A4 mossos 2022
![]() |
![]() |
![]() |
Título del Test:![]() A4 mossos 2022 Descripción: Àmbit sociolingüístic |




Comentarios |
---|
NO HAY REGISTROS |
El català què és i d'on prové?. És una lengua romànica que prové del llatí popular, parlat, portat al territori pels soldats i mercaders. És una llengua romànica que prové del llatí culte o literari, portat al territori pels soldats i mercaders. És una llengua llatina que prové del occità popular, parlat, portat al territori pels soldats i mercaders. És una lengua romànica que prové del llatí popular, parlat, portat al territori pels germànics. Quin és l’element bàsic en la formació del català?. El llatí popular. El llatí culte o literari. El catalanisme. L'occità. Actualment, quantes llengües romàniques hi ha?. 9. 7. 8. 6. Quin d'aquestes llengües romàniques és una variant geogràfica?. Aranès. Sard. Romanès. Occità. A finals de segle XIX quina llengua es va extingir, parlada a les costes de l'est de la mar Adriàtica?. Retoromànic. Occità. Galaicoportuguès. Dàlmata. Quines llengües es consideren embrionàries?. Lleonès, aragonès, gascó i francoprovençal. Occità, retoromànic, romanès i sard. Dàlmata, lleonès, romanès i francoprovençal. Galaicoportuguès, occità, aragonès i sard. Quins factors fan possible la formació de la llengua catalana?. Substrat, el grau d'intensitat de la romanització i el superstrat. Substrat, el grau d'intensitat de la romanització, el superstrat i la vida política posterior a la desaparició de l’Imperi Romà d’Occident. Substrat i superstrat. Substrat, el grau d’intensitat de la romanització i la procedència dialectal i social dels colonitzadors. Què són i quines són les llengües parlades pels pobles del territori abans de la conquesta romana?. Superstrat: germàniques, àrab, occità, castellà, francès i anglès. Substrat: cèltic, iberobasc i fenici. Substrat: Iberobasc, fenici, cèltic i germànic. Suprestrat: occità, fenici, iberobasc i cèltic. Quins segles protagonitzen una evolució gradual i quasi imperceptible on la gent ja no parlà llatí?. VII-VIII. V-VI. V-IX. VI-VII. Quin segles el poble ja parlà català, però en una situació de diglòssia?. VII-VIII. IX-X. X-XII. IX-XI. Quina era la llengua alta amb més prestigi i la llengua baixa amb menys prestigi en la situació de convivència (diglòssia)?. Llatí i català. Català i llatí. Llatí clàssic i llatí col·loquial. Català formal i català col·loquial. Mitjançant què l’Església mana oficialment als sacerdots que prediquin en la llengua del poble perquè se’ls entengui?. Concili de Tours (813). Edicte de Milà (313). Edicte de Teodosi (380). Concili de Anjou (834). Quin segle és l'època d’expansió territorial i dinàstica amb els primers textos escrits en català?. XII. XI. XIII. X. Codi de lleis visigòtic escrit en llatí, del qual coneixem la traducció d’un petit fragment al català?. Homilies d’Organyà. Forum Iudiciorum. Edicte de Milà. Edicte del concili de Tours. Primer text escrit en català i són vuit fulls d’un sermó en prosa, on l’autor comenta passatges de l’Evangeli?. Homilies d’Organyà. Forum Iudiciorum. Usatges de Barcelona. Edicte de Milà. Quin segle i obra extraordinària marca el naixement de la prosa literària catalana?. XII, Ramón Llull. XIII, Jacint Verdaguer. XIII, Ramón Llull. XII, Jacint Verdaguer. En el segle XIII, com s'escriuen els textos poètics i els jurídico-comercials?. Llatí i català. Occità i llatí. Occità i català. Ambdós en català. Qui fou el creador de la prosa literària i científica catalana; escriptor, filòsof, místic i missioner?. Ramón Llull (1232-1315). Bernat Desclot (1288). Ramón Muntaner (1325). Bernat Metge (1340/46-1413). Qui va escriure el Llibre de l'Ordre de la Cavalleria i l'Arbre de la Ciència?. Ramón Muntaner. Jacint Verdaguer. Bernat Metge. Ramón Llull. Qui va escriure Blanquerna i el Llibre de Contemplació de Déu?. Ramón Llull. Ramón Muntaner. Bernat Metge. Ausiàs March. Quines cròniques s'escriuen en el s.XIII?. Crònica de Jaume I o Llibre dels Feyts (1274) i Crònica de Bernat Desclot (1288). Crònica de Ramon Muntaner (1325) i Crònica de Pere el Cerimoniós (1386). Crònica de Ramon Muntaner (1274) i Crònica de Bernat Desclot (1288). Crònica de Jaume I o Llibre dels Feyts (1274) i Crònica de Pere el Cerimoniós (1386). Quina crònica és la autobiografia dictada pel propi rei Jaume I, que explica, amb una llengua viva i fluida, amb força i espontaneïtat, grans gestes amb fragments d’exaltació militar, didàctics i religiosos?. Crònica de Jaume I o Llibre dels Feyts (cap al 1274). Crònica de Bernat Desclot (1288). Crònica de Jaume I o Llibre dels Feyts (cap al 1289). Crònica de Pere el Cerimoniós (1386). Quina crònica narra els fets des de la formació de la Corona d’Aragó fins a la mort de Pere el Gran; la intervenció de la casa reial a Itàlia, la invasió de Catalunya pels francesos i l’alliberament per part del monarca, el qual tindrà una dimensió d’heroi d’epopeia?. Crònica de Jaume I o Llibre dels Feyts (cap al 1274). Crònica de Bernat Desclot (1288). Crònica de Ramon Muntaner (1325). Crònica de Pere el Cerimoniós (1386). Quin segle és l'inici dels moments més brillants de la literatura catalana, que coincideix amb les con- questes de Sardenya i Grècia?. XIV. XV. XIII. XVI. Quin rei català va intuir l’estret lligam entre el poder i la llengua?. Pere el Cerimoniós. Jaume I. Alfons III el Benigne. Martí I. Quina és la crònica més extensa, que narra els fets de cinc regnats: des de Jaume I fins a la coronació d’Alfons III el Benigne. És la que té més nom i fama. Crònica de Ramon Muntaner (1325). Crònica de Bernat Desclot (1288). Crònica de Jaume I o Llibre dels Feyts (cap al 1274). Crònica de Pere el Cerimoniós (1386). Quina crònica en set llibres, narra els fets succeïts des de part del regnat d’Alfons III el Benigne, el seu pare, fins al seu regnat. El més notori és la narració que hi fa de la reincorporació del Regne de Mallorca, dels comtats del Rosselló i la Cerdanya, i de la guerra contra la noblesa aragonesa rebel. És un autèntic dietari molt individualitzat. S’hi pretén justificar i defensar la seva actuació. La llengua és menys viva que la de les altres cròniques, és més elevada i acurada, més oficial?. Crònica de Jaume I o Llibre dels Feyts (cap al 1274). Crònica de Bernat Desclot (1288). Crònica de Ramon Muntaner (1325). Crònica de Pere el Cerimoniós (1386). Quin és l'organisme administratiu i burocràtic té la tasca de redactar els documents oficials de la Corona, que són considerats models de bona escriptura?. Cancelleria reial. Cancilleria reial. Consell reial. Consell de cent. Quin fou el gran centre del nou corrent cultural i literari, de l’humanisme, a Catalunya?. Cancelleria reial. Consell reial. Diputació reial. La Corona. Com s'anomena al model d'escriptura acadèmica perquè codifica i unifica la llengua a tot el territori?. Llengua alta. Llengua baixa. Superstrat. Llengua estàndard. Qui fou la figura més destacable de la Cancelleria i fou secretari de dos monarques, Joan I i Martí I?. Bernat Desclot (1288). Ramón Llull (1232-1315). Ramon Muntaner (1325). Bernat Metge (1340/46-1413). Quina va ser la primera obra humanística a Espanya: mostra del triomf de la raó sobre l’obscurantisme?. Lo Somni (1399). Crònica de Pere el Cerimoniós (1386). Blanquerna (1233). Oda a la pàtria (1833). Quin és el segle qualificat de “segle d’or” de la literatura catalana?. XIV. XV. XVI. XVIII. Quin corrent cultural condiciona al s. XV i representa una manera diferent d’entendre la vida, i de viure-la, per tant, els valors medievals van entrar en crisi?. Humanisme. Renaixença. Renaixement. Noucentisme. Com evoluciona l'humanisme als temps moderns?. Renaixença. Renaixement. Noucentisme. Romanticisme. Qui és el primer poeta que trenca definitivament amb la poesia trobadoresca i escriu més de deu mil versos plenament en català?. Ausiàs March. Joanot Martorell. Roís de Corella. Jaume Roig. Qui és l’autor de la novel·la profana més llegida durant el segle xv, Tirant lo Blanc, considerada l’obra mestra de la narrativa medieval catalana i universal?. Jaume Roig. Ramón Llull. Bernat Metge. Joanot Martorell. Qui fou humanista, prosista i l’últim gran poeta de la literatura clàssica catalana. Ausiàs March. Joanot Martorell. Jaume Roig. Roís de Corella. Qui fou autor de la novel·la en vers, de caràcter misogin, l’Espill o Llibre de les dones, de més de setze mil versos, escrita amb un llenguatge extraordinàriament ric i popular?. Roís de corella. Jacint verdaguer. Ausiàs march. Jaume Roig. Novel·la cavalleresca anònima?. Curial e Güelfa. l’Espill o Llibre de les dones. Tirant lo Blanc. Blanquerna. Què va significar la unió dinàstica amb els Trastàmara (1412)?. Cap repercussió immediata, però finalment la cort i els monarques utilitzaven el castellà, encara que pel poble era una llengua desconeguda. Cap repercussió immediata, però finalment la cort i els monarques utilitzaven el català. Situació de diglòssia. La cort i els monarques van usar el castellà, encara que pel poble era una llengua poc usada. Qui fou un gran mecenes del Renaixement?. Alfons el Magnànim. Pere el Cerimoniòs. Jaume I. Bernat Metge. Què va desencadenar la tendència al bilingüísme?. La conquesta de Nàpols per Alfons el Magnànim (1443). La conquesta de Sicília per Alfons el Magnànim (1443). La conquesta de Nàpols per Alfons el Magnànim (1444). La conquesta de Sicília per Alfons el Magnànim (1444). Quin segle és una època de retrocés de la llengua catalana, perquè hi ha una pèrdua de consciència lingüística, no es produeixen tantes obres cultes i de creació. XV-XVI. XVI-XVIII. XVI-XVII. XVIII-XIX. Segles d'esplendor de la literatura castellana amb Joan Boscà, Cervantes, Lope de Vega, Quevedo...?. XVI-XVII. XV-XVI. XVI-XVIII. XVII-XVIII. Qui denuncia el fet que el català no tingués cap regulació gramatical, cosa que amb el temps provocarà que hi hagi una crisi de consciència lingüística unitària?. Cristòfor Despuig amb Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557). Pere Serafí, C. Despuig i Joan Timoneda i la poesia de Vallfogona i de Francesc Fontanella. Tractat dels Pirineus, pel qual el Rosselló, el Conflent, el Capcir, el Vallespir, i la meitat de la Cerdanya passen a sobirania francesa (1659). Edicte de Lluís XIV (1700). Anys dels decrets de Nova Planta que anul·len la oficialitat del català: 1707 a València, el 1715 a les Illes Balears (excepte a Menorca, sota dominació anglesa) i el 1716 al Principat de Catalunya. 1708 a València, el 1714 a les Illes Balears (excepte a Menorca, sota dominació anglesa) i el 1716 al Principat de Catalunya. l 1700 a València, el 1715 a les Illes Balears (excepte a Menorca, sota dominació anglesa) i el 1717 al Principat de Catalunya. l 1706 a València, el 1714 a les Illes Balears (excepte a Menorca, sota dominació anglesa) i el 1716 al Principat de Catalunya. Durant el segle il·lustrat, els intel·lectuals catalans van mantenir posicions lingüístiques diferents. Uns feien judicis despectius sobre la llengua catalana i d’altres defensaven l’idioma en l’ensenyament. Antoni de Capmany i Baldiri Rexach. Baldiri Rexach i Antoni de Capmany. Rafael Casanovas i Pau Claris. Pau Claris i Rafael Casanovas. Quines obres, durant la Il·lustració, representaran l’estadi precientífic de l’estudi del català?. Diccionaris i tractats d’ortografia gramaticals i lèxics (Carles Ros, Josep Ullastre...). Diccionaris i normes d’ortografia (Carles Ros, Joan Ramis i Ramis, Josep Ullastre...). Diccionari oficial de català de Pompeu Fabra. Diccionaris i tractats d’ortografia gramaticals i lèxics (Carles Rosà, Josep Verdeguer...). Quin autor amb la seva obra descriu la vida quotidiana de l’època (1769-1816)?. Baró de Maldà, Rafael d’Amat i de Cortada: Calaix de desastre. Baró de Maldà i de Cortada: Rosaura. Joan Ramis i Ramis: Rosaura. Joan Ramis i Ramis: Lucrècia. Autor de dues peces teatrals: Lucrècia (1769) i Rosaura (1783)?. Joan Ramis i Ramis. Pitarra. Barò de Maldà. Ausiàs March. |