Test 7

Quina de les funcions següents no és competència de l’auxiliar?. a) Donar de menjar a la persona malalta incapacitada. b) Administrar medicació per via parenteral. c) Realitzar mobilitzacions passives a persones paraplègiques. d) Observar i informar sobre la simptomatologia d’un pacient.

2. L’auxiliar d’infermeria pot exercir en: a) Consultes externes. b) Centre d’especialitats. c) Centre de salut. d) Pot exercir en tots.

3. Quina de les funcions següents no és competència de l’auxiliar?. a) Col·locar la cunya al pacient incapacitat. b) Ajudar el personal mèdic en l’execució d’intervencions quirúrgiques. c) La neteja i l’ordenació del material utilitzat a la unitat/servei. d) La recepció dels carros de menjar i la seva distribució.

4. Quina de les funcions següents no és competència de l’auxiliar d’infermeria?. a) Donar de menjar a la persona malalta incapacitada. b) Administrar medicació per via parenteral. c) Realitzar mobilitzacions passives a persones paraplègiques. d) Observar i informar sobre la simptomatologia d’un pacient.

5. L’auxiliar d’infermeria no pot exercir en: a) Consultes externes. b) Centre d’especialitats. c) Centre de salut. d) Pot exercir en tots.

6. Quina de les funcions següents no és competència de l’auxiliar d’infermeria?. a) Col·locar la cunya al pacient incapacitat. b) Ajudar el personal mèdic en l’execució d’intervencions quirúrgiques. c) La neteja i l’ordenació del material utilitzat a la unitat/servei. d) La recepció dels carros de menjar i la seva distribució.

La mobilització del pacient encamat: a) Prevé les úlceres per pressió. b) Millora la respiració del pacient. c) Ajuda a mantenir el to muscular. d) Totes són correctes.

8. Entre les normes bàsiques per als auxiliars que realitzen canvis posturais i transport de pacients es troba: a) Fer el màxim ús del seu centre de gravetat. b) Mantenir el centre de gravetat alt. c) Fer ús dels músculs de l’esquena. d) Totes són certes.

9. La força necessària per mantenir l’equilibri, a mesura que la línia de gravetat s’allunya del punt de suport, es modificarà: a) Augmentant. b) Diminuint. c) Estabilitzant-se. d) Cap és correcta.

10. Per protegir l’esquena en la mobilització dels pacients haurem de: a) No doblegar-la. b) Utilitzar els músculs de les cames. c) Utilitzar un angle de tracció de 45°. d) Elevar el centre de gravetat.

11. Per protegir els lligaments i les articulacions en realitzar un esforç, els músculs abdominals i glutis s’han de: a) Relaxar. b) Contraure. c) Estabilitzar. d) Reforçar.

12. Per mobilitzar un pacient encamat, cal tenir en compte: a) L’estat del pacient. b) Si el pacient està en condicions de col·laborar. c) Si la patologia del pacient ho permet. d) Totes són correctes.

13. Indica l’opció incorrecta quan el pacient no col·labora per fer un canvi postural: a) Es col·loca un auxiliar d’infermeria al costat dret del llit i un altre al costat esquerre. b) Els peus de l’auxiliar d’infermeria han d’estar separats i els genolls lleugerament flexionats. c) Cal retirar el coixí del pacient. d) Se li diu al pacient que faci força amb els peus i els braços intenten incorporar-se.

14. Per mobilitzar un pacient amb l’ajuda d’un llençol, cal: a) Doblegar el llençol per la meitat i a l’ample. b) Fer el segon doblec del llençol per la meitat i al llarg. c) Introduir el llençol sota el pacient des de l’espatlla fins a la cuixa. d) Totes són correctes.

15. La mobilització del pacient amb l’ajuda d’un llençol s’ha de fer entre: a) Una persona qualificada. b) Dues persones qualificades. c) Tres persones. d) Quatre persones.

16. Si volem mobilitzar un pacient amb un llençol, aquest ha d’estar: a) Des de l’espatlla fins a la cuixa. b) Des del cap fins als peus. c) Des de les aixelles fins als malucs. d) Al cap.

17. Per moure els membres inferiors del pacient caldrà: a) Col·locar un braç sota els gluts i un altre sota les cuixes. b) Col·locar un braç sota la cuixa i un altre sota les cames. c) Estirar dels malucs. d) Empènyer les cames des del costat contrari del llit.

18. Si volem moure el pacient cap a la vora del llit, l’auxiliar es col·locarà: a) Al costat del llit cap on volem moure el pacient. b) Al costat del llit contrari al que volem moure el pacient. c) A la capçalera del llit. d) El zelador no ha de realitzar aquest moviment.

19. L’objectiu de col·locar el pacient en decúbit lateral és: a) Alleviar les zones de pressió. b) Proporcionar comoditat. c) Realitzar la higiene de manera adequada. d) Totes són certes.

20. Si volem col·locar un pacient en decúbit lateral, aquest haurà d’estar: a) A la vora del llit. b) Al centre del llit. c) Als peus del llit. d) El col·locarem en aquesta posició independentment d’on estigui.

21. Si hem de moure un pacient cap amunt del llit i no col·labora, el coixí: a) L’haurem de treure. b) L’haurem de deixar. c) L’haurem de col·locar sota els peus. d) És igual on sigui el coixí.

22. Si volem mobilitzar un pacient cap amunt al llit i col·labora, li demanarem que s’agafi a: a) La nostra cintura. b) La capçalera del llit. c) Les nostres espatlles. d) No s’ha d’agafar a res.

23. Si volem aixecar un pacient que està estirat, l’incorporarem aplicant el procediment de: a) Encreuament de cames. b) Encreuament de braços. c) Estirar de les mans. d) Cap és certa.

24. Si volem posar dret un pacient que està assegut, li demanarem que passi un dels seus braços al voltant de: a) El seu cap. b) La nostra espatlla. c) La nostra cintura. d) El seu pit.

25. Si volem posar dret un pacient estirat, haurem de col·locar el llit per disminuir l’esforç: a) Pujant la capçalera 60°. b) Pujant els peus 60°. c) Deixant el llit completament horitzontal. d) Cap és certa.

26. Són causes extrínseques de les caigudes: a) Hipotensió ortostàtica. b) Terres relliscosos. c) Ús de fàrmacs hipnòtics. d) Déficits sensorials.

27. Hi ha pacients amb determinades patologies que l’auxiliar ha de conèixer per a la seva correcta manipulació. Quins pacients no s’han de mobilitzar?. a) Pacients amb fractura de fèmur. b) Pacients amb TCE. c) Pacients encamats. d) Pacients amb GEA.

28. Podem definir el trasllat en el nostre entorn com: a) La mobilització del pacient d’una zona a una altra dins l’hospital. b) El pas d’un pacient d’un hospital a un altre. c) El canvi postural d’un pacient al seu llit. d) Totes són certes.

29. En el trasllat d’un pacient del llit a la cadira de rodes, quan col·labora, és cert que: a) Un cop dret, cal indicar-li que giri d’esquena a la cadira. b) Un cop dret, cal indicar-li que es col·loqui davant la cadira. c) Un cop dret, cal indicar-li que es col·loqui de costat respecte a la cadira. d) Cap és correcta.

30. Si volem passar un pacient d’una cadira de rodes al llit i col·labora, cada dia s’ajuda de: a) 3 auxiliars. b) 2 auxiliars. c) 1 auxiliar. d) No caldrà ningú.

31. Si volem passar un pacient a una cadira de rodes i no col·labora, els auxiliars s’han de col·locar: a) Un davant del pacient i l’altre subjectarà la cadira de rodes. b) Un a cada costat del pacient. c) Tots dos al mateix costat del pacient. d) N’hi ha prou amb un zelador.

32. En el trasllat d’un pacient en cadira de rodes: a) S’empeny per darrere. b) S’empeny per davant. c) Sempre s’empeny per darrere, excepte quan s’entra o se surt de l’ascensor. d) Sempre s’empeny per davant, excepte quan s’entra o se surt de l’ascensor.

33. El trasllat d’un pacient en cadira de rodes exigeix saber que: a) S’empeny per darrere. b) L’auxiliar ha d’entrar a l’ascensor abans que la cadira. c) L’auxiliar ha de sortir de l’ascensor desprès de la cadira. c) Només són certes les respostes a i b).

34. Si volem passar un pacient d’un llit a una llitera, caldran diverses persones però sempre una l’agafarà: a) Pels peus. b) Pels genolls. c) Per la cintura. d) Per les espatlles.

35. Si traslladem el pacient en una llitera, l’auxiliar ha d’anar: a) Als peus de la llitera. b) A la capçalera de la llitera. c) Al costat de la llitera. d) Depèn del pes del pacient.

36. Quins exercicis d’amplitud de moviments requereixen que el pacient estigui en posició bipèda?. a) D'esquena. b) De malucs. c) De turmell. d) Cap és correcta.

37. La freqüència amb què s’han de fer els exercicis d’amplitud de moviments, al principi, és de: a) 1 a 2 vegades. b) 3 a 5 vegades. c) 5 a 10 vegades. d) Cap és correcta.

38. Els exercicis que tenen com a finalitat enfortir i tonificar els músculs s’anomenen: a) Isomètrics. b) Aeròbics. c) Anaeròbics. d) D’amplitud.

39. En els exercicis per enfortir els músculs dels braços i l’abdomen, les contraccions d’aquests músculs duren: a) 2 a 4 segons. b) 5 a 10 segons. c) 10 a 15 segons. d) Cap és correcta.

40. La pauta de freqüència dels exercicis isomètrics és: a) Repetir 5 vegades cada exercici, 5 vegades al dia. b) Repetir 3 vegades cada exercici, 3 vegades al dia. c) Repetir 3 vegades cada exercici, 5 vegades al dia. d) Cap és correcta.

41. En caminar, el pacient ha de recolzar primer: a) Els dits del peu. b) La protuberància situada a la base dels dits. c) El taló. d) La base completa del peu.

42. Quan un pacient inicia la deambulació, l’auxiliar: a) Ha d’estar atent a tots els moviments per evitar accidents. b) L’ha de deixar sol per facilitar l’adaptació. c) No ha de fer res. d) Ha de donar el consentiment.

43. El bastó s’ha d’adaptar al pacient i ha d’anar des de: a) El trocàrter major fins al terra. b) La cintura fins al terra. c) L’axella fins al terra. d) Ho decidirà el pacient.

44. L’ús de bastons en la deambulació: a) Proporciona suport i seguretat. b) Eleva el centre de gravetat. c) Està indicat en patologies bilaterals. d) Augmenta l’esforç en el desplaçament.

45. En un pacient que utilitza bastó, avançarà alhora que el bastó: a) La cama afectada. b) La cama no afectada. c) Cap de les dues cames. d) És indiferent.

46. El bastó es subjectarà amb la mà: a) Del costat no afectat. b) Del costat afectat. c) Es indiferent. d) Les opcions b) i c) són correctes.

47. La distància que recorre el bastó en cada moviment cap endavant és de: a) 10 cm. b) 20 cm. c) 10 cm. d) Cap es correcte.

48. La distància en paral·lel entre el bastó i la cama no afectada és de: a) 10 cm. b) 20 cm. c) 15 cm. d) Cap és correcta.

49. Les crosses d’avantbraç s’anomenen: a) Crosses de plataforma. b) Crosses baixes. c) Crosses de Lofstrand. d) Crosses de Müller.

50. Pel que fa a la col·locació dels braços amb crosses, aquests romandran: a) Completament estirats. b) En angle de 45°. c) En angle de 30°. d) Lleugerament estirats.

51. La marxa amb crosses anomenada “marxa en tres punts” s’utilitza quan el pacient: a) Pot carregar parcialment el pes a la cama afectada. b) Ha d’evitar carregar el pes a la cama afectada. c) Pot carregar el pes a totes dues cames. d) Cap és correcta.

52. Es considera malaltia terminal aquella que: a) Té un pronòstic de vida inferior a 8 mesos. b) Té un pronòstic de vida inferior a 10 mesos. c) Té un pronòstic de vida inferior a 6 mesos. d) Té un pronòstic de vida inferior a 12 mesos.

53. Per evitar o tractar l’anorèxia que pot aparèixer en el malalt terminal, no està indicat: a) Cuidar la presentació dels plats. b) Administrar complexos vitamínics. c) Menjar sovint i en petites quantitats. d) Administrar corticoides per via oral per augmentar la gana.

54. L’objectiu principal de les cures d’infermeria a un malalt terminal és: a) Prevenir complicacions. b) Avaluar la resposta al tractament. c) Millorar la qualitat de vida del pacient. d) Valorar l’estat de disconfort del pacient.

55. Entre les activitats d’higiene diària del pacient terminal destaca: a) Aprofitar el moment en què el pacient estigui més fort o animat. b) Respectar la seva intimitat. c) Utilitzar els seus propis efectes personals. d) Totes són correctes.

56. Entre els problemes d’eliminació del malalt terminal destaquen: a) Restrenyiment. b) Diarrea. c) Incontinència fecal. d) Totes són correctes.

57. Són signes precoços de mort, tots excepte: a) No hi ha moviments respiratoris ni sorolls ventilatoris. b) Aparició de livideses. c) No s’asculta batec cardíac. d) El pols desapareix a la palpació.

58. Són signes tardans de mort: a) Rigor mortis (rigidesa cadavèrica). b) Putrefacció cadavèrica. c) Refredament del cadàver. d) a, b i c són correctes.

59. El terme “exitus”, per referir-se a la defunció, és freqüent utilitzar-lo en: a) El llenguatge col·loquial. b) Parts de defunció. c) Històries clíniques. d) b i c són correctes.

60. Quin dels signes precoços de mort es considera més fiable que aquesta s’ha produït?. a) Absència de batec cardíac. b) Electroencefalograma pla. c) Absència de pols. d) Absència de mot muscular.

61. Quina de les següents no és una etapa d’acceptació de la mort?. a) Negació i aïllament. b) Descans i relaxació. c) Acceptació i pau. d) Negociació.

62. Contra quin principi atempta més clarament l’obstinació terapèutica o acarnissament terapèutic?. a) Principi d’autonomia. b) Principi de beneficència. c) Principi de justícia. d) Principi de no maleficència.

63. Si s’abandona un pacient correctament informat que rebutja un tractament contra quin principi s’atempta?. a) Principi d’autonomia. b) Principi de beneficència. c) Principi de justícia. d) Cap d’aquests.

64. Assenyala què és correcte en les afirmacions següents sobre el delir: a) És un simptoma fàcil de diagnosticar. b) La seva incidència és lleu en situació agònica. c) Sovint emmascara altres símptomes com el dolor. d) És una causa infreqüent de sedació a l’agonia.

65. El tractament del delir degut a neurotoxicitat per opioides és: a) Hidratació. b) Rotació d’opioides. c) Haloperidol. d) a i b són correctes.

66. En l’agonia, quina afirmació és correcta?. a) Sempre cal hidratar amb sueroteràpia. b) La sequedat de boca sempre és per deshidratació. c) Sol ser suficient aportar petits volums de líquids a la boca de forma freqüent i cuidant la cavitat bucal. d) A l’agonia augmenta la percepció de set.

67. Si un pacient necessita sedació en situació agònica i no ha expressat la seva voluntat, qui decideix la sedació?. a) La família. b) El metge. c) El cuidador principal. d) El jutge.

68. En el dol: a) La fase d’embotament sol durar mesos. b) En la fase d’anhel i cerca poden aparèixer fenòmens psíquics, pensaments obsesius, angoixa i aflicció. c) La fase de reorganització s’assoleix aproximadament als dos anys en el dol normal. d) b i c són correctes.

69. La via preferent per administrar morfina en un pacient agònic ha de ser: a) Oral. b) Subcutània. c) Intramuscular. d) Intravenosa.

70. Quina afirmació no correspon a la definició de malaltia en situació terminal?. a) Malaltia incurable amb resposta variable que probablement evolucionarà cap a la mort a mig termini. b) Simptomes multifactorials, canviants i d’intensitat variable. c) Gran impacte emocional o patiment sobre pacient, família i personal sanitari. d) Pronòstic de vida limitat a 6 mesos (± 3 mesos).

71. Respecte al tractament esglaonat del dolor propostat per l’OMS: a) Els fàrmacs del primer esglaó ocasionen sovint trastorns psiquiàtrics. b) Els fàrmacs del segon esglaó s’han d’associar als del tercer si no s’aconsegueixen analgesia. c) Els fàrmacs més representatiu del tercer esglaó és el fentanil. d) Els fàrmacs del primer esglaó es poden sumar als del segon o tercer eglaó si fos necessari.

72. Un pla de cures no consta de: a) Control. b) Tractament. c) Valoració. d) Avaluació.

73. Les cures al pacient terminal es basen en: a) Honestedat, confort i habilitats socials. b) Dignitat, independència i participació. c) Benestar, independència i objectius comuns. d) Cap és certa.

74. Quina activitat no està indicada per regular el patró de repòs i son en pacients terminals?. a) Entorn relaxat i còmode. b) Administració correcta de medicació. c) Alimentació molt carregada que indueixi el son. d) Evitar que se senti sol.

75. Quina activitat no estaria indicada per estabilitzar alteracions nutricionals en un pacient terminal?. a) Cures de la boca per mantenir-la en bon estat. b) Servir el menjar en plats grans diverses vegades al dia. c) Oferir begudes sovint. d) Normalitzar la inapetència i adaptar-se als seus desitjos.

76. L’aparició d’úlcers per pressió es deu principalment a: a) Privació d’oxigen. b) Falta de mobilització del pacient. c) Disminució de la calor de la zona. d) Alteració immunològica.

77. Entre els principals agents causants d’infeccions víriques no trobem: a) Citomegalovírus. b) Epstein-Barr. c) Candidiasi. d) Terpes simple.

78. Entre els problemes associats al restrenyiment hi ha: a) Hall·litosi. b) Llengua bruta. c) Anorèxia. d) Totes són certes.

79.En una classificació fisiològica del dolor podem trobar un dolor: a) Somàtic. b) Difús. c) Penetrant. d) Localitzat.

80. En quantificar el dolor cal tenir en compte que: a) És objectiu i valorable. b) No sempre està relacionat amb l’alteració. c) Sempre s’acompanya de signes externs. d) Totes són certes.

81. En les escales descriptives simples del dolor, demanem un número: a) Dolor insuportable. b) Absència de dolor. c) Dolor intens. d) Dolor lleu.

82. En l’escala EVA: a) Traçarem una línia i el pacient marcarà el punt del seu dolor. b) El pacient indicarà de l’1 al 10 el seu dolor. c) El pacient explicarà lliurement el dolor. d) El professional determinarà el dolor per dades externes.

83. Quin factor disminueix el dolor?. a) Depressió. b) Vellesa. c) Empatia. d) Insomni.

84. Anomenem titulació: a) La via d’elecció de l’analgesia. b) L’escalada gradual de dosis d’opioides. c) Les diferents escales de dolor. d) Cap és certa.

85.Quina afirmació sobre el dolor neuropàtic és falsa?. a) Apareix per danys del SNC. b) La implicació dels receptors NMDA és clara. c) És parcialment resistent als opioides. d) Sorigna per compressió de vísceres.

86. A l’escala analgésica de l’OMS, la codeina es troba a l’esglaió: a) 0. b) 1. c) 2. d) 3.

87. Simptomes inicials comuns de la morfina són: a) Nàusees. b) Diarrees. c) Depressió respiratòria. d) Tots són certs.

88. L’oxicodona: a) És l’opiació de primera elecció en dolor oncològic. b) És un opioide semisintètic derivat de la tebaína. c) És un opioide sintètic, agonista pur. d) Cap és certa.

89. Quina afirmació sobre la metadona és falsa?. a) El principal inconvenient és la seva vida mitjana. b) Només s’administra per via parenteral. c) Si el pacient ve del segon esglaió, es recomana 3-5 mg/h. d) És un opioide de tercer esglaió.

90. En l’ansietat del malalt terminal, si presenta deliris, s’associaran benzodiazepines amb: a) Diazepam. b) Neuroléptics. c) Antidepressius. d) Haloperidol.

91. Causes freqüents d’insomni en el pacient terminal: a) Dolor. b) Astènia. c) Depressió. d) Totes són certes.

92. El delirium és: a) Agitació psicomotriu secundària als opioides. b) Inconsciència aguda just abans de morir. c) Estat confusional agut per disfunció cerebral difusa. d) Cap és certa.

93. En crisi d’agitació severa d’un pacient terminal utilitzarem: a) Morfina. b) Buprenorfina. c) Metadona. d) Cap és certa.

94. Com a recurs familiar davant convulsions, oferirem: a) Fenobarbital. b) Diazepam. c) Midazolam. d) Clonazepam.

95. Les convulsions en pacients terminals solen deure’s a: a) Metàstasis cerebrals. b) Crisis d’ansietat. c) Efectes secundaris de tractaments. d) Quadres conversius.

96. Els psicostimulants han demostrat eficàcia en: a) Trastorns del son. b) Alteracions anèrmiques. c) Disminució del dèficit cognitiu. d) Totes són certes.

97. La sedació pal·liativa és: a) Administració deliberada de fàrmacs per reduir la consciència. b) Sedació profunda com calgui per alleujar patiment amb mort molt pròxima prevista. c) Sedació secundària als fàrmacs en pacients pal·liatius. d) Cap és certa.

98. La sedació terminal és: a) Administració deliberada de fàrmacs per reduir la consciència. b) Sedació tan profunda com calgui per alleujar patiment amb mort molt pròxima prevista. c) Sedació secundària als fàrmacs en pacients pal·liatius. d) Cap és certa.

99. Quines cures asseguren el tractament adequat en funció de les circumstàncies i perspectives de vida?. a) Cures informals. b) Cures formals. c) Cures rehabilitadores. d) Cures pal·liatives.

100. L’objectiu principal de les cures al final de la vida és: a) Prolongar la vida. b) Millorar la qualitat de vida. c) Prevenir complicacions. d) Preparar la família.

101. La incapacitat familiar per respondre adequadament a les demandes de malalt s’anomena: a) Deserció de responsabilitats. b) Condicionants de cures. c) Claudicació familiar. d) Esestructuralització familiar.

102. És important en la cura al final de la vida: a) Planificar i prendre bones decisions. b) Integrar la família com a unitat cuidadora. c) Atendre sobretot necessitats físiques. d) Mantenir un entorn net.

103. Quan el malalt es debilita, una mesura és: a) Suspendre tractaments que no alleugen. b) Administrar antibiòtics i analgèsics. c) Evitar qualsevol mobilització. d) Promoure alimentació oral i medicació.

104. Primer pas en principis bàsics de cures al final de la vida: a) Avaluar els resultats. b) Planificar el pla individualitzat. c) Avaluar la situació inicial del malalt i la família. d) Executar el pla.

105. Per afavorir expressió de sentiments cal trencar la: a) Imatge de la mort. b) “Conspiració del silenci”. c) “Cadena del silenci”. d) Implicació de la situació.

106. La síndrome del cuidador es deu a: a) Frustració d’expectatives. b) Discrepància metges-família. c) Exigències del malalt. d) Sobrecàrrega física i emocional.

107. Senyal habitual de claudicació familiar: a) Empitjorament del malalt. b) Incapacitat comunicativa amb sanitaris. c) Ansietat del malalt. d) Demanda reiterada d’ingrés.

108. Per prevenir claudicació familiar, quina intervenció no és adequada?. a) Aïllar el membre problemàtic. b) Controlar símptomes del pacient. c) Compartir responsabilitats en decisions. d) Buscar suport en les cures.

109. Simptoma que més tem el malalt al final de la vida: a) Ansietat. b) Dolor. c) Dispnea. d) Deliri.

110. Factor que no correspon quan el personal sanitari presta poca atenció: a) Sensació de fracàs professional. b) Falta de formació. c) Angoixa davant la pròpia mort. d) Discrepàncies ètiques i morals amb pacient i família.

111. Origen de la idea de “bona mort” com ràpida i sense consciència: a) Mort com a tabú i fracàs. b) Manca de protagonisme del malalt. c) Deshumanització de les cures. d) Transgressió de principis ètics.

112. Problemes actuals perquè les persones morin bé. Opció incorrecta: a) Falta de recursos per atendre integralment. b) Morir allunyats del propi entorn. c) Dificultats de comunicació i decisions compartides. d) Edat i diagnòstic en el moment de la mort.

113. Factor que pot suposar risc greu i confusió per al terminal gran: a) Falta d’assistència sanitària específica. b) Descoordinació entre plans assistencials. c) Claudicació familiar. d) Exigències excessives dels plans.

114. Per a una atenció integral al final de vida cal entendre pal·liatius com: a) Tècnica especialitzada. b) Guia de recursos. c) Model d’atenció. d) Decisió d’objecció de consciència.

115. b) Guia de recursos. a) Modificar normativa que dificulta coordinació i accés a històries. b) Abordar necessitats de la família en domicili. c) Establir implicació i responsabilitats de col·laboradors. d) Impulsar programes sobre la mort i el morir.

121. Recurs més important per millorar l’estat emocional en malaltia avançada: a) Ansiolítics. b) Relacions significatives estables i protectores. c) Control de les emocions. d) Espiritualitat.

122. Aplicació íntima de sentit i connexió que dona sentit a l’existència d’un sentit: a) Creences religioses. b) Sentit de la vida. c) Espiritualitat. d) Transcendència.

123. Necessitats espirituals segons Bayés, excepte una: a) Cultura religiosa. b) Ètica. c) Filosòfica. d) Transcendència temporal.

124. Pauta incorrecta en la relació pacient-professional: a) Distanciar la relació davant la mort imminent. b) Escoltar el pacient quan necessita expressar emocions. c) Respectar creences i necessitats religioses. d) Valorar preferència sobre lloc de cures i mort.

125. En cures pal·liatives, qui forma part de la unitat terapèutica?. a) Només el pacient. b) Només la família. c) Persona significativa si cal. d) El pacient i la seva família.

126. Símptoma habitual en terminals que els produeix por: a) Agitació. b) Obnubilació. c) Dolor. d) Hipotermia.

127. Orientacions per millorar l’atenció. Resposta incorrecta: a) Pla integral d’atenció segons necessitats i situació familiar. b) Flexibilitzar exigència de supervivència ≤12 mesos per incloure demència avançada en pal·liatius. c) Planificar segons entorn, recursos i evolució. d) Planificació anticipada amb diversos aspectes.

128. Per millorar benestar emocional cal capacitar professionals per: a) Comunicació empàtica amb pacient i família. b) Valorar sensacions de confort pròpies. c) Intervencions només mèdiques. d) Distanciar-se quan saps que morirà aviat.

129. Què és incorrecte de l’amortalment?. a) Fer-lo amb la màxima intimitat possible. b) Fer-lo molt tard, un cop passat el rigor mortis. c) Retirar objectes personals i netejar el cadàver. d) Taponar orificis naturals amb cotó o gases.

En quina posició s’ha de col·locar el cadàver sobre el sudari?. a) Decúbit pron. b) Decúbit supi. c) Decúbit lateral dret. d) Decúbit lateral esquerre.

116. Característica que no és pròpia d’una persona terminal: a) En fase final pot haver-hi esgotament. b) És més difícil si hi ha dependència i avançament. c) Esperança de vida superior a sis mesos. d) Simptomes intensos, multifactorials i variables.

117. Quin no és un fi dels cures pal·liatives per si mateix?. a) Alleujar dolor i inquietud. b) Prolongar la vida amb abordatges terapèutics. c) Permetre decisions sobre cures. d) Incloure atenció al dol familiar.

118. Resposta incorrecta: el cuidat centrat en el pacient incorpora: a) Màxima eficàcia contra la malaltia. b) Respecte a valors i preferències. c) Informació clara i comprensible. d) Foment de l’autonomia en decisions.

119. El límit de comunicar la veritat sobre la malaltia és: a) Preferències personals del pacient. b) Pautes del metge de referència. c) Diagnòstic i pronòstic. d) Decisió de la família.

120. Factors de vulnerabilitat emocional. És erroni pensar que: a) Les persones grans no tenen dificultats per expressar emocions. b) Les persones amb malaltia severa no perceben soledat. c) Les persones grans no poden decidir al final de vida. d) Les persones amb deteriorament cognitiu no pateixen.