AJ_ESP_2018

Segons la Llei 12/2007 de serveis socials de Catalunya: Els serveis socials bàsics són l’element bàsic del sistema públic de serveis socials. Els serveis socials bàsics són l’eix vertebrador, juntament amb els serveis socials especialitzats, del sistema públic de serveis socials. Els serveis socials especialitzats són el primer nivell d’atenció ciutadana, juntament amb els serveis socials bàsics. Els serveis socials bàsics es troben organitzats per especialització en diferents àmbits d’atenció ciutadana.

La Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i d’atenció a persones en situació de dependència (LAPAD), reconeix la retroactivitat de les prestacions: Des de la data de sol·licitud. Des de la data del registre a Prodep. Des de la data d’emissió de la primera resolució. Des de la data de l’efectivitat.

La Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, quin canvi significatiu incorpora respecte a l’anterior legislació?. La separació de la persona maltractadora, sempre que sigui possible, del domicili familiar, amb els procediments administratius o judicials establerts. La mesura socioeducativa d’atenció a la pròpia família. La incorporació dels educadors socials en els processos de separació dels infants, per pal·liar les conseqüències del procés. La mesura d’acolliment familiar transitori per situacions de crisi familiar, que es poden preveure acotades temporalment.

En relació al Sistema català de serveis socials, quina de les següents opcions és la correcta?. El Sistema públic de serveis socials inclou únicament els serveis socials bàsics. Les intervencions tècniques i les ajudes tecnològiques són prestacions únicament dels serveis especialitzats dins el Sistema públic de serveis socials. Les prestacions econòmiques del Sistema públic de serveis socials, no es poden atorgar amb caràcter de dret subjectiu. La xarxa de serveis socials d’atenció pública està formada pels serveis socials de titularitat pública i els de titularitat privada acreditats i concertats per l'Administració.

La dessensibilització sistemàtica es: Una tècnica aversiva de modificació de conducta. Una tècnica especifica pel desenvolupament de conductes basada en el condicionament operant. Una tècnica basada en el contracte de contingències. Una tècnica de modificació de conducta per a la reducció d’ansietat.

Segons la guia municipal de serveis socials de disseny de projectes de treball grupal, quantes sessions es consideren adequades com a mínim per facilitar la cohesió grupal : 8 sessions. 10 sessions. 12 sessions. 15 sessions.

En el desenvolupament del treball grupal, quan els participants es manifesten amb comparacions constants amb la seva situació establint una dialèctica de semblança i diferencies amb els altres participants, en quina etapa del grup es consideraria que es troben: Etapa de formació. Etapa de desenvolupament. Etapa de preparació a la sortida. Etapa de sortida i fi del grup.

En relació al treball en xarxa el/la psicòleg/a del Centre de Serveis Socials (CSS): Intervindrà només en l’atenció individual i/o familiar que esdevingui fruit de les reunions de treball en xarxa entre entitats i CSS que realitzin altres professionals . No intervé en projectes de treball en xarxa i centra la seva ocupació en l’assessorament a professionals i treball individual i familiar. Assessora i fa suport tècnic a l’equip en projectes de xarxa i pot fer intervenció directa en projectes de xarxa i institucionals. Assessora i fa suport tècnic a l’equip del CSS de com dur a terme el treball en xarxa però no participa.

Què és el Programa Noves Famílies a Barcelona?. És un programa municipal d’acompanyament a la Reagrupació Familiar. És un espai de trobada per a famílies nou vingudes a la ciutat de Barcelona perquè coneguin amb més detall els serveis municipals i les entitats que atenen a la població immigrada. És un programa de la Generalitat de Catalunya per fomentar el retrobament entre les persones que arriben reagrupades i les persones que ja hi són. És un programa municipal que acull a les famílies refugiades quan arriben a la ciutat de Barcelona.

Alguns dels principis de l’acció preventiva, d’acord amb la llei de prevenció de riscos laborals, són: Evitar els riscos, avaluar els riscos que no es pugin evitar i anteposar la protecció individual a la col·lectiva. Evitar els riscos, prohibir l’accés a zones de risc greu i específic i anteposar la protecció col·lectiva a la individual. Evitar els riscos, avaluar els riscos que no es pugin evitar, adoptar les mesures necessàries per a garantir que sol el personal format accedeixi a les zones de risc greu i específic, i anteposar la protecció individual a la col·lectiva. Evitar els riscos, avaluar els riscos que no es pugin evitar, i anteposar la protecció col·lectiva a la individual.

En relació al Comitè de Seguretat i Salut, segons la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals: En formen part tots els representants sindicals i els representants de l’empresari en igual nombre. Poden participar en les seves reunions, amb veu però sense vot, els delegats de prevenció. El comitè de seguretat i salut s'ha de reunir cada trimestre i sempre que ho sol·liciti alguna de les seves representacions. És l'òrgan de participació destinat a la consulta de qualsevol actuació de l'empresa que afecti als treballadors i treballadores.

Quin és el segon supòsit per a la personació de l’Administració de la Generalitat en processos penals que recull la llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista: El Govern de la Generalitat es pot personar en casos de mort o de lesions greus que hagi patit alguna dona. Si la personació és exercida per una altra administració pública, el Govern es pot personar de manera potestativa. La personació de la Generalitat s’ha d’exercir sempre amb el consentiment de la dona víctima o de la seva família. La normativa catalana no preveu la personació del Govern de la Generalitat, sinó només dels ens locals.

Què estableix la llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista sobre les indemnitzacions?. Les dones que, com a conseqüència de les violències masclistes pateixin seqüeles, lesions o danys de caràcter greu tenen dret a percebre del Govern un pagament únic en concepte d’indemnització. Les dones que, com a conseqüència de les violències masclistes pateixin seqüeles greus tenen dret a percebre del Govern un pagament mensual durant un termini màxim d’un any en concepte d’indemnització. Les dones que, com a conseqüència de les violències masclistes pateixin seqüeles greus i els fills i filles de víctimes mortals menors de vint i sis anys tenen dret a percebre del Govern un pagament únic. La llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista no preveu indemnitzacions sinó només la Renda mínima d’inserció.

Què estableix la Llei Orgànica 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere sobre l’escolarització en casos de violència de gènere?. Els fills i filles de les víctimes de violència de gènere tenen dret a triar el centre escolar quan es veuen afectats per un canvi de residència derivada d’actes de violència de gènere. Las Administracions competents hauran de preveure l’escolarització immediata de fills que es vegin afectats per un canvi de residència derivada d’actes de violència de gènere. Las Administracions competents hauran de preveure una alternativa a l’escolarització dels infants quan es trobin acollits a un recurs de protecció per causa d’actes de violència de gènere. Els fills i filles de les víctimes de violència de gènere tenen dret a romandre al mateix domicili i, per tant, a continuar l’escolarització al mateix centre educatiu.

Segons la Llei 11/2014, de 10 d’octubre per a garantir els drets LGBTI i per eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia què és el Servei d’Atenció integral?. Un servei per atendre les persones que pateixin, hagin patit o estiguin en risc de patir discriminació o violència per raó de l’orientació sexual, la identitat de gènere o l’expressió de gènere. Un servei municipal des d’on s’atén, s’assessora, es media i es sanciona davant qualsevol situació discriminatòria. Un servei per a atendre les persones que pateixin, hagin patit o estiguin en risc de patir discriminació o violència per raó de l’orientació sexual, l’origen o ètnia, o be per les seves creences religioses. Un servei municipal que es va crear expressament per atendre víctimes de l’atemptat d’agost del 2017 a Barcelona.

Quines d’aquestes actuacions estan incloses a la Mesura de govern per la Millora del sistema per l’abordatge integral de les violències masclistes a Barcelona?. Estratègies d’apoderament dels diferents col∙lectius de dones per facilitar la identificació i detecció precoç de la violència masclista. Accions per potenciar la informació a la ciutadania, especialment a les dones, de la xarxa de recursos i serveis existents. Actuacions per visibilitzar i reforçar la intervenció en matèria de violència sexual i comunitària. Definició de noves actuacions de sensibilització i prevenció adreçades, primordialment, a la població infantil i adolescent emmarcades tant en l’educació formal, com en la no formal i la informal.

Què és la Xarxa BCN-Resilient?. És una xarxa promoguda pel CUESB (Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona) per aplegar el conjunt de grups d’ajuda mútua, associacions, i institucions de Barcelona que proporcionen suport emocional i acompanyament a persones víctimes d’incidents crítics. És una xarxa d’ajuda mútua per a promoure la resiliència entre persones que han viscut situacions traumàtiques. És una xarxa promoguda per la Generalitat de Catalunya per proporcionar suport emocional, acompanyament, i altres, a persones i famílies víctimes d’incidents crítics. És una xarxa d’entitats de Barcelona que promou la resiliència com actitud proactiva per afrontar una situació d’estrès i per aconseguir una adaptació a les noves circumstàncies de la vida.

Per a què serveix el protocol RVD-BCN en l’àmbit de la violència masclista?. Per ajudar els i les professionals que atenen les dones a valorar el risc que a curt termini es produeixin actes violents greus per part de la parella o ex parella. Per ajudar els i les professionals que atenen les dones a valorar el risc que es produeixin, sense límit de temps, actes violents greus quan es donen en l’àmbit de la parella. Per ajudar els i les professionals que atenen les dones a valorar el risc que a llarg termini es produeixin actes violents greus per part de la seva parella o ex parella. És un protocol que ajuda els i les professionals que atenen les dones a valorar la gravetat de l’impacte de la situació patida per la violència en l’àmbit de la parella o ex parella.

Què es la fase de vinculació del Model integral de fases en la recuperació de les dones en situació de violència masclista en l’àmbit de la parella de l’Ajuntament de Barcelona?. És la fase en que la dona minimitza, justifica i oculta la violència viscuda. És la fase en que es presenta una responsabilització i culpabilització per la violència viscuda. És la fase en que la dona te un desig de relació de parella, reconeix comportaments indesitjables, i està centrada en la relació. És la primera fase, en la qual la dona es vincula amb el servei d’atenció.

Què es la fase de conflicte i ambivalència del Model integral de fases en la recuperació de les dones en situació de violència masclista en l’àmbit de la parella de l’Ajuntament de Barcelona?. És la fase en que la dona entra en conflicte degut a que es responsabilitza i culpabilitza per la violència viscuda. És la fase en que la dona minimitza, justifica i oculta la violència viscuda. És la fase en que la dona entra en conflicte perquè es planteja per primer cop la possibilitat de separar-se. És la fase en que es dóna un conflicte expressat com a queixa i necessitat de canvi, i la cerca d’alternatives internes i ajuts externs per frenar la violència viscuda.

Què estableix la llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència sobre l’atenció en situacions de violència masclista?. Els ens locals tenen l’obligació de desenvolupar l’atenció especialitzada adreçada a infants i adolescents que conviuen amb situacions de violència masclista en l’àmbit familiar. La Generalitat té l’obligació de desenvolupar l’atenció especialitzada adreçada a infants i adolescents que conviuen amb situacions de violència masclista en l’àmbit familiar. Les actuacions sobre les situacions de violència masclista es contemplen només en la llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista. Els ajuntaments i les diputacions tenen l’obligació de desenvolupar l’atenció especialitzada adreçada a infants i adolescents que conviuen amb situacions de violència masclista en l’àmbit familiar.

Què s’entén per “grooming”?. És una pràctica d’intercanvi en Internet de continguts personals de tipus sexual. Es una pràctica d’assetjament sexual, normalment a través d’Internet, d’un adult per enganyar un/a menor creant una connexió emocional amb ell/a. És la iniciació d’infants i adolescents en la pornografia infantil. És un tipus de bulling escolar que pateixen els nois.

Què és el SAH (Servei d’atenció a homes per la promoció de relacions no violentes)?. És un servei de titularitat de la Generalitat de Catalunya que ofereix a la ciutat de Barcelona atenció a homes que exerceixen violència masclista. És un servei de titularitat privada que ofereix a la ciutat de Barcelona informació, assessorament i tractament adreçat a homes que exerceixen violència de gènere i compleixen alguna condemna o mesura penal alternativa per aquest delicte. És un servei municipal de Barcelona d’accés voluntari que ofereix informació, assessorament i tractament adreçat a homes que volen canviar la seva manera de relacionar-se, allunyant-se de les conductes violentes. És un servei municipal de Barcelona que ofereix informació, assessorament i tractament adreçat a homes que exerceixen violència en l’àmbit domèstic o intrafamiliar.

partir de quin compromís municipal es va realitzar el 2016 l’avaluació del Circuit Barcelona contra la violència masclista?. A partir del Pla d’actuació Municipal del 2015-2019. A partir del Pla de Justícia de gènere 2016-2020. No s’ha realitzat encara. A partir de la Mesura de govern per la Millora del sistema per l’abordatge integral de les violències masclistes a Barcelona.

Què es el protocol “No callem” elaborat per l’Ajuntament de Barcelona al 2018?. Un protocol de prevenció de les violències sexuals per a les festes majors dels barris de Barcelona. Un protocol contra les agressions i els assetjaments sexuals en espais d’oci nocturn privat. Un protocol de prevenció de les violències masclistes en l’àmbit de la parella adreçat a la població jove. Un protocol de prevenció de les violències masclistes en l’àmbit de la parella adreçat tant a la població jove com adulta.

Els sistemes de protecció social (econòmic, laboral, habitatge..) tenen un impacte directe sobre la salut mental de la població ?. No. Sí. Sols en països del tercer mon. És indiferent.

En els criteris de diagnòstic de Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat: Han de persistir durant 6 mesos símptomes de desatenció, hiperactivitat, violència i impulsivitat desadaptativa i incoherent en relació amb el nivell de desenvolupament. Hi ha un patró repetitiu i persistent de comportament en el que es violen normes socials importants pròpies de l’edat. S’estima que la prevalença del trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat es situa en el 22% en els nens d’edat escolar. Cap de les anteriors és correcte.

En quant a la patologia d’anorèxia nerviosa: El subtipus d’anorèxia nerviosa purgativa descriu quadres clínics en els que la pèrdua de pes s’aconsegueix fent dieta, dejunant o realitzant exercici físic. Els criteris de diagnòstic inclouen un rebuig de mantenir el pes corporal igual o per sobre el valor normal segons talla i edat, por a guanyar pes, alteració de la percepció del pes o silueta, i presència d ’amenorrea de forma consecutiva. Els estudis realitzats entre noies adolescents i joves adultes diuen que la prevalença de l’anorexia nerviosa és del 11 % pels quadres clínics que compleixen tots els requisits de criteris diagnòstics. Els criteris de diagnòstic han d’incloure la presència d’afartaments recurrents, conductes compensatòries inapropiades, durant 2 mesos.

Quins d’aquests perfils de persones tenen un major risc de pas de la ira a l’actuació agressiva cap el professional que l’atén: Persones amb trastorn psicòtic amb conductes estranyes sense cap vivència de temor o invasió delirant. Persones amb impulsivitat , mala tolerància a la frustració, intensa labilitat emocional i excessiva susceptibilitat. Persones amb manca tota de sentiments de culpa, remordiments, que fan una utilització manipuladora de l’altre i tenen dificultats per aprendre de l’experiència. Persones amb baixa autoestima i símptomes depressius sense tractament mèdic.

L’entrevista individual per part dels psicòlegs i psicòlogues als Centres de Serveis Socials té la funció principal de: Escolta de la demanda inicial, tramitació de serveis i orientació. Diagnòstic clínic i intervenció clínica/ terapèutica. Atendre persones amb dificultats d’ordre psicològic, associades a circumstàncies de l’entorn, que obstaculitzen els processos de desenvolupament i creixement psicosocial promovent un canvi per millorar el benestar del subjecte. Cap de les anteriors.

L’actualitat legislativa sobre mediació en l’àmbit del dret privat recull en quant al principi de confidencialitat de la mediació que: La persona mediadora pot revelar la informació que conegui a conseqüència de la mediació i sigui d’interès per altres serveis que estan intervenint. Només les parts tenen l’obligació de mantenir la principi de confidencialitat. La persona mediadora pot ometre el deure de la confidencialitat només si detecta l’existència d’una amenaça per a la vida o la integritat física o psíquica d’una persona o de fets delictius perseguibles d’ofici. La persona mediadora i les parts sempre i sense excepció han de mantenir el principi de confidencialitat.

Segons Carter Mc Goldrick, les etapes del Cicle Familiar són: Infància, adolescència, Joventut, Maduresa i Vellesa. Adults joves sense compromís, Aparellament, Família amb nens petits, Família amb adolescents i Independència dels fills. Aparellament, Expansió, i Contracció. Egocentrisme, Centració, sincretisme, Juxtaposició i Irreversibilitat.

En quant a la sessió d’anàlisi de casos en el marc del Centre de Serveis Socials (CSS) a l’Ajuntament de Barcelona: Es un espai jeràrquic liderat per la direcció del CSS on es realitza el plantejament de l’anàlisi del cas i s’avalua la intervenció del professional referent i coreferent. Es contempla que el/la psicòleg/a dels serveis socials bàsics és qui fa la tasca de conductor de l’espai perquè fa una funció de suport als professionals de l’equip i té una visió psicosocial. El/la psicòleg/a de serveis socials condueix la sessió, fa la supervisió dels casos i reorienta la intervenció sota el paradigma clínic i terapèutic. El procés metodològic de l’anàlisi d’un cas no preveu l’avaluació de com s’han sentit els professionals de l’equip i de les aportacions realitzades. Aquesta tasca es fa a l’avaluació anual de Centre.

Que cal fer sempre alhora d’implementar el protocol municipal d’actuació en un cas de maltractament a una persona gran: Avaluar els factors de risc i els factors de protecció de la persona gran víctima de maltractament. Diagnosticar la patologia i dependència psicològica de la persona agressora. Avaluar les possibilitats legals d’incapacitació de la víctima. Tenir un diagnòstic detallat del maltractament físic produït per l’agressor.

Davant una possible sospita de maltractament a una persona gran, cal saber que el test CASE (Caregiver Abuse Screen for the Elderly) en el marc del procediment d’actuació dels Serveis Socials Bàsics, s’utilitza: Per discernir si la persona gran pateix de trastorn cognitiu. Procedint a emplenar-lo amb la persona gran amb sospita de patir maltractament. Procedint a emplenar-lo amb la persona cuidadora amb sospita de ser el possible maltractador. Quan el professional ha observat/comprovat de forma directa el fet.

Davant una detecció d’ inicis en el consum d’alcohol i cànnabis en un adolescent en contextos lúdics, que seria més adequat recomanar per reduir el consum: Participació de l’adolescent en programes preventius. Atenció de l’adolescent en un centre d’atenció a les drogodependències (CAS). Atenció de l’adolescent en el Centre Salut Mental infantil i juvenil (CSMIJ). Atenció de l’adolescent en un Hospital de dia per adolescents.

Els espais de venopunció assistida, programes d’intercanvi de xeringues (PIX), tenen com objectiu: Aconseguir l’abstinència total del drogodependent. Prevenir per evitar l’inici en el consum d’opiacis per via parenteral. Reduir les conseqüències negatives del consum, facilitant l’accés al tractament. Oferir un espai segur legalment per tots els drogodependents d’opiacis.

A una persona amb trastorn mental greu, clínicament desestabilitzat i amb possibilitat d’evolució crònica, que ja ha finalitzat l’estada en un Hospital d’aguts, quin servei de continuïtat li correspondria?: Hospital de Mitjana /llarga estància. Hospital de dia. Hospital de subaguts. Centre Salut Mental Adults (CSMA)+ Programa Seguiment Individualitzat (PSI).

Quin és el dispositiu, dins la xarxa de salut mental infanto-juvenil, que ofereix atenció als adolescents que requereixen tractament terapèutic rehabilitador que no pot ser donat de forma ambulatòria, però es fa sense desvincular al pacient del seu entorn familiar?: Unitat de referencia psiquiàtrica infantil (URPI). Unitat de crisis (UCA). Centre Salut mental Infantil i Juvenil (CSMIJ). Hospital de dia infanto-juvenil (HDIJ).

El servei d’acolliment residencial d’estada limitada, amb mesures de guarda i educació d’adolescents (de 12 a 18 anys) tutelats per la Generalitat, que dona resposta a necessitats educatives i assistencials per adolescents que presenten greus problemes emocionals i de comportament, amb limitació de llibertat és: Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE). Centres Residencials d’Educació Intensiva (CREI). Centre Salut mental Infantil i Juvenil (CSMIJ). Hospital de dia infanto-juvenil (HDIJ).

Quan han de revisar-se les mesures de protecció dels infants i dels adolescents desemparats?. Han de ser revisades anualment de manera obligatòria amb l’informe preceptiu elaborat per l’EAIA corresponent i dirigit a la DGAIA. Si no s’han donat canvis significatius en la situació familiar o dels infants o els adolescents, no cal revisar-les. Poden ser revisades i modificades en qualsevol moment en funció de l’evolució de la situació de l'infant o l'adolescent. Cal revisar-les i informar semestralment amb l’informe preceptiu elaborat per l’EAIA corresponent i dirigit a la DGAIA.

L’article 103 de la Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, com defineix les situacions de risc social?. La desatenció física, psíquica o emocional greu o cronificada de l’infant o adolescent. La manca o la dificultat greu per dispensar l’atenció física o psíquica adequada a l’infant o a l'adolescent per part dels seus progenitors o dels titulars de la seva tutela o guarda, que suposi un perjudici lleu per a la seva salut física o emocional. L’abandonament de l'infant o adolescent per part dels seus progenitors o dels titulars de la tutela o de la guarda. L’exercici inadequat de les funcions de guarda que comporti un perill greu per a l’infant o l’adolescent.

La Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, en quina situació considera desemparats a infants o adolescents?. Quan presenten una manca d’atenció física o psíquica per part dels progenitors o dels titulars de la seva tutela o de la guarda. Quan tenen el seu desenvolupament i el seu benestar perjudicats o limitats per qualsevol circumstància. Quan es troben en una situació de fet en què els manquen els elements bàsics per al desenvolupament integral de la seva personalitat, sempre que per a llur protecció efectiva calgui aplicar una mesura que impliqui la separació del nucli familiar. Que es troben en qualsevol situació de desatenció o negligència que requereixi estudiar la viabilitat del manteniment la situació en que es troben.

En el marc del dret de participació dels infants i adolescents que queda recollit en la Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència; per què aquest dret té una implicació directa en la intervenció dels EAIAS?. Perquè els EAIA han d’organitzar grups amb adolescents i infants per parlar de les seves situacions familiars. Perquè els EAIA han de promoure una major participació dels infants i adolescents en tots els àmbits de la seva vida quotidiana, si les condicions d’edat o maduresa ho fan possible. Perquè la DGAIA sempre ha d’informar als infants i adolescents de les mesures adoptades. Perquè els infants i adolescents tenen dret a participar en el procés d’estudi de la seva situació i en l’elaboració de la proposta de mesura, si les condicions d’edat o de maduresa ho fan possible.

Què suposa la mesura d’atenció immediata i ingrés en un centre respecte a un infant o adolescent?. Implica una resolució d´atenció immediata, sense que concorrin els elements previstos per al desemparament preventiu i la conseqüent suspensió de la pàtria potestat. Implica sempre una resolució de desemparament i la conseqüent suspensió de la pàtria potestat. Implica sempre una resolució d’acolliment en un centre. Implica una resolució de guarda administrativa, fins que s’estudiï la situació.

En relació a l'acolliment familiar preadoptiu, quina de les següents opcions és la correcta?. Implica el tancament de l’expedient per part de l´EAIA. Es realitza sempre que els infants i adolescents han estat maltractats greument. Es realitza posteriorment a un acolliment familiar simple en família aliena. És un pas previ a l´adopció plena.

Què són els Equips Funcionals d’Infància ?. Són unitats bàsiques de funcionament dels serveis territorials de la DGAIA que, entre d’altres funcions, tenen la responsabilitat de gestionar els expedients dels infants i adolescents i les mesures que se’n deriven. Són les unitats de la DGAIA que atenen i valoren les situacions d’urgència del territori assignat. Són les unitats funcionals de la DGAIA que conjuntament amb l’EAIA del territori valoren les propostes de mesures de protecció a infants i adolescents. Són unitats bàsiques de funcionament dels serveis territorials de la DGAIA i tenen la funció d’ obrir tots els expedients de risc que atenen els serveis socials bàsics.

Quina de les següents respostes és la correcta respecte la resolució administrativa de guarda protectora?. Pot ser efectuada per l´ens local. No afecta l’obligació dels progenitors de prestar-los aliments en el sentit més ampli. Afecta les obligacions que es desprenen de la pàtria potestat i la seva tutela. Implica sempre l´ingrés temporal de l´infant o adolescent en un centre.

En relació al protocol marc d’actuacions contra el maltractament a infants i adolescents de Catalunya de juliol de 2017, quina de les següents opcions és la correcta?. Diferencia els circuits segons els maltractaments siguin dins o fora de l’àmbit familiar i es fonamenta l’actuació sobre la base de la gravetat del maltractament. Diferencia entre els circuits de protecció i els circuits de justícia juvenil. Diferencia contundentment entre sospita i certesa de maltractament, aplicant circuits diferenciats en el seu tractament. Defensa els drets dels pares davant les situacions de maltractament infantil.

Segons l’Ordre BSF/331/2013 per la qual s’aproven les llistes d’indicadors i factors de protecció dels infants i adolescents, quina de les següents afirmacions és la correcta?. Els factors de protecció són les condicions o circumstàncies que potencien el desenvolupament de l’infant o l’adolescent i redueixen les probabilitats que aparegui una situació de risc o desemparament. Els indicadors de protecció són les condicions o circumstàncies de l’infant, la família o el seu entorn que poden contribuir a fer aparèixer o augmentar una situació afavoridora per a l’infant. Els factors de protecció són fets, conductes i símptomes, que mostren que hi ha probabilitats que la situació esdevingui perjudicial per a les persones implicades. Els factors de protecció són indicadors de les situacions de maltractament.

Quina de les següents opcions és un dels objectius de l'Àrea de Suport als Joves Tutelats i Ex tutelats?. Quan ho sol·licitin, facilitar a les persones ex tutelades l’accés al seu expedient administratiu, així com la gestió del Servei de Recerca d’Orígens Biològics. Tramitar la pròrroga de la mesura de tutela administrativa a joves de 16 a 18 anys. Tramitar la pròrroga de la mesura de tutela administrativa a majors de 18 anys, per tal de incoar mesures assistencials. Fer el seguiment de les mesures de protecció a joves de 16 a 18 anys.

Quin objectiu té la primera entrevista de l'EAIA en el procés d’estudi?. Prendre les mesures de protecció necessàries per protegir a l’infant o l'adolescent. Realitzar un enquadrament des del marc d’autoritat que la Llei li atorga i que permeti crear la vinculació necessària per realitzar l’estudi de la situació del infant o l'adolescent. Informar a la família, des del marc d'autoritat que la Llei li atorga, de les ajudes que necessita per superar la situació de vulnerabilitat de l’infant o l'adolescent. Realitzar un estudi de les necessitats familiars i dels infants més urgents, des del marc d'autoritat que la llei li atorga.

A qui adreça la Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats a la infància i l’adolescència els compromisos socioeducatius?. A totes les famílies en situació de risc. A totes les famílies ateses pels EAIA. A totes les famílies de risc greu, tant si són ateses pels serveis socials bàsics com pels EAIA. A totes les famílies de risc greu ateses pels EAIA.

Què són els centres residencials d'educació intensiva (CREI) ?. Són un servei residencial d'acolliment adreçat a infants i adolescents que presenten alteracions de conducta i requereixen sistemes d'educació intensiva, estiguin o no tutelats. Són un servei residencial d’acolliment d'estada limitada, adreçat a infants i adolescents que presenten alteracions de conducta i que es troben tutelats per l'Administració de la Generalitat de Catalunya. Són un servei residencial d’acolliment d'estada limitada, adreçat a adolescents majors de 16 anys per preparar el seu desinternament i que es troben tutelats per l'Administració de la Generalitat de Catalunya. Són un servei residencial d’acolliment adreçat a infants menors de 5 anys que han patit greus desatencions i carències emocionals per poder-los garantir una atenció més individualitzada i intensiva.

Quan està definit el maltractament prenatal com una situació de desemparament?. Quan la manca de cura del propi cos, conscient o inconscient, o la ingesta de drogues o substancies psicotròpiques per part de la dona durant el procés de gestació, produeixi perjudicis greus al nadó. Quan la manca de cura del propi cos o la ingesta de drogues o substàncies psicotròpiques per part de la dona durant el procés de gestació, produeixi perjudicis greus al nadó, només en el cas que hi hagi consciència. Quan la dona, durant el procés de gestació, no fa controls mèdics i no permet la intervenció dels serveis socials bàsics. Quan la dona, durant el procés de gestació, és troba acollida en un centre de dones maltractades.

Quina de les següents opcions poden ser indicadors de negligència o abandonament físic i cognitiu en un infant?. Quan l'infant presenta lesions físiques d'origen inespecífic. Quan l'infant presenta un alimentació deficient, manca d’higiene o roba inadequada per l’època de l’any. Quan un informe mèdic diagnostica la síndrome del nen sacsejat. Quan els progenitors, tutors o guardadors de l’infant l'acusen de no voler menjar els aliments que li donen.

Quina de les següents afirmacions no és un mite?. L´incest i altres situacions d'abús sexual infantil només es donen en famílies desestructurades i amb pocs recursos econòmics. Els agressors acostumen a ser, gairebé sempre, desconeguts de l'infant o l'adolescent i/o la família. La gravetat dels efectes de l'abús sexual infantil dependrà de diferents variables, com la freqüència, la intensitat, qui els perpetra i les característiques individuals de l’infant o l'adolescent. Al menys un 40% de persones han patit en la seva infantesa situacions d'abusos sexuals.

Per avaluar la gravetat de l'impacte de l’abús sexual infantil, quins dels següents factors/variables s'han de tenir sempre en compte?. L'edat de la persona agressora i la víctima, la celeritat en adoptar mesures de protecció, el penediment de la persona abusadora i l'informe-denúncia dels Mossos. L’estat físic de la víctima, la relació amb la persona abusadora, la credibilitat del relat, la valoració de la Unitat Funcional d’Abusos a Menors. El perfil individual de la víctima, les característiques de l’acte abusiu (freqüència, severitat, cronicitat...), la relació amb la persona abusadora i les conseqüències relacionades amb la revelació de l’abús. El perfil individual de la víctima (edat, sexe, context familiar), la veracitat de la revelació, l’actuació policial i la resposta de la família mentre es donava l’abús.

A Catalunya, l’Atenció Precoç és un servei social d’atenció especialitzada que té caràcter…: Exclusiu pels nens i nenes amb targeta sanitària. Semi-públic. Universal i gratuït. De co-pagament segons la renta de la família.

En quina data va ratificar Espanya la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat?. El 30 de març de 2007 i va a entrar en vigor el 3 de maig de 2008. En la mateixa data de l’aprovació, el 13 desembre de 2006. El 3 de desembre de 2010 coincidint amb el dia internacional de les persones amb Discapacitat. i va a entrar en vigor el 20 de gener de 2011. Encara no té la plena adhesió.

Quina de les següents disciplines professionals es recomenable però no obligatòria en la composició de l’equip interdisciplinari d’un CDIAP: Treball Social. Psicomotricitat. Neuropediatria. Logopèdia.

Tenen dret als serveis d’atenció precoç des d’un CDIAP ...: Els infants amb un trastorn del desenvolupament de caràcter permanent i fins als 8 anys. Els infants amb un trastorns del desenvolupament o risc de patir-lo, des del moment de la concepció i fins que compleixin els 6 anys. Els infants amb reconeixement de discapacitat. Els infants amb un trastorn del desenvolupament permanent o transitori des del naixement sense límit d’edat.

Quina de les següents opcions és incorrecta sobre el rol del psicòleg/a d’un CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç): Realitza i/o participa en l’entrevista d’acollida, en els casos que es consideri oportú. Fa l’atenció terapèutica a l’infant, segons la modalitat establerta en el pla de treball, així com l’orientació i suport a la seva família. Valora el vincle utilitzant bàsicament la informació que li donen altres professionals. Realitza la hipòtesi diagnòstica de l infant per aportar-la a l’equip interdisciplinari.

En la planificació de la intervenció global dins del treball d’un CDIAP : S’ha de descartar que hi hagi una afectació de tipus biològica perquè en aquest cas són els serveis hospitalaris els que faran el tractament. El més important és el moment evolutiu en el que es troba el nen i la seva afectació. Els aspectes familiars no són rellevants en l’atenció. L’escola té les seves funcions diferenciades i no forma part d’ aquesta planificació. És necessari tenir en compte tant els aspectes biològics com els relacionals i conèixer l’entorn social de l’infant.

Quina de les següents opcions és incorrecta en relació a l’observació del desenvolupament psicològic dels nens i nenes de 0-3 anys?: És fonamental observar la forma en la que el nen o nena es vincula amb els seus cuidadors. És fonamental observar si el nen o nena somriu al terapeuta/observador. És fonamental observar si el nen o nena presenta estats d’ansietat i pors expressats en la seva conducta o en el joc. És fonamental observar si el joc es correspon amb el moment del desenvolupament maduratiu en el que es troba.

Quina de les següents opcions és incorrecta?. Les intervencions destinades a la prevenció primària i detecció precoç dels trastorns del desenvolupament infantil van dirigides a la detecció del maltractament infantil. Les intervencions destinades a la prevenció primària i detecció precoç dels trastorns del desenvolupament infantil van dirigides a la detecció de retards evolutius. Les intervencions destinades a la prevenció primària i detecció precoç dels trastorns del desenvolupament infantil van dirigides a l’elaboració de campanyes informatives a la població en general en els aspectes relatius al desenvolupament infantil. Les intervencions destinades a la prevenció primària i detecció precoç dels trastorns del desenvolupament infantil van dirigides a la modificació de la conducta disruptiva dels nens de 0-3 anys.

La intervenció amb l’infant i la seva família des d’un CDIAP es fa: Sempre que es pugui amb una programació individual amb objectius adaptats a la situació de cada cas. Sempre amb programes protocolitzats d’acord als símptomes que es presenten. Sempre en sessions individuals. Sempre amb un nombre fixe de sessions.

Respecte les modalitats de carrera professional, el Reial decret legislatiu 5/2015 de 30 d’octubre pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’estatut bàsic de l’empleat públic, indica que: Poden ser únicament la carrera horitzontal, la carrera vertical, la promoció horitzontal i la promoció vertical. Les modalitats han de ser aplicades simultàniament sempre que s’hagin implantat en el mateix àmbit. Poden consistir en la aplicació aïllada o simultània , entre d’altres, de la carrera horitzontal, la carrera vertical, la promoció horitzontal i la promoció vertical. La carrera professional es circumscriu a la carrera vertical i la promoció vertical.

Els plans de successió com a tècniques de planificació de carrera a les organitzacions integren: Únicament tècniques d’avaluació de competències i talent (Assessment center, Feedback 360º, Gestió per competències, auditoria de successió, entre d’altres). Anàlisi de les disponibilitats i necessitats de personal, tant des del punt de vista del nombre d’efectius, com del dels perfils professionals o nivells de qualificació dels mateixos. La definició de les polítiques de provisió de llocs de treball necessàries per a la reposició d’efectius. Tècniques d’avaluació de competències i talent i tècniques de desenvolupament de candidats/es.

L’assessment Center o Centre d’avaluació és: Una tècnica de selecció, promoció i desenvolupament, que permet avaluar les persones candidates en diferents situacions: individuals i de grup, en escenaris simulats, vivint problemàtiques reals de la posició a la qual aspiren i que ens faciliten arribar a una avaluació completa dels seus potencials, valors i comportaments. Una tècnica d’entrevista individual de tipus situacional adreçada a la selecció de personal. Un procés d’autoavaluació que valora les experiències (presents i passades) de la persona candidata referides al seu entorn professional habitual. Una prova de selecció que consisteix en la realització d’exercicis de simulació que exigeixen la elecció entre varies alternatives.

L’entrevista d’Incidents crítics a l’àmbit de selecció de personal: Es una entrevista semiestructurada en que es valora la trajectòria i formació dels candidats/es. Es una entrevista en que es valoren les competències en base al sistema de escales. Es una entrevista en que es valoren les competències en base a la simulació i resolució d’exercicis de caràcter Pràctic. Es una entrevista estructurada adreçada a identificar les competències a partir de les experiències viscudes.

Respecte la detecció de necessitats formatives d’una organització: En el model de formació tradicional s’avaluen les necessitats formatives per avaluació de 360º i entrevistes de Desenvolupament. En el model de formació tradicional s’avaluen els incidents crítics en el desenvolupament del lloc de treball. En el model de formació per competències s’avaluen les titulacions acadèmiques del personal i les accions formatives necessàries per ajustar les titulacions a les necessitats de l’organització. En el model formatiu d’entorn col·laboratiu es detecten les discrepàncies entre l’acompliment professional i la percepció de problemes i disfuncions organitzatives.

El diccionari de competències és: Un document intern de cada organització que recull el conjunt de competències necessàries per a la consecució dels seus objectius i ha d’integrar el nom i definició de la competència, els nivells o comportaments associats a la competència i els indicadors específics. Un document intern de cada organització que recull els itineraris formatius necessaris dins l’organització agrupats per àmbits funcionals que requereixen les mateixes competències. Un document intern de cada organització que recull els nivells de formació i experiència necessaris dins l’organització agrupats per àmbits funcionals que requereixen les mateixes competències. La relació ordenada de competències requerides d’acord amb els diferents subgrups i grups de titulació.

Els òrgans de selecció d’acord amb Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’estatut bàsic: Poden estar integrats en casos excepcionals per personal funcionari interí. La pertinença als òrgans de selecció podrà ser a títol representatiu. Seran col·legiats i la seva composició s’haurà d’ajustar als principis d’imparcialitat i professionalitat dels seus membres i seran paritaris entre homes i dones. Seran col·legiats i la seva composició s’haurà d’ajustar als principis d’imparcialitat i professionalitat dels seus membres i es tendirà a la paritat entre homes i dones.

En la teoria d’higiene-motivació de HERZBERG. Els factors que afavoreixen la satisfacció a l’àmbit laboral son independents i diferents dels que produeixin la motivació. Els factors anomenats d’higiene ( condicions de treball, retributives, condicions d’administració) son els que produeixen un increment de la motivació. Els factors anomenats intrínsecs (assoliment, reconeixement, responsabilitat i apoderament) son els que expliquen la satisfacció, no la motivació. S’estableix una jerarquia de cinc necessitats que expliquen la motivació (necessitats fisiològiques, de seguretat, d’amor, d’estima i d’autorealització).

Assenyaleu l’opció correcta en relació a l’educació infantil a Catalunya: És de caràcter obligatori. És de caràcter obligatori el segon cicle. Cap dels dos cicles és obligatori. És obligatòria i gratuïta.

Què regula el Decret 150/2017 de 17 d’octubre , de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu?. Aquest decret regula l’atenció al alumnat escolaritzat en centres d’educació especial. Aquest decret regula l’atenció dels infants amb dictamen de l’EAP (equips d’assessorament psicopedagògic). Tots els alumnes són objectes de l’atenció educativa que regula aquest decret. Tots els infants atesos pel CDIAP (Centre de Desenvolupament i Atenció Precoç), són objecte de l’atenció educativa que regula aquest decret.

Quines característiques tenen les mesures i suports intensius, en el marc del Decret 150/2017 de 17 d’octubre de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu?. Accions d’alta intensitat i llarga durada en atenció a les singularitats individuals. Atencions especifiques als aprenentatges, accions flexibles, temporals i preventives. Accions individuals, preventives i intensives. Atencions individuals, temporals i d’alta intensitat.

El procés d’adaptació de l’infant amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) a l’escola bressol: Es recomanable al llarg del mes de setembre sempre. Es recomanable espaiat en el temps i amb estances a l’escola de curta durada. Depèn de com es va adaptant l’infant i la necessitat que manifesta la família. Depèn de les necessitats del grup classe.

Pot ser el mètode DENVER una eina a utilitzar a la classe de l’infant 2-3 anys amb dificultats en la relació i la comunicació?. Cal un coneixement del mètode i valoració de cada cas. Depèn del vincle amb l’educadora. És un mètode a aplicar amb infants més grans. Són millors altres metodologies que tinguin més en compte les emocions dels infants.

Què estableix l’article 20, sobre assistència jurídica, de la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere?. Las víctimes de violència de gènere podran personar-se com acusació particular a l’inici del procediment judicial, sempre que això no provoqui una disminució del dret de defensa de l’acusat. Las víctimes de violència de gènere podran personar-se com acusació particular en qualsevol moment del procediment judicial, encara que això no permeti reiterar accions ja practicades anteriorment, ni pot provocar una disminució del dret de defensa de l’acusat. Aquesta llei estableix que només les administracions públiques poden personar-se en aquest tipus de procediments judicials com acusació particular. Las víctimes de violència de gènere podran personar-se com acusació particular en qualsevol moment del procediment judicial i tenen dret a la justícia gratuïta.

Quina de les següents opcions és incorrecta?. L’atenció precoç dels trastorns del desenvolupament infantil és fa amb l’infant individualment en l’equipament del CDIAP. L’atenció precoç dels trastorns del desenvolupament infantil és fa amb l’infant i la seva família en la mateixa sala en l’equipament del CDIAP. L’atenció precoç dels trastorns del desenvolupament infantil és fa amb un grup de nens de característiques semblants en l’ equipament del CDIAP. L’atenció precoç dels trastorns del desenvolupament infantil és fa amb un grup de nens del mateix curs escolar a l’escola on assisteixen.

L’anàlisi de lloc de treball com a part del procés d’elaboració d’una relació de llocs de treball: Es un procés de caràcter subjectiu centrat en les funcions de la persona titular del lloc de treball analitzat. Es un procés objectiu en la mesura que no té en consideració la persona que ocupa el lloc sinó el lloc en si mateix. Es un procés mixt que te en compte variables de tipus objectiu i també pròpies de la persona que l’ocupa. Es un procés que no forma part del procés de elaboració d’una relació de llocs de treball.

Davant un conflicte, quin seria l’actitud o el posicionament que no sols dona rellevància a aconseguir els objectius propis, sinó que garanteix també la relació entre parts : Evitació (perdo/perds). Acomodació (perdo/guanyes). Cooperació (guanyo/guanyes). Competició (guanyo/perds).

Per al conductisme radical: La conducta està determinada per les situacions circumdants. La conducta està determinada per les característiques de la personalitat. La conducta està determinada per la valoració cognitiva de les condicions circumdants. La conducta està determinada per processos psicodinàmics subjacents.

Quina d’aquestes característiques no és l’habitual en el funcionament dels alumnes 0-3 anys, amb Trastorn de l’espectre autista (TEA)?. Falta de resposta a estímuls socials. Absència de somriure o somriure infreqüent. Control d’esfínters precoç. Parla amb un patró peculiar.

Respecte els fonaments del “ learning by doing”: La mesura del coneixement adquirit només es realitza mitjançant l’avaluació dels resultats de l’acció. El protagonisme de la formació recau en els serveis de formació de les unitats de recursos humans. La formació s’imparteix fora del lloc de treball ( a aules i centres específics). S’accedeix a la formació mitjançant un catàleg d’oferta formativa.

El “Protocol marc d’actuacions en casos d’abusos sexuals i altres maltractaments greus a infants i adolescents” defineix: Les situacions d’abús sexual lleu o moderat i, per altra part, de l'abús greu, on cal la intervenció del sistema de protecció. La intervenció policial com a prèvia a la intervenció del sistema de protecció en els casos de sospita d’abusos sexuals. Les situacions de sospita d’abús sexual o de maltractament greu i, per altra part, i les situacions amb diagnòstic de certesa d’abús o maltractament, on cal garantir la protecció de l’infant, i si cal, assumir la seva tutela. La intervenció dels serveis socials bàsics davant certs indicadors de sospita d’abús sexual, per tal que realitzin l’estudi de la necessitat de protecció de l’infant i, per altra part, la intervenció policial quan rep una denúncia d'abusos intrafamiliars.