35 Lectures de poesia catalana (1). Fins a Verdaguer.

1.Guillem de Berguedà a. "Cançoneta leu i plana" és una composició dirigida contra un noble amb el qual Guillem de Berguedà mantenia disputes. Aquest gènere trobadoresc, que té com a objectiu escarnir un rival, s'anomena... ...sirventès. ...planh. ...tensó.

1.Guillem de Berguedà b. Aquesta peça en concret va dirigida contra... ...el marquès Ponç de Mataplana, a qui acusa de ser un traïdor. ...l'administrador reial Borrelh Palharès, a qui acusa d'haver-se enriquit amb els impostos de tots. ...el trobador Guillem de Cabestany, a qui acusa d'haver-li copiat el nom.

2. Cerverí de Girona a. "Si null temps fui pessius ne cossiros..." , el primer vers que prenem com a títol d'aquesta "cansó" , pot traduir-se com... ...si mai he estat pensatiu i neguitós... ...si en un temps no vaig ser pessimista ni esperançat... ...si no tems fugir a peu ni corrent...

2. Cerverí de Girona b. Hem hagut de traduir el títol, perquè, com tots els trobadors, Cerverí de Girona escrivia ... ...en provençal o occità. ...ves, en català medieval!. ...en llatí vulgar.

3. Ramon Llull a. "Cant de Ramon" . Aquesta composició autobiogràfica en vers és, com quasi tota l’obra de Llull, d’intenció... ...religiosa. ...política. ...amorosa.

3. Ramon Llull b. Llull és l’autor més prolífic de la literatura catalana medieval, tot i procedir d’un territori on, quan va néixer Llull, el català era molt recent, ja que només feia tres anys que pertanyia a la Corona d’Aragó. Aquest territori era... ...Mallorca. ...Múrcia. ...Sardenya.

4. Ausiàs March a. "Colguen les gents ab alegria festes..." , és novament el primer vers d’aquest poema, que acaba amb la següent endreça: Llir entre cards, vós sabeu e jo sé que es pot bé fer hom morir per amor. Creure de mi que só en tal dolor no fareu molt que hi doneu plena fe. Aquesta ens permet veure que el vers característic d’Ausiàs March tenia... ...deu síl•labes. ...onze síl•labes. ...dotze síl•labes.

4. Ausiàs March b. "Llir entre cards" és la manera en què AM es dirigeix a la seva estimada. Aquestes marques , que permeten identificar la dama sense dir-ne el nom, s’anomenen... ...senyals, i AM en té quatre o cinc de molt característics. ...apel•latius, i el normal és que canviïn en cada poema. ...estrambots, i són molt rars abans del renaixement.

5. Jordi de Sant Jordi a. "Jus lo front port vostra bella semblança..." ; en aquest vers, JSJ interpel•la la seva dama (que era la reina Leonor d’Aquitània) i li diu que ... ...la seva imatge li ha quedat impresa als ulls. ...s’ha fet un tatuatge al front amb la seva cara. ...la seva bellesa se li ha quedat gravada al cervell.

5. Jordi de Sant Jordi b. Una característica "moderna" d'aquest poema de JSJ és que està escrit en... ...versos blancs (versos sense rima). ...versos lliures (versos sense rima ni metre). ...prosa poètica.

6. Joan Roís de Corella a. "Balada de la garsa i l’esmerla" té, en el fons, el mateix tema que el poema que abans hem llegit d’Ausiàs March, un tema molt conreat per tots dos autors i que constitueix un dels tòpics propis de la lírica de tots els temps. És el de... ...la mort per amor. ...la dona angelical. ...el carpe diem.

6. Joan Roís de Corella La composició està dividida en dues parts clarament diferenciades, una mena de poema introductori, i la balada pròpiament dita. Els versos introductoris es valen d’un motiu molt medieval: ...l'ocell que canta l'arribada de la primavera. ...el viatge a l’infern. ...una al•legoria bíblica.

7. Francesc Vicenç Garcia a. "A una hermosa dama de cabell negre..." és un poema que té una forma estròfica ben coneguda: dues estrofes de quatre versos , seguides de dues de tres. Es tracta d’.. . ...un sonet. ...una cobla. ...un romanç.

7. Francesc Vicenç Garcia b. L’autor, Francesc Vicenç Garcia, potser el més important del barroc català, era més conegut com... ...el Rector de Valffogona. ...Serafí Pitarra. ...lo Gayter del Francolí.

8. Cançó popular a. "A la vora de la mar..." és una cançó popular que recull el tema d’una noia raptada per un mariner, amb qui es casarà i que resultarà ser el fill del rei d’Anglaterra. Segurament es tracta d’una idealització d’un fenomen molt més dramàtic i no gens desconegut a la Catalunya dels segles XV-XVII: El rapte de noies per pirates que les venien com a esclaves al nord d’Àfrica o a l’Orient . La fugida de les noies de casa els pares per escapar d’ un matrimoni forçat. La solitud de les dones dels mariners, que es passaven mesos soles esperant que tornessin dels seus viatges.

8. Cançó popular b. La mètrica de les cançons populars és molt diferent de les altres que hem vist fins aquí. Aquí en tenim una estrofa: “Mariner, bon mariner si en porteu seda?”. “De quin color la voleu, blanca o vermella?” en aquest cas, podem veure que... ...alterna versos de 7 i 4 síl•labes. ...alterna versos de 8 i 4 síl•labes. ...alterna versos de 7 i 5 síl•labes.

9. Bonaventura Carles Aribau a. "La pàtria". Aquest poema d’Aribau té una importància cabdal en la història de la literatura catalana perquè, convencionalment, es considera l’obra que dona inici a... ...la Renaixença, un moviment de recuperació de la llengua i la literatura catalana. ...el Renaixement, un moviment de recuperació dels clàssics grecollatins. ...el Modernisme, un moviment de modernització de la llengua i la literatura catalanes.

9. Bonaventura Carles Aribau b. A més, tant pel tema com per la forma de tractar-lo, es tracta d’un poema clarament representatiu del... ...romanticisme. ...neoclassicisme. ...simbolisme.

10. Jacint Verdaguer a. "Vora la mar" està extret d’un recull de poemes de Verdaguer que reflecteixen l’amargor i el patiment dels seus últims anys. Aquest recull s’anomena... ...Flors del Calvari. ...Antologia poètica. ...l’Atlàntida.

10. Jacint Verdaguer b. Aixequí tants castells en eixes ribes que m’ha aterrat lo vent, amb ses torres i cúpules altives de vori, d’or i d’argent En aquests quatre versos, el poeta parla de castells que ha enderrocat el vent, però en realitat es refereix als seus poemes. Aquesta figura literària s’anomena... ...metàfora. ...metonímia. ...paradoxa.