A1-T9

El títol de la Constitució que tracta de les Corts Generals és el: Títol III. Títol IV. Títol V. Cap resposta és correcta.

L’estructura de la Constitució Espanyola de 1978, des d’un punt de vista formal, és la d’un text escrit dividit en: Preàmbul, 169 articles, quatre disposicions addicionals, nou disposicions transitòries, una disposició addicional i una disposició final. Preàmbul, 169 articles, quatre disposicions addicionals, nou disposicions transitòries, una disposició derogatòria i una disposició final. Preàmbul, 168 articles, quatre disposicions addicionals, nou disposicions transitòries, dues disposicions derogatòries i una disposició final. Preàmbul, 168 articles, quatre disposicions addicionals, vuit disposicions transitòries, una disposició derogatòria i una disposició final.

L’Estructura de la constitució Espanyola de 1978, es divideix en una part dogmàtica i una part orgànica. La part dogmàtica està integrada per: El Títol Preliminar i Títol I dels drets i deures fonamentals. El Títol II de la corona i el Títol II de les Corts Generals. Del Títol II al Títol X. La resposta a) i b) són correctes.

La representació política del poble espanyol s’expressa a través de: Les Corts Generals. El Congrés dels Diputats. El Senat. El Govern.

Quin Títol de la Constitució Espanyola de 1978 conté els articles dedicats al Poder Judicial: Títol tercer. Títol cinquè. Títol sisè. Cap de les anteriors és correcta.

El procediment de reforma de la Constitució Espanyola de 1978 està regulat a: Títol Vuitè de la Constitució Espanyola. Dels articles 143 a 158 de la Constitució Espanyola. Títol Sisè de la Constitució Espanyola. Dels articles 166 a 169 de la Constitució Espanyola.

Quin procediment de reforma de la Constitució Espanyola de 1978, exigeix un referèndum preceptiu per la seva ratificació: Especial. Ordinari. Potestatiu. Reformista.

L’estat jurídic dels diputats i senadors comporta una sèrie de prerrogatives que fa dels parlamentaris un col·lectiu protegit per un fur especial. Algunes d’aquestes prerrogatives són: Immunitat diplomàtica i independència judicial i oralitat. Inviolabilitat parlamentaria, compatibilitat i llistes obertes. Immunitat i inviolabilitat parlamentària i suplicatori. Totes les anteriors són incorrectes.

Les Corts Generals són un òrgan bicameral (Congres dels Diputats i Senat), cada cambra actua per separat, excepte en els supòsits expressament determinats per la Constitució. Alguns d’aquests supòsits són: Per investir el President de l’Estat Espanyol i de les Comunitats Autònomes. Per donar el consentiment de l’Estat per obligar-se mitjançant tractats. Per nomenar als funcionaris de les Corts Generals. Cap de les anteriors és correcta.

Les comunitats autònomes no tenen competència, per estar atribuïda exclusivament a l’Estat, en matèria de: Assistència social. Sanitat i higiene. Organització de les seves institucions d’autogovern. Cap resposta és correcte.

L’àmbit d’actuació dels jutjats de primera instància i instrucció és: El municipi. La comarca. La província. El partit judicial.

Quina de les següents afirmacions no és correcta: L’existència o no en el govern del Vicepresident del Govern, és potestativa. Correspon al Rei elegir els ministres seguint criteris de confiança i eficàcia . El President del Govern elegeix el vicepresident del Govern, seguint criteris de confiança. El Vicepresident és nomenat i separat pel Rei, a proposta del President del Govern.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya, imposa l’existència obligatòria dels següents òrgans en el Parlament de Catalunya: President, Mesa i Junta de Govern. President, Mesa, Diputació permanent, Ple i Comissions. President, Vicepresident, Diputació permanent i Comissions.. Predient, Vicepresident, Mesa i Ple.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya atribueix al Parlament determinades funcions i competències. Quina de les següents funcions i competència no és correcta. Potestat legislativa: funció legislativa, delegació de la potestat legislativa i Decrets Llei. Proposar al rei el nomenament i separació dels membres del Tribunal de Comptes. Funcions davant el Tribunal Constitucional: interposar un recurs d’inconstitucionalitat o personar-se davant el Tribunal Constitucional en els conflictes de competència entre l’Estat i la Comunitat Autònoma. Competències de control de l’acció política del Govern de la Generalitat: debat sobre l’orientació política del govern, preguntes i interpel·lacions.

A quins principis s’ha d’ajustar la creació d’òrgans complementaris en un ajuntament?. Eficàcia i economia organitzativa. Eficàcia, economia organitzativa i participació ciutadana. Objectivitat, economia organitzativa i participació ciutadana. Cap de les anteriors es correcta.

Dins l’organització municipal, els tinents d’alcalde són: D’existència obligatòria. D’existència potestativa. D’existència obligatòria en municipals de més de 5.000 habitants. D’existència obligatòria en municipis de més de 30.000 habitants.

Són serveis que com a mínim han de prestar tots els municipis, independentment del nombre d’habitants: Transport col·lectiu urbà de viatgers. Control d’aliments i begudes. Protecció civil i prestació de Serveis Socials. a i c són correctes.

L’aprovació de les ordenances s’ajusta al següent procediment: Aprovació única i definitiva per la Junta de Govern Local. Aprovació inicial pel Ple, informació pública i audiència als interessats. Finalment, el Ple sempre ha d’aprovar definitivament l’ordenança. Aprovació inicial pel Ple, informació pública i audiència als interessats. En el cas que s’hagi presentat alguna reclamació o suggeriment, el Ple ha de resoldre expressament. En el cas de no haver-hi cap reclamació, l’acord inicial esdevindrà definitiu. Aprovació única i definitiva pel Ple.

Els béns de domini públic es diferencien dels béns patrimonials per les característiques següents: Els béns patrimonials són inaliables, imprescriptibles i inembargables. Els béns de domini públic són inalienables, imprescriptibles i inembargables. Els béns de domini públic només resten subjectes a concessió demanial. Els béns patrimonials només resten subjectes a l’aprofitament privatiu de l’Administració.

El dret a reclamar patrimonialment a l’Administració prescriu: Mai. Al cap de 2 anys que s’hagi produït el fet o l’acte que motivi la indemnització o es manifesti el seu efecte lesiu. Al cap d’1 any que s’hagi produït el fet o l’acte que motivi la indemnització o es manifesti el seu efecte lesiu. Al cap de 6 mesos que s’hagi produït el fet o l’acte que motivi la indemnització o es manifesti el seu efecte lesiu.

L’expedient de contractació s’inicia per acord de: La mesa de contractació. L’adjudicatari. La intervenció. L’òrgan de contractació.

El contracte de concessió d’obres té una durada de: Un màxim de 20 anys. Un màxim de 30 anys. Un màxim de 40 anys . Un màxim de 50 anys.

En cap cas, poden contractar amb el sector públic les persones en què concorri alguna de les circumstàncies següents: Tenir plena capacitat d’obrar. No estar al corrent en el compliment de les obligacions tributàries o de Seguretat Social. Acreditar solvència econòmica, financera, tècnica i professional. Totes les anteriors són correctes.

Quin dels següents són béns patrimonials?. La casa consistorial. Les parcel·les sobreres. Bancs i papereres de la Rambla. Els jocs infantils dels parcs públics.

L’inventari de béns de les entitats locals: S’ha de comprovar com a mínim cada 10 anys. Ha de rectificar-se com a mínim, cada dos anys. S’ha de comprovar sempre que es renova la Corporació. Totes les anteriors són correctes.

Poden ser despeses públiques locals plurianuals: Arrendament de Béns immobles. Inversions i transferències de capital. Contractes de subministrament que puguin ser estipulats antieconòmics per un any. Totes les anteriors són correctes.

En relació als principis pressupostaris en l’esfera local, quin dels següent no ho és: Principi de mensualitat. Principi d’equilibri. Principi de publicitat. Principi d’unitat.

Per tal de formar el pressupost general, els organismes autònoms han de trametre anualment el seu pressupost a l’entitat de la qual depenen: Abans del 15 d’octubre. Abans del 15 de setembre. Abans del 15 de desembre. Abans del 31 de desembre.

Mitjançant aquest acte es declara l’existència d’un crèdit exigible contra l’entitat derivat d’una despesa autoritzada i compromesa. Autorització de la despesa. Disposició o compromís de la despesa. Reconeixement i liquidació de l’obligació. Ordenació del pagament.

De les frases següents quina no és un motiu determinat per la llei per poder interposar una reclamació contra el pressupost de l’entitat local: Per no haver-ser ajustat la seva elaboració i aprovació als tràmits establerts a la llei. Per no haver presentat l’esborrany a la Direcció General de l’Administració Local, prèviament a l’aprovació provisional. Per ometre el crèdit necessari per al compliment d’obligacions exigibles a l’entitat local, en virtut de preceptes legals o de qualsevol altre títol legítim. Per ser de manifesta insuficiència els ingressos en relació a les despeses pressupostades o bé aquests respecte a les necessitats per a les qual estigui previst.

Quin és el termini per dictar la resolució del recurs potestatiu de reposició?. 1 mes. 2 mesos. 3 mesos. No hi ha termini.

Quins dels següents actes administratius han de ser motivat: Els actes que es separin del criteri seguit en actuacions precedents. Els actes que dictin en l’exercici de potestats reglades. Els actes que segueixin els dictàmens d’òrgans consultius. En l’aplicació de la llei 39/2015, s’han de motivar tots els actes administratius.

Poden impugnar-se els actes e tràmit?. No, en cap cas. Si, en tot cas. Només quan produeixin indefensió o perjudici irreparable a drets i interessos legítims. Si, quan decideixin directament o indirectament sobre el fons de l’assumpte, entre altres casos.

En el marc dels elements subjectius de l’acte administratiu, són causes d’abstenció, segons la Llei de Règim Jurídic del Sector Públic: Tenir vincle matrimonial o situació de fet assimilable. Tenir interès personal en l’assumpte de què es tracti. Haver intervingut com a testimoni en el procediment de què es tracti. Totes les anteriors són correctes.

Són principis de la Fase d’Ordenació del procediment administratiu: Oralitat. Anualitat. Oficialitat i celeritat . Les respostes a) i b) són certes.

Els recursos administratius es classifiquen en: Ordinaris, extraordinaris i procediments especials d’impugnació . Nuls i anul·lables. Favorables i de gravamen. Subjectius i objectius.

El recurs de reposició: El termini per resoldre’l és de 3 mesos. S’Interposa davant el mateix òrgan que hagi dictat l’acte. El termini per interposar el recurs de reposició és de 3 mesos, si l’acte és exprés. Les respostes a) i c) són certes.

Qui pot delegar competències en les Diputacions provincials: La comunitat autònoma. L’Estat i la comunitat autònoma. L’Estat però no la comunitat autònoma. La comunitat autònoma però no l’Estat.

En una comarca, poden integrar-se municipis de províncies diferents ?. No. Si. Només quan ho acordi la comunitat autònoma. Només si pertanyen a diferents comunitats autònomes.

Quins òrgans formen part de la Diputació ?. Vicepresident. Junta de govern. Ple. Totes les respostes són correctes.

Com es determina la composició, l’estructura orgànica i el funcionament de la Comissió de Delimitació Territorial ?. Per reglament. Per llei. Per resolució administrativa. Per llei orgànica.

Els Tribunals Superiors de Justícia existeixen a nivell de: Província. Comunitat Autònoma. Partit Judicial. Municipi.