Agents Extintors - Bombers

Quin dels següents enunciats descriu correctament el mecanisme d'extinció per inhibició o trencament en el foc?. Consisteix a disminuir la temperatura del combustible per reduir l’emissió de gasos inflamables. Es basa en la separació del combustible en parts més petites per diluir la seva concentració. Implica la supressió dels radicals lliures per evitar que la reacció en cadena es mantingui. Actua generant una atmosfera inerta que disminueix la concentració d’oxigen per sota del límit inferior d’inflamabilitat.

Quin dels següents procediments pot ser un exemple correcte d’extinció per inanició o dilució?. L’ús de CO₂ per reduir la concentració d’oxigen en l’atmosfera. Aplicar escuma per crear una barrera entre el combustible i l’aire. Disoldre un líquid combustible en un altre no combustible per reduir la seva concentració d’inflamabilitat. Refredar un líquid inflamable amb aigua per baixar la seva temperatura per sota del punt d’ignició.

Quin dels següents mètodes s’utilitza per a l’extinció d’un incendi per sofocació?. Projectar pols química seca per trencar la reacció en cadena. Aplicar nitrogen per reduir la concentració d’oxigen a la zona del foc. Utilitzar aigua per baixar la temperatura del combustible. Aplicar escuma sobre un líquid inflamable per impedir el contacte amb l’oxigen.

Per què el refredament és una tècnica efectiva en la lluita contra el foc?. Perquè trenca la reacció en cadena i impedeix la propagació del foc. Perquè redueix la temperatura del combustible, disminuint la seva emissió de vapors inflamables. Perquè separa físicament el combustible de l’agent oxidant. Perquè desplaça l’oxigen necessari per a la combustió.

Quin agent extintor es basa en la inhibició de la reacció en cadena?. L’escuma per incendis de líquids inflamables. L’aigua, utilitzada per refredar el combustible. Els halons, que interrompen els radicals lliures de la combustió. El CO₂, que actua reduint la concentració d’oxigen.

Quin mètode d'extinció està relacionat amb el Principi 0 de la Termodinàmica?. Inanició. Sufocació. Refredament. Inhibició.

Per què l’aigua és un agent extintor especialment eficaç per refredament?. Perquè té una elevada calor latent de vaporizació, la qual cosa li permet absorbir grans quantitats de calor. Perquè és un líquid no polar que no es barreja amb combustibles líquids inflamables. Perquè té una baixa capacitat de transmissió de calor, mantenint la temperatura del foc constant. Perquè té una elevada viscositat, cosa que li permet adherir-se millor a superfícies calentes.

Com ajuda l’aigua a extingir el foc per sofocació?. Genera una capa d’aigua sobre el combustible que impedeix la seva evaporació. En vaporitzar-se, augmenta el volum i desplaça l’oxigen de la zona del foc. Dissol oxigen en la seva estructura molecular, reduint-ne la disponibilitat per la combustió. Es barreja amb els vapors del combustible, reduint la seva inflamabilitat.

Quin tipus de combustibles es poden extingir per dilució amb aigua?. Els metalls pirofòrics, com el magnesi i el sodi. Els hidrocarburs no polars, com la benzina i el querosè. Els alcohols i altres líquids polars miscibles amb aigua. Els gasos inflamables, com el metà i el propà.

Quina diferència principal hi ha entre l’aigua a raig i l’aigua polvoritzada en l’extinció d’un incendi?. L’aigua polvoritzada absorbeix més calor perquè té més superfície de contacte amb l’aire i les flames. L’aigua a raig genera més vapor, ajudant a desplaçar més oxigen que l’aigua polvoritzada. L’aigua polvoritzada té una menor velocitat de sortida, fent-la menys efectiva en incendis. L’aigua a raig és més efectiva perquè cobreix una àrea més gran amb menys dispersió.

Per què l’aigua pot provocar l’efecte boilover en certs incendis industrials?. Perquè és un líquid lleuger amb poca densitat, facilitant la seva evaporació ràpida. Perquè és polar i es barreja fàcilment amb hidrocarburs, generant reaccions explosives. Perquè és un líquid pesat (1 L = 1 kg) i pot escalfar-se sota capes de combustible, generant vapor sobtat i expulsant el líquid inflamable. Perquè a 4°C es dilata bruscament, generant inestabilitat en incendis amb líquids inflamables.

Per què l’aigua és eficient transferint calor i refredant materials en combustió?. Perquè té una elevada conductivitat tèrmica, cosa que li permet absorbir i dispersar calor ràpidament. Perquè la seva estructura molecular la fa molt resistent als canvis de temperatura. Perquè és miscible amb hidrocarburs, millorant la seva capacitat extintora. Perquè és una substància aïllant tèrmica natural i no transfereix fàcilment la calor.

Si 1 litre d’aigua líquida s’evapora a 650°C, quin volum ocuparà en forma de vapor?. 3.500 litres. 4.200 litres. 5.000 litres. 6.500 litres.

Si 1 litre d’aigua líquida s’evapora completament a 450 °C, quin volum de vapor generarà?. 5.000 litres. 3.500 litres. 2.500 litres. 1.700 litres.

Quanta energia cal per convertir 1 gram d’aigua líquida en vapor?. 5000 joules/g. 1250 joules/g. 1000 joules/g. 2257 joules/g.

Quanta energia cal per fondre 1 gram de gel a aigua líquida?. 120 cal/g. 100 cal/g. 80 cal/g. 40 cal/g.

Quina afirmació és correcta respecte a la calor específica de l’aigua en els seus diferents estats?. L’aigua líquida té una calor específica de 4,18 joules/g·°C, més alta que la del gel o el vapor. La calor específica del líquid és inferior a la del gel, perquè el líquid necessita menys energia per canviar de temperatura. El vapor d’aigua té una calor específica de 10,5 joules/g·°C, la més elevada dels tres estats. El gel té una calor específica superior a la del líquid i el vapor.

Per què l’aigua no és tan eficaç en la lluita contra un incendi de classe B si el combustible té un punt d’inflamació inferior a 100°C?. Perquè el combustible pot vaporitzar-se abans que l’aigua el refredi, generant una combustió més intensa. Perquè l’aigua és un líquid no conductor i no pot absorbir calor d’un incendi de líquids inflamables. Perquè l’aigua forma una capa sobre el combustible que impedeix la seva evaporació i afavoreix l’extinció. Perquè els líquids inflamables tenen una densitat superior a l’aigua i la fan ineficaç per refredar el foc.

Per què l’aigua és el principal agent extintor en els focs de classe A (sòlids)?. Perquè l’aigua forma una barrera que impedeix la combustió dels sòlids. Perquè l’aigua polvoritzada augmenta la superfície de contacte, afavorint l’absorció de calor. Perquè els sòlids inflamables tenen una densitat major que l’aigua i això permet una millor penetració. Perquè, a més de refredar, pot actuar com un aïllant elèctric en superfícies conductores.

Quina és la manera més adequada d’aplicar aigua en incendis de classe B (líquids inflamables)?. A raig directe per cobrir el combustible ràpidament. Amb un doll de baixa pressió per augmentar la viscositat del líquid inflamable. En forma de polvorització per evitar projectar el combustible i refredar-lo més eficientment. Submergint completament el líquid inflamable amb grans quantitats d’aigua.

Per què no s’ha d’utilitzar aigua en focs de classe C (gasos inflamables) si no s’ha tallat la fuita?. Perquè l’aigua pot reaccionar amb el gas i produir compostos tòxics. Perquè els gasos inflamables poden dissoldre’s en l’aigua i crear una solució combustible. Perquè el foc pot apagar-se, però si el gas segueix sortint, es tornarà a inflamar. Perquè l’aigua és un excel·lent conductor i podria augmentar la propagació del foc.

Quina és l’única forma segura d’usar aigua en un incendi d’origen elèctric?. Aplicant una gran quantitat d’aigua per dissoldre els arcs elèctrics. Amb aigua destil·lada, que no condueix l’electricitat. Amb dolls de baixa pressió per reduir el contacte amb els components elèctrics. En forma de polvorització per evitar curtcircuits i millorar la seva efectivitat.

Per què no s’ha d’utilitzar aigua en incendis amb components metàl·lics reactius?. Perquè l’aigua en contacte amb metalls genera òxids que són altament inflamables. Perquè l’aigua forma una capa sobre els metalls i impedeix que s’extingeixi el foc. Perquè l’aigua augmenta la temperatura del metall, accelerant la combustió. Perquè els metalls poden reaccionar amb l’aigua, generant gasos inflamables com l’hidrogen.

Quina és la funció principal de l’escuma en l’extinció d’incendis?. Actuar com un catalitzador químic que neutralitza la reacció de combustió. Dissoldre’s en l’aigua per formar una solució homogènia que evapori més ràpidament. Absorbir la calor i reduir la temperatura del combustible mitjançant la seva alta conductivitat tèrmica. Crear una capa sobre el combustible que impedeixi el contacte amb l’oxigen i redueixi la generació de vapors inflamables.

Quina diferència principal hi ha entre l’escuma física i la química?. L’escuma química és corrosiva i es genera per la reacció entre una base i un àcid, mentre que la física es crea per aireació d’un agent escumant. L’escuma física genera CO₂ en la seva composició, mentre que la química no produeix gasos. L’escuma física és més densa i s’enfonsa dins del combustible, mentre que la química flota sobre la seva superfície. L’escuma química és l’única que es pot utilitzar en incendis de classe A, mentre que la física només s’aplica en classe B.

Què indica el coeficient d’expansió d’una escuma extintora?. La temperatura màxima que pot suportar l’escuma sense descompondre’s. La quantitat d’aire present en l’escuma abans d’entrar en contacte amb el foc. La velocitat a la qual es desintegra l’escuma quan es barreja amb un líquid inflamable. La relació entre el volum final d’escuma generada i el volum de la seva solució escumant.

Què indica el drainatge al 25% en l’escuma?. El percentatge d’aigua que conté una escuma abans de ser aplicada. La proporció de vapor que es genera quan l’escuma entra en contacte amb una flama. La quantitat d’aire present en l’escuma després d’un minut d’aplicació. El temps que triga l’escuma a perdre el 25% de la seva aigua.

Per què és important la adherència en una escuma extintora?. Per evitar que l’escuma es barregi amb l’aigua i perdi efectivitat. Per garantir que l’escuma s’adhereixi a superfícies verticals i cobrir millor el combustible. Per augmentar la resistència de l’escuma a temperatures elevades. Per millorar la seva capacitat de refredament en incendis de sòlids combustibles.

Què mesura la taxa d’aplicació de l’escuma?. La relació entre el volum d’escuma generat i la seva viscositat. La quantitat de temps que triga l’escuma a dissoldre’s en aigua. El cabal d’escuma necessari per unitat de superfície. La velocitat a la qual l’escuma s’expandeix quan entra en contacte amb oxigen.

Quina és la concentració típica d’escumogen en una solució escumant utilitzada per a l’extinció d’incendis?. Entre el 1% i el 6%, depenent del tipus d’escuma i l’aplicació. Per sobre del 25%, per assegurar una gran quantitat de bombolles i una màxima cobertura. Sempre inferior al 0,5%, per evitar una evaporació prematura de l’escuma. Entre el 10% i el 20%, per garantir una escuma amb alta estabilitat.

Quina de les següents afirmacions és correcta respecte a la classificació de l’escuma segons el seu coeficient d’expansió?. L’escuma de baixa expansió es caracteritza per la seva baixa presència d’aigua i la seva alta volatilitat en espais oberts. L’escuma de mitjana expansió (expansió entre 20 i 200) es fa servir en recintes confinats o zones poc accessibles. L’escuma d’alta expansió (expansió ≥ 200) és la més densa i conté una gran quantitat d’aigua, fent-la ideal per a líquids inflamables. L’escuma de baixa expansió (expansió < 20) és ideal per a incendis en grans recintes per la seva capacitat d’omplir espais ràpidament.

Per què l’escuma d’alta expansió (≥200) no és adequada per a ús en exteriors?. Perquè conté una alta quantitat d’aigua, la qual cosa la fa poc efectiva en incendis de líquids inflamables. Perquè la seva baixa densitat fa que sigui molt lleugera i es dispersi fàcilment amb el vent o altres corrents d’aire. Perquè té un coeficient d’expansió massa baix per cobrir una gran superfície de foc. Perquè té massa densitat i es diposita ràpidament a terra sense cobrir el combustible de manera eficient.

Quina característica principal tenen els escumògens de base proteínica en comparació amb els sintètics?. Són biodegradables i no tòxics, però no són aptes per a combustibles polars. Tenen una expansió molt alta, cosa que els fa ideals per a grans recintes oberts. Són més resistents a temperatures elevades i es fan servir en incendis de metalls. Contenen tensioactius sintètics, que els permeten una major estabilitat que els escumògens sintètics.

Quina característica fa diferent l’escuma FFFP respecte a les proteíniques convencionals?. Conté additius fluorats que la fan més estable i permeten formar una capa segellant sobre combustibles líquids. Té una expansió molt superior, fet que la fa ideal per a focs de classe A en recintes grans. És la única escuma biodegradable i apta per a combustibles polars. S’utilitza exclusivament en incendis de gasos inflamables, ja que evita la seva propagació.

Per què l’escuma AFFF és especialment efectiva en focs d’hidrocarburs?. És l’única escuma que pot utilitzar-se en qualsevol tipus de foc sense restriccions. És d’alta expansió, per la qual cosa pot cobrir superfícies grans en molt poc temps. Actua com un inhibidor de la reacció en cadena, bloquejant els radicals lliures del foc. Forma una pel·lícula aquosa que segella l’hidrocarbur i evita la formació de vapors inflamables.

Quina és la principal característica del sistema d’escuma CAFS en comparació amb altres tipus d’escumes?. Requereix una concentració d’escumogen superior al 10% per ser efectiva. Pot ser utilitzada en forma líquida o sòlida, segons la necessitat. Utilitza aire comprimit per millorar l’estabilitat i l’eficiència de l’escuma. És l’única escuma biodegradable i sense impacte ambiental.

Quina diferència principal hi ha entre l’escuma AFFF i AFFF/AR?. L’AFFF té una capacitat d’expansió molt superior a la de l’AFFF/AR. L’AFFF/AR és exclusivament biodegradable, mentre que l’AFFF no. L’AFFF/AR és l’únic tipus d’escuma que pot utilitzar-se en exteriors amb molt de vent. L’AFFF/AR és resistent a combustibles polars, mentre que l’AFFF només funciona en hidrocarburs.

Quin percentatge d’escumogen sol utilitzar-se en el sistema CAFS (Compressed Air Foam System)?. No es fa servir escumogen en el CAFS, només aigua i aire. Un mínim del 15%, ja que el CAFS genera escuma d’alta viscositat. Entre el 5% i 10%, perquè es requereix una gran quantitat d’escumogen per formar escuma densa. Entre el 0,5% i 1%, ja que l’aire comprimit millora l’estabilitat de l’escuma.

Quina característica defineix un escumogen polivalent?. És una barreja de diferents escumògens que es combina en el moment d’aplicació. Pot ser utilitzat en combustibles polars i no polars. Té una capacitat d’expansió molt superior a la de qualsevol altre tipus d’escuma. Només s’utilitza en combustibles polars, perquè no és compatible amb hidrocarburs.

En quins tipus d’incendis es recomana l’ús d’escuma com a agent extintor?. En focs de classe A i B, ja que actua per sofocació i refredament. En focs de classe D i C, perquè la seva base aquosa reacciona bé amb metalls i aparells elèctrics. Només en focs de classe B, ja que la seva capacitat de refredament és limitada en altres materials. En qualsevol tipus de foc, ja que és l’agent extintor més versàtil.

Per què NO s’ha d’utilitzar escuma en incendis elèctrics o de metalls combustibles?. Perquè la seva base aquosa pot conduir l’electricitat i provocar curtcircuits o descàrregues perilloses. Perquè és massa densa i s’enfonsa, impedint la seva dispersió sobre el combustible. Perquè genera un efecte d’absorció de gasos que pot provocar una explosió. Perquè l’escuma té una reactivitat química que pot degradar-se en contacte amb metalls.

Quina és la fórmula correcta per calcular el Coeficient d’Expansió d’una escuma extintora?. Volum d’escuma / Volum de la mescla escumant. Volum de l’aire injectat / Volum de la mescla escumant. Pes de l’escuma generada / Pes de l’aigua injectada. Volum de l’escumogen / Volum de l’aigua utilitzada.

Quins són els principals mètodes d’extinció del CO₂ en incendis?. Sofocació i refredament, eliminant l’oxigen i absorbint calor. Dilució i inhibició química, reduint la concentració de radicals lliures en la reacció de combustió. Condensació i dispersió, transformant el combustible en estat líquid i evitant la seva propagació. Aïllament i absorció d’humitat, impedint la propagació de calor i reduint la inflamabilitat.

Per què el CO₂ és especialment recomanat per a incendis en presència de corrent elèctric?. Perquè no condueix l’electricitat i no deixa residus, evitant danys als equips. Perquè actua per absorció de càrregues elèctriques, eliminant el perill d’electrocució. Perquè es fixa a les superfícies conductores, impedint que es generin arcs elèctrics. Perquè és un gas inert i es manté en l’ambient durant hores sense dispersar-se.

Per què és perillós utilitzar CO₂ en espais tancats sense evacuació prèvia?. Perquè augmenta la temperatura ambient, creant un efecte de xoc tèrmic en el cos humà. Perquè condueix l’electricitat i pot generar arcs voltaics per descàrrega electrostàtica. Perquè reacciona amb l’aire i forma compostos àcids que poden ser tòxics. Perquè pot provocar asfíxia en concentracions superiors al 9%, reduint dràsticament l’oxigen disponible.

Per què el CO₂ es pot emmagatzemar en estat líquid dins dels extintors?. Perquè té un punt de fusió molt baix, cosa que permet la seva solidificació dins el recipient. Perquè es manté líquid a temperatura ambient gràcies a la seva densitat alta. Perquè es manté líquid per compressió, sense necessitat de refredament. Perquè el CO₂ és inicialment un líquid a pressió atmosfèrica i es manté en aquest estat fins a ser alliberat.

Què significa que el CO₂ té una temperatura crítica de 31°C?. Que a 31°C el CO₂ es converteix en una substància inflamable i perillosa. Que el CO₂ pot ser líquid a qualsevol temperatura si la pressió és prou alta. Que a aquesta temperatura sublima directament de sòlid a gas sense passar per líquid. Que per sobre d’aquesta temperatura no es pot mantenir en estat líquid, independentment de la pressió.

Per què el CO₂ és més efectiu en incendis propers al terra o en zones confinades?. Perquè té una densitat superior a la de l’aire, cosa que fa que s’acumuli en zones baixes. Perquè és un gas lleuger que es dispersa fàcilment en qualsevol entorn. Perquè es transforma en un líquid a temperatura ambient, cobrint les superfícies en flames. Perquè reacciona amb l’oxigen per formar un compost més estable que evita la combustió.

És adequat el CO₂ per apagar incendis de classe B (líquids inflamables)?. Sí, en qualsevol situació, perquè segella la superfície del líquid i evita que es reencengui. Sí, però només en focs petits, perquè si el líquid està molt calent, continuarà generant vapors inflamables. No, perquè no té cap efecte sobre líquids inflamables i només funciona en sòlids. No, perquè pot reaccionar amb hidrocarburs i formar compostos tòxics.

En quines situacions NO es recomana utilitzar CO₂ com a agent extintor?. En incendis de metalls (classe D), perquè condueix calor i pot accelerar la combustió. En espais exteriors o en incendis amb brases, perquè es dispersa ràpidament i el combustible pot reactivar-se. En espais tancats, perquè la seva alta densitat impedeix que arribi a la zona del foc. En incendis de classe C (electrics), perquè pot reaccionar amb els components electrònics i fer-los explotar.

Com es compara la densitat del nitrogen (N₂) respecte a la de l’aire?. És gairebé igual a la de l’aire, per això es dispersa de manera uniforme quan s’aplica. És molt més dens que l’aire, fet que el fa acumular-se a les zones baixes. És més lleuger que l’aire, per això és ideal per a espais oberts. És tan dens com el CO₂, per la qual cosa pot provocar congelació en contacte amb la pell.

En quines situacions NO es recomana utilitzar nitrogen com a agent extintor?. En espais tancats, perquè pot condensar-se i formar gotes tòxiques. En incendis de metalls combustibles, perquè pot reaccionar i accelerar la combustió. En incendis a l’aire lliure, perquè es dispersa ràpidament i perd efectivitat. En incendis de classe C (electrics), perquè condueix electricitat i pot provocar curtcircuits.

Per què el nitrogen (N₂) pot ser perillós en incendis a altes temperatures?. Perquè a temperatures altes es descompon en hidrogen i carboni, generant gasos combustibles. Perquè en augmentar la temperatura, el nitrogen esdevé inflamable i pot accelerar la combustió. Perquè pot reaccionar amb l’oxigen i formar òxids de nitrogen (NOx) i cianogen (C₂N₂), que són gasos tòxics. Perquè es converteix en un líquid corrosiu quan s’escalfa per sobre del seu punt crític.

Quin és el mètode principal d’extinció dels halons?. Inhibició de la reacció en cadena, impedint la combustió a nivell molecular. Sofocació per desplaçament de l’oxigen, similar al CO₂. Dilució del combustible, reduint la seva concentració en l’aire. Refredament per absorció de calor, reduint la temperatura del foc.

Per què està prohibida la fabricació de halons des del Protocol de Mont-real?. Perquè en contacte amb l’aigua generen gasos corrosius que poden danyar estructures metàl·liques. Perquè es descomponen a temperatura ambient, fent-los ineficaços per a l’extinció. Perquè són extremadament inflamables i poden augmentar la intensitat del foc si no s’apliquen correctament. Perquè són molt perjudicials per a la capa d’ozó i contribueixen a l’escalfament global.

Per què els halons són millors que el CO₂ en incendis elèctrics?. Perquè es mantenen a l’ambient durant més temps i eviten reignicions. Perquè poden convertir-se en estat sòlid i cobrir els circuits amb una capa protectora. Perquè no només desplacen l’oxigen, sinó que també inhibeixen la reacció en cadena del foc. Perquè tenen una conductivitat elèctrica menor i eviten millor els curtcircuits.

Quina és la característica química principal dels halons com a agents extintors?. Són compostos formats exclusivament per halògens i oxigen, sense presència de carboni ni hidrogen. Són compostos derivats d’hidrocarburs (metà i età) on un o més àtoms d’hidrogen han estat substituïts per halògens (Fluor, Clor, Brom o Iode). Són molècules formades per enllaços metàl·lics entre halògens i carboni, fet que els fa altament reactius. Són gasos purs de fluor, clor, brom i iode que actuen inhibint la combustió de manera directa.

Com s’interpreten els números en la nomenclatura dels halons, com el 1211, 1301 o 2402?. Fan referència a la quantitat d’àtoms d’halògens en qualsevol ordre. Representen la quantitat d’àtoms de Carboni (C), Fluor (F), Clor (Cl), Brom (Br) i Iode (I) en aquest ordre. Són valors arbitràriament assignats segons la seva eficàcia extintora. Indiquen la temperatura d’ebullició del compost en graus Celsius.

Per què els halons són útils en incendis d’equips elèctrics?. Perquè generen una capa protectora sobre els circuits que evita curtcircuits. Perquè reemplacen l’oxigen per un gas conductor que desvia la càrrega elèctrica. Perquè neutralitzen l’efecte Joule en els cables, impedint el sobreescalfament. Perquè no condueixen l’electricitat i no danyen els circuits electrònics.

Per a quines classes d’incendis són especialment efectius els halons?. Classe B i C, i en alguns casos A, però amb limitacions. Classe A i D, ja que impedeixen la combustió de sòlids i metalls. Classe D, perquè reaccionen amb metalls inflamables i els neutralitzen. Classe E, perquè actuen absorbint la càrrega elèctrica del foc.

Per què els halons són més efectius que el CO₂ en incendis elèctrics?. Perquè absorbeixen l’energia elèctrica de l’entorn i impedeixen curtcircuits. Perquè tenen una temperatura de sortida molt més freda que el CO₂ i refreden millor. Perquè, a més de ser dielèctrics, inhibeixen la reacció en cadena de la combustió. Perquè generen una capa protectora conductora sobre els circuits, estabilitzant l’electricitat.

Quina diferència química principal hi ha entre els hidrofluorocarbons (HFC) i els halons?. Els HFC no contenen fluor, mentre que els halons sí, fent-los més reactius. Els HFC contenen oxigen en la seva estructura, mentre que els halons no. Els HFC no contenen brom, mentre que els halons sí, i això afecta la capa d’ozó. Els HFC són gasos purs, mentre que els halons són líquids a temperatura ambient.

Quin és el principal efecte ambiental negatiu dels hidrofluorocarbons (HFC)?. Augmenten la destrucció de la capa d’ozó, igual que els halons. Contribueixen a l’efecte hivernacle, tot i que no destrueixen la capa d’ozó. Són molt inestables i es descomponen ràpidament en compostos tòxics a l’atmosfera. Es combinen amb el CO₂ i formen gasos àcids que poden causar pluja àcida.

Quin és el mètode principal d’extinció dels hidrofluorocarbons (HFC)?. Inhibició química de la reacció en cadena, impedint la propagació de la combustió. Sofocació, reduint la concentració d’oxigen disponible. Neutralització de radicals lliures mitjançant l’absorció d’energia tèrmica. Refredament, absorbint la calor de la flama.

Quins gasos formen les barreges de gasos inerts utilitzades en extinció d’incendis?. Diòxid de Carboni (CO₂), Helí (He) i Clor (Cl₂). Oxigen (O₂), Argó (Ar) i Diòxid de Sofre (SO₂). Nitrogen (N₂), Argó (Ar) i Diòxid de Carboni (CO₂). Hidrogen (H₂), Oxigen (O₂) i Fluor (F₂).

Quin és el mètode principal d’extinció dels gasos inerts?. Sofocació, desplaçant l’oxigen de l’ambient i reduint la seva concentració per sota del nivell crític. Refredament, absorbint la calor de la flama i reduint la temperatura per sota del punt d’inflamació. Inhibició de la reacció en cadena, bloquejant la formació de radicals lliures. Condensació del combustible, transformant-lo en un líquid i evitant la combustió.

Quins són alguns dels noms comercials dels gasos inerts i la seva composició?. Inergen (100% CO₂), Argonite (50% N₂, 50% CO₂) i Argotec (60% Ar, 40% CO₂). Inergen (52% N₂, 40% Ar, 8% CO₂), Argonite (50% N₂, 50% Ar) i Argotec/Argonfire (100% Ar). Inergen (30% N₂, 40% O₂, 30% CO₂), Argonite (60% N₂, 40% Cl₂) i Argotec (100% He). Inergen (80% O₂, 20% Ar), Argonite (90% N₂, 10% CO₂) i Argotec (50% F₂, 50% He).

Quina és la composició química principal dels pols químics secs BC i ABC?. BC → Diòxid de silici, Sulfat de coure i Clorur de calci. ABC → Bicarbonat d’amoni. BC → Carbonat de magnesi, Nitrat de potassi i Clorur de ferro. ABC → Oxid de calci. BC → Sofre en pols, Carbonat de sodi i Bromur de potassi. ABC → Hidroxid de sodi. BC → Bicarbonat sòdic, Bicarbonat potàssic, Bicarbonat ureopotàssic, Clorur potàssic. ABC → Fosfat monoamònic.

Quin és el mètode principal d’extinció dels pols químics secs BC i ABC?. Desplaçament del combustible per aïllament físic. Sofocació, reduint la concentració d’oxigen en l’aire. Inhibició química de la reacció en cadena, impedint la propagació de la combustió. Refredament per absorció de calor, reduint la temperatura del combustible.

Per a quins tipus d’incendis són adequats els pols químics BC?. Classe A (sòlids), Classe B (líquids) i Classe C (elèctrics). Classe D (metalls) i Classe C (elèctrics). Classe B (líquids inflamables) i Classe C (incendis elèctrics). Classe B (líquids) i Classe D (metalls).

Per què els pols ABC són més versàtils que els BC?. Perquè són menys corrosius i no danyen les superfícies on s’apliquen. Perquè el fosfat monoamònic permet extingir també focs de classe A, creant una capa protectora. Perquè no generen cap residu i poden usar-se en qualsevol lloc. Perquè tenen més quantitat de bicarbonat, fent-los més reactius.

Quina és una de les principals limitacions dels pols químics secs BC i ABC?. Són inflamables i poden provocar una explosió si s’usen incorrectament. Són agents bruts perquè deixen residus sòlids i poden ser corrosius per a superfícies metàl·liques. Condueixen l’electricitat i poden causar curtcircuits en equips electrònics. Es descomponen ràpidament a l’aire i perden eficàcia en pocs minuts.

Quin és l’efecte Davy i com afecta l’ús dels pols químics secs en incendis en espais confinats?. És el fenomen en què els pols químics secs poden reaccionar amb el foc i generar gasos inflamables, provocant una deflagració en espais tancats. És la capacitat dels pols químics d’absorbir la calor de la combustió, refredant l’entorn i evitant la reactivació del foc. És la pèrdua d’eficàcia dels pols químics secs en espais molt tancats on no hi ha suficient ventilació per dispersar-los correctament. És l’augment de temperatura i combustió que es pot generar quan es descarreguen pols químics en espais molt calents, com cambres mineres, activant la reacció de combustió en lloc d’aturar-la.

Per a quins metalls combustibles està especialment indicat el pols MET-LX?. Tots els metalls combustibles, incloent acer inoxidable i níquel. Coure (Cu), Ferro (Fe) i Alumini (Al). Magnesi (Mg), Sodi (Na) i Potassi (K). Liti (Li), Calci (Ca) i Plutoni (Pu).

Per què el G-1 Metalguard és una de les opcions més versàtils per extingir focs de metalls?. Perquè pot apagar incendis de diversos metalls com sodi, potassi, titani, liti, calci, urani i plutoni. Perquè funciona per inhibició química, aturant la reacció en cadena del metall en combustió. Perquè refreda els metalls en combustió amb un efecte de condensació de vapor. Perquè conté aigua en la seva composició, permetent una extinció més ràpida.

Per què el Lith-X és especialment indicat per apagar focs de liti?. Perquè crea una capa d’escuma protectora que impedeix el contacte del liti amb l’aire. Perquè reacciona amb el liti i el transforma en un compost estable i no inflamable. Perquè conté una petita quantitat d’aigua que ajuda a evitar la reacció del liti amb l’oxigen. Perquè està formulat amb una base de grafit que permet refredar i sofocar el foc.

Quina és la principal característica del TEC (Clorur Eutèctic Ternari) com a agent extintor?. Reacciona amb el foc i allibera oxigen per accelerar la combustió. Actua per sufocació, formant una capa protectora sobre el metall en combustió. És inflamable i només s’utilitza com a cobertura protectora en superfícies metàl·liques. Genera un escut de gasos refrigerants que absorbeixen l’energia del foc.

Quins pols químics especials per a metalls actuen principalment per refredament, a diferència d’altres que funcionen per sofocació?. NA-X i Lith-X, perquè reaccionen amb l’aigua i generen una reacció endotèrmica. G-1 Metalguard i Lith-X, ja que contenen grafit, que absorbeix calor i redueix la temperatura del metall. MET-LX i NA-X, perquè contenen carbonats metàl·lics que absorbeixen l’energia del foc. TEC i G-1 Metalguard, perquè alliberen gasos refrigerants que refreden la superfície del metall.

L'acetat de potassi: És una sal àcida en solució aquosa. Crea una capa segelladora i absorbeix calor. Totes son correctes. Surt en forma de núvol vaporitzat.

Els Aerosols... Suspensió Líquida en un Gas. Actuen per Inhibició principalment, per sufocació secundàriament. Suspensió Sòlida en un gas. No son corrosives, ni tòxiques ni conductores elèctriques. Ideals per Clase B. Totes són correctes.

Quin és el mecanisme principal pel qual l'acetat de potassi actua en l'extinció d'incendis de classe F?. Actua per dilució del combustible amb aigua. Genera una reacció exotèrmica que apaga el foc per absorció de calor. Forma una capa sabonosa que segella el combustible i el separa de l’oxigen. Funciona per ionització de l’aire reduint la combustió.

Quina de les següents característiques defineix millor el mecanisme d’extinció dels aerosols?. Actuen principalment per sufocació i tenen un efecte secundari d’inhibició. Actuen per inhibició de la reacció química de combustió i tenen un efecte secundari de sufocació. Són altament corrosius i conductors elèctrics, fet que els fa perillosos en incendis d’equips electrònics. Són exclusivament útils per a incendis de classe A i no tenen aplicació en altres tipus de foc.

Quin dels següents agents extintors és més adequat per extingir un incendi de metall alcalí com el sodi o el potassi?. Pols de talc, perquè actua com a aïllant i impedeix la propagació del foc. Sorra, perquè crea una barrera de silici que impedeix que el metall segueixi cremant. Llimadures de ferro colat, perquè refreden el metall i eviten la seva reacció amb l’oxigen. Clorur de sodi (sal), perquè forma una capa protectora que sufoca i refreda el foc.

Per què les llimadures de ferro colat no sempre són una opció segura per extingir incendis de metalls combustibles?. Perquè es fonen a temperatures baixes i es tornen inflamables. Perquè, si estan oxidades o humides, poden causar una reacció tèrmica inesperada. Perquè reaccionen químicament amb el metall calent i poden fer esclatar espurnes. Perquè absorbeixen massa calor i poden refredar massa ràpid el metall, provocant fractures explosives.

Per què la sorra no és gaire efectiva en incendis de metalls com l’alumini?. Perquè actua com un reflector tèrmic i manté el metall a alta temperatura. Perquè conté anhídrid de silici, que el metall calent pot descompondre per obtenir oxigen i seguir cremant. Perquè absorbeix massa calor i fa que el foc es torni inestable. Perquè condueix l’oxigen cap al metall i provoca una reacció de combustió més forta.

Per què el pols de talc no és el millor agent per extingir focs de magnesi?. Perquè és altament inflamable i pot actuar com a combustible addicional. Perquè actua com a aïllant i reté la calor en lloc de refredar. Perquè reacciona químicament amb el magnesi i genera gasos tòxics. Perquè es vaporitza a alta temperatura i no cobreix bé el foc.