aprofundiment

Pacient traumàtic greu, hipotèrmic, hipòxic, acidòtic i amb coagulopatia. Quina intervenció infermera ajuda a trencar aquest cercle?. A. Exposar-lo completament i mantenir-lo descobert per valorar millor. B. Escalfar fluids, oxigenar, controlar el sagnat i prevenir hipotèrmia. C. Administrar només analgèsia. D. Evitar hemoderivats sempre.

Pacient amb sospita d’HTIC que serà intubat. Segons el temari, quin fàrmac pot utilitzar-se en pretractament per disminuir resposta simpàtica/elevació de PIC?. A. Lidocaïna. B. Furosemida. C. Amoxicil·lina. D. Hidroxocobalamina.

Que em de fer si trobem aquest cas: a)Politrauma: XABCDE. Primer sang que mata, després via aèria. Torniquet: part gruixuda, no articulació, pressió fins parar hemorràgia, apuntar hora. Pneumotòrax a tensió: hipotensió + hipofonesi + desviació traqueal = descompressió. Volet costal: respiració paradoxal. Pelvis: no palpar, faixa. HTIC: no hipotensió permissiva. b)Gran cremat: gran cremat si >20% adult, zones especials, via aèria, profunditat greu, inhalació o xoc. Sutge/edema = via aèria crítica i intubació precoç. Fum = FiO₂ 100%. Cianur = hidroxocobalamina. CO = cambra hiperbàrica. Parkland = 4 × kg × %SCTC. Cremades extenses: aigua/SF ambient 5-10 minuts, mai gel. Primer grau: hidratant, protecció solar, no ATB ni antisèptic. c) a i b son correctes.

Creus que es veritat?. a)Sang que surt a raig → X. No respira / GCS ≤8 / edema via aèria → A. Hipofonesi + hipotensió + desviació tràquea → pneumotòrax a tensió. Matidesa toràcica + xoc → hemotòrax. Pelvis dolorosa + alta energia + xoc → faixa, no palpar. Cremat amb sutge/veu ronca → intubació precoç. Fum en espai tancat + acidosi làctica → cianur → hidroxocobalamina. CO → pulsioxímetre pot enganyar. Parkland → 4 × kg × % SCTC; meitat en 8 h des de l’accident. b) no.

Pacient cremat en explosió en espai tancat. Presenta sutge nasal, veu ronca i cremades a cara/coll. SatO₂ 97% amb oxigen. Quina és la decisió més prudent?. A. Retirar oxigen perquè la saturació és bona. B. Alta si no té dispnea. C. Considerar intubació precoç per risc d’edema progressiu de via aèria. D. Esperar sempre a estridor abans d’intubar.

Pacient amb TCE greu, anisocòria, bradicàrdia, HTA i respiració irregular. També té sospita d’hemorràgia abdominal. Quina afirmació és correcta?. A. Cal mantenir PAS 80-90 mmHg igual que qualsevol traumàtic hemorràgic. B. La hipotensió permissiva està contraindicada perquè hi ha signes d’HTIC. C. La prioritat és donar sedació i esperar TAC. D. La triada descrita suggereix xoc sèptic.

Parkland: distribució temporal Del pacient anterior, 11.200 ml totals. Han passat 2 hores des de la cremada. Quant volum s’hauria d’administrar en les 6 hores següents, si no ha rebut fluids encara?. A. 2.800 ml. B. 5.600 ml. C. 8.400 ml. D. 11.200 ml.

Pacient amb ferida toràcica, hipotensió, ingurgitació jugular i sorolls cardíacs apagats. Què sospites?. A. Taponament cardíac. B. Xoc neurogènic. C. Pneumònia. D. Fractura costal simple.

Pacient amb cremada química per producte industrial. Porta roba impregnada. Quina actuació inicial és més adequada?. A. Tapar sense retirar roba per evitar hipotèrmia. B. Retirar roba contaminada ràpidament, irrigar segons protocol i protegir de la hipotèrmia. C. Aplicar crema antibiòtica abans d’irrigar. D. Fer flictenectomia profunda immediata en prehospitalària.

Politraumàtic amb pneumotòrax a tensió i hipotensió greu. Quin tipus de xoc predomina?. A. Hipovolèmic. B. Obstructiu. C. Distributiu. D. Anafilàctic.

Un ciclista politraumàtic arriba amb TA 88/45, FC 130, FR 30, SatO₂ 95% amb reservori, Glasgow 14 i fractura oberta de tíbia amb sagnat actiu. Quin raonament és més correcte?. A. Com que la SatO₂ és 95%, es pot iniciar directament valoració neurològica. B. Com que està hipotens, la prioritat és canalitzar dues vies abans de controlar la ferida. C. Com que hi ha hemorràgia exsanguinant, cal controlar-la abans de continuar amb A-B-C-D-E. D. Com que Glasgow és 14, no és un pacient de risc vital immediat.

En una hemorràgia massiva d’extremitat, quin ús del torniquet és més correcte?. A. Aplicar-lo a la zona més distal possible, encara que sigui sobre una articulació. B. Aplicar-lo a la part més gruixuda de l’extremitat, evitant articulacions i anotant l’hora. C. Aplicar-lo amb pressió moderada, encara que persisteixi un petit sagnat. D. Aplicar-lo i afluixar-lo cada 15 minuts per evitar lesions isquèmiques.

Pacient amb trauma abdominal, sospita d’hemoperitoneu, TA 84/50, FC 140. No presenta anisocòria ni alteració respiratòria irregular. Quina estratègia és més adequada?. A. Pujar la PAS ràpidament a >140 mmHg amb cristaloides. B. Mantenir PAS aproximada 80-90 mmHg fins al control hemorràgic. C. Evitar qualsevol fluid fins arribar a quiròfan. D. Administrar noradrenalina com a primera mesura, sense fluids ni hemoderivats.

Un pacient politraumàtic presenta TA 170/90, FC 48, respiració irregular i anisocòria. També hi ha sospita de sagnat intern. Què has d’interpretar?. A. És una resposta normal al dolor intens. B. És compatible amb triada de Cushing i sospita d’HTIC. C. És criteri per baixar agressivament la TA a 80-90 mmHg. D. És més suggestiu de xoc neurogènic pur.

Pacient amb trauma toràcic: hipotensió, ingurgitació jugular, hipofonesi unilateral i desviació traqueal. Quin diagnòstic és més probable?. A. Taponament cardíac, perquè hi ha ingurgitació jugular. B. Pneumotòrax a tensió, perquè hi ha hipofonesi unilateral i desviació traqueal. C. Hemotòrax massiu, perquè tota hipotensió toràcica és sang pleural. D. Contusió miocàrdica, perquè hi ha hipotensió i trauma.

Pacient amb trauma toràcic. Té hipofonesi esquerra, hipotensió i a la percussió hi ha matidesa. Quina interpretació és més fina?. A. Pneumotòrax a tensió, perquè la hipofonesi sempre indica aire. B. Hemotòrax, perquè la matidesa suggereix presència de sang/líquid. C. Volet costal, perquè qualsevol trauma toràcic amb hipofonesi ho és. D. Taponament cardíac, perquè hi ha hipotensió.

Pacient amb fractures costals múltiples i respiració paradoxal. SatO₂ 89%, dolor intens i treball respiratori. Quina actuació és més adequada?. A. Només immobilitzar el tòrax amb embenat compressiu fort. B. Oxigen, analgèsia, monitorització i valorar suport ventilatori/IOT. C. Fer-lo tossir fort per expandir el pulmó. D. Esperar radiografia abans de donar oxigen.

Quin patró encaixa millor amb volet costal?. A. En inspiració el segment lesionat surt cap enfora i en expiració s’enfonsa. B. En inspiració el segment lesionat s’enfonsa i en expiració surt cap enfora. C. En inspiració i expiració el tòrax es mou simètricament. D. Només hi ha dolor, sense alteració mecànica.

Pacient inconscient després d’accident de moto. Sospita de lesió cervical. Quina maniobra inicial és més correcta per obrir via aèria?. A. Front-mentó, perquè és la més ràpida. B. Tracció-elevació mandibular mantenint alineació cervical. C. Hiperextensió cervical amb collaret retirat. D. Posició lateral de seguretat sense control cervical.

Un pacient politraumàtic té GCS 8, respiració sorollosa, secrecions i agitació. Quina afirmació és més correcta?. A. GCS 8 permet esperar perquè encara respon al dolor. B. GCS ≤8 és criteri d’IOT urgent. C. Només s’intuba si la SatO₂ baixa de 80%. D. L’agitació extrema descarta intubació perquè indica bona oxigenació cerebral.

En una via aèria traumàtica amb sang i secrecions abundants, quin material és més específic?. A. Sonda Yankauer. B. Faixa pèlvica. C. Cooxímetre. D. Apòsit hidrocoloide.

Pacient amb fractura de fèmur, deformitat, dolor intens i peu fred. Després d’alinear l’extremitat, què és imprescindible?. A. Fer només control del dolor. B. Revalorar polsos, coloració, sensibilitat i temperatura distal. C. Retirar la immobilització per veure si millora. D. Posar antitèrmic preventiu.

Pacient amb luxació anterior d’espatlla esquerra, dolor i deformitat. No hi ha alteració vascular distal. Quina actuació és més adequada en prehospitalària?. A. Reduir la luxació al carrer si hi ha dolor. B. Immobilitzar en posició antiàlgica i traslladar. C. Fer tracció sostinguda fins que desaparegui la deformitat. D. Posar torniquet preventiu.

En sospita de fractura pèlvica, quina actuació és més incorrecta?. A. Col·locar faixa pèlvica. B. Evitar palpacions repetides. C. Fer una única palpació agressiva per confirmar inestabilitat. D. Considerar-la possible focus de sagnat.

Un traumàtic està en xoc sense hemorràgia externa visible. Quin conjunt inclou focus principals de sagnat a buscar?. A. Tòrax, abdomen, pelvis i ossos llargs. B. Pell, pupil·les, boca i faringe. C. Via urinària, ulls, nas i mans. D. Crani, tiroide, pàncrees i bufeta.

Pacient traumàtic amb sospita d’HTIC. Cal reposició de volum. Quin fluid és preferible segons els apunts?. A. Ringer lactat com a primera opció sempre. B. Sèrum fisiològic si hi ha HTIC. C. Glucosat al 5% per evitar hipoglucèmia cerebral. D. Aigua estèril endovenosa.

En quin cas té més sentit administrar àcid tranexàmic segons el temari?. A. Cremada solar epidèrmica sense sagnat. B. Pacient traumàtic amb sagnat significatiu. C. Pacient amb broncoespasme per fum. D. Pacient amb intoxicació per CO.

Quin pacient compleix criteri de gran cremat amb més claredat?. A. Adult amb 8% SCTC de 1r grau a esquena. B. Adult amb 12% SCTC de 2n grau superficial a braç, sense zones especials. C. Adult amb cremada de cara/coll i sospita de compromís de via aèria. D. Adult amb petita cremada epidèrmica a mà sense dolor.

Pacient adult amb cremada de 2n grau del 16% SCTC, estable, sense inhalació de fums. Quina classificació encaixa millor?. A. No és codi PPT perquè està estable. B. Prioritat 1 per cremada de 2n grau o superior >15%. C. Prioritat 0 perquè qualsevol cremat >10% ho és. D. Només prioritat si és de 3r grau.

En un gran cremat, la disminució de volèmia inicial es produeix sobretot per: A. Pèrdua exclusiva de sang arterial externa. B. Augment de permeabilitat capil·lar i pas de plasma al tercer espai. C. Bradicàrdia vagal mantinguda. D. Disminució de la temperatura ambiental.

La resposta inflamatòria sistèmica SIRS en cremats apareix especialment quan: A. La cremada supera aproximadament el 10-15% de SCT. B. Només si hi ha cremades de primer grau. C. Només si hi ha hemorràgia arterial externa. D. Només després de 3 setmanes.

Pacient rescatat d’un incendi. Confús, cefalea, nàusees. Pulsioxímetre 100%. Què penses?. A. No pot tenir intoxicació per CO. B. Pot tenir intoxicació per CO perquè la pulsioximetria pot ser falsament normal. C. La SatO₂ alta confirma intoxicació per cianur. D. No cal gasometria ni cooximetria.

Cremat en nau industrial tancada amb combustió de plàstics. Presenta hipotensió, alteració neurològica i acidosi làctica. Quin tractament específic valores?. A. Hidroxocobalamina. B. Naloxona. C. Flumazenil. D. Atropina.

Pacient de 70 kg, 40% SCTC. Cremada fa 3 hores i encara no ha rebut fluids. Volum total Parkland i ritme conceptual correcte?. A. 5.600 ml totals; la meitat en les pròximes 5 hores. B. 11.200 ml totals; 5.600 ml s’han d’administrar abans de completar les 8 h des de la cremada. C. 11.200 ml totals; repartir igual cada 12 hores des de l’arribada. D. 2.800 ml totals; tot en la primera hora.

Pacient amb cremades extenses. No hi ha water-gel. Quina opció és més segura?. A. Aigua molt freda durant 30 minuts per tallar la progressió. B. Gel directe perquè redueix edema. C. SF o aigua potable a temperatura ambient 5-10 minuts i evitar hipotèrmia. D. No cobrir mai perquè cal deixar evaporar calor.

Pacient amb cremada epidèrmica: eritema, dolor, pell íntegra, sense flictenes. Quina pauta és més adequada?. A. Refrigeració, hidratació i protecció solar; sense antibiòtics ni antisèptics. B. Silvederma preventiva perquè tota cremada pot infectar-se. C. Flictenectomia perquè evita exsudat. D. Apòsit hidrocoloide obligatori fins a granulació.

Pacient gran cremat amb cremada circular toràcica. Progressivament augmenta el treball respiratori, baixa expansió toràcica i empitjora ventilació. Quina complicació/actuació has de tenir present?. A. Escarotomia d’urgència si la cremada limita la ventilació. B. Torniquet toràcic per reduir edema. C. Retirar oxigen perquè el problema és cutani. D. Aplicar gel per reduir rigidesa.

Home adult de 42 anys amb cremades de 2n grau a tot el tronc anterior, tota l’extremitat superior dreta i cara anterior de l’extremitat superior esquerra. Quin percentatge aproximat de SCTC té cremat?. A. 18%. B. 22,5%. C. 27%. D. 31,5%.

Dona adulta amb cremades de 2n grau superficial a tota l’esquena i cara posterior del braç dret. No hi ha inhalació de fums ni compromís respiratori. Quin raonament és més correcte?. A. Té 18% SCTC i és gran cremat per superar el 15%. B. Té 22,5% SCTC i és gran cremat per superar el 20%. C. Té 27% SCTC i sempre és prioritat 0. D. Té 13,5% SCTC i no compleix criteri d’extensió de gran cremat adult.

Pacient adult cremat en explosió. Presenta cremades a cara anterior del tòrax i abdomen, cara anterior de les dues cames i cap/coll complet. Quin percentatge aproximat té?. A. 36%. B. 40,5%. C. 45%. D. 49,5%.

Home de 70 kg amb cremades de 2n grau a tronc anterior complet i extremitat superior esquerra completa. Quin volum total de Ringer Lactat necessita les primeres 24 h segons Parkland?. A. 5.670 ml. B. 7.560 ml. C. 8.400 ml. D. 10.080 ml.