ÁBACOS examen GLOBAL temes 1 a 15

1) En el marc del currículum d’educació infantil, i atenent a la consideració de l’etapa com a període amb valor educatiu en si mateix i no merament preparatori, un equip docent debat sobre la funció real dels objectius i continguts curriculars en relació amb les situacions d’aprenentatge que es dissenyen a l’aula. Tenint en compte l’enfocament competencial, la idea de desenvolupament integral i la necessitat de coherència entre planificació i pràctica educativa, quina de les opcions següents expressa una concepció més ajustada al marc teòric i normatiu vigent?. A. Els objectius han de formular-se com a conductes específiques i mesurables per tal de poder verificar de manera homogènia si tots els infants les han assolit al mateix moment, i els continguts han de presentar-se com a blocs independents que es treballen successivament mitjançant activitats tancades. B. Els objectius i continguts tenen una funció bàsicament administrativa i, per tant, no han d’incidir necessàriament en la configuració de les situacions d’aprenentatge, que poden basar-se únicament en la iniciativa espontània de l’infant. C. Els objectius orienten globalment la pràctica educativa i els continguts actuen com a referents per seleccionar experiències rellevants, de manera que les situacions d’aprenentatge integren diverses dimensions del desenvolupament i es construeixen a partir del context, els interessos i els ritmes individuals. D. Els objectius defineixen únicament els aprenentatges conceptuals que cal introduir de manera sistemàtica, mentre que les situacions d’aprenentatge s’han de reservar exclusivament per al desenvolupament emocional i relacional.

2) Des d’una perspectiva curricular actual, que supera una concepció assistencialista del primer cicle d’educació infantil, quina interpretació resulta més coherent amb la definició de l’etapa com a espai educatiu amb identitat pròpia i amb la finalitat d’afavorir el desenvolupament integral dels infants?. A. Considerar que l’educació infantil té com a finalitat principal preparar els infants per a l’adquisició de continguts instrumentals propis de l’educació primària. B. Entendre que la dimensió educativa només s’inicia a partir del segon cicle, mentre que el primer cicle ha d’orientar-se preferentment a la custòdia i a la cobertura de necessitats bàsiques. C. Reconèixer que l’educació infantil constitueix una etapa educativa completa, orientada al desenvolupament físic, emocional, afectiu, social i cognitiu, amb una intencionalitat pedagògica pròpia i no subordinada únicament a etapes posteriors. D. Defensar que la intervenció educativa ha de limitar-se a la transmissió progressiva de continguts formals, atès que el joc i la vida quotidiana no tenen valor curricular propi.

3) Quan es parla de desenvolupament integral en el currículum d’educació infantil, s’assumeix una concepció no fragmentada del creixement de l’infant. En relació amb aquesta idea, quina formulació reflecteix millor una comprensió rigorosa d’aquest concepte i les seves implicacions educatives?. A. Cada dimensió del desenvolupament pot ser abordada de manera independent mitjançant activitats específiques, ja que les adquisicions motrius, emocionals i cognitives evolucionen sense influència mútua. B. El desenvolupament integral implica entendre que les diferents dimensions (motriu, emocional, social, cognitiva) estan interrelacionades i que les situacions educatives han de promoure experiències que integrin cos, emoció, relació i pensament de manera coherent. C. El desenvolupament integral es redueix a l’adquisició progressiva de capacitats intel·lectuals mesurables mitjançant proves objectives. D. La noció de desenvolupament integral té un caràcter exclusivament teòric i no té una traducció directa en la pràctica pedagògica quotidiana.

4) En el marc del currículum competencial del primer cicle d’educació infantil, el concepte de competència adquireix un significat específic diferent del que té en etapes posteriors. Tenint en compte aquesta especificitat, quina de les opcions següents defineix millor què s’entén per competència en aquest nivell educatiu?. A. Un conjunt de coneixements conceptuals que l’infant ha d’adquirir mitjançant exercicis repetitius per assegurar-ne la memorització. B. La capacitat d’executar una tasca concreta de manera correcta en un temps determinat, amb independència del context en què es produeix. C. La capacitat progressiva de mobilitzar de manera integrada sabers, habilitats, actituds i valors per respondre a situacions reals de la vida quotidiana en un context relacional i significatiu. D. Un llistat tancat de conductes observables que s’han d’assolir al final del cicle.

5) En relació amb els quatre eixos de desenvolupament i aprenentatge establerts en el currículum d’educació infantil, quina interpretació resulta més ajustada al seu sentit pedagògic?. A. Són àmbits estancs que substitueixen les àrees curriculars tradicionals i que s’han de treballar de manera successiva i independent. B. Constitueixen marcs globals que permeten integrar experiències, sabers i competències en situacions educatives complexes, evitant la fragmentació dels aprenentatges. C. Serveixen únicament per ordenar administrativament els continguts sense incidència real en la pràctica educativa. D. Tenen una funció merament classificadora que no condiciona la planificació didàctica.

6) El concepte de situació d’aprenentatge esdevé un element central en l’organització del currículum d’educació infantil. Tenint en compte la seva funció metodològica i el paper de la vida quotidiana, quina opció descriu millor què s’entén per situació d’aprenentatge en aquesta etapa?. A. Un conjunt d’activitats puntuals descontextualitzades, dissenyades per treballar un contingut específic de manera aïllada. B. Un espai d’interacció educativa que parteix de la vida quotidiana, del joc i de l’experiència, i que permet integrar diferents aprenentatges en un mateix context significatiu. C. Una seqüència d’exercicis tancats orientats principalment a l’adquisició de continguts conceptuals. D. Una activitat exclusivament lúdica sense intencionalitat pedagògica definida.

7) El pas d’un currículum basat en objectius a un currículum orientat al desenvolupament de competències comporta un canvi profund en la manera d’entendre l’ensenyament i l’aprenentatge. Quin dels plantejaments següents reflecteix millor aquest canvi de paradigma en educació infantil?. A. Augmentar el nombre de continguts que s’han d’introduir a edats primerenques per garantir una millor preparació acadèmica posterior. B. Substituir els continguts per activitats lúdiques sense criteri pedagògic. C. Orientar la pràctica educativa cap a la creació d’experiències significatives que permetin a l’infant desenvolupar capacitats a través de la interacció amb l’entorn i amb els altres. D. Eliminar qualsevol referència curricular per potenciar l’espontaneïtat absoluta.

8) En relació amb la naturalesa jurídica de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB), quina afirmació és més conforme amb el seu règim estatutari?. A. Es tracta d’una empresa privada que presta serveis educatius mitjançant contractes amb l’Ajuntament. B. És un organisme autònom local amb personalitat jurídica pròpia, adscrit a l’Ajuntament de Barcelona, que actua com a instrument de gestió de les polítiques educatives municipals. C. És un òrgan desconcentrat de la Generalitat de Catalunya. D. És una fundació.

9) Les finalitats atribuïdes a l’IMEB pels seus estatuts s’han d’interpretar en el marc del model de ciutat educadora. Quina de les opcions següents expressa millor aquesta finalitat?. A. Exercir exclusivament funcions de control i inspecció sobre els centres educatius. B. Substituir les competències educatives de la Generalitat. C. Gestionar, planificar i promoure serveis educatius municipals, amb especial atenció a la primera infància i a la cohesió social. D. Limitar-se a l’administració de recursos econòmics sense incidència pedagògica.

10) La condició de “mitjà propi” de l’IMEB implica una determinada relació jurídica amb l’Ajuntament de Barcelona. Quina opció descriu correctament aquesta relació?. A. Pot concórrer lliurement a totes les licitacions públiques municipals. B. Pot rebre encàrrecs de gestió directes de l’Ajuntament dins del marc legal, sense necessitat de contractació externa, actuant com a instrument intern de l’administració. C. Funciona com una empresa mercantil independent sotmesa al dret privat. D. No està subjecte a cap mecanisme de control municipal.

11) El consell escolar, com a òrgan col·legiat de participació de la comunitat educativa, respon a un principi democràtic reconegut en la normativa educativa. Quina funció expressa millor aquest principi?. A. Substituir els òrgans unipersonals de direcció en la gestió diària del centre. B. Garantir la intervenció estructurada dels diferents sectors de la comunitat educativa en les decisions rellevants que afecten el funcionament del centre. C. Exercir únicament funcions consultives sense incidència real. D. Limitar-se a aprovar qüestions estrictament disciplinàries.

12) El marc normatiu del consell escolar es construeix a partir de diverses normes bàsiques. Quina combinació reflecteix adequadament aquest marc?. A. Exclusivament la normativa municipal. B. La LOE, la LODE, la LEC i el Decret d’autonomia de centres educatius. C. Només el reglament intern de cada centre. D. Únicament la normativa europea.

13) En relació amb la composició del consell escolar als centres públics, quina opció és correcta segons la normativa vigent?. A. Està format únicament per l’equip directiu i el professorat. B. Inclou representants del professorat, famílies, alumnat (quan correspon), personal d’administració i serveis i equip directiu. C. Està integrat per càrrecs polítics municipals. D. La seva composició és lliurement determinada per la direcció del centre.

14) La relació entre consell escolar i autonomia dels centres educatius es pot descriure adequadament afirmant que: A. L’autonomia elimina la necessitat d’òrgans col·legiats. B. El consell escolar substitueix el claustre. C. L’autonomia requereix mecanismes de participació i control democràtic que legitimin les decisions de gestió, funció que exerceix el consell escolar. D. El consell escolar només té funcions simbòliques.

15) Les escoles bressol municipals de Barcelona es defineixen institucionalment com: A. Serveis assistencials sense finalitat educativa. B. Centres educatius públics de titularitat municipal adreçats a infants de 0 a 3 anys, amb funció educativa, social i preventiva. C. Centres privats concertats especialitzats en primera infància. D. Espais exclusius de custòdia.

16) El model educatiu de les escoles bressol municipals de Barcelona es caracteritza principalment per: A. La transmissió primerenca de continguts acadèmics. B. El respecte als ritmes dels infants, el joc, la relació afectiva i l’atenció a la diversitat. C. L’avaluació estandarditzada i la disciplina formal. D. La separació entre educació i cura.

17) La funció social de les escoles bressol municipals s’expressa especialment en: A. La selecció de l’alumnat segons rendiment. B. La promoció de la conciliació familiar i laboral i de la igualtat d’oportunitats. C. La segregació territorial. D. La competència amb serveis privats.

18) La planificació territorial de la xarxa d’escoles bressol municipals respon principalment a: A. Criteris aleatoris. B. Criteris de mercat. C. Criteris d’equitat, proximitat i cobertura territorial. D. Exclusivament criteris arquitectònics.

19) Els espais familiars de criança municipals es caracteritzen per: A. Ser escoles bressol encobertes. B. Ser espais educatius on infants i famílies participen conjuntament en activitats de joc i relació amb suport professional. C. Ser serveis sanitaris especialitzats. D. Ser centres de diagnòstic.

20) L’organització horària de les escoles bressol municipals respon a: A. Un model rígid invariable. B. Una organització flexible orientada a conciliar necessitats educatives i familiars respectant els ritmes infantils. C. Un horari únic obligatori per a tots els infants. D. Criteris exclusivament administratius.

21) La relació amb les famílies en el model de les escoles bressol municipals es concep com: A. Una relació jeràrquica. B. Una relació estrictament administrativa. C. Una relació de corresponsabilitat educativa. D. Una relació innecessària.

22) El treball en xarxa amb serveis educatius, socials i sanitaris s’orienta principalment a: A. Complir un requisit formal. B. Garantir una atenció integral a les necessitats dels infants i les famílies. C. Duplicar serveis. D. Delegar funcions educatives.

23) La concepció de l’infant com a subjecte competent implica: A. Exigir rendiment acadèmic precoç. B. Reconèixer la seva capacitat activa d’aprendre i participar en el seu desenvolupament. C. Eliminar la funció educativa de l’adult. D. Prescindir de tota estructura pedagògica.

24) La consideració de la vida quotidiana com a espai educatiu fonamental implica: A. Separar clarament cura i educació. B. Entendre els moments d’higiene, alimentació i descans com a temps no educatius. C. Reconèixer totes les rutines com a oportunitats d’aprenentatge i desenvolupament. D. Limitar l’educació a les activitats dirigides.

25) El principi de participació democràtica en els centres educatius es concreta especialment mitjançant: A. L’autoritat exclusiva de la direcció. B. L’absència de normes. C. La implicació dels diferents sectors en òrgans col·legiats com el consell escolar. D. La delegació total de decisions a l’administració.