Alimentació i esport II

¿Cuál es la problemática característica en los deportes de lucha y combate?. a) La marcada tendencia a querer lograr un mayor peso. b) La marcada tendencia a querer lograr un peso inferior. c) La deshidratación que sufren muchos de estos deportistas. d) B y c son ciertas.

¿Cuál de los siguientes suplementos seria indicado para un deporte de equipo como futbol o baloncesto?. Creatina. Nitratos. Cafeína. Todas las anteriores serian indicadas.

Respecto a los deportes de velocidad y saltos, señala la respuesta correcta: a) El metabolismo predominante en las pruebas > 15seg es de tipo anaeróbico alàctico. b) Los lípidos tienen una contribución mínima dentro del metabolismo energético de estos deportes. c) Durante los entrenamientos más explosivos: 30-60g de HC·h-1 se han demostrado para ayudar a mantener una buena calidad de entrenamiento. d) B y c son ciertas.

Si hablamos de alpinismo ¿Cuál de los siguientes NO es uno de los típicos cambios acontecidos en altura?. Retención de líquido. Hiperventilación. Disminución de la saturación de hemoglobina. Descenso de la frecuencia cardíaca.

Respecto a la disciplina de la gimnasia, señala la respuesta correcta: El mayor interés para el gimnasta es lograr un físico ideal, y esto puede conducir a una reducción de la ingesta. Generalmente, en los atletas de élite, por lo general encontramos comportamientos alterados en lugar de trastornos en sí mismos. En este deporte podemos encontrar lo que denominamos trastorno alimenticio subclínico o anorexia deportiva. Todas las anteriores son ciertas.

El metabolismo predominante en los deportes de combate es: Metabolismo anaeróbico láctico. Metabolismo aeróbico. Metabolismo anaeróbico aláctico. Todas las anteriores son ciertas.

Una correcta pauta nutricional para dos competiciones <4h entre ellas contempla que: Ninguna de las anteriores es verdadera. Se coman productos líquidos que proporcionen 1g dHC· Kg-1 y alto índice glucémico. No se coma porciones de espera durante la digestión (2-3h). Se haga una ingesta completa (almuerzo) en el medio.

Respecto al incremento de la fuerza muscular, señala la respuesta correcta. Se pueden llegar a producir sin cambios estructurales pero nunca sin cambios a nivel neural. Ninguna de las anteriores es cierta. Solamente acontece si se producen adaptaciones a nivel neural. Puede acontecer solamente mediante un incremento de la masa muscular.

Si hablamos de los deportes de raqueta, podemos decir que: a) El bádminton es un deporte de moderada intensidad, por la que el metabolismo anaeróbico será menormente predominante en éste que el tenis. b) El aporte de sodio en la bebida de reposición puede reducir la aparición de calambres en deportistas sensibles a ello. c) La fatiga central puede ser un factor de rendimiento en deportes como el tenis. By c son ciertas.

¿Cuál de las siguientes afirmaciones sobre el estado óseo y el equilibrio de calcio NO es correcta?: La carga mecánica sobre el hueso es una variable que tiene poca influencia en la actividad de remodelación ósea. El medio hormonal es uno de los factores que influyen en la remodelación ósea. Un retraso o alteración de la función menstrual tiene un efecto negativo en la formación y remodelación ósea. Una posible restricción de energía puede actuar como desencadenante de un desequilibrio hormonal que afecta el estado óseo.

Para el fisioculturismo, la fase de hipertrofia muscular se va a realizar en. d) A y b son ciertas. a) La fase de entrenamiento. b) El periodo de transición (fuera de temporada). c) En la preparación para la competición.

Factores limitantes en la natación de agua s abiertas son: La temperatura del agua. Malestar gastrointestinal. Depleción de los depósitos de glucógeno. Todas las anteriores son ciertas.

Señala la respuesta correcta sobre alpinismo: a) Aunque el metabolismo predominante en este tipo de deporte es el metabolismo aeróbico, habrá una demanda especial de glucógeno muscular. b) El metabolismo predominante en este tipo de deporte es el metabolismo anaeróbico aláctico. c) La hipoxia experimentada en altura puede causar un incremento en el metabolismo glucolítico. d) A y c son ciertas.

Respecto a los deportes de resistencia aeróbica ¿Cuál de las siguientes afirmaciones NO es correcta?. Debido a la predominancia del metabolismo aeróbico, la fatiga inducida por acumulación de hidrógeno (lactato) es insignificante. Para maratón se recomienda 48h antes de realizar una sobrecarga de glucógeno a razón de 10-. Aunque faltan pruebas sólidas, la administración de BCAA en las pruebas de resistencia al aire superior a 3hde duración podría aumentar el rendimiento. Los principales residuos generados durante la actividad son fáciles de eliminar.

En cuanto a la disciplina del salto de esquí, señala la respuesta correcta: Todas las respuestas son correctas. Este tipo de deportistas suelen tener altas tasas de sudoración, por lo que tendremos que cuidar mucho las pautas de hidratación. Los requisitos de carbohidratos por día son más bajos que los requisitos de esquí de fondo. Los aumentos de fuerza y potencia adquiridos en el entrenamiento son de naturaleza neuronal y no como resultado de un aumento de la masa muscular.

Són suficients els coneixements globals sobre nutrició per a pautes en diferents esports?. No, segons l'esport els requeriments nutricionals seran lleugerament diferents. Sí, els coneixements generals de nutrició són suficients, ja que les necessitats energètiques i de macronutrients són pràcticament iguals en tots els esports. No, perquè els requeriments nutricionals varien de manera significativa segons el nivell competitiu de l'esport practicat. Sí, sempre que s’ajustin les calories totals ingerides, ja que la distribució de nutrients no depèn específicament de la modalitat esportiva.

Quines caracteristiques ha de tenir una bona pauta de nutrició per a un esportista?. Perioditzada, adaptada als objectius individuals, nivell d'entrenament i els requisits del moment de la temporada. Generalitzada, estable al llarg de la temporada i basada principalment en les recomanacions nutricionals per a la població general. Adaptada únicament al tipus d’esport practicat, independentment del nivell d’entrenament, els objectius personals o el moment competitiu. Flexible en la selecció d’aliments però no necessàriament perioditzada, ja que les necessitats nutricionals de l’esportista es mantenen constants durant la temporada.

Quins són els cicles d'entrenament?. Fase preparatoria general, preparatoria específica, competitiva i de transició. Fase preparatòria general, fase competitiva inicial, fase de manteniment del rendiment i fase de recuperació activa. Fase d’adaptació anatòmica, fase de desenvolupament específic, fase de pic de forma i fase de descàrrega. Fase preparatòria específica, fase competitiva principal, fase de tapering i fase de descans posttemporada.

En esports de lluita, per aconseguir potència i força muscular els esportistes també hauran de... Controlar el pes per accedir a categories concretes. Optimitzar la relació força-potència mitjançant increments de massa muscular. Ajustar la composició corporal prioritzant el guany de massa magra. Centrar-se en l’augment de la força relativa mitjançant l’entrenament neuromuscular, assumint que el pes corporal final té una influència secundària en l’accés a les categories.

Que estratègia fan servir els esportistes en esports de lluita per intentar obtenir un avantatge competitiu?. Intentar accedir a categories de pes inferiors al pes natural d'entrenament. Augmentar la massa muscular per competir en categories superiors. Mantenir-se sempre en el pes natural per no patir baixades d'energia. Reduir de manera mínima el pes abans de la competició.

Quins dels següents són arguments a favor de les restriccions d'ingesta en els esports de lluita?. Es pot recuperar el pes post pesatge oficial (24h). Tothom aplica les mateixes tàctiques. Actua com a mètode de selecció natural dels millors lluitadors. Totes són correctes.

Com és l'intensitat en esforç d'execució en ls esports de lluita?. Alta. Mitja. Baixa. Relativa.

Quin metabolisme energètic predomina en els esports de lluita?. Anaeròbic làctic. Anaeròbic alàctic. Aeròbic. Aeròbic galàctic.

Quan apareixen els problemes de disponibilitat energètica en els esports de lluita?. Període d'entrenament. Període de competició.

De que forma pot assolir l'esportista un pes adequat per la competició (lluita) sense risc de deshidratació?. Seguint un pla nutricional amb suficient antelació per baixar de pes de forma progressiva i saludable. Aconseguint uns nivells de greix molt reduïts en poc temps. Ajustant el pes principalment els últims dies abans de la competició mitjançant restrictives estratègies d’hidratació i dejú intermitent. Mantenint l'alimentació i fent ús de diurètics durant les 24h anteriors al pesatge.

Per establir els requeriments de macro/micronutrients d'un lluitador s'haurà de tenir en compte entre d'altres... GET. GEP. GOT. BBC.

Lluita: quins són els requeriments de CH en períodes d'entrenament?. 5-7g·kg. 10g·kg. 4-8g·kg. 6g·kg.

Lluita: quins seran els requeriments de CH si competeix 2 o + cops al dia?. 9-12g·kg. 10g·kg. 4-8g·kg. 2-6g·kg.

Quins seran els requeriments de proteïnes en lluitadors?. 1,6-2,7g·kg. 1,6-1,8g·kg. 0,6-0,8g·kg. 1,4-1,8g·kg.

Quins seran els requeriments de greixos en esports de lluita?. 20-35% GET. <120g. 80-125g. 10-15% GET.

Quin tipus de greix cobra una gran importància per als lluitadors?. Poliinsaturats. Monoinsaturats. Saturats. Trans.

Com ha de ser l'hidratació diària d'un lluitador?. 30-35ml·kg. 1-1,5ml·kcal ingerida. 3L·dia. Segons sed.

Han de seguir els lluitadors la mateixa ingesta de CH tant abans com després del pesatge?. No, post pesatge hauran de seguir una nova estratègia de recuperació per tenir un bon rendiment en combat. Sí, han de mantenir la mateixa ingesta de carbohidrats abans i després del pesatge, ja que qualsevol variació podria afectar negativament l’equilibri energètic i la força. No és necessari ajustar la ingesta de carbohidrats després del pesatge, ja que el rendiment depèn principalment del descans i no de la disponibilitat energètica immediata. Han de seguir una dieta baixa en carbohidrats després del pesatge per evitar retenció de líquids i guany de pes, independentment del rendiment en combat.

Post pesatge (24h fins combat) que haurà de fer el lluitador apart de consumir suficients CH?. Recuperar l'equilibri hidroelèctric. Incrementar la ingesta de greixos ràpidament. Limitar l’aport de proteïnes abans del combat. Prioritzar només els carbohidrats sense líquids.

Quan de temps ha de passar fins poder recuperar la totalitat de les reserves de glucògen si han estat prèviament esgotades?. 24h. 12h. 48h. Fins que el lluitador hagi consumit la quantitat suficient de HC.

Quina haurà de ser l'ingesta de HC prèvia a un combat?. 1-4gHC·kg, 2-4h abans. 0,5-1 gHC·kg, 30 minuts abans. 5-6 gHC·kg, 4-6h abans. 2-3 gHC·kg, immediatament abans.

El pes del lluitador no pot variar més d'un_____el dia de la competició. 1%. 5%. 10%. 2%.

En general, com haurà de ser la pauta d'hidratació d'un lluitador?. 5-7ml aigua·kg. fins 12ml aigua·kg. Totes són correctes.

Finalitzat l'exercici, quina serà la pauta de reposició de CH que seguiran els lluitadors?. 1-1,2g·kg·h durant les 4h posteriors. 0,5 g·kg·h durant les 2 h posteriors. 2 g·kg·h només durant la primera hora després de l’exercici. 1,5 g·kg·h repartit en dues hores després del combat.

Finalitzat l'exercici, (en ambients calorosos i humits) quina serà la pauta de rehidratació del lluitador?. 150% del pes perdut en líquids. 100% del pes perdut en líquids. 120% del pes perdut en líquids. 80% del pes perdut en líquids.

Quin haurà de ser el consum de CH en lluitadors amb eliminatòries <1h entre elles?. 1gHC·kg. 0,5gHC·kg. 1,5gHC·kg. 0,8gHC·kg.

Quin haurà de ser el consum de CH en lluitadors amb eliminatòries <4h entre elles?. Durant les 2 primeres hores 1,2-1,5g·kg amb racions d'espera de 30-60g·h. 0,8-1 g·kg durant les 2 primeres hores amb racions d'espera de 15-30 g·h. 1,8-2 g·kg durant les 3 primeres hores amb racions d'espera de 60-90 g·h. 0,5-0,7 g·kg durant la primera hora amb racions d'espera de 10-20 g·h.

Quin haurà de ser el consum de CH en lluitadors amb eliminatòries <8h entre elles?. Durant les 2 primeres hores 1,2-1,5g·kg amb racions d'espera de 1-1,2g·kg·h. 0,5-0,7 g·kg durant la primera hora amb racions d'espera de 1,8-2 g·kg·h. 0,8-1 g·kg durant les 2 primeres hores amb racions d'espera de 1,5-2 g·kg·h. 1,5-2 g·kg durant les 3 primeres hores amb racions d'espera de 0,5-0,8 g·kg·h.

Esports de lluita: l'administració de ____mg de DHA ajuda a la recuperació entre entrenaments. 500mg. 800mg. 1000mg. 60mg.

Esports de lluita: amb quant temps d'atenlació s'haurà de retirar l'administració de DHA?. 1 setmana abans de la competició. 24h abans de la competició. 2 setmanes abans de la competició. Es pot administrar de forma crònica, només caldrà baixar la dosi.

Quins dels següents efectes no és propi de la creatina en esports de lluita?. Incrementa la disponibilitat d'ATP. Afavoreix l'augment de massa muscular. Actua de tampó intracel·lular. Afavoreix la pèrdua de pes.