Anatomia 2020

En relació al bíceps braquial quan fem un moviment fort amb les barres. Moviment excèntric d'allargament. Moviment concèntric d'acurtament. Moviment excèntric d'allargament i d'acurtament.

Els músculs pronadors del peu son: Totes certes. Peroneu curt, llarg i anterior. Tibial anterior y posterior.

L'amplitud máxima del moviment de lateralització del raquis lumbar es: 75º a 85º. 20º a 30º. 35º a 55º.

La funció principal del múscul subescapular es: Rotador intern i extern. Abductor i rotador extern. Rotador intern i abductor.

El múscul piramidal. Rotador intern i adductor. Rotador extern i abductor. Rotador extern i adductor.

La funció del lligament interossi calcani – astragalí és. Permetre els moviments de flexo -extensió del turmell. Transformar l'articulació subastragalina de artódies anatómiques en una trocoide. Mantindre l'estabilitat de l'articulació calcani-astragalina o subastragalina.

L avantbraç está irrigat per les arteries: Humeral o braquial. Subclavia i axilar. Radial i cubital.

El triangle d escarpa està format per. Grácil, Sartori, lligament inguinal, pectini + psoas iliac. Lligament inguinal, recte extern i obturador. Lligament inguinal, grácil, semi membranós i semitendinós.

L articulació migcarpiana está formada per els ossos que articulen en: Encaix recíproc: trapezi i trapezoide amb gran i ganxós. Condil: escafoides amb semilunar i piramidal. Encaix recíproc: trapezi i trapezoide amb escafoides. Condil: gran i ganchós amb el semilunar i piramidal. Encaix recíproc: gran i ganxós amb el semilunar i piramidal. Cóndil, trapezi i trapezoide amb l escafoide.

El punt clau de l arc extern de la volta palmar es: Apófisis major del calcani. Escafoide. 3ª cuña.

El sistema de transmisió de forces del raquis al membre inferiors, es fa gracias a uns sistemes trabeculars que s anomenensistemes trabeculars. A partir d aquesta afirmació és cert que el (no tinc ni idea): Les forces que arriben a l articulaciósacro-iliaca inferior també es transmeten a la tuberositat isquiática del coxal. Sistema trabecular arciforme arreplega les forçes de l articulació sacro iliaca superior. Sistema trabecular en palmito arreplega les forçes de l articulació sacro iliaca superior.

Els lligaments son estructures anatómiques que: Són resistens a la tensió. No són elàstics. Produeixen tensió.

Dels seguents músculs quins són del manguito dels rotadors. Redó menor, subescapular, supra e infraespinoso. Redó menor, redo major, subescapular, supra e infraespinoso. Cap llarg del triceps braquial, cap llarg del bíceps, gran dorsal.

La pata de ganso profunda está formada per els tendons: D inserció del múscul semimembranós: oblicui, directe i recurrent. Sartori, semitendinós i recte intern (grácil). Sartori, semitendinós i semimembranós.

La musculatura extrinseca de la ma, es defineix com: Te origen a nivel de l avantbraç e inserció a nivel del carp. Te origen e inserció a nivel de l avantbraç. El seu origen e inserció esta a nivel del carp.

L articulació tipus artròdia realitza moviments de: Flexo – extensió + rotació. Abducció – adducció + flexo- Extensió. Lliscament.

L arteria plantar externa es branca terminal de: arteria tibial posterior. arteria tibial anterior. arteria hipogástrica.

Els musculs que desfan la pinça manual són: Extensor llarg i abductors llarg i curt del dit del polze i el extensor llarg del 2n dit o index. Abductor llarg, extensor llarg i curt del polze i extensor del 2n dit o index. Abductor llarg i curt del dit polze i el extensor llarg del 2n dit o index.

L articulació calcani – escafo – astragalina és: Condil. Enartrosi. Trocoide.

L arc medial medial de la volta plantar está format pels ossos de posterior a anterior: Calcani – cos de l astragal – escafoide – cuñes. Apófisis menor del calcani i cos de l astragal – escafoide i 1 i 2 a cuña. Calcani – cap de l astragal – escafoide – 1ª cuña.

El múscul pectini es: Adductor i extensor del maluc. Adductor, flexor i rotador intern del maluc, en posición erecta. Adductor i flexor del maluc.

Les apòfisis espinoses en el raquis cervicalsón bituberoses. De C2 a C6. Totes. De C2 a C7.

En relació a l articulació trapezi metacarpiana: Es de tipus encaix recíproc. Es de tipus enartrosi. Es de tipus mixta, trocoide i còndil.

L articulació occipito – alto – axoidea és: Bicondilea. Enartrosi funcional. Artròdia.

En relació a les vertebres toràciques o dorsals: Les ap. Espinoses son mono tuberoses i contenen caretes articulars per l articulació de l angle costal. Les apòfisis espinoses son bituberoses. Ambes respostes no son certes.

En un esport on practiquem l escalada, quins dels seguents músculs intervé: Redó menor, gran dorsal y pectoral major. Redó menor, gran dorsal y pectoral menor. Redó major, gran dorsal y pectoral major.

En planol coronal, divideix el cos en: Dreta i Esquerra. Superior inferior. Part anterior i posterior.

Inserció distal del múscul braquioradial es: Tubercle del escafoide. Ap. Estiloide del cúbit. Ap. Estiloide del radi.

La lateralització del raquis es produeix perquè les forces axials actúen: Asimetricament sobre els cossos vertebrals. Simètricament sobre els cossos vertebrals. Tangencialment sobre els cossos vertebrals.

El diafragma és: Espirador. Inspirador. A i b son certes.

El menisc intern i extern en el moviment d extensió del genoll es desplacen en direcció: Anterior. Posterior. Menisc intern anterior i menisc extern posterior.

L eix sagital del cos ens permet fer moviments de: Flexo – extensió. Rotació. Abducció – adducció.

En relació a l articulació gleno -humeral, formen part: Lligament gleno- humeral supero- medial e inferior, trapezoide i conoide. Lligament trapezoide i coraco – humeral. Lligament gleno- humeral superior, mig, inferior, transvers i cocaco – humeral.

La desviació en valgofisiológic de la tibia respecte al fémur es com a molt de: 3º. 6º. 9º.

L articulació externo clavicular es: Es de tipus enartrosi i permet moviments en tots els eixos. Es tracta d una artòdia, permet lliscamnts. Es de tipus encaix recíproc i permet moviments de flexo- extensió i abducció adducció.

La porció recta del Gran Aproximador está innervada pel nervi. Femoral. Gran ciatic. Obturador.

La flexió cubital del canell, la realitzen els músculs. Flexor cubital del carp + extensor del carp. Flexor cubital del carp + flexor radial del carp. Flexor cubital del carp + braquioradial.

Quina de les seguents afirmacions es certa: El lligament deltoideo no forma part del turmell. El lligament peroneu - calcani forma part del lligament deltoideo. Els lligaments peroneu – astragalí anterior i posterior son estabilitzadors externs.

En anatomía es referim a la part sacra quant parlem de: Zona de darrere d eixe part. Zona més allunyada del cap. Zona més propera al cap.

L eix sagital del cos es el que va de: Dreta a Esquerra. Dalt a Baix. Anterior a posterior.

La circunducció consta de: Extensió i rotació interna. Flexió i rotació externa. Flexo – estensió i abducció – adducció.

Les membranas interòssies formen una articulació: Anfiartrosi. Artrodia. Sindesmosi.

El tendó conjunté s la inió de les aponeurisus d inserció dels seguents músculs abdominals: Transvers + oblicui menor. Transvers + oblicui major. Transvers + recte anterior.

La funció del múscul transvers del abdomen és. Prensa moderadora. Prensa antigravatatòria. Prensa emuntòria.

Respecte al conducte inguinal. Els vasos i nervi femorals passen per baix del lligament inguinal. El contingut del conducte és el cordó espermátic. A i b són correctes.

En el pulmó dret el nombre de lòbuls són: 3. 2. 1.

Els músculs isquiotibials són: Extensors del maluc, flexors i rotadors interns del genoll. Extensors del maluc, flexors i rotadors dels genolls. Extensors del maluc, flexors i rotadors externs del genoll.

La arteria plantar externa és branca terminal de: Arteria tibial posterior. Arteria hipogástrica. Arteria tibial anterior.

El plexe braquial está format per les arrels presomàtiques dels nervis raquidis. C5 – C6 – C7 – C8 – D1. C4 – C5 – C6 – C7 – D1. C5 – C6 – C7 – C8 – D1 i branques de C4 I D2.

El múscul braquioradial actúa com: Flexor del colze i supinador. Flexor del colze, pronador i supinador. Flexor del colze i pronador.

Com es disposa la musculatura profunda de la part posterior de la cama de medial a lateral?. Flexor llarg dels dits, tibial posterior i flexor llarg del dit gros. Tibial posterior, flexor llarg del dit gros i flexor comú dels dits. Flexor llarg del dit gros, flexor llarg dels dits i tibial posterior.

L articulació subestragalina es: Trocoide. Enartosi. Troclea.

L arc transvers posterior del peu está format de lateral a medial. Cuboides i cuñes 3 2 1. Cuboides i escafoides. Escafoides i apófisis menor del calcani.

L os coxal está format per la fusió dels seguents ossos. Iliac, pubis, isquion i coxis. Iliac, pubis i coxis. Iliac, pubis i isquion.

El nervi ciàtic es fa extrapèlvic i apareix per. Baix del muscul piramidal. Dalt del múscul piramidal. Baix del múscul obturador intern.

Dels seguents músculs quin NO es tensor del genoll. Bíceps femoral. Sartori. Tensor de la fascia lata.

L amplitud del moviment del raquis cervical es: Flexio – extensió 110-140. En rotació de 0 a mes de 90º. A i b son certes.

La inserció distal del múscul angular del retrosoma es: Angle supero medial de l escapula. Angle supero lateral de l escapula. Angle inferior de l escapula.

Es fals que els músculs rotadors llargs i curts del retrosoma. Sols están en el raquis dorsal. Está sols en la zona cervical i dorsal. En el múscul submultífid.

En les articulacions diartròsiques el cartilag més frequent es: El hiali. Elastic. Fibros.

L encaix reciproc permet moviments. Biaxials flexio extensio. Monoaxials rotacio. Multiaxials rotació flexo extensió i adducció abducció.

L ossificació endocondral es realitza a partir de: Teixit conectiu embrionari. Teixit cartilaginós. Teixit connectiu de l adult.

Les neurones son celules que produeixen: Potencials d acció. Excitabilitat eléctrica. A i b son correctes.

L eversió del peu: Adducció + rotació interna + extensió. Abducció + rotació externa + flexió. Abducció + rotació externa + extensió.

El nervi ciatic es fa extrapèlvic i apareix per. Baix del muscul piramidal. Dalt del muscul piramidal. Baix del muscul obturador intern.

La arteria plantar externa es terminal de. Arteria tibial posterior. Arteria hipogástrica. Arteria tibial anterior.

El múscul abductor del 5é dit di tés important en. L agarre d un objecte esféric. L agarre d un llapis. L agarre d un objecte gran.

El múscul braquiradial actúa com: Flexor del colze i supinador. Flexor del colze, pronador i supinador. Flexor del colze i pronador.

El tendó conjunté s la unió de les aponeurosis d inserció dels seguents músculs abdominals. Transvers + oblicui menor. Transvers + oblicui menor. Transvers + recte anterior.

La funció del múscul transvers de l abdomen és: Prensa moderadora. Prensa antigravitatoria. Prensa emuntória.

El muscul bíceps braquial es un exemple. Uniperiforme. Bipeniforme. Fusiforme.

El cartilag hialí es trova en: Les articulacions diartrosiques. Sinfisis. Menisc.

Els tubercles mamilars están en les: Cervicals. Lumbars. Toraciques.

L articulació entre l apofises odondoides i atles fa moviments en el plano. Longitudinal. Transvers. Sagital.

La musculatura pelvitrocanteria esta inervada. Nervi obturador. Branques colaterals del plexe sacre. Nervi femoral.

El nervi ciatic major o gran ciatic inerva la musculatura. Isquiotibial. Pelvitrocanterea. Els bessons i el soleo.

L amplitud de moviment d extensió del muscle es de. -25. -70. -50.

Quin dels seguents sistemes neuromusculars desfan la pinça manual. Radial. Cubital. Mitja.

Quin dels seguents musculs actúa com tendo actiu del arc transvers mig. Tibial anterior. Tibial posterior. Peroneu lateral llarg.

El muscul aductor del primer dit del peu esta inervat pel nervi. Plantar extern. Plantar intern. Tibial anterior.

La funció del muscul braquiradial es. Pronador. Supinador. A i b son certes.

L avantbraç esta irrigat per les arteries. Cubital + radial. Cubital + radial + part de la braquial. Sols per la braquial.