4B9 CR1T1C5 6R4N CR3M4T

Un home de 35 anys arriba a urgències després d’una explosió de gas. Presenta cremades de segon grau profund a ambdues cames i abdomen, que ocupen un 25% de la superfície corporal total cremada (SCTC). No hi ha signes de dificultat respiratòria. Segons els criteris clínics, es considera un gran cremat?. No, perquè no afecta zones especials ni hi ha inhalació de fum. Sí, perquè presenta cremades >20% SCTC en un adult. No, perquè no hi ha cremades de tercer grau. Sí, només si també hi hagués alteració de constants vitals.

Una dona de 80 anys pateix una caiguda amb cremades de segon grau profund a les mans, el coll i el tòrax anterior. L’extensió total no supera el 12% de la SCTC. Quin criteri de gran cremat compleix aquesta pacient?. Cap criteri, perquè és una extensió menor del 20%. Cremades a zones especials amb risc de compromís de via aèria. Cremades en zones no considerades crítiques. Només si presenta inhalació de fum o xoc hipovolèmic.

Un adolescent de 14 anys presenta cremades per escaldadura amb afectació del 12% de la SCTC en el tronc i una cama. Les cremades són de segon grau profund i no hi ha afectació respiratòria. Segons els criteris, aquest cas es considera gran cremat?. No, perquè la lesió no és suficientment extensa. Sí, perquè és menor de 18 anys i supera el 10% de SCTC. No, perquè no hi ha afectació de zones especials. Només si fos un nen menor de 10 anys.

Un home de 45 anys ha patit cremades per flama amb afectació del 25% de la SCTC. En les primeres hores posteriors, desenvolupa edema important, formació de flictenes i exsudat serós en diverses zones cremades. A quina fase de la resposta inflamatòria correspon aquest quadre clínic?. Inflamació sistèmica greu amb fallada multiorgànica. Inflamació local per alliberament de mediadors inflamatoris. Fase de reparació amb inici de cicatrització. Resposta al·lèrgica per hipersensibilitat immediata.

Una dona de 66 anys pateix cremades greus per escaldadura en un 18% de la SCTC. Al cap de poques hores, presenta hipotensió, taquicàrdia i hipoperfusió perifèrica. Quina és la causa fisiopatològica principal d’aquest estat?. Secreció excessiva de catecolamines. Augment de la pressió oncòtica intravascular. Augment del coeficient de filtració capil·lar i pas de líquids a l’espai intersticial. Hiperactivació del sistema nerviós parasimpàtic.

Un adolescent de 15 anys amb cremades en un 20% de la SCTC desenvolupa resposta inflamatòria sistèmica (SIRS). Quina d’aquestes característiques és pròpia d’aquesta fase i no només de la local?. Formació de flictenes en la zona cremada. Disminució local de la temperatura cutània. Alteració generalitzada d’òrgans i hipoperfusió sistèmica. Vasoconstricció perifèrica per resposta simpàtica.

Un pacient gran cremat presenta immunosupressió i pèrdues hemàtiques. Per què és especialment vulnerable a les infeccions locals i sistèmiques durant la fase inicial postcremada?. Per la destrucció de la microbiota intestinal. Per l’efecte immunosupressor dels antibiòtics. Per l’alliberament de mediadors inflamatoris i la pèrdua de la barrera cutània. Per la baixa absorció intestinal de nutrients i vitamines.

Un home de 52 anys és atès per cremades de segon grau causades per un accident laboral amb oli calent. Les cremades afecten l’abdomen, tòrax i part de l’esquena, amb una extensió total estimada del 18% de la SCTC. No presenta alteracions respiratòries ni traumatisme associat. Segons l’algoritme del codi PPT, quina prioritat correspondria en aquest cas?. Prioritat 0 per risc vital imminent. Prioritat 1 per cremada de segon grau >15% en adult. Prioritat 2 perquè no afecta cap zona crítica. No es considera gran cremat segons el PPT.

Un home de 40 anys és atès pels serveis d’emergències després d’haver estat rescatat d’un incendi en un espai tancat. Presenta cremada facial, afonia, sibilàncies i sutge a la boca i al nas. Saturació d’O2 del 98% en pulsioxímetre. Quina és l’actuació correcta segons la valoració inicial XAB?. Observar i repetir la saturació d’O2 amb pulsioxímetre al cap de 10 minuts. Considerar la intubació orotraqueal precoç per sospita d’edema de via aèria per inhalació de fums. Donar oxigen a baix flux i esperar els resultats del TAC toràcic. Donar FiO2 al 100% només si la saturació baixa per sota del 90%.

Un home de 34 anys és rescatat inconscient d’un incendi en un soterrani. A l’arribada presenta confusió, cefalea i saturació d’O₂ del 99% per pulsioxímetre. Davant la sospita d’intoxicació per CO, es realitza una cooximetria amb resultat de carboxihemoglobina del 22%. Quina és la conducta més adequada segons el protocol?. Donar FiO₂ al 100% i iniciar tractament amb hydroxocobalamina EV. No fer cap actuació, ja que la saturació està dins de la normalitat. Valorar trasllat a càmera hiperbàrica i iniciar FiO₂ al 100% immediatament. Intubar sempre que el valor de carboxihemoglobina superi el 15%.

Un home de 50 anys és rescatat inconscient d’un incendi en un local tancat amb molt fum negre. A l’arribada presenta hipotensió, bradicàrdia, acidosi metabòlica i alteració de l’estat de consciència. Es sospita intoxicació per cianur. Quin és el tractament específic que s’ha d’administrar en aquest cas segons el protocol?. FiO₂ al 100% i corticosteroides inhalats. FiO₂ al 100% i antibiòtic d’ampli espectre. FiO₂ al 100% i hydroxocobalamina EV (Cyanokit). Oxigenoteràpia amb ulleres nasals i vigilància cada hora.

El senyor Marc de 70 kg ha patit cremades de segon grau en braç anterior dret, tòrax anterior i cama anterior esquerra. Quina és la superfície corporal total cremada (SCTC) estimada?. 18%. 22,5%. 13,5%. 27%.

Llavors al senyor Marc, utilitzant la fórmula de Parkland (4 mL x kg x % SCTC), quants mL de Ringer Lactat hauria de rebre aquest pacient en les primeres 24 hores?. 6.300 mL. 5.400 mL. 4.200 mL. 7.200 mL.

Segons la fórmula de Parkland, quant líquid d’aquesta reposició total s’ha d’administrar en les primeres 8 hores des de l’hora 0?. 1/3 del total. La meitat del total. Tota la quantitat en les primeres 8 hores. El 75% del total.

En Pol, home de 33 anys, acaba d’arribar a urgències després de patir una cremada. Fa pocs minuts de la lesió i presenta dolor intens i enrogiment, sense flictenes. Com procediríem a fer la cura?. Es troba en fase inicial d’emergència i hem de fer la cura amb Malaleuca alternifolia. Es troba en fase d’exsudat i hem de realitzar la cura amb escuma d’hidrocel·lulosa. Es troba en fase d’epitelització i hem d’aplicar una solució salina estèril. Es troba en fase de desbridament i hem de desbridar amb pinces estèrils.

L’Eric, noi de 21 anys, presenta una cremada amb edema visible i augment de l’exsudat en les últimes hores. Com procediríem a fer la cura?. Es troba en fase de granulació i hem d’utilitzar apòsits com Cutimed HydroL. Es troba en fase inicial i hem d’aplicar povidona iodada. Es troba en fase d’exsudat i hem de fer la cura amb escuma hidropolimèrica. Es troba en fase d’epitelització i hem de deixar la ferida descoberta.

La Júlia, de 46 anys, presenta una cremada amb presència de teixit necròtic negre i exsudat escàs. Com procediríem a fer la cura?. Es troba en fase de desbridament, i hem de fer un desbridament mecànic més cura humida. Es troba en fase d’exsudat i hem d’aplicar apòsit de plata. Es troba en fase d’emergència i hem de fer refrigeració amb sèrum fisiològic fred. Es troba en fase d’epitelització i hem d’aplicar hidrogel.

En Gerard, de 64 anys, presenta una ferida amb teixit de granulació sa, voretes rosades i exsudat molt escàs. Com procediríem?. Es troba en fase d’exsudat i hem d’utilitzar apòsits absorbents. Es troba en fase de granulació i hem de mantenir la cura humida amb Hidroderm. Es troba en fase d’epitelització i hem d’assecar i cobrir amb apòsit sec. Es troba en fase inicial i cal refrigerar amb aigua.

La Carla, de 37 anys, evoluciona favorablement d’una cremada. Ara ja no hi ha exsudat i comença a aparèixer descamació. Com procediríem a fer la cura?. Es troba en fase de granulació i hem d’aplicar cura humida amb Cutimed. Es troba en fase d’epitelització i hem d’hidratar i aplicar Aqua-Gel. Es troba en fase de desbridament i hem d’eliminar el teixit mort restant. Es troba en fase inicial i cal aplicar apòsit de gel d’aigua.

La Marta, de 22 anys, ha patit una cremada solar superficial després d’exposar-se massa estona al sol. La zona presenta enrogiment però no flictenes. Com procediríem al tractament?. És una cremada de primer grau i s’ha d’aplicar povidona iodada. És una cremada de primer grau i es recomana refrigeració i crema hidratant. És una cremada de segon grau i s’ha de fer cura humida amb apòsit. És una cremada de primer grau i s’ha d’aplicar antibiòtic tòpic.

En Pau, de 35 anys, ha patit una cremada per aigua bullent. Presenta molt de dolor, flictenes i la pell encara manté sensibilitat. Com s’hauria de tractar aquesta cremada?. És una cremada de segon grau superficial i s’ha de desbridar immediatament. És una cremada de tercer grau i s’ha de fer empelt. És una cremada de segon grau superficial i s’ha de fer flictenectomia i cura humida amb apòsit. És una cremada de primer grau i només cal aplicar crema hidratant.

Un pacient arriba a urgències amb una cremada química que ha generat diverses flictenes. La cremada s’ha produït fa menys d’una hora. Quin és el procediment indicat en aquest cas?. Esperar a l’endemà per realitzar la flictenectomia i cobrir amb apòsit sec. Realitzar immediatament la flictenectomia i començar cura humida. Aplicar gel fred directament sobre la zona. Utilitzar antibiòtic tòpic i esperar a que es rebenti sola.

En Ricard, de 48 anys, ha patit una cremada profunda amb escara tensa a l’avantbraç i dificultat de moviment. Es sospita síndrome compartimental. Quina actuació quirúrgica és indicada?. Desbridament simple. Fasciotomia per alliberar la pressió. Apòsit oclusiu i antibiòtic oral. Col·locació d’empelt autòleg.

Una dona de 55 anys amb cremada de tercer grau extensa serà intervinguda per fer una cobertura cutània. Es decideix usar pell obtinguda d’una font animal. Quin tipus d’empelt és aquest?. Empelt autòleg. Empelt sintètic. Xenoempelt. Empelt parcial.

En Ferran, de 38 anys, ha patit una cremada elèctrica profunda que afecta el tòrax i els dos braços. A l’exploració, les escares són dures i tenses, la pell no és elàstica, hi ha dificultat respiratòria progressiva i empitjorament de la perfusió distal als braços. Quin procediment quirúrgic d’emergència s’ha d’indicar en aquest cas per evitar una síndrome compartimental precoç?. Fasciotomia per alliberar els compartiments musculars. Empelt parcial per cobrir les àrees cremades. Escarotomia per alleujar la pressió de les escares tenses. Cura humida amb apòsit de plata per controlar la infecció.