ÁBACOS OPOSICIÓ BRESSOL TEMA 16

Tenint en compte que els Espais Familiars de Criança Municipals s’inscriuen dins les polítiques públiques de suport a la petita infància i que aquestes polítiques parteixen del reconeixement de la criança com a qüestió d’interès col·lectiu i no estrictament privada, quina de les afirmacions següents no pot considerar-se incorrecta en relació amb la seva fonamentació teòrica i institucional?. Que constitueixen un recurs assistencial destinat prioritàriament a famílies amb diagnòstic de risc social i orientat a la compensació educativa de dèficits parentals. Que formen part d’una estratègia de diversificació de serveis públics que reconeix la criança com a procés que requereix suport institucional més enllà de l’escolarització primerenca. Que responen a una lògica de substitució progressiva del sistema d’escoles bressol en aquells territoris amb dèficit d’oferta educativa formal. Que s’articulen principalment com a dispositius vinculats a polítiques de conciliació laboral, sense integrar una dimensió educativa ni comunitària.

No és ajustat a la realitat social que justifica la implantació dels Espais Familiars de Criança Municipals afirmar que: L’existència d’un percentatge significatiu d’infants no escolaritzats pot comportar una disminució de les oportunitats de socialització primerenca. La manca de xarxes de suport informal pot generar situacions de soledat en l’exercici de la criança. La diversitat de models familiars comporta necessitats homogènies de suport educatiu. La criança desenvolupada principalment en l’àmbit domèstic pot afavorir l’aïllament relacional de les persones adultes cuidadores.

Pel que fa als antecedents històrics dels Espais Familiars de Criança Municipals, i considerant el procés d’evolució de les polítiques municipals de petita infància, quina afirmació s’ajusta millor al seu origen?. Van sorgir com a conseqüència directa de la implantació obligatòria del primer cicle d’educació infantil. Deriven de programes municipals de suport a la parentalitat impulsats a finals dels anys vuitanta del segle XX. Tenen el seu origen en dispositius sanitaris de promoció de la salut infantil posteriorment reconvertits en serveis educatius. Es creen arran de l’aprovació de la Llei d’Educació de Catalunya.

No pot considerar-se coherent amb l’evolució dels Espais Familiars de Criança Municipals l’afirmació segons la qual: Durant un període prolongat van existir de manera fragmentada i amb models heterogenis. A partir de 2017 s’inicia un procés d’expansió territorial del servei. L’elaboració del Model d’EFCM respon a la voluntat de sistematitzar l’experiència acumulada. Han estat regulats des del seu origen mitjançant una normativa específica de rang autonòmic.

D’acord amb la definició dels Espais Familiars de Criança Municipals com a serveis educatius preventius no escolaritzadors, quin dels següents enunciats no és incompatible amb aquesta definició?. La configuració d’un dispositiu amb finalitats curriculars adaptades a l’edat dels infants. La consideració del joc i de la relació com a eixos del desenvolupament infantil. L’establiment d’objectius d’aprenentatge estandarditzats per a tots els participants. L’avaluació sistemàtica del rendiment evolutiu individual.

No és propi del concepte d’Espai Familiar de Criança Municipal afirmar que: La família és reconeguda com a principal agent educatiu. Es promou la creació de vincles socials entre famílies del territori. Es prioritza la transmissió estructurada i seqüenciada de continguts pedagògics. Es desenvolupa un acompanyament professional de caràcter no directiu.

La missió dels Espais Familiars de Criança Municipals pot descriure’s, sense incórrer en una formulació incorrecta, com: La escolarització anticipada d’infants no matriculats al sistema educatiu formal. L’acompanyament a la criança amb finalitats de benestar i desenvolupament integral dels infants i de les seves famílies. La substitució funcional del nucli familiar en les seves tasques educatives. La intervenció exclusiva en situacions de risc social acreditat.

En relació amb el caràcter preventiu del servei, quina de les següents formulacions no pot considerar-se adequada?. L’actuació en etapes primerenques del desenvolupament infantil. La detecció inicial de possibles dificultats familiars o evolutives. L’establiment de mecanismes de control normatiu de les pràctiques educatives familiars. L’orientació i l’acompanyament abans de l’aparició de problemàtiques greus.

Entre els objectius dels Espais Familiars de Criança Municipals, no s’hi inclou: Afavorir la socialització primerenca dels infants. Reforçar les competències parentals. Substituir estructuralment l’oferta d’escoles bressol en determinats territoris. Prevenir la soledat i l’aïllament relacional de les famílies.

És incompatible amb els objectius del servei: Facilitar espais de joc compartit entre infants i persones adultes. Promoure la trobada i la relació entre famílies diverses. Imposar criteris educatius normatius de manera homogènia. Possibilitar la detecció precoç de situacions de dificultat.

Pel que fa a l’organització del servei, quina afirmació resulta menys incorrecta?. Es basa en intervencions puntuals sense continuïtat temporal. Es fonamenta en grups estables amb sessions regulars al llarg del curs. Prioritza l’atenció individual domiciliària. Funciona mitjançant una assistència esporàdica sense seguiment.

No és cert que l’estructura habitual de les sessions: Inclogui un temps d’acollida i un de tancament. Prevegi moments de joc i d’interacció. Es basi en una intervenció professional directiva constant. Presenti una seqüència recognoscible encara que flexible.

Pel que fa a la metodologia d’intervenció: Es fonamenta en el joc lliure i l’observació. Respecta els ritmes evolutius dels infants. Uniformitza les pràctiques educatives familiars. Integra la dimensió educativa i la relacional.

És incompatible amb el model d’Espais Familiars: Una mirada professional no jutjadora. Una orientació basada en el diàleg. Una prescripció normativa dels estils educatius. Un acompanyament respectuós als processos familiars.

Els programes complementaris tenen com a finalitat principal: Substituir les sessions ordinàries. Ampliar i adaptar el servei a necessitats específiques. Reduir el caràcter universal del dispositiu. Eliminar la dimensió comunitària del servei.

El programa “Nadons en família” es caracteritza per: Adreçar-se exclusivament a infants escolaritzats. Centrar-se en el vincle i les primeres experiències parentals. Excloure la col·laboració amb professionals de salut. Configurar-se com un servei terapèutic especialitzat.

No és propi del catàleg de programes dels Espais Familiars: Tallers vivencials. Xerrades formatives. Activitats comunitàries obertes. Escolarització obligatòria dels infants participants.

Pel que fa als recursos humans: És habitual la presència d’un únic professional per sessió. Es preveu habitualment la intervenció simultània de dos professionals. Només poden exercir-hi docents amb titulació de mestre. No es requereix formació específica en l’àmbit socioeducatiu.

No correspon a la funció professional dels equips dels Espais Familiars: Crear un entorn segur i acollidor. Acompanyar la parentalitat. Prescriure models educatius concrets. Detectar situacions de dificultat.

La intervenció professional es caracteritza principalment per: Una orientació directiva i normativa. Una pràctica basada en l’observació, el diàleg i el respecte. Un enfocament sancionador. Una funció principalment avaluadora.

La Xarxa d’Espais Familiars de Criança Municipals permet: La fragmentació dels criteris d’intervenció. L’articulació d’un model compartit a escala de ciutat. La privatització progressiva del servei. La desvinculació dels districtes en la gestió.

No és una funció pròpia de la Xarxa: Detectar necessitats emergents. Donar suport als professionals. Garantir coherència de model. Substituir l’autonomia dels districtes.

El marc normatiu i polític dels Espais Familiars: Es fonamenta exclusivament en una llei específica. S’inscriu en polítiques de suport a les famílies i a la petita infància. És aliè als plans municipals. No té relació amb orientacions europees.

El valor social principal dels Espais Familiars rau en: La seva funció assistencial. La seva capacitat de generar comunitat i reduir desigualtats. La seva obligatorietat per a les famílies. El seu caràcter disciplinari.

No pot considerar-se una conseqüència del funcionament dels Espais Familiars: L’enfortiment de les competències parentals. La prevenció de l’aïllament social. L’increment del fracàs escolar. La promoció del desenvolupament infantil.