ASISE V/F Todos los temas

El dolor forma part dels ítems que es valoren en el context de la valoració inicial del pacient. V. F.

Les targetes de triatge formen part dels elements emprats durant la fase d´aïllament. V. F.

En pacients especialment molt greus podria realitzar-se el transport sense haver aconsguit l´estabilització. V. F.

Entre les mesures passives de seguretat s´inclouen els reposacaps i el sistema de frens. V. F.

Febre, mal de cap, baixa saturació d´oxígen i taquicàrdia són signes importants a valorar en el pacient. V. F.

En la valoració primària es cerquen aquelles signes indicatius de perill per a la vida del pacient. V. F.

L´objectiu del transport sanitari i del sistema d´emergències en general és portar el pacient el més ràpid possible al centre hospitalari més adient. V. F.

En un accident, les maniobres de SVB i SVA s´apliquen per evitar que es produeixin lesions. V. F.

És important seguir el decàleg prehospitalari, entre d´altres, perquè contribueix de manera important a bon ús dels recursos. V. F.

Es produeix un accident en l´autopista Palma-Inca. El primer triangle es col.locarà a 600m i el segon a 300m. V. F.

Vetllar perquè el ciutadà pugui accedir al telèfon d'atenció urgent és part de la fase d'alarma. V. F.

En la posició de Fowler la capçalera de la camilla s'incorpora uns 45º. V. F.

En haver estacionat l'ambulància, has de col·locar un triangle a 50m en cada un dels sentits de la marxa. V. F.

La transferència es realitza de manera verbal i va acompanyada de l'informe d'assistència. És important intentar no doblar la informació de la transferència a l'informe per tal de no perdre temps. V. F.

En la valoració inicial, el pols carotidi serà el més fàcilment palpable. V. F.

El dolor és un dels ítems que cal tenir en compte en la valoració inicial del pacient. V. F.

L'escala AVDN és més ràpida d'aplicar que la de Glasgow. V. F.

El pulsioxímetre s'emprarà sempre en el polpell d'un dels dits de la mà, preferiblement del cor o del polze. V. F.

Una pressió arterial de 138mmHg 88mmHg serà considerada normal. V. F.

En registrar la FR intentarem indicar altres aspectes com ara la simetria en els moviments toràcics. V. F.

Les maniobres de front-mentó i tracció mandibular són igual d'efectives per a l'apertura de la VA però en cas de possible traumatisme optarem sempre per la segona. V. F.

La temperatura més propera a la central és la que es la rectal. V. F.

La simptomatologia de la hipoglucèmia i de la hiperglucèmia potser molt similar sinó idèntica. Per això és imprescindible realitzar la mesura de glucèmia capil·lar. V. F.

El centre regulador de la temperatura es troba al tàlem. V. F.

En qualsevol cas, un pacient que presenti una SpO2 del 90% satura per sota del nivell desitjat. V. F.

En la valoració inicial tot d'una després de constatar que el pacient es troba conscient valorarem la permeabilitat de la via aèria. V. F.

Un pacient amb dispnea presenta una respiració normal. V. F.

Per ara, en la comprovació de la respiració, no acostarem la galta al nas i boca del pacient per tal d'executar el procediment de veure-sentir-escoltar. V. F.

Palpar pols radial assegura que la PAS serà major a 90mmHg. V. F.

EL màxim de puntuació en l'escala de Glasgow és de 20. V. F.

Es considera situació d'hipotèrmia quan la temperatura baixa de 35ºC. V. F.

En l'escala de Glasgow una valoració de 9 representa un estat més greu que una valoració de 13. V. F.

En l'estat d'obnibulació el pacient no respon més que a estímuls verbals. V. F.

Les artèries de gran tamany són les que tenen un major pes en la resistència perifèrica. V. F.

Els alvèols és el lloc on es produeix l'intercanvi de gasos entre l'aire ambient i la sang. V. F.

L'asma és una malaltia obstructiva perquè impedeix l'entrada del flux d'aire. V. F.

Els escalens, l'esternoclidomastoidal i els pectorals són els principals músculs accessoris de la inspiració. V. F.

Un emfisema pulmonar és una malaltia pulmonar restrictiva perquè suposa tenir menys lloc del pulmó per fer l'intercanvi gasós. V. F.

L'espiració no forçada no implica la contracció de cap múscul. V. F.

Una possible fractura de pelvis serà sempre tractada com a emergència. V. F.

Perquè es produeixi la inspiració és necessari que el diafragma es contregui, això fa que pugi i augmenti el diàmetre de la caixa toràcica. V. F.

Perquè es produeixi la inspiració és necessari que el diafragma es contregui, això fa que baixi i augmenti el diàmetre de la caixa toràcica. V. F.

La inspiració i l'espiració formen l'anomenada respiració externa. V. F.

La respiració interna té lloc dins dels pulmons. V. F.

La laringe forma part de les vies respiratòries altes. V. F.

La membrana respiratòria està formada per la paret alveolar i del capil·lar sanguini. V. F.

En cas de malaltia pulmonar obstructiva crònica les forces de retracció del pulmó no actuen com en el cas d'un pulmó sa i el flux de sortida d'aire es veu compromès. V. F.

Davant una persona amb obstrucció de la via aèria parcial (presenta tossina efectiva) només donarem copets a l'esquena per intentar ajudar-la a treure l'objecte que s'ha empassat. V. F.

Davant una persona amb tossina inefectiva caldrà, com a primera mesura, cridar el 061 si ho presenciam sense estar treballant o activar una SVA si estamb treballant en SVB. V. F.

En cas d'OVACE en un lactant que no presenta tossina efectiva, l'agafarem amb una mà i el posarem amb el cap més avall dels peus i li farem 5 cops interescapulars. V. F.

En cas d'OVACE en nin petit en lloc de la maniobra de Heimlich farem compressions toràciques. V. F.

L'entrada d'aire al pulmó produirà un pneumotòrax. V. F.

Si quan valoram la FR veim que un dels hemitòrax queda immòbil podem pensar en la presència de pneumotòrax. V. F.

Una tromboembòlia venosa perifèrica produïda a nivell d'extermitat inferior pot derivar en tromboembòlia pulmonar. V. F.

En la intoxicació per monòxid de carboni poden aparèixer convulsions. V. F.

En una crisi epilèptica, la pèrdua de consciència té lloc durant la fase miotònica. V. F.

Quan una crisi epilèptica dura més de 3 minuts cal portar el pacient a l'hospital. V. F.

Tota la funció motora del SN implica els moviments voluntaris. V. F.

Reps un avís per disminució del nivell de consciència, afàsia i asimetria facial. Quan arribes al domicili la situació ha millorat i decideixes no transportar el pacient a l'hospital. Aquesta acció és correcta. V. F.

El LCR circula per tot el SNC. V. F.

Les cèl·lules de la neuròglia afavoreixen la comunicació entre les neurones a través de la secreció d'elements missatgers específics. V. F.

La divisió parasimpàtica del sistema nerviós autònom s'encarrega de les reaccions de lluita-fugida. V. F.

Els parells cranials formen part del SNC. V. F.

El sistema límbic es troba en el tàlem. V. F.

El SNA depèn del SN simpàtic. V. F.

Totes les estructures del SNC estan recobertes per les meninges. V. F.

Alteracions del nivell de sucre en sang poden donar lloc a una crisi convulsiva. V. F.

La somnolència excessiva i un blau al voltant dels ulls seran signes d'alarma en una persona que ha patit un TCE. V. F.

En una víctima d'accident de tràfic, el shock medul·lar i la paràlisi associada pot cedir en qüestió de dies. V. F.

En un recurs de SVB es realitzarà una RCP bàsica. V. F.

Quan es fa la valoració inicial del pacient només es prenen les constants vitals. V. F.

En un lactant amb una FC inferior a 60 bm s'iniciarà la RCP. V. F.

En realitzar un torniquet, si no s'anota l'hora de realització no és greu, ja que traslladarem tot d'una el pacient cap a l'hospital de referència i allà s'encarregaran del torniquet. V. F.

L'administració d'O2 a la víctima d'un episodi cardíac serà diferent en funció de les patologies prèvies. V. F.

En cas de reacció anafilàctica greu, quan el pacient coneix que la pot patir i té pautada l'adrenalina, li podem ajudar a posar-se-la. Ho farà sempre al terç central del quàdriceps. V. F.

Un síncope acompanyat d'una glucèmia de 150 mg/dl, SpO2 91%, FC 90 bm ha de ser considerat com una emergència. V. F.

Les 5 respiracions de rescat inicials només s'administraran en infants. V. F.

En tenir un pacient a qui no se li ha localitzat el pols es valorarà ràpidament la mida i reactivitat de les pupil·les per poder traspassar el màxim d'informació a la central. V. F.

Després d'haver controlat una hemorràgia a través de la pressió externa s'aplicarà un bandatge compressiu. V. F.

Com que implica pèrdua de consciència, el síncope sempre és objecte d'emergència. V. F.

En fer la RCP a nadons haurem de donar entre 100 i 120 compressions per minut. V. F.

La RCP en adults s'iniciarà sempre amb les compressions toràciques. V. F.

El tratamiento del crush syndrome implica la rehidratación precoz y diuresis forzada. V. F.

En lesiones por aplastamiento que no abarquen la zona del tórax puede producirse distress respiratorio. V. F.

En las lesiones por aplastamiento la muerte por insuficiencia renal es típica del primer pico de mortalidad. V. F.

Entre los efectos locales de las intoxicaciones por inhalación de gases está el edema. V. F.

En las quemaduras de segundo grado profundas se forman ampollas. V. F.

Antes de realizar la apertura de la vía aérea en el paciente traumatizado será necesario, siempre que sea posible, el control cervical. V. F.

En relación a las lesiones por onda expansiva se reconoce: Blast aéreo, acuático y sólido. V. F.

El término Blast injuries es sinónimo de lesiones por aplastamiento. V. F.

El síndrome compartimental puede aparecer como consecuencia de lesiones por aplastamiento. V. F.

Según la regla de los 9, las extremidades inferiores de los niños representan un 13%. V. F.

En un paciente traumatizado víctima de un accidente de tráfico, si no podemos realizar el control cervical adecuado no abriremos la vía aérea. Así evitaremos lesiones secundarias. V. F.

En caso de catástrofe, las lesiones más habituales son: Quemaduras, Aplastamiento y Onda expansiva. V. F.

Les principals amenaces per la vida en un context de catàstrofe solen ser l'asfíxia, el shock i l'hemorràgia. V. F.

En una emergència col·lectiva no s'han de demanar recursos complementaris als que normalment té la comunitat o zona afectada. V. F.

Una emergència limitada és l'equivalent a un incident o accident amb múltiples víctimes. V. F.

En una catàstrofe, l'objectiu del primer triatge és trobar les víctimes més greus per tractar-les primer. V. F.

El triatge s'origina en el context militar. V. F.

El triatge secundari pot dur a terme el TES. V. F.

En el triatge SHORT s'aplicarà el CABCD i es controlaran les hemorràgies en primer lloc. V. F.

El triatge SORT és el principal mètode emprat com a primer triatge. V. F.

En el triatge SORT es valora el Glasgow, la FR i la pressió arterial sistòlica. V. F.

El triatge START és el més fàcilment aplicable per personal no sanitari. V. F.

El lloc triat per posar la targeta de triatge serà el canell o el turmell. V. F.

Les targetes de triatge es llegeixen començant des de dalt i avançant cap abaix. V. F.

Una volta se li ha assignat el color a una víctima aquest no es canviarà fins a la seva arribada a l'hospital de referència, on sí que podrien assignar-li un altre color. V. F.

El triatge constitueix la 4 baula del triatge prehospitalari. V. F.

El triatge avançat es realitza a la zona calenta o de socorrs. V. F.