen.

Si un menor de 16 anys és interceptat amb drogues, cal: Sancionar-lo immediatament. Actuar només si és menor de 14 anys. Requisar les drogues i deixar-lo lliure. Fer acta i comunicar als representants legals i a Fiscalia.

En cas que el menor abandoni un programa de reeducació (drogues): No hi ha conseqüències. Es reactiva l’execució de la sanció econòmica. Es manté la sanció suspesa. Se’l trasllada a un centre tancat.

Els menors escapats de centres de protecció són gestionats com: Infraccions de menors. Delictes contra la llibertat. Fugides amb procediment específic (formulari M04). Desaparicions de persones.