A1GETRANSIDADES

D’acord amb la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, què integra el règim de transparència?. Només les obligacions de publicitat institucional i les relacions amb els mitjans. Només el dret d’accés a la informació pública. La publicitat activa i el dret d’accés a la informació pública. La participació ciutadana i el bon govern, exclusivament.

D’acord amb el règim general de transparència, són titulars del dret d’accés a la informació pública: Només les persones físiques amb ciutadania espanyola. Només les persones interessades en un procediment administratiu. Les persones físiques majors de 16 anys i les persones jurídiques, públiques o privades, en els termes previstos per la normativa. Només els ciutadans empadronats a Catalunya.

Quin dels enunciats següents s’ajusta millor a l’objecte del dret d’accés a la informació pública?. Dades o documents preexistents, elaborats o en poder de l’Administració, amb independència de si consten o no en un expedient. Qualsevol informació que l’Administració pugui elaborar a petició de la ciutadania. Només documents incorporats a expedients finalitzats. Qualsevol consulta o petició d’explicacions formulada a un òrgan administratiu.

Una avaluació d’impacte relativa a la protecció de dades és exigible quan: És probable que un tractament comporti un alt risc per als drets i llibertats de les persones. Sempre que hi hagi tractament de dades personals. Només si ho demana la persona interessada. Només quan es tractin dades en paper.

La responsabilitat proactiva exigeix al responsable del tractament: Esperar que es produeixi una sanció per acreditar el compliment. Limitar-se a informar de manera genèrica. Substituir el registre d’activitats per una declaració responsable anual. Complir la normativa i poder demostrar aquest compliment mitjançant mesures adequades.

Els límits al dret d’accés a la informació pública: tenen caràcter general. poden aplicar-se per analogia. són d’interpretació restrictiva. exclouen l’obligació de motivar.

El dret de supressió: és absolut. només s’aplica al sector privat. pot quedar limitat si el tractament és necessari per obligació legal o exercici de poders públics. equival al dret d’oposició.

Quan una sol·licitud d’accés a informació pública afecta dades personals, la decisió correcta exigeix: aplicar sempre la protecció de dades amb preferència absoluta. aplicar sempre la transparència amb preferència absoluta. ponderar els interessos i drets concurrents segons el cas. suspendre el procediment fins a autorització judicial.

Una persona demana accés a un document administratiu que conté, alhora, informació pública rellevant i dades personals de tercers. Quina és la resposta més correcta?. Denegar íntegrament l’accés perquè hi ha dades personals. Concedir íntegrament l’accés perquè preval la transparència. Valorar els límits aplicables i, si escau, facilitar accés parcial o informació dissociada. Inadmetre la sol·licitud per complexitat tècnica.

En una sol·licitud d’accés a informació pública, la mera existència de dades personals: no impedeix per si sola l’accés, sinó que exigeix anàlisi i ponderació. converteix automàticament la petició en exercici del dret d’accés RGPD. obliga sempre a desestimar. impedeix qualsevol accés parcial.

En una sol·licitud de transparència, la motivació de la persona sol·licitant: és sempre obligatòria. és jurídicament irrellevant en qualsevol cas. només és exigible si hi ha dades de salut. no és exigible amb caràcter general, però pot ser rellevant en la ponderació de límits.

El delegat de protecció de dades, en matèria de transparència amb incidència sobre dades personals: substitueix sempre l’òrgan resolutori. imposa sancions automàticament. assessora i supervisa, sense reemplaçar la competència decisòria de l’òrgan administratiu. només actua si hi ha transferència internacional.