adult 1er quatri

Un pacient amb un diagnòstic de malabsorció intestinal crònica secundària a una resecció de l'intestí prim (després d'una cirurgia per a malaltia de Crohn) es presenta amb símptomes de pèrdua de pes inexplicada, fatiga intensa, problemes de visió nocturna i hemorràgies nasals freqüents. Els anàlisis de sang mostren deficiències en les vitamines liposolubles. El pacient no està seguint cap suplementació vitamínica específica i presenta signes d’hipovitaminosi en aquestes vitamines. A més, el pacient mostra signes d'insuficiència hepàtica lleu. Quina seria l'acció d'infermeria més adequada en aquest cas per millorar l'absorció i l’estat del pacient?. Recomanar una dieta baixa en greixos, amb augment de la ingesta de proteïnes, i administrar medicaments que inhibeixin l'absorció dels greixos per millorar la digestió. Iniciar la suplementació oral de vitamines liposolubles (A, D, E, K) i recomanar una dieta rica en greixos per millorar l'absorció d’aquestes vitamines. Administrar les vitamines liposolubles per via intravenosa i reduir la ingesta de greixos per evitar la sobrecàrrega hepàtica.

El signe de Blumberg és: Es quan palpes la vesícula plena de bilis. Dolor provocat en descomprimir bruscament la FID i indica peritonitis. És la inspiració interrompuda pel dolor al pressionar la part externa del recte abdominal dret i l’extrem costal.

La Colecistitis aguda. Presenta la triada de Charcot positiva. Presenta el signe de Murphy positiu. Totes son correctes.

Un pacient amb diagnòstic de càncer gàstric avançat es presenta a la unitat d'hospitalització amb signes de desnutrició, dolor abdominal intens i nàusees persistents. Després d'un examen físic, el metge confirma la presència d'una obstrucció pilòrica parcial i inicia el tractament amb analgèsics opioides per al control del dolor. A més, es recomana una dieta líquida per evitar l'irritació de l'estómac i millorar la hidratació. En aquest cas, quina és la intervenció d'infermeria prioritaria i més adequada per millorar l'estat del pacient?. Iniciar un règim de mobilització precoç per estimular la peristàlisis intestinal i evitar complicacions com la trombosi venosa profunda (TVP) i la debilitat muscular. Recomanar un augment de la ingesta de fibra i aliments sòlids per millorar la digestió i prevenir la constipació derivada dels opioides. Proporcionar un pla d'alimentació líquida, controlant la tolerància del pacient als líquids, i implementar tècniques de control del dolor per millorar la qualitat de vida del pacient.

Una complicació de l'hèrnia d'hiatus és: Cursa amb malestar, febre, esgarrifances i tremolors. Presenta la triada de Charcot positiva. MRGE (malaltia per reflux gastroesofàgic).

Els lípids s'hidrolitzen gràcies a l'acció de les secrecions gàstriques, biliars i pancreàtiques en la. Fase postabsortiva. Fase mucosa. Fase luminal.

Un pacient de 45 anys amb dolor abdominal recurrent i indigestió ha estat diagnosticat d'una infecció per Helicobacter pylori mitjançant proves de sang i exhalació de ureasa. El pacient presenta símptomes de gastritis crònica, amb episodi recent de náusees i acidesa estomacal. El metge ha iniciat un tractament amb teràpia triple que inclou antibiòtics (claritromicina i amoxicil·lina) i inhibidors de la bomba de protons (IBP). A més, el pacient presenta historial d'al·lèrgia a la penicil·lina. Quina seria l'intervenció d'infermeria més adequada en aquest cas per millorar el tractament i la salut del pacient?. Educar al pacient sobre la importància de seguir estrictament la teràpia triple, incloent la presa dels antibiòtics en els horaris establerts i evitar els antiàcids, ja que poden interferir amb l'efectivitat de la teràpia antibiótica. No recomanar dieta però s'ha d'evitar la medicació amb IBP, ja que pot reduir l'eficàcia dels antibiòtics. Recomanar una dieta alta en fibra i reduir els àcids grassos per prevenir la irritació estomacal, i assegurar-se que el pacient segueix adequadament la teràpia antibiòtica, indicant-li que prengui els antibiòtics amb menjar per evitar efectes secundaris.

Un pacient de 62 anys amb colecistitis aguda calculosa és programat per una colecistectomia laparoscòpica amb drenatge biliar tipus Kehr, atès que durant la intervenció es detecta una lesió menor del conducte biliar. Quina és la seqüència més adequada per a la preparació preoperatòria i el maneig postoperatori per optimitzar la recuperació i prevenir complicacions?. Preoperatori: Correcció d’equilibris hidroelectrolítics, control del dolor i cures de rutina i proves d’imatge addicionals si es sospita de càlculs residuals; Postoperatori: Monitorització estricta del drenatge Kehr, mantenir-lo durant almenys 7-10 dies i programar una colangiografia a través del drenatge abans de la seva retirada. Preoperatori: Dejú de 6 hores i preparació quirúrgica de rutina; Postoperatori: Introduir antibioteràpia si apareixen signes d’infecció i deixar el drenatge Kehr indefinidament fins a la resolució espontània de la lesió biliar. Preoperatori: Administració de fluids i corregir alteracions electrolítiques amb els cuidatges de rutina; Postoperatori: Retirar el drenatge Kehr en les primeres 24 hores i reiniciar la dieta ràpidament si el pacient està estable.

Un pacient amb càncer de cap i coll està rebent tractament amb quimioteràpia combinada i ha desenvolupat una mucositis oral severa, amb dolor intens a la cavitat bucal, úlceres visibles i dificultat per menjar o beure. Els resultats dels exàmens clínics indiquen que la mucositis és conseqüència de la toxicitat del tractament quimioteràpic. El metge ha prescrit un tractament pal·liatiu amb analgèsics locals (gels de lidocaïna) i bucodietètica adequada per disminuir la irritació de les mucoses. A més, el pacient presenta signes de deshidratació moderada. Quina intervenció d'infermeria seria més adequada per millorar la situació clínica d'aquest pacient?. Recomanar al pacient menjar aliments sòlids fins i tot si té dolor, per ajudar a mantenir la força i evitar la pèrdua de pes, i aconsellar l'ús de col·lutoris antibacterians agressius. Ensenyar al pacient tècniques de cura bucal suau, com raspallar-se amb un raspall de cèl·lules suaus, i administrar líquids en petites quantitats per evitar la deshidratació. Proporcionar al pacient una dieta líquida espessa, rics en proteïnes, i recomanar l'ús de col·lutoris amb alcohol per millorar la salut oral.

Les malalties d’obstrucció intestinal: Es defineixen com la presència d’esforç excessiu per evacuar, femta dura i menys de 3 evacuacions x setmana segons el criteri de l’Escala de Roma. El seu tractament s’enfoca a descompressió intestinal, restablir equilibri hidro-electrolític i eliminar l’obstrucció. Son bacterianes, víriques i parasitàries.

Un pacient de 55 anys consulta per restrenyiment crònic de més de 6 mesos de durada. Té menys de tres deposicions setmanals, amb femtes dures que requereixen un esforç significatiu per evacuar. No refereix dolor abdominal sever, pèrdua de pes o sang a les femtes. Consumeix una dieta baixa en fibra, no fa activitat física i té una ingesta limitada d'aigua. Quina és l'aproximació terapèutica més adequada en aquest cas?. Recomanar canvis en l'estil de vida, com augmentar el consum de fibra, hidratar-se adequadament i fer exercici físic durant 4-6 setmanes. Començar immediatament un laxant osmòtic com el polietilenglicol per garantir una evacuació ràpida i millorar el confort del pacient. Prescriure un laxant formador de massa com el plantatge (psyllium) i recomanar reposar l'activitat física fins que millori el restrenyiment.

A la fase luminal del síndrome de Malabsorció: Hi ha un trastorn de la circulació a nivell limfàtic i vascular. Hi ha una alteració que ocasiona malaltia celíaca i obstrucció intestinal. Hi ha una deficiència de sals biliars, disacaridases i enzims pancreàtics.

El diverticle de Zenker és: Un diverticle del Colon ascendent, que afecta a la mucosa parcialment. El diverticle de l’intestí prim, que afecta a tot el seu teixit, provocant necrosi. El diverticle faringo-esofagic de la mucosa de la faringe, que es situa en la part superior del múscul cricofaríngi.