ARKGOO

Quina prova estadística utilitzaries per avaluar la relació entre dues variables categòriques, grups independents?. Contrast mitjanes grups paral·lels. Contrast mitjanes grups emparellats. Correlació de Pearson. Khi quadrat.

Hem obtingut una p = 0,00004. Quin format és més recomanable per una publicació científica?. p < 0,05. p = 0. p < 0,001. p = 0,00004.

Establim la mida mostral d’un ACA amb grups independents. A partir de quin valor la potència és acceptable. 0,20 (20%). 0,95 (95%). 0,8 (80%). 0,5 (50%).

. Objectiu principal de la guia STROBE. Millorar la transparència en els estudis descriptius. ) Millorar la transparència en les revisions sistemàtique. Millorar la transparència en els assaigs controlats no aleatoritzats. Millorar la transparència en els estudis observacionals.

Interpretació (taula T-test, p = 0,008 i d de Cohen = 0,54). No hi ha diferències entre els dos grups. La mida de l’efecte és lleu. La mida de l’efecte és moderada. La mida de l’efecte és molt intensa.

Un factor de confusió és…. Un error sistemàtic. ) Un error durant l’anàlisi de resultats. Una variable que s’interposa entre l’exposició i el resultat. Una variable dependent.

Quin terme utilitzem per exposar una diferència entre dos grups, per exemple p = 0,002?. Diferència estadísticament valuosa. Diferència estadísticament significativa. Diferència estadísticament rellevant. Diferència estadísticament substancial.

Si la mida de l’efecte és molt petita, què passa amb la mida mostral necessària?. ) Disminueix. ) Es manté. No influeix en la mida mostral. Augmenta.

. L’error sistemàtic és…. Irrellevant si la mostra és gran. Error repetitiu derivat del disseny de la recerca. Propi dels mostreigs aleatoris. És aleatori i imprevisible.

Quina guia internacional estableix criteris de transparència i qualitat en la comunicació d’un ACA?. ) PRISMA. ) CONSORT. PICO. STROBE.

PICO. La P significa: Prevalença. ) Proporció. Població. Probabilitat.

Quin tipus de mostreig garanteix una major validesa externa?. Mostreig fet expressament. Mostreig accidental. Mostreig aleatori simple. Mostreig consecutiu.

. Resultat obtingut. Risc relatiu = 0,35 (IC95%: 0,25 a 0,50). Interpretació: No hi ha associació. Error: risc relatiu massa petit. Hi ha associació: factor de risc. Hi ha associació: factor protector.

Cert o fals: Si volem reduir el marge d’error, la mostra també es redueix. V. F.

. Serà més fàcil emmascarar una investigació on els tractaments del GE i GC siguin: GE: Vacuna vs. GC: placebo. GE: Teràpia formativa vs. GC: no tractament. ) GE: medicació vs. GC: no medicació. GE: exercici vs. GC: estiraments.

Estudi de l’impacte que una teràpia amb animals té sobre la confiança i autoestima en infants. Variable independent?. Autoestima. Confiança. Infants. ) Teràpia amb animals.

Estudi de casos i controls. Creem els grups en funció de: De manera aleatòria. ) Només hi ha un grup, que es mesura abans i després. La presència o no de l’exposició que investiguem. ) La presència o no de la malaltia que investiguem.

Resultats d’una enquesta. L’estil de vida actiu millora l’estat d’ossos, músculs i articulacions. V. F.

Només un apartat no correspon al capítol metodològic. Participants. VARIABLES. INSTRUMENTS. ANTECEDENTS.

. Estudi de casos i controls. Creem els grups en funció de: De manera aleatòria. La presència o no de la malaltia que investiguem. Només hi ha un grup, que es mesura abans i després de la intervenció. La presència o no de l’exposició que investiguem.

Volem descriure la percepció de l’estat de salut entre adolescents del Camp de Tarragona 2022. Quin estudi és millor?. Millor un assaig clínic aleatoritzat (ACA). Millor una enquesta. Millor un estudi de casos i controls. Millor un estudi de cohorts.

Analitzem una gran mostra aleatòria. Ens adonem que amb una mostra diferent els resultats variarien. Tenim un problema?. SI. NO.

Quin tipus de mostreig garanteix una major validesa externa. Mostreig aleatori simple. . Mostreig accidental. Mostreig consecutiu. Mostreig fet expressament.

La via d’administració d’un fàrmac (parenteral, tòpica, oral, sublingual) és una variable: Quantitativa discreta. Quantitativa contínua. Categòrica nominal. Categòrica ordinal.

Els subjectes que participen a la nostra investigació són: La població d’estudi. L’univers poblacional. La mostra. La població diana.

Només un apartat no correspon al capítol metodològic: Variables. Antecedents. Participants. Instruments.

En un ACA (assaig clínic aleatoritzat), el grup de control: Pot rebre un placebo. Pot ser que no rebi cap tractament. Pot rebre el tractament convencional. Totes són possible.

Resultat obtingut: RR = 0,9 (IC95%: 0,7 a 1,1). Interpretació: ) Hi ha associació: factor de risc. No hi ha associació. Error: risc relatiu massa petit. Hi ha associació: factor protector.

Nivell de mesura d’aquesta variable (taula amb valors numèrics): Categòrica nominal. Quantitativa contínua. Quantitativa discreta. Categòrica ordinal.

En un ACA, sol·licitem el consentiment informat: Abans d’aplicar els tractaments. ) Immediatament després d’aplicar els tractaments.

. Els subjectes que participen a la nostra investigació són: ) La mostra. La població diana. ) L’univers poblacional. La població d’estudi.

Nivell de mesura d’aquesta variable (segona imatge similar): Quantitativa discreta. Quantitativa contínua.

Per investigar múltiples possibles causes d’una malaltia rara és recomanable que la investigació sigui: Un estudi descriptiu (enquesta). Un estudi de cohorts. Un estudi de casos i controls. Un assaig clínic aleatoritzat (ACA.

Serà més fàcil emmascarar una investigació on els tractaments del GE i GC siguin: GE: Vacuna vs. GC: placebo. GE: Teràpia formativa vs. GC: no tractament.

. En un ACA, què significa l’emmascarament (simple cec)?. Que el grup experimental no es pot comparar amb el de control. Que les persones no saben si estan al grup experimental o control.

. Analitzem una gran mostra aleatòria. Ens adonem que amb una mostra diferent els resultats variarien. Tenim un problema?. SI. NO.

Estem avaluant el pes de nadons en kg. És una variable: Categòrica nominal. Numèrica d’interval. ) Numèrica de raó. Categòrica ordinal.