Anatomia CAFE

Posicions del cos humà. Vertical, transversal, sedestació. Erecta, decúbit, sedestacio. Bipedestacio, pronacio, sedestacio. Erecta, decubit (pronacio,supinacio, lateral) i sedestacio.

Planols anatomics; definicio i tipus de planols. Son plans transversals que travessen el cos en la posicio anatomica. Frontal, coronal i axial. Son plans imaginaris que travesen el cos a la posicio anatomica. Frontal, sagital i transversal. Son plans imaginaris de la posicio anatomica. coronal, sagital i frontal. Son planols que travessen el cos. Transversal, axial i coronal.

Fases del cicle ovaric. Fase folicular o estrogenica. Fase lutia o progestacional. Fase folicular i fase lutia. Fase folicular o estrogenica i fase lutia o progestacional.

Sistema genital masculí. Testicle o gonada masculina consta de: Testosterona i estrogens. Tubs seminifers i celules de Leydig: Testosterona. Testosterona, celules de Leydig: estrogens. Tubs seminifers, estrogens i progesterona.

L'ovari o gonada femenina consta: Ovuls i hormones sexuals femenines: estrogen i progesterona. Hormones sexuals femenines: estrogens. Ovuls. Estrogens i progesterona.

Concepte de fecundacio. Proces pel qual s'uneixen l'ovul i l'espermatozoide per formar una celula nova anomenada zigot. Proces pel qual s'uneixen l'ovocit i l'ovul per formar una celula nova anomenada zigot. Proces pel qual s'uneixen l'ovul i el zigot. Proces pel qual s'uneixen l'espermatozoide i el zigot.

Les arteries coronaries s'originen. A l'aorta ascendent immediatanent per sobre de la valvula aortica. A l'aorta descendent. A l'arteria subclavia dreta. Cap de les anteriors.

L'espermatozoide esta constituit per: Cap i cua. Cap, nucli i acrosoma. Cap, coll i nucli. Cap, coll i cua.

Numero de celules de la segmentacio clivatge denominat morula. De 10 a 30 blastomers. De 15 a 25 blastomers. De 12 a 32 blastomers. De 16 a 38 blastomers.

Les arteries del membre inferior. Arteria femoral, obturatriu, poplitea, tibial posteriar, tibial anterior i peroneal. Arteria femoral, obturatriu, tibial posterior, tibial anterior i peroneal. Arteria aorta, obturatriu, poplitia, tibial posterior, tibial anterior i peroneal. Arteria femoral, obturatriu, poplitia, tibial posterior i peroneal.

La columna vertebral consta de: 32 vertebres. 31 vertebres. 30 vertebres. 33 vertebres.

A partir de quina setmana es forma la gastrula tardana?. 1a setmana. 2a setmana. 3a setmana. 4t setmana.

Quin dia es duu a terme la implantacio o nidacio del zigot?. Dia 6-10 despres de la fecundacio. Dia 7 despres de la fecundacio. Dia 8-9 despres de la fecundacio. Des del primer dia despres de la fecundacio.

Com s'anomena la cavitat en que s'insereix el cap del femur?. Cavitat glenoidal. Acetabul. Cavitat pelvica. Cavitat sinovial.

Quants sometes cefalics hi ha i la seva denominacio?. Somita deglutor, mastegador, oculomotor. Somita fonador, deglutor, facial, mastegador i preoptic. Somita facial, deglutor i fonador. Somita facial, mastegador i oculomotor.

Tipus de teixits: Epitelial, cartilaginos i connectiu. Conjuntiu, muscular i epitelial. Epitelial, conjuntiu i nervios. Epitelial, conjuntiu, muscular i nervios.

Funcions del teixit epitelial. Proteccio, secrecio i absorcio de substancies, recepcio sensorial, transport i excrecio. Proteccio, recepcio sensorial i secrecio de substancies. Transport, excrecio i recepcio sensorial. Absorcio de substancies, excrecio i transport.

Origen del teixit connectiu. Endoderm embrionari. Ectoderm embrionari. Epiblast. Mesoderm embrionari.

Funcio del teixit connectiu. Connexio, protreccio i excrecio. Connexio i excrecio. Suport, excrecio i proteccio. Suport, proteccio i connexio.

Classificacio del teixit muscular. Osi, adipos, connectiu i cartilaginos. Llis i estriat. Llis, adipos i esqueletic. Llis, connectiu, cardiac.

Anomenar les celules del teixit ossi. Osteoblats, osteocits i osteoclasts. Condrocits i condroblasts. Sarcolema. Osteocits i osteoclasts.

La mucosa que entapissa les fosses nasals es: Pituitaria vermella. pituitaria blava. Cornet. Narines.

El tronc braquiocefalic es ramifica en dues arteries. Arteria subclavia dreta i aretria carotida drteta. Arteria subclavia esquerra i aretria carotida esquerra. Arteria subclavia esquerra i aretria carotida dreta. Arteria subclavia esquerra i arteria lingual.

Quina d'aquestes glandules NO pertany al sistema endocri?. Glandula tiroide. Glandula pituitaria o hipofisi. Glandula paratiroide. Glandula sebacia.

El tronc encefalic esta constituit per. Bulb raquidi, protuberancia i mesencefal. Hipotalem, talem, subtalem i epitalem. Mesencefal, hipotalem i talem. Hemisferis cerebrals i ganglis de la base.

El femur consta de trocanter: Major. Major i menor. Menor. Cap.

Els ossos de l'avantbraç son. Humer i radi. Cubit i radi. Tibia i perone. Escafoide, humer i radi.

Quin d'aquest muscul NO pertany a la musculatura pelvica. Piriforme. Gluti major. Bessons. Adductor major.

Els musculs de part posterior de la cama a nivell profund son: Tibial posterior, flexor llarg dels dits i flexor llarg del 1r dit. Triceps sural, flexor llarg dels dits i flexor llarg del 1r dit. Tibial anterior, flexor llarg dels dits i flexor llarg del 1r dit. Plantar, soli i gastrocnemi.

Els ossos del maluc son. Illion, isquion i pubis. Sacre, ilion, isquion i pubis. Femur, isquion i pubis. Isquion i pubis.

Com s'anomena la desviació lateral de la columna vertebral?. Lordosi. Escoliosi. Cifosi. Joroba de dowager.

L'espai entre els dos pulmons i la pleura es. Mediasti. Esofag. Diafragma. Melsa.

Les apofisis espinoses a les vertebres cervicals s'anomenen: Bituberosa. Monotuberosa. Unituberosa. Trituberosa.

Quins son els musculs extrinsecs de l'esquena?. Trapezi, dorsal ample, romboides major i menor, rodo major i rodo menor. Elevador de l'escapula, serrat posterior superior i inferior, romboides major i menor, dorsal ample i trapezi. Trapezi, romboides major i menor. Trapezi, romboides major i menor, supraespinos i infraespinos.

Anomena les corbes fisiologiques de la columna vertebral. Lordosi cervical, cifosi dorsal, lordosi lumbar i cifosi sacra. Cifosi cervical, lordosi dorsal, cifosi lumbar i lordosi sacra. Lordosi cervical, escoliosi dorsal, lordosi lumbar i escoliosi sacra. Escoliosi cervical, cifosi dorsal, escoliosi lumbar i cifosi sacra.

Els ossos dels tars del peu son. Astragal, calcani, navicular, cuboides, 1-2 cuneiformes. Astragal, calcani, navicular, cuboides, 1-2-3 cuneiformes i metatarsians. Astragal, calcani, navicular, cuboides, 1-2-3 cuneiformes. Tibia, perone, calcani, navicular, cuboides, 1-2-3 cuneiformes.

El nervi ciatic porta fibres de les arrels espinals. L1, L2, L3. L2, L3, L4. L3, L4, L5. L4, L5, S1, S2, S3.

Musculs que inerva el nervi ciatic. Semitendinos, semimenbranos, biceps femoral llarg i curt, adductor major. Biceps femoral, pectini, semimembranos, semitendinos. Adductor llarg, pectini, adductor curt. Gracil, adductor curt, adductor llarg i adductor major.

El nervi femoral porta fibres de les arrels espinals. L2, L3, L4, L5. L1, L2, L3, L4. L2, L3, L4. L4, L5, S1, S2, S3.

Musculs que innerva el nervi femoral. Psoes-iliac, pectini, sartori i quadriceps femoral. Adductor llarg, adductor curt, adductor major i sartori. Quadriceps femoral i sartori. Gluti major, gluti menor i gluti mitja.

El muscul gluti major esta innervat pel: Nervi ciatic. Nervi femoral. Nervi gluti inferior. Nervi gluti superior.

La corbatura patologica de la columna vertebral s'anomena. Lorodosi. Cifosi. Escoliosi. Totes son corbes patologiques.

Els 8 ossos del carp del membre superior son: Trapezi, deltoides, gran, ganxos, pisiforme, piramidal, semilunar, escafoides. Trapezi, trapezoide, gran, ganxos, cuboides, piramidal, semilunar, escafoides. Radio, trapezoide, gran, ganxos, pisiforme, piramidal, semilunar, escafoides. Trapezi, trapezoide, gran, ganxos, pisiforme, piramidal, semilunar, escafoides.

La zona d'injeccio intramuscular segura per administrar un medicament a nivell de la natja es: El quadrant superior lateral. El quadrant inferior lateral. El quadrant superior medial. El quadrant inferior medial.

Anomena els 3 musculs abdominals anterolaterals. L'oblic extern, l'oblic intern i el transvers de l'abdomen. Psoes major, psoes menor i el transvers de l'abdomen. El pectini, l'oblic extern i el transvers de l'abdomen. Musculatura intercostal, dorsal ample i transvers de l'abdomen.

Anomena els dos parells de musculs verticals de l'abdomen. El piramidal i el recte abdominal. Els oblics i els gemins. El romboides major i menor. El pirforme i l'oblic intern.

El teixit que s'encarrega de contraure el cor es: Pericardi. Miocardi. Endocardi. Cap de les anteriors.

El globus ocular esta constituit per 3 capes. Capa externa (esclerotica i cornia), capa mitjana (iris, coroides i cos ciliar) i capa interna (retina). Capa interna (esclerotica i cornia), capa mitjana (iris, coroides i cos ciliar) i capa externa (retina). Capa externa (retina), capa mitjana (iris, coroides i cos ciliar) i capa interna (esclerotica i cornia). Totes son falses.

La cadena s'ossets de l'orella mitjana son: Martell, enclusa i estrep. Radi, enclusa i estrep. Estrep i enclusa. Ganxos, martell i enclusa.

El diencefal consta de: Bulb raquidi, protuberancia i mesencefal. Hipotalem, talem, subtalem i epitalem. Mesencefal, hipotalem i talem. Hemisferis cerebrals i ganglis de la base.