A1-T2

L’estructura de la Constitució Espanyola de 1978, des d’un punt de vista formal, és la d’un text escrit dividit en: Preàmbul, 168 articles, quatre disposicions addicionals, vuit disposicions transitòries, una disposició derogatòria i una disposició final. Preàmbul, 168 articles, quatre disposicions addicionals, nou disposicions transitòries, dues disposicions derogatòries i una disposició final. Preàmbul, 169 articles, quatre disposicions addicionals, nou disposicions transitòries, una disposició derogatòria i una disposició final. Preàmbul, 169 articles, quatre disposicions addicionals, nou disposicions transitòries, una disposició addicional i una disposició final.

El tipus de sufragi que consagra la Constitució és el: Públic. Proporcional. Universal. A i B són correctes.

L’Estructura jurídica de l’Estat que defineix l’article 1 de la Constitució és: Estat social, democràtic i de dret. Estat foral i unipersonal. Estat confessional. Cap de les anteriors és correcta.

El títol de la Constitució que tracta de les Corts Generals és el: Títol III. Títol IV. Títol V. Cap resposta és correcta.

El dret a un habitatge digne i adequat és: Un dret fonamental. Un dret. Un principi que informa els poders públics. Cap resposta és correcta.

No pot iniciar-se la reforma constitucional en: El supòsit que el Rei no ho estimi oportú. Un període extraordinari de sessions de les Cambres. Temps de guerra. Es pot efectuar en els tres supòsits anteriors.

La representació política del poble espanyol s’expressa a través de: Les Corts Generals. El Congrés dels Diputats. El Senat. El Govern.

L’estat jurídic dels diputats i senadors comporta una sèrie de prerrogatives que fa dels parlamentaris un col·lectiu protegit per un fur especial. Algunes d’aquestes prerrogatives són: Immunitat i inviolabilitat parlamentària i suplicatori. Immunitat diplomàtica i independència judicial i oralitat. Inviolabilitat parlamentaria, compatibilitat i llistes obertes. Totes les anteriors són incorrectes.

El Consell General del Poder Judicial està integrat per òrgans unipersonals i òrgans col·legiats. Els òrgans unipersonals són: Dotze jutges i magistrats de totes les categories que estableix la llei, i vuit són advocats o altres juristes, tots amb reconeguda competència i amb més de quinze anys d’exercici de la seva professió. 20 vocals nomenats pel rei. El President, que serà el President del Tribunal Suprem, i el Vicepresident del Tribunal Suprem. Les respostes a) i b) són correctes.

L’àmbit d’actuació dels jutjats de primera instància i instrucció és: El municipi. El partit judicial. La comarca. La província.

En quina data es va referendar el poble de Catalunya el projecte d’Estatut d’autonomia de 2006?. 8 de juny de 2006. 18 de juny de 2006. 20 de juliol de 2006. 5 de març de 2005.

No es funció del president de la Generalitat. Convocar i presidir les reunions de Govern. Promulgar en nom de les Corts Generals les lleis del Parlament. Convocar eleccions al Parlament de Catalunya. Ordenar la publicació de les normes en el DOGC i en el BOE.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya, imposa l’existència obligatòria dels següents òrgans en el Parlament de Catalunya: President, Mesa i Junta de Govern. Predient, Vicepresident, Mesa i Ple. President, Mesa, Diputació permanent, Ple i Comissions. President, Vicepresident, Diputació permanent i Comissions..

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya atribueix al Parlament determinades funcions i competències. Quina de les següents funcions i competència no és correcta. Potestat legislativa: funció legislativa, delegació de la potestat legislativa i Decrets Llei. Funcions davant el Tribunal Constitucional: interposar un recurs d’inconstitucionalitat o personar-se davant el Tribunal Constitucional en els conflictes de competència entre l’Estat i la Comunitat Autònoma. Competències de control de l’acció política del Govern de la Generalitat: debat sobre l’orientació política del govern, preguntes i interpel·lacions. Proposar al rei el nomenament i separació dels membres del Tribunal de Comptes.

Segons la Llei reguladora de bases del règim local, de 2 d’abril de 1985, són entitats locals territorials: Mancomunitats de municipis i consorcis. El municipi, la província i l’illa als arxipèlags balear i canari. El municipi, les mancomunitats de municipis i les comunitats de pastures. Cap de les anteriors és correcta.

La definició: “Entitat bàsica de l’organització territorial de l’Estat i canal immediat de participació ciutadana en els assumptes públics, que institucionalitzen i gestionen amb autonomia els interessos propis de les corresponents col·lectivitats. Té personalitat jurídica i plena capacitat per a l’acompliment de les seves finalitats”, correspon a: El municipi. La província. L’illa. La comarca.

Qui pot delegar competències en les diputacions provincials?. La comunitat autònoma. L’Estat i la comunitat autònoma. L’estat, però no la comunitat autònoma. La comunitat autònoma però l’Estat no.

Són atribucions de l’alcalde: Alterar la qualificació jurídica dels béns de domini públic. Controlar i fiscalitzar els òrgans de govern. Representar l’ajuntament. Aprovar el reglament orgànic i les ordenances.

Amb quina antelació mínima s’han de convocar les sessions plenàries?. 24 hores. 48 hores. 2 dies naturals. 2 dies hàbils.

El padró municipal és: El registre administratiu de l’Ajuntament on consten les finques registrades al municipi. El registre administratiu de l’Ajuntament on consten els veïns d’un municipi. El registre administratiu de l’Ajuntament on consten les persones que tenen un habitatge al municipi. El registre administratiu de l’Ajuntament on només consten les persones menors d’edat i els majors de 65 anys que resideixen al municipi.

La inscripció en el padró municipal atorga a la persona inscrita la condició de veí o veïna del municipi: Als cinc anys d’haver-se inscrit. Als deu anys d’haver-se inscrit. Als dos anys d’haver-se inscrit. Automàticament.

Són serveis que com a mínim han de prestar tots els municipis, independentment del nombre d’habitants: Neteja viària, abastament aigua potable i clavegueres. Transport col·lectiu urbà de viatgers. Enllumenat públic, cementiri i recollida de residus. a) i c) són correctes.

Dintre de l’Escala de l’Administració General hi ha les subescales següents: Tècnica, de Gestió, Administrativa, Auxiliar i Subalterna. Tècnica i Serveis Especials. Superior, Técnica i provisional. No hi ha subescales.

La plaça d’Auxiliar administratiu és classificarà de la forma següent: Escala de l’Administració General, subescala auxiliar. Escala de l’Administració Especial, subescala tècnica. Escala de l’Administració Especial, subescala serveis especials. Escala de l’Administració General, subescala subalterna.

Segons l’article 76 del TREBEP, quan per accedir a una plaça es demana la titulació de Batxillerat, a quin grup de classificació professional dels funcionaris de carrera correspondrà?. C2. A2. C1. B.

Són retribucions bàsiques dels funcionaris locals: Només el sou i les pagues extraordinàries. El complement de destí. El complement específic. Sou, triennis i pagues extraordinàries.

Els contractes menors de serveis: Han de tenir un valor estimat inferior a 40.000€. No poden tenir una durada superior a un any ni se objecte de pròrroga. Han de tenir un valor estimat inferior a 15.000€. Les respostes b) i c) són certes.

El contracte de concessió d’obres té una durada de: Un màxim de 20 anys. Un màxim de 30 anys. Un màxim de 40 anys. Cap de les respostes es correcte.

Són procediments d’adjudicació del contracte públic: Concurs oposició. Concurs de mèrits. Procediments administratiu. Cap de les anteriors és correcta.

D’acord la Llei 39/2015, els actes administratius que limiten drets subjectius: S’han de motivar. No s’han de motivar. Només s’han de motivar quan es separin del criteri seguit en actuacions precedents. Només s’han de motivar quan se separin del dictamen d’òrgans consultius.

Són actes nuls: Els dictats per un òrgan manifestament incompetent per raó de jerarquia. Els que lesionin drets i llibertats susceptibles d’empara constitucional. Els que tinguin un contingut incomprensible. A i B són correctes.

Les administracions públiques poden rectificar els errors materials, de fet o aritmètics existents en els seus actes: Quan no hagi transcorregut 1 any a comptar de la data en què es va dictar l’acte. En cap cas, caldrà tramitar una revisió d’ofici. En qualsevol moment. Previ al dictamen favorable de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat.

En la fase d’instrucció del procediment administratiu, els informes són, tret de disposició expressa en contrari: Preceptius i vinculants. Preceptius i no vinculants. Facultatius i no vinculants. Facultatius i vinculants.

L’eficàcia de l’acte administratiu ve donada per: La forma, l’objecte i la causa. La motivació. La notificació a l’interessat. L’executivitat.

Els actes que esgoten la via administrativa són: Aquells que només es poden impugnar en via administrativa. Aquells que es poden impugnar en via judicial. Aquells que no admetent cap tipus d’impugnació. Tots els actes administratius esgoten la via administrativa.

Les concessions atorgades sobre el domini públic s’extingeixen per: Venciment de termini. Desafectació del bé. Resolució judicial. Totes les respostes són correctes.

Quan l’Administració Pública dicta un acte incorrent en desviació de poder, aquest acte és: Anul·lable. Irregular. Vàlid. Nul de ple dret.

L’Instructor d’un procediment pot no admetre les proves: Improcedents. Innecessàries. Són correctes a) i b). Mai.

En relació als principis pressupostaris en l’esfera local, quin dels següent no ho és: Principi de mensualitat. Principi d’equilibri. Principi de publicitat. Principi d’unitat.

L’ordenació del pagament és: Acte a través del qual s’expedeix l’ordre de pagament. Acte a través del qual s’acorda la realització de la despesa.. Acte a través del qual s’acorda la realització de la despesa, prèviament autoritzada. Cap de les anteriors es correcta.

Un municipi amb una població superior a 5.000 habitants ha de prestar com a mínim els següents serveis: Recollida de residus. Protecció Civil. Prestació de serveis socials. Totes són certes.

Els funcionaris de carrera de les corporacions locals catalans poden classificar- se en funcionaris: Amb o sense habilitació de caràcter nacional. Interins. Laborals. Discontinus.