Test 9

1. Quin d’aquests aspectes no és correcte en relació amb una caiguda?. a) Qualsevol precipitació al terra inesperada. b) Qualsevol precipitació al terra voluntària. c) Qualsevol precipitació al terra sobtada. d) Qualsevol precipitació al terra confirmada pel pacient o per un testimoni.

2. En quina dècada de la vida, en relació amb les altres, augmenta de manera considerable la freqüència de les caigudes?. a) A la quarta. b) A la cinquena. c) A la sisena. d) A la vuitena.

3. Com s’anomena el fet d’acabar en una residència de persones grans després de l’alta hospitalària a conseqüència d’una caiguda en una persona gran?. a) Hospitalització. b) Residencialisme. c) Institucionalització. d) Envelliment.

4. On es produeix, dins l’àmbit residencial, el major nombre de caigudes en persones grans?. a) En les sortides a passejar. b) Al menjador. c) A la seva habitació. d) Al jardí.

5. Quin d’aquests enunciats sobre les caigudes en la persona gran no és cert?. a) És un problema tant social com mèdic. b) Són responsables de lesions. c) Són responsables d’un augment de les incapacitats. d) Mai són responsables de mort.

6. En un adult de 80 anys amb fractura de maluc, la causa més probable ha estat: a) Accident de trànsit. b) Caiguda. c) Accident amb ciclomotor. d) Accident ferroviari.

7. A quin percentatge de la població gran poden afectar les caigudes en l’àmbit residencial (població institucionalitzada)?. a) Al 15 %. b) Al 25 %. c) Al 50 %. d) Al 75 %.

8. A quines hores del dia són més freqüents les caigudes en persones grans a nivell residencial?. a) De les 10 a les 12 h. b) De les 19 a les 21 h. c) De les 7 a les 9 h. d) De les 14 a les 17 h.

9. En quina època de l’any disminueix el nombre de caigudes en persones grans que viuen en residències?. a) A la primavera. b) A l’estiu. c) A la tardor. d) A l’hivern.

10. Què és fals respecte a les caigudes en la gent gran?. a) Són fenòmens inesperats. b) Estan influenciades per diversos factors de risc identificables. c) Les repercussions de les caigudes transcendeixen la persona. d) Una de les conseqüències són l’hospitalització i les intervencions quirúrgiques que se’n poden derivar.

11. Les causes que desencadenen els factors de risc de les caigudes són sempre: a) D’un sol factor. b) Multifactorials, sense augment de probabilitat amb l’increment del nombre de factors. c) Multifactorials, amb augment de la probabilitat a mesura que augmenta el nombre de factors. d) L’única causa real és l’edat de la persona.

12. Quin d’aquests factors no és intrínsec al subjecte en relació amb els factors de risc de les caigudes?. a) L’edat. b) L’estat de salut. c) El consum de medicació. d) La vestimenta de la persona.

13. Quin d’aquests factors no és extrínsec al subjecte en relació amb els factors de risc de les caigudes?. a) La vestimenta de la persona. b) La calçada per on camina. c) El procés d’envelliment. d) L’estat del bastó.

14. Quin factor de risc de les caigudes és extrínsec?. a) Disminució de la sensibilitat propioceptiva. b) Alteracions oculars pròpies de l’edat que disminueixen l’agudesa visual. c) Gonartrosi. d) Ús de calçat inadequat.

15. Els mecanismes de prevenció de les caigudes en la persona gran han d’anar dirigits a: a) Impedir que es produeixin. b) Evitar les reincidències. c) Reduir els factors de risc tant intrínsecs com extrínsecs. d) Tot l’anterior és cert.

16. Quina escala de valoració és especialment adequada per valorar la mobilitat, la marxa i l’equilibri?. a) Escala OARS. b) Escala de la Creu Roja. c) Escala de Lawton. d) Escala de Tinetti.

17. El desenvolupament d’un programa d’exercicis orientat a recuperar les funcions disminuïdes per la malaltia és: a) Mobilització. b) Fisioteràpia. c) Massoteràpia. d) Cap de les anteriors.

18. Quina causa física de l’immobilisme és fisiològica?. a) L’artrosi. b) L’osteoporosi. c) La malaltia de Parkinson. d) Les derivades del procés d’envelliment.

19. Quina causa física de l’immobilisme és de caràcter neurològic?. a) L’artrosi. b) L’osteoporosi. c) La malaltia de Parkinson. d) La insuficiència cardíaca.

20. Quina de les següents no és una causa física de l’immobilisme?. a) L’envelliment fisiològic. b) L’osteoporosi. c) La malaltia de Parkinson. d) La depressió.

21. Quina conseqüència sobre la funció respiratòria és certa a causa de l’immobilisme?. a) Augment dels requeriments d’oxigen. b) Augmenta la capacitat respiratòria. c) Es tendeix instintivament a respirar de manera més ràpida i superficial. d) Hi ha una estàs de secrecions, que es poden acumular i afavorir un medi propici per al creixement bacterià.

22. Quina d’aquestes funcions no s’altera de manera tan significativa com les altres a causa de l’immobilisme?. a) La funció respiratòria. b) La funció motriu. c) La funció cardiovascular. d) La funció endocrina, tot i que sí que s’altera a llarg termini.

23. Quina funció és la que s’altera a causa de l’immobilisme quan es produeix una deprivació sensorial en disminuir els estímuls sensorials (visuals, auditius, tàctils...), fet que porta el pacient a una major dependència?. a) Respiratòria. b) Motriu. c) Cognitiva. d) Metabòlica.

24. Les mobilitzacions realitzades pel fisioterapeuta sobre els diferents segments corporals del pacient s’anomenen: a) Immobilitzades. b) Actives contra resistència. c) Passives. d) Actives amb resistència.

25. Quina de les qüestions següents facilita l’augment dels nivells d’activitat?. a) Utilitzar restriccions físiques, que possibilitin realitzar exercicis que mai abans s’havien imaginat poder executar. b) Estar sondat i/o tenir col·locat algun tipus de dispositiu sanitari. c) Implementar al pacient un pla de cures d’activitat adaptat a les seves característiques particulars. d) Apagar els llums a la nit, ja que calma el pacient i incrementa la seva activitat.

26. Els passos a seguir en el model d’augment de l’activitat han d’anar dirigits a la mobilització de pacients al llit i posteriorment fora del llit. Quin és l’ordre lògic dels passos?. a) Exercicis passius i després actius, canvis posturals, sedestació, bipedestació, deambulació amb ajudes i deambulació sense ajudes. b) Exercicis passius i després actius, canvis posturals, bipedestació, sedestació, deambulació amb ajudes i deambulació sense ajudes. c) Canvis posturals, exercicis passius i després actius, sedestació, bipedestació, deambulació amb ajudes i deambulació sense ajudes. d) Canvis posturals, exercicis passius i després actius, bipedestació, sedestació,deambulació amb ajudes i deambulació sense ajudes.

27. Les causes de la incontinència urinària no inclouen: a) Pèrdua de la capacitat de tancament de la uretra mentre s’omple la bufeta. b) Pèrdua del control voluntari sobre la bufeta. c) Dificultats que afecta el manteniment de l’equilibri electrolític. d) Mal funcionament combinat de la uretra i la bufeta.

28. Els anticolinèrgics s’associen a: a) Incontinència funcional. b) Incontinència per sobreeiximent. c) Incontinència d’esforç. d) Cap de les opcions anteriors és correcta.

29. Es parla d’incontinència urinària crònica quan la seva evolució supera: a) 15 dies. b) 60 dies. c) 30 dies. d) 90 dies.

30. Indica quina de les patologies següents està lligada a la incontinència transitòria: a) Lesió de l’esfínter. b) Esclerosi múltiple. c) Lesió de la medul·la espinal. d) Impactació fecal.

31. Quin tipus d’exercicis són els exercicis de Kegel?. a) Exercicis d’enfortiment dels músculs de la base de la pelvis. b) Exercicis del fons de la uretra. c) Exercicis d’enfortiment dels músculs de la base de la bufeta. d) Exercicis d’enfortiment dels músculs de la base del sacre.

32. Assenyala l’opció correcta pel que fa a l’ús dels cons vaginals: a) És un sistema de rehabilitació dels músculs del sòl pelvià. b) Es requereix un nivell cognitiu acceptable per part de la dona. c) Es recomana un mínim de dues sessions diàries amb una durada aproximada d’uns 15 minuts. d) Totes són correctes.

33. Quina de les opcions següents és una causa de la incontinència fecal?. a) Debilitat muscular. b) Part vaginal. c) Sedentarisme. d) Totes són causes.

34.Quina de les opcions següents no forma part del tractament de la incontinència fecal?. a) Educació intestinal. b) Fisioteràpia. c) Ingesta de la quantitat adequada de fibra. d) Totes són correctes.

35. Assenyala l’opció incorrecta pel que fa al control d’esfínteres: a) És important iniciar el programa de control d’esfínteres tan aviat com sigui possible. b) El control d’esfínteres no és una necessitat bàsica, ja que no requereix per al seu desenvolupament l’existència d’una sèrie d’habilitats prèvies. c) Per dur a terme un programa de control de la micció, cal tenir en compte les opinions de l’equip que atén la persona. d) Per realitzar un bon control d’esfínteres, convé que tots i cadascun dels professionals implicats duguin a terme el programa de manera coordinada.